dilluns, 28 d’octubre del 2013

"Iceland..." (13/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...

Reikiavik...

sortim d'Akranes a 2/4 d'11, en direcció a la capital d'aquest país, la carretera, la "1" com no, ens hi condueix...

 veiem al mapa que per estalviar una volta al fiord, pren la directa cap el mar, i amb sorpresa ens trobem amb un túnel d'uns 5 km, que crec és l'únic tram de peatge a tota l'illa... 

ens costa la increïble xifra de 1000 isk, o sigui uns 6 €, vam recordar inmediatament el peatge del nostre túnel del Cadí... sense comentaris

anem parlant i veient com ens apropem a Reikiavik, i de cop, sense adonar-nos-en, ens trobem en mig dels carrers de la ciutat, sense saber ben be com ni de quina manera, desemboquem davant per davant del "Viking ship"...

la sort segueix i hi podem aparcar just al costar del monument, la qual cosa ens permet contemplar-lo i fotografiar-lo amb tranquil·litat



"the Viking ship", de l'escultor  Jón Gunnar Árnason, també anomenat "the Sun voyager" (Reikiavik, Iceland)

des d'aquí, podem veure no gens lluny l'edifici de l'Harpa, el monumental i guardonat Centre de Conferències i Saló de Concerts de Reikiavik...

Harpa, el guardonat Concert hall & Conference center islandès (Reikiavik, Iceland)


ens hi adrecem i l'observem per fora, per la zona del moll nàutic, l'aspecte del conjunt és impresionant, el recobriment de vidre exterior sembla reproduir la pell d'una truita "arco iris"...



far a la bocana del port esportiu de Reikiavik (Reikiavik, Iceland)



interior del palau de congressos, es pot observar la estructura hexagonal "basàltica" (Reikiavik, Iceland)


un cop dins, segueix la seva espectacularitat, vidre i acer, reproduint els hexàgons de les colades basàltiques, modernitat pels quatre costats que li han atorgat el "Mies van der Rohe" del 2013...



vista exterior de l'Harpa, el llorejat palau de congressos (Reikiavik, Iceland)


un cop vist aquest dos monuments, són quasi be les dues de la tarda, recordem que no havíem confirmat la nostra estada al guesthouse, i com no tenim el telèfon, decidim dirigir-nos-hi directament i aprofitar per dinar...

arribem al G&G guesthouse a Keflavik, i ens reben els seus propietaris, un matrimoni gran molt agradables, que ens mostren les instal·lacions i el nostre dormitori...

descarreguem tot el que duem al Jimny, i el deixem en perfecte estat de revista per entregar-lo demà al matí... amb una mica de pena, doncs ens ha permès recórrer tots els racons de l'illa sense cap queixa ni cap entrebanc, la empresa que ens el va facilitar, be, volia dir llogar, va ser Go Car Rental 

després de fer un bon àpat, i haver-ho endreçat tot deixant-ho preparat per demà, decidim anar al "Blue Lagoon", una mena de parc temàtic on donar-se un bany en aigües termals i fer una mascareta de llot blanc depuratiu per la pell, dic amb tota la intenció lo de "parc temàtic" per diversos motius, però especialment pel cost de la entrada que s'ha de pagar directament en euros, 40 € per ser més exactes, si ho diguessin en corones islandeses la xifra podria ser escandalosa, 6500 isk...  

un preu que em recorda massa al d'una entrada a Port Aventura, o a un forfait d'una estació d'esquí... 



llac proper al "blue lagoon" (Grindavik, Iceland)

port d'accés al parc temàtic del "blue lagoon" (Grindavik, Iceland)

pedres cobertes pel fang blanc de sílice, "blue lagoon" (Grindavik, Iceland)

el cap sud-oest és a l'extrem de la península de Reykjanes (Grindavik, Iceland)


darreres fotos fetes al nostre fidel "jimny" sota la mirada del far de Reykjanestá (Grindavik, Iceland)


far de Reykjanestá (Grindavik, Iceland)


de tornada cap a Keflavik, el cel d'Islàndia ens acomiada amb aquest "pastís"  (Hafnir, Iceland) * foto del dia




un cop hem fet el "turista" en el més ampli sentit de la paraula, bany, aplicació de fang silici a la cara i braços, la espifiada de mullar-nos els cabells… 

pel que diuen de les propietats d'aquest fang silici, que nosaltres vam poder constatar, la seva aplicació a la cara i altres parts de la pell, produeixen una mena de "peeling" que deixa el cutis fi... però els cabells acaben com un fregall d'espart!

