dimecres, 28 de desembre del 2011

"ronda matinal..."

passadís superior amb arcades llombardes, absis catedral de la Seu (la Seu d'Urgell, Lleida) 


bon dia, 
bona nit...
entrada dedicada a una "amiga" que no conec...
a la teva s@lut Coral



dissabte, 24 de desembre del 2011

"aprendre..."

escales a san Giorgio Magiore (Venezia, Itàlia)



avui cercant un article que vaig llegir en un blog, relacionat amb la elecció d'un trespeus i ròtula per fotografia, parlava d'un "feisol" i una "arca"... qualitat pels quatre costats!
al final, i de manera momentània he desistit de trobar-lo...
be, el que deia, cercant aquest article, he ensopegat amb aquest altra: "l'hexadecàleg d'Alain Briot per millorar com a fotògrafs", no cal que us apliqueu a traduir, a la pàgina  "fotochismes",  on l'he trobat, l'Adolfo ja ho ha fet
al final us en faré la transcripció dels setze punts per estalviar-vos la cerca...
això de fer cerques és el que té, el que vols no ho trobes i allò que no buscaves, t'obre una pàgina nova, i en el meu cas, una excusa per a fer-hi un post...
he pensat molt en aquests setze punts... molt! 
alguns, d'obvis, sovint els "ignorem", a mi al menys em succeeix... ho reconec!
be, doncs pensant-hi, he cregut que podria ser com una mena de "promesa" pel nou any... quan arriben aquestes dates, sempre fem promeses de canvi: deixar de fumar, o perdre aquells kilos de més, en son una mostra del que dic...
doncs be, miraré de posar-hi remei i aplicar-m'hi el proper any 2012, tal com pinta, tampoc és que pugui fer gaire cosa millor, que tampoc és poca cosa intentar millorar una mica...
els setze punts son:

  1. converteix-te en un expert de la llum
  2. composa les imatges acuradament
  3. estudia els colors i el contrast
  4. crea imatges que representin allò que sents, no sols allò que veus
  5. centrat en la qualitat, no pas en la quantitat
  6. sigues "mestre" en art i tècnica
  7. sigues "mestre" en tots els aspectes de la fotografia artística
  8. optimitza les teves imatges en un procés de capes de PS
  9. fes de la impressió final el teu objectiu
  10. acaba i presenta el teu treball de manera professional
  11. enfoca el teu treball i esforç en forma de projectes
  12. comparteix el teu treball amb els altres, i construeix-te una audiència
  13. no tractis de re-inventar la roda
  14. crea un estil personal
  15. no esperis que l'èxit arribi en una nit
  16. no sobre-estimis el talent
déu-ni-do! feina a raig per anar fent...
de moment és una bona manera de prendre consciència de les meves mancances fotogràfiques...




nota: la foto va ser feta a la meva darrera estada a la ciutat dels canals, l'octubre del 2005, amb una càmera Olympus iS-1000 analògica, carregada amb un rodet de diapositives Kodak "Ektachrome" 64 ASA, un viatge ple de records... i vivències

diumenge, 18 de desembre del 2011

"solstici d'hivern..."

primera gebrada, camí de roca Corbatera (Albarca, Montsant)

aquesta nit ha estat especialment gèlida i ventada, per les nostres contrades, 
com a mostra, sols cal veure la imatge...


dissabte, 17 de desembre del 2011

"emocions acumulades..."

amb el "Trencabarrals" darrera (Montserrat)

capturant instants (Montserrat)

alegria (Montserrat)



és desembre...
no sóc original,
tampoc sé massa be com fer les coses per tal que tothom sigui feliç,
segur que no és a les meves mans, 
tampoc sé com fer feliç els que m'envolten,
teòricament és més fàcil, però tampoc en sé,
el més fotut (per a mi), és que finalment, tots rebem les conseqüències...
ja no espero res, 
sols vull viure amb una certa pau d'esperit i tranquil·litat d'ànima, el que em quedi...
no sé com fer-ho, no sé com dir-ho, ja no sé res...
i ben cert que no és un posat,
ni una manera de parlar...
estic "perdut", tot em supera...
ho sento, de tot cor...
et demano perdó, us demano perdó...
humilment...


papa






nota: entrada dedicada a la meva filla Berta, que avui fa 25 anys; les fotografies van ser realitzades en el decurs d'una sortida de la C d'I del CEC, el 17 de febrer de 2008

dijous, 15 de desembre del 2011

"por..."

voltors al canyet de "Mas de Buñol" (Matarranya, Tarragona)


avui he llegit aquest missatge en un blog que segueixo:


"los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo;
los que no trabajan tienen miedo de no encontrar trabajo;
quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida;
la democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir;
es el tiempo del miedo...
miedo de la mujer a la violéncia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo;
miedo a los ladrones, miedo a la policía;
miedo a la puerta sin cerradura, al tiempo sin relojes, al niño sin televisión;
miedo a la noche sin pastillas para dormir y miedo al dia sin pastillas para despertar;
miedo a la multitud, miedo a la soledad, miedo a lo que fué y a lo que piuede ser;
miedo de morir, miedo de vivir..." *


i aquesta ha estat la meva resposta/aportació al blog:


"estamos en "guerra", la 3a guerra mundial ja está aquí...
el terror por el terror,
bombardeados con información y más información,
sin tiempo a procesar,
sin tiempo para pensar...
los cerebros no pueden descansar,
sin descanso, las neuronas se mueren...
"ellos" lo saben y estan matándonos en silencio,
sin sangre,
sin bombas,
sin ruido...
la 3a está aquí, ha llegado en silencio...
¿cuantos sobreviviremos?
yo ya me doy por "muerto"...
s@lut"


sí! 
certament sembla que estiguem en guerra, una guerra silenciosa i contínua,
un degoteig in interromput de notícies de desastres naturals o provocats, i de morts,
de morts per atemptats o per conflictes armats,
de morts per accident de trànsit o laboral, 
de morts per violència ètnica o de gènere
...
violència dirigida vers el nostre planeta,
que respon com pot, 
amb erupcions seguides d'inundacions, 
amb terratrèmols i tsunamis,
augmentant la seva entropia poc a poc,
com si estigues patint un procés febril
...
fins quan?


malgrat tot, sols podem fer-hi front amb un intent de fer al mal temps, bona cara,
de mirar de gaudir d'aquells petits moments, escassos i cars d'aconseguir,
aquelles estones de compartir amb amics o companys espurnes de joia...
de mirar de passar-ho be mitjançant aquella afecció que ens distreu i abstreu,
de...






* fragment del llibre "Patas arriba, la escuela del mundo al revés" d'Eduardo Galeano

diumenge, 11 de desembre del 2011

"com un vaixell..."

grau de Salfores i roca Falconera (Montsant, Tarragona)




cap de setmana de mainada i de festa...


de mainada
per que aquest cap de setmana ha estat intens amb el grup de la "Comissió d'Infants" del CEC, ahir tarda pujada llampec a la roca Corbatera des d'Albarca, 350 metres de desnivell en 45'...
en arribar al cim, a les 17:26, cronometrat com un rellotge de precisió, veiem el sol pondre's per ponent, i la lluna plena traient el nas per llevant...
per uns segons es van mirar els "ulls" l'un a l'altra, i nosaltres vàrem ser-ne testimonis badocs del fet
val a dir que he de donar les gràcies al "TPE" que em va ajudar amb les coordenades i les hores, no hagués pensat mai que un programa que usem els fotògrafs de natura, m'ajudes per preparar una excursió
la tornada, amb frontals va ser més tranquil·la, però sense badar, doncs calia fer


la festa 
de l'amic invisible dels nens
veure si ens reconeixíem els pares en fotos de quan eren petits
fer una projecció de les sortides que es van fer els anys 2002-2003
recordar la excursió, mitjançant les fotografies, de la que es va fer ara fa una any i de la que es tenia un bon record...


tot seguit, vàrem fer el "sopar de nadal", quasi be a la carrera... 
doncs tocava veure el Barça jugar a casa del Madrid, amb el resultat final de tots conegut


aquest matí, boira, però amb el convenciement de que no ens frustraria la excursió...


efectivament, sortim d'Escala Dei amb mig de les bromes, dirigint-nos cap al pas de l'Ase i ens enfilem cap el mas Nou, un cop dalt del cingle, ens situem just per sobre del mar de núvols...
prenem el GR en direcció al mas de Forçans i grau de l'Enderrocada, amb les bromes tapant i destapant el camí i el cingle, ens anem enfilant per l'Enderrocada cap al mas de l'Estrem, on fem una bona aturada per reprendre forces
ara sí, ara ens trobem ben be per damunt de les boires que veiem avançar i recular com les ones a la riba...
un cop recuperats, reculem un tros del camí fet, i ens encinglerem cap als Codinals, ben be a vol d'ocell, en direcció a la punta del mateix nom, on la vista ens regala la imatge que encapçala la entrada
ara, ja en baixada, ens anem adreçant cap al grau de l'Escletxa, amb aquella mena de run-run a la panxa degut a les històries escoltades...
el grup, avui érem una quarantena llarga, ha travessat l'indret de manera ben fàcil i ràpida, fins hi tot han quedat estranyats de la dificultat escoltada del pas, un cop l'han fet...
d'aquí en endavant, ens hem tornat a endinsar en territoris emboirats, però com sols ens calia desfer la resta de camí fins als vehicles, ha estat una passejada relaxada...



dilluns, 5 de desembre del 2011

"madurs..."

fruit de l'arbocer (serra de Montsant, Tarragona)
...
alguns ja son a terra; els claus no han aguantat el pes de l'aigua acumulada amb les pluges dels darrers dies; n'hi han força malgrat l'avançat de l'època, tampoc per a aquests fruits els hi ha arribat l'hivern, encara

els ocells que encara volen per aquests indrets, tenen què menjar; els cenglars, també se'n poden atipar dels que n'hi ha al terra; aliment tardà, però dolç i energètic

ay però de no menjar-ne massa; el seus sucres madurs, produeixen alcohols que poden "emborratxar",
i també el seus poders astringents ens poden jugar una mala passada...

se'n poden fer melmelades, que podem consumir amb torrades

dissabte, 3 de desembre del 2011

"finalment... "

pel cingle dels Codinals (serra de Montsant, Tarragona)
i després de quasi be un any de "sequera" d'anar a caminar per la muntanya, he tornat al Montsant
un any de sequera de fer excursions, primer degut a un genoll contusionat; més tard, durant una estada fotogràfica a Ordesa a primers de juny, un mal pas va fer que em lesionés el peu...
per unes i altres coses, el temps ha anat passant i aquest matí, en companyia de dos dels companys amb els que vaig anar a Montsant al gener, i la meva filla, hem anat a fer un recorregut que repetiré diumenge vinent amb el grup de la "Comissió d'Infants" del CEC, com a darrera sortida de l'any, i aprofitar per fer el sopar de Nadal...
la fotografia que il·lustra la entrada, no és gaire bona, el moment però, s'ho val
gràcies Èlia, gràcies Francesc, gràcies Paco... el temps a primera hora ha estat una mica murri, però ens ha acabat per regalar una jornada esplèndida