![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFYvE2Hxkwo7ubENgEbKgrToQ3-Ta_yRRyWDxqT9K17F3TV0xDk1yED2MAxKbhz6izoCxtHsplo0uZCz86d6YUXLrHNG8Tb6IfXSkLG94gz20D3idEjG80YUAko6UaefpnrTIW9UB5DNSS/s200/narcisos-1.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg7132eUToc8UTvWc_2MsJiU38nWqCJmr3Apy3P0ZDjn0jnshzpfsOEEbv5zA3ojkVcncFwXF1FB5G_1MW0uPYORJzDbahddmQtsESD7BdNhcUteri0CJVEtHS_4aOV-CMdtyJGeqjMCdM/s200/viola_1-1.JPG)
- Bon dia Viola!
- Bon dia Narcís!
- Sembla que s'acaba l'hivern, no?
- Sembla que és prop la primavera, no creu?
... ... ...
Aquest podia ser, ahir,
la conversa que mantenien la Viola i el Narcís;
la una a la fondalada del camí de Carraix,
l'altra al camí de la Trona.
Ella, en un lloc ombrívol i mig amagada.
Ell, en un indret solejat i a tot vent.
Ambdós feien honor a la seua idiosincràsia,
ella, com amb por de mostrar la seva bellesa,
ell, cofoi de la seva presència...