després d'aprofitar les propietats, i les possibilitats de l'àrea termal, els banys de vapor, la sauna, la dutxa freda… vam decidir que ja n'hi havia prou, i que aniríem a fer un recorregut fins el far de Reykjanestá i tornar cap al nostre quarte general a sopar i acabar de recollir i endreçar les bosses de viatge…

ai!!! encara ens quedava una darrera anècdota, i aquesta és sonada…

de camí de tornada cap a casa, passem per un "kentucky" per comprar alguna cosa de sopar, i quan reprenem la marxa caiem en la compta del parany que nosaltres mateixos ens hem parat; tal com us he explicat abans, en arribar al G&G guesthouse al migdia, hem descarregat tot el que dúiem al cotxe, i quan dic tot, vull dir tot, tot… inclosa la documentació, els mapes, les guies, les fulles impreses amb les reserves… 

sols ens vam endur al "blue lagoon", la tovallola, el banyador, les sabatilles de bany i la càmera de fotos! la resta va quedar tot a l'habitació del guesthouse…

així doncs, en sortir del "kentucky" ambles aletes de pollastre calentes, i arribar al barri, ens en adonem que no sabem quin carrer hem d'anar a cercar per tal de trobar casa nostra; després de donar dues o tres voltes per la zona que ens semblava que era, i veient que no trobem rés que ens recordi el lloc, ens decidim a entrar a la comissaria de policia per preguntar, no vam trobar cap altra opció, i encara sort que vam recordar el nom de la casa, B&B guesthouse el dia d'arribada, i G&G guesthouse el dia de la partida… tot i així, no va ser fàcil, semblava que els policies no sabien on era aquesta casa, i no va ser fins passada una bona estona que a algú d'ells se li va encendre la llumeta i ens va marcar en un petit mapa el lloc, que va resultar ser a menys de 3 minuts a peu!

aquesta va ser la darrera anècdota del viatge, cap d'elles va ser enutjosa, més aviat van servir per posar una mica de "pebre" a la nostra estada a Islàndia

després de sopar, i un cop enllestides les tres bosses que havíem de facturar, i endreçar tot l'equip fotogràfic a les motxilles, vam prendre una xocolata calentona mentre fèiem una cigarreta guaitant les poques estrelles que es poden veure sota d'un cel blau intens, que manté claror de dia malgrat ser poc més tard de mitjanit…


el recorregut de tota l'illa va tenir tretze etapes, tot i que el viatge va durar mig dia més, fins l'endemà que vam agafar l'avió, encara queda una darrera entrada que serà l'epíleg i colofó del mateix






nota: aquest cop la foto del dia la dedico al cel d'Islàndia





dimarts, 15 d’octubre del 2013

"Iceland..." (12/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...



avui ens dirigim a Snaefellsness...

però abans, la penúltima anècdota del viatge...

com us explicava en les anteriors entrades, un cop recorregut Látrabarg, havíem decidit tornar prop de l'embarcador del ferri, per tal de no anar amb preses, i patint, a l'hora d'embarcar...


pantalons eixugant-se, bateries carregant-se, cafè i cigarreta, mentre fem temps... (Bardaströnd, Iceland)


doncs això, que tal com havíem decidit, vam anar a pernoctar al càmping que hi ha tot just a 7 km de l'embarcador on hem d'agafar el ferri, al matí ens vam aixecar sense preses, l'hora de ser al ferri eren les 12:00, la sortida la té programada per les 12:15 hores; així doncs, no hi havia gaire pressa...

com deia, ens vam aixecar, vam esmorzar i tot seguit recollir-ho i endreçar-ho tot, un altre cop, dins del petit Jimny, i per aprofitar el temps, vam fer bugada i vam posar a carregar les bateries de les càmeres i del portàtil... mentrestant, vam fer un cafè i una cigarreta tot recordant diferents moments del viatge, especialment la jornada d'ahir a Látrabarg...

tot d'una la Toni em diu, quina hora és?

collons!!! són les 11:55 i d'aquí cinc minuts hem de ser a l'embarcador!!!

