"somnis i projectes..."

torre Exner 2494 m (Dolomites, Itàlia)

ahir va fer cinc anys que vaig fer aquesta fotografia... cinc anys ja!

la silueta d'Amàlia, retallada per la congesta tardana, i sota la pluja de l'aigua que desgüaça de la part alta, donen un petita idea de les proporcions...

va ser en el si d'una "excursió" d'una setmana a les Dolomites; territori mític en l'entorn de muntanya de la nostra joventut, i que ara Amàlia, Genís, Gila i jo, ens hi vam acostar a la recerca de la bellesa d'aquestes muntanyes i dels seus indrets...

certament son belles, belles i dures!

aquesta imatge, captada al terç inferior de la torre Exner, forma part de la ascensió a la via ferrata de la "Brigada Tridentina", que assoleix el cim de 2494 m de l'esmentada torre, situada en l'entorn de la val Gardena

ens hi vam acostar per tal de veure la seva dificultat, doncs al matí va estar plovent i no veiem clar de fer-la en mija jornada per la tarda

be doncs... com dic, a les dues del migdia érem a la seva base, i ens hi vam anar enfilant com qui no vol la cosa; quan ens en vam adonar ja érem a mitja paret, i anàvem pujant mig rient, mig preocupats per la possibilitat de fer tard, però com a dalt hi ha un refugi, sempre ens hi podíem quedar a dormir i baixar l'endemà

en el recorregut de la ascensió per la ferrata, ens vam trobar "edelweiss" florits, que ens van regalar la vista i els sentits, un bri de vida en un territori rocós, que de primer era fàcil, i es va anar tornant vertical amb algun desplom "marca de la casa"; tot i així, cap a 2/4 de 6 vam fer el cim, contents i feliços després d'haver realitzar els 500 metres de desnivell "vertical"...

ara ens quedava la tornada, i quina tornada!

d'entrada calia passar un pont penjant al buit, no massa difícil, però vèiem el nostre cotxe a l'aparcament, 500 metres a sota nostre... be, tot seguit calia anar a cercar el camí de descens que ens tornaria al nostre mitjà de transport, i bet aquí que no podia començar pitjor, la ruta està marcada com la "666"... i la seva part inicial és tot un seguit de pendents de roca força drets, encara sort que hi havia passamans per ajudar-nos-hi; el descens ens va ocupar prop de dues hores, però el desgast de "frontisses" va ser dels que deixen marca per la resta...

cal dir que vam gaudir de vistes espectaculars, i vam poder observar gran quantitat i diversitat de flora: flor de neu, clematis alpina, àrnica montana, aquilègia atrata...

...

nota:

quan vaig iniciar aquest bloc, feia temps anava darrera d'un projecte personal, la creació d'una pàgina web; la aparició d'aquesta eina, em va decidir per aquest camí, més fàcil, però menys "personal"; la idea era fer una mena de "dia a dia" recuperant activitats realitzades, i de les que encara en guardo el record, activitats de muntanya dels darrers 16 o 17 anys...

sí! pot semblar estrany, però quasi be podria fer un relat de totes les fites assolides en les meves excursions per cims, carenes i crestes dels meus estimats Pirineus...

ara, poc a poc, vull anar fent un recull, el primer d'ells, la escapada al Mont Perdut, realitzada el juliol del 1994, i que va ser la que va donar el tret de sortida de tota la nissaga d'ascensions...