"abellera"

orchis apifera (Arbolí, muntanyes de Prades) / €-3 + ZD 50 mm

poques paraules
davant de tanta bellesa


"si penses en el pasat, el teu jo antic no morià. Si penses en el futur el camí sembla llarg i difícil de recòrrer"
Lü Yen

"flor de los celos"

aquilegia vulgar (Formigal, Osca) / €-3 + ZD 50 mm

"hi ha moments que hom voldria anar en una direcció,
i la vida el du per una altra"

aquesta frase de'n John Lennon, és present més sovint del que voldria en el meu dia a dia; també hi ha moments, que cal aturar-se per prendre alè i fer un canvi subtil de direcció...

aquesta aquilègia, que vaig capturar fa uns dies a Formigal, i que sabia alguns dels seus múltiples noms, he quedat sorprès en veure un d'ells en castellà, el que dona títol a la entrada; la veritat, no sé si és per la seva bellesa, o per quin altra motiu, però possiblement, altres flors de marge, és el que deuen sentir al veure-la...

aquí us la deixo per que en gaudiu!

"miosotis"

myosotis alpestris (Formigal, Osca) / €-3 + ZD 5o mm

flor d'un subtil to blau cel, petita i fràgil, ha estat i encara ho és per a mi, la més "dolça", la més "delicada", la més encisadora...

segons diu en Josep Vigo i Boada al seu llibre: "l'Alta muntanya Catalana, flora i vegetació", es van relacionar al seu moment, amb el llenguatge típic de l'època romàntica, amb la fidelitat amorosa

els seus noms: nomeolvides (castellà), plus-je-te-vois-plus-je-t'aime (francès), forget-me-not (anglès), vergissmeinnicht (alemany)... així ens ho fan saber

"sabatetes de la mare de dèu"

cypripedium calceolus (Formigal, Osca) / €-3 + ZD 50 mm

Fets que ara no venen al cas, o sí, m’han mantingut uns dies en sense publicar.

D’una banda, fer un canvi en el format de captura de les meves fotografies, abans en jpeg, i ara raw.

Haver-me d’implicar i habituar a processar jo mateix les meves imatges, amb la dedicació de temps que això implica.

I d’altra, familiriaritzar-me a una nova eina, el Mac,amb tot el que això implica; i encara sort, i això ajuda i molt, que el salt qualitatiu és m’és que evident i important, però no exent de riscos ni de “dolor”; tots els aprenentatges ho son de dolorosos; estan fent que juntament amb el dia a dia, on també hi ha canvis d’ubicuïtat personal, canvis d’entorn propi, d’espai d’acollida i recolliment... fan que el cap vagi per un lloc i, l’esclavatge del cos, per un altra.

Al que anàvem, fa dies que no publico, ni “exposo” cap de les meves fotografies, i ja comença a tocar, no tant per mostrar-ho, sinò per que d’alguna manera, quedi constància del meu dia a dia personal.No fa massa, vaig penjar en aquest bloc un document recuperat, on m’acomiadava del meu anterior lloc de treball; el vaig penjar fa pocs dies, però el vaig introduïr al lloc on li correspon en el temps. Ho vaig fer tant per la recuperació de la memòria, com per mantenir una certa continuïtat en el bloc.Recuperant el fil, fa dues setmanes vaig anar a la recerca d’una flor, orquídia, a un indret del Pirineu d’Osca.

És aquesta, una orquídia molt especial i en greu perill de desaparèixer, sols hi ha quatre indrets coneguts als Pirineus, tres a Osca, l’altra al Catllaràs, Barcelona.

La fan especial i única, tant la seva peculiar manera de reproduïr-se, el fet de ser l’indret més al sud d’Europa on es pot trobar, i finalment, i no per això menys important, la seva lentitut de creixement; si voleu documentar-vos, us deixo unes adreces al peu de l’escrit.

Doncs be, aquesta flor és la que ilustra aquesta entrada; dir-vos que segurament no he aconseguit mostrar absolutament la seva bellesa, però a mi em va embadalir, i en dono fe que no vaig ser l’únic; en els dos dies que vaig ser per aquells indrets, vaig poder copsar l’imant que te vers les persones, fins al punt d’haver-la de protegir.

En aquesta manteixa escapada vers la recerca de la “cypripedium calceolus”, vaig ser en llocs on no fa pas massa m’hi movia de manera habitual, escenaris d’alta muntanya, indrets “màgics” i altívols; Midi d’Ossau, Balaitus, Gran Facha, Infiernos... Vaig sentir enyor, alegria i a l’hora ràbia.

Enyor del molt que he fet i gaudit per aquests Pirineus nostres tan estimats; alegria pel temps que la vida m’ha donat per poder-ne gaudir en companyia de bons amics; i... ràbia, ràbia per no poder-ne seguir gaudint de dalt estant, i ensenyar als més petits, allò que m’ha fet tant i tant feliç.

Prou per avui, un altra dia continuarà.

http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/inventarios/inb/flora_vascular/pdf/921.pdf

http://www.orquideasibericas.info/cypripedium/calceolus_desc.htm

http://www.pirineosordesa.com/flora-y-fauna/flora-de-ordesa/133-zapatito-de-dama

"golafre"

borinot i pixallits (Formigal, Osca) / €-3 + ZD 50 mm

festival dels sentits,

del borinot que s'està fartant de la seva menja preferida,

sense mirament, rebolcant-se i empastifat de pol·len...

i meu,

en un posat de contemplació i gaudiment,

de sorpresa davant la manera de "xuclar" el pol·len,

contempleu la mena "d'aspirador" que te per trompa...

de les estructures animals i vegetals,

d'allò que en Friederich Schumacher va anomenar com:

"small is beautiful", que tot i referir-se a teories d'economia,

poden perfectament servir per a il·lustrar aquesta imatge...

"viu avui..."

papaver alpinum (Gabas, França) / €-3 + ZD 50 mm

m'he permés la llibertad d'usar un poema de Martha Medeiros, per acompanyar aquesta imatge

...

mor lentament qui evita una pasió i el seu remolí d'emocions,

just aquestes que retornen la lluentor

als ulls i reparen els cors destrosats.

...

qui no arisca el cert i l'incert per anar darrera d'un somni,

qui no es permet, ni tan sols un cop a la seva vida,

fugir dels consells assenyats...

Viu avui!

Arisca avui!

...

No t'impedeixis ser feliç!

(traducció més o menys lliure d'un poema falsament atribuit a Pablo Neruda, i que segons s'ha constat, va ser escrit per l'autora Martha Medeiros, poetesa brasilera)