d'una revolada, entro dins del barracó on s'estan carregant portàtil i bateries, ho agafo tot i li dono a ella per que ho aguanti fins arribar al ferri...

arrenquem i penso, no! ho confirmo, que va ser l'únic dia que vaig infringir el límit de velocitat...

a les dotze sortíem per la porta del càmping, i al petit 4x4 li vaig esprémer tot el que podia donar... 100 km/h, i fins a 120 km/h! sols cal dir que vam fer els 7 km  que ens separaven de l'embarcador en poc més de cinc minuts...

vam ser els darrers d'arribar, be, els darrers no! encara va arribar darrera nostre una moto BMW R1200GS, i un altre cotxe, però tot just pujar a bord, i enfilar-nos fins a coberta, el ferri va salpar...

ens en vam sortir força be de la nostra badada, una altre per explicar!



... per arribar just a temps (Brjánslaekur, Iceland)


encara en va arribar un més tard, com es pot veure darrera del Jimny  (Brjánslaekur, Iceland)



bandera de la companyia que fa el servei de ferri entre Brjánslaekur i Sttykishöfmur



bandera islandesa batuda pel vent durant la travessia del fiord de Breidafjördur


detall a coberta... 

quasi tres hores de travessia donen per molt, mar un xic rissada, però que no feia balancejar el vaixell, en tot aquesta estona, vam tenir temps de fer algunes fotografies, recordar l'ensurt de poder haver perdut el ferri, preparar una mica de menjar, repassar els mapes i organitzar el recorregut de la tarda, fer la llista del menjar que ens calia comprar pels dos dies d'estada a l'illa que encara ens queden...



Grundarfjördur, camí d'Snaefellsjökull (Kirkjuvellfoss, Iceland)


Snaefellsjökull (Kirkjuvellfoss, Iceland) 

aquesta es pot dir que va ser la única parada que vam poder fer en tota la circunval·lació per la punta més externa de la península d'Snaefellsness...

vam tenir uns vents aterridors, ens vam creuar amb una caravana bolcada i destrossada, un turisme que també havia bolcat després de perdre el control i estavellar-se contra les roques... encara més endavant una altre caravana havia aturat el seu viatge i els propietaris l'havien literalment estacat a terra amb tensors...

a nosaltres ens sacsava com si fóssim un bri de fenc fins al punt que en algun moment vaig arribar a pensar que ens bolcaria a nosaltres també... 

per ajudar a mantenir-nos a la carretera, vaig activar la tracció integral com si fóssim en una pista de terra, i amb una marxa curta, vam seguir endavant


vist així l'Snaefellsjökull, es compren la idea del Jules Verne (Kirkjuvellfoss, Iceland) * foto del dia


aquesta visió ens va obligar a aturar-nos-hi, no podíem pas marxar d'aquest indret sense obtenir unes imatges, encara que poc acurades per les condicions, del con volcànic protagonista de la novel·la del Jules Verne "viatge al centre de la terra"

realment, veure les colades de lava petrificada, transmeten una sensació de potència devastadora que el vent que estàvem suportant, encara ho magnificava més...

per molt que ens ho proposem, les imatges que il·lustren aquest fet, no poden transmetre ni de bon tros aquesta sensació de petitesa i fragilitat


  con volcànic i colada de lava de la darrera erupció de l'Snaefellsjökull (Kirkjuvellfoss, Iceland)


un cop van poder fugir de la zona batuda pel vent, i aquest es va apaivagar fins a convertir-se en suportable, ens vam trobar de front en aquest nou salt d'aigua, aquest cop inesperat...

Svödufoss, una preciosa cascada que deixa caure les seves aigües de manera esmicolada, al llarg dels tres grans graons; el darrer d'ells d'una colada de columnes basàltiques...



salt d'aigua esmicolada per les ràfegues de vent d'Svödufoss, mullen els seus peus basàltics (Rif, Iceland)

inicialment teníem la intenció de quedar-nos a dormir a Borgarnes, però el lloc triat era ple, i no en vam trobar d'altre, així que vam decidir arribar-nos fins al càmping d'Akranes molt ben considerat a les guies, en podem donar fe; el lloc i les condicions d'aquest establiment, així com la amabilitat de la recepcionista, són exemplars... sols un petit però, el vent seguia actiu, i ens va donar la murga mentre sopàvem; més tard, quan ja érem dins la tenda va seguir bufant i bufant...

abans vam poder contemplar una espectacular posta de sol, així que es va acomplir allò que diu la dita: 

"cel rogent, pluja o vent!"



posta de sol amb la quasi difosa silueta d'Snaefellsness a l'horitzó... (Akranes, Iceland) 


el viatge va tocant la seva fi, demà anirem a Rejavík, la capital, darrer dia d'estada a aquesta illa meravellosa i encisadora...



nota: la foto del dia, sens dubte, és la del con volcànic d'Snaefellsness


dijous, 10 d’octubre del 2013

"Iceland..." (11/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...



Látrabjarg...

un penyassegat de 14 km de longitud que arriba als 441 metres d'alçada a la part més alta, alberga la colònia més nombrosa d'ocells marins de tota Europa, somorgollaires, gavines de tres dits, gavots, frarets... 


far i antena de radio telegrafia, i aparcament on comença el camí als penyassegats (Látrabarg, Iceland)

primers esguards vers els penyassegats (Látrabarg, Iceland)

com vaig dir en una entrada anterior, les indicacions del meu amic, i bon fotògraf, en Cesc Muntada, ja ens van fer pensar i organitzar el viatge fent una marrada per arribar a aquesta llunyana península del nord oest d'Islàndia, i punt més occidental d'Europa; les seves explicacions de quan hi va ser-hi fa uns anys, on ens deia que de bon matí es van adreçar als penyassegats i quan duien una "estona" caminant i fent fotografies, es van dir: "potser que hauríem de pensar en esmorzar, no?"... quan van mirar el rellotge eren les 5 de la tarda!!!

aquesta situació, a nosaltres se'ns va repetir quasi be cada dia...

doncs be, com deia, teníem aquesta etapa marcada en el nostre periple illenc per molts motius, però especialment pel que fa a la possibilitat de poder fotografiar ocells marins de ben prop, especialment la "Fratercula arctica", conegut pel nom de fraret, un ocell de mida mitjana que passa la major part de la seva vida a mar obert

el fet que a la segona etapa del nostre viatge sols en poguéssim veure un de solitari als roquers de Dyrhólaey, els dies que van seguir sempre tenia un cert neguit en no poder fer realitat un dels meus somnis més desitjats i esperats...



hola! sembla dir-me aquest primer fraret que vaig veure... (Látrabarg, Iceland)

arribar al voral del cingle i poder tenir al meu davant aquest visió... no té preu!

jo que venia preparat amb el 70-200 mm més la lent multiplicadora que el convertia en un 98-280 mm, vaig haver de treure ràpidament la multiplicador i usar en la major part dels casos la focal més curta... és que els tenia a tocar!

el fet de sortir de bon matí amb unes bromes importants i un vent excesivament fort, ens feia patir en no poder veure allò pel que havíem arribat fins aquí, en veure aquest primer exemplar, es van esvair de cop!



una parella de frarets fora del niu... (Látrabarg, Iceland)


... saluden el nou dia, i a nosaltres al mateix temps (Látrabarg, Iceland)


d'aquí en endavant va ser un festival!

els frarets entraven i sortien del cau, estiraven les ales, algun anava a fer el seu bany sense ni pensar-s'ho, sortia al seu replà, obria les ales i... ops! "aterrava" uns centenars de metres mar endins...



camí que segueix la vora del penyassegat... (Látrabarg, Iceland)

vam seguir el corriol que es dibuixa paral·lel a la cinglera una bona estona, el temps però no ajudava gens, vents forts i una humitat important no ens donaven cap al·licient per seguir fins al punt més alt del penyassegat, així que ens vam dedicar a fotografiar tants ocells com vam poder...
















potser que ja hi ha prou, no? (Látrabarg, Iceland)



gavina de tres dits "Rissa tridactyla" (Látrabarg, Iceland)




gavines de tres dits "Rissa tridactyla"  i gavots "Alca torda" (Látrabarg, Iceland)


* foto del dia

així de prop els vam tenir... (Látrabarg, Iceland)


adéu, adéu, i torneu aviat! sembla dir-nos aquest fraret entremaliat (Látrabarg, Iceland)


una petita platja arresserada, amb un petit refugi d'emergència, mireu el punt taronja (Látrabarg, Iceland) 


aquesta és la platja escombrada pel vent, on es troba el el guesthouse (Látrabarg, Iceland)




vista del fiord Patreksfjördur, camí de tornada (Látrabarg, Iceland)


recepció de l'hotel, i càmping a Flókajondur prop de la sortida del ferri (Bardaströnd, Iceland)


vam ser tot el matí voltant i recorrent els penyassegats de Látrabarg, ens vam quasi cansar de fer fotografies als ocells, però les condicions es van tornar cada cop més dificultoses per seguir-hi...

vam decidir tornar i vam aprofitar per arribar a una altra platja propera, aquest cop la pista és veritablement 4x4 total!

finalment vam arribar a la platja de "Keflavik", on vam ensopegar amb un refugi d'emergència, que ja veiem de lluny gràcies al seu color vermell ataronjat...

vam donar mitja volta i ens en vam entornar, per arribar finalment al guesthouse, on, després de prendre un bon bany, dinar i, recollir-ho tot, ens vam acomiadar de la mestressa, la Bilma, i de l'Ariadna i la Maria, prometent que els hi faríem arribar unes fotos dels frarets que vam fotografiar...

altre cop dins del nostre petit tot terreny per desfer el camí que ens hi havia dut... la visió de tornada era una mica diferent, i ara vam prendre més precaucions als indrets on la pista es fa més intransitable...

arribem a l'embarcador on demà agafarem el nostre ferri per travessar el fiord de Breidafjördur i desembarcar a Stykkishölmur  per recórrer Snafelness... 

però això serà demà i encara hem de tenir un nou ensurt...

6 km més enllà de l'embarcador, hi ha Flókalundur, amb un petit hotel, benzinera amb un "store", i un càmping on anem a plantar la nostra tenda sopar i anar a dormir una mica d'hora per estar frescos per l'endemà... be, una mica d'hora és relatiu, finalment eren les dotze del vespre! 






* nota: aquest cop està molt clar, no? 
exactament! els frarets són els protagonistes, i jo he escollit la que hi ha marcada


divendres, 4 d’octubre del 2013

"Iceland..." (10/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...


avui toca jornada "maratoniana" de kilòmetres...

des d'on hem dormit, a Laugarbakki, fins la nostra destinació a Breidavik hi ha una bona tirada per no gaire bones carreteres... 

Breidavik va ser una fita afegida a darrera hora abans de marxar, gràcies a les recomanacions d'un bon amic, i mestre, en Cesc Muntada, ho vam agrair molt i molt a la vista dels resultats obtinguts i haver de realitzar alguna de les jornades anteriors a un ritme una mica més ràpid de lo aconsellable, però no avancem aconteixements...

aquesta, tot i ser una jornada de trànsit, no va estar exempta d'al·licients, ni de sorpreses; per davant ens esperaven 400 kilòmetres majoritàriament fets per "gravel roads"... 

ens vam posar en marxa a Laugarbakki, seguint com no, la road ring 1 fins Stadarskáli, on ens vam desviar en direcció a Hólmavik per la 61, aquí ens hi vam aturar per dinar...

després per la 605, vam fer un canvi de fiord, i vam arribar a Króksfjardarnes on vam seguir la 60 en direcció oest; déu-ni-do amb la carretera

la nostra destinació, Breidavik, encara era lluny, però les expectatives eren altes, i s'hi va afegir un nou al·licient... la Maria, amiga de la meva filla Anna, era treballant a la Breidavk guesthouse i li volíem donar una sorpresa

bon sentit de l'humor el dels islandesos (Króksfjarnes, Iceland) * foto del dia

el "Baldur", ferri que fa la travessia des de Brjánslaekur fins a Stykkishólmur (Brjánslaekur, Iceland)

en arribar a Brjánslaekur, vam pensar, encertadament, a fer la reserva dels passatges per demà passat; aquest ferri sols realitza la travessia dos cops al dia en ambdós sentits, un al matí a les 12:15 hores i l'altra a mitja tarda a les 18:45 hores, i nosaltres volíem agafar el del matí per aprofitar millor el dia... la travessia que té una durada de 3 hores, fa una petita aturada a Flatey per pujar i baixar persones i mercaderies...

la senyora que realitzava les reserves va tenir alguns problemes de connexió via internet, finalment ho va aconseguir via telefònica, i nosaltres vam aconseguir els nostres passatges, 2 adults i un vehicle petit...

tenir els bitllets ens donava tranquil·litat de cara a assegurar-nos la travessia de tres hores fins a Stikkishólmur a la península d'Snafelness...


barca que em va recordar la caràtula d'un disc de "the Chieftains"  (Brjánslaekur, Iceland)

be, ara seguim amb la nostra ruta i reprenem el camí per la 62, en el petit coll que separa Bardaströnd de Patreksjordur, ens trobem una mena de monòlit representant un home que creiem "de mar"... més endavant vam indagar per saber quina significació tenia i quin era el motiu d'aquesta mena de monument conmemoratiu, és erigit als que de manera "manual" van fer possible que la carretera arribés a Látrabjarg


monument als que van fer possible la carretera (Látrabjarg, Iceland)

la foto que il·lustra aquest fet, la vaig realitzar l'endemà, d'aquí la diferència de llums amb la resta de les que vaig fer en el dia

seguim endavant fins el trencant on hem de prendre direcció oest per la 612, una pista de terra absolutament plena de grans sots, on encara ara no entenc com s'hi aventuren turismes convencionals; va ser en aquesta pista on vaig tenir l'únic ensurt de tot el viatge en travessar-se'm el petit "Jimny" i haver de corregir la seva cursa folla, ara cap la muntanya, ara cap al mar... finalment vaig poder aturar-lo i esbufegar per asserenar-me... el cor se m'havia desbocat un xic

val a dir que la velocitat que duia en aquell moment no era pas fora de lloc, a prou feines arribava als 40 km/h i duia la tracció a les quatre rodes engranada...


"Gardar" vaixell que va quedar avarat a la platja una nit glaçada del desembre del 1981 (Patreksjördur, Iceland)

US NAVY - Douglas DC-3 quadrimotor (1940), 4 motors en estrella de 12 cilindres (Patreksjördur, Iceland)


detall del motor en estrella de 12 cilindres sobre alimentats del Douglas DC-3 (Patreksjördur, Iceland)


església il·luminada per les darreres llums del sol de ponent a Breidavik (Látrabjarg, Iceland) 



finalment, i després de passar per les restes del vaixell "Gardar", que va quedar avarat una gèlida nit del desembre de 1981, i un esperpèntic o si voleu surrealista museu "Minjasan Egils Ólafssonar", on podem veure al costat d'un hangar, entre moltes altres restes de tota mena, un desballestat quadrimotor de la US Navy que va "aterrar" aquí al 1940, en plena 2a guerra mundial...

una estona més tard, arribem a la nostra destinació, Breidavik guesthouse

ens adrecem a la recepció, i ens rep la Bilma, la mestressa; ens presentem i li expliquem que volem veure a la Maria de Sant Sadurní d'Anoia, se li va il·luminar literalment la cara i va enviar la seva filla a buscar-la dient-li abans que era una sorprès i que no li digués el motiu de per que la reclamava...

en pocs minuts va aparèixer per la porta somriguen, ens esperava...

la meva filla Anna li va dir per whatsapp que l'aniríem a veure, tot i així, va estar molt contenta de veure'ns, i vam estar parlant una bona estona, després ens va dirigir a la zona d'acampada per muntar la nostra tenda... 

mentre ho fèiem teníem una estranya sensació de darrers dies d'estada... i viatge

una mena de buit a l'estòmac, els que viatgeu ja sabeu del què parlo


Breidavik guesthouse, lloc absolutament recomanable (Látrabjarg, Iceland)


tenda muntada, una bona dutxa, sopar relaxat malgrat una munió de francesos sorollosos que ocupaven el total del menjador lliure de la guesthouse...

després, mentre fèiem un cafè i una cigarreta a la entrada de la casa, amb una conversa distesa amb la Maria i l'Ariadna, que són treballant aquí des de finals de maig, i mantenen un estat d'ànim rialler i pensant en la propera setmana de vacances que els hi espera per anar a veure Jokurlsarlom a l'altra costat de l'illa... 

un esperit alegre i jovial, que contrasta absolutament amb el de la parella de gallecs que treballaven a Steinsstadir, elles treballen tres setmanes seguides per poder fer una setmana sencera de vacances, i encara es quedarán treballant fins al setembre...

el bon rotllo entre els que són treballant a aquest lloc és palès 







nota: la foto del dia és per a mi al sentit de l'humor d'aquest poble de víkings, que han sabut enfrontar-se a la derrota dels mercats financers amb èxit