 |
| aplicatiu a la pàgina web de la BBC |
darrerament, i molt més sovint del que havia imaginat quan ho vaig escoltar per primer cop del meu bon amic Gila, rés a veure amb el còmic de grat record; em be al cap el que ell deia que era el principal problema de la humanitat i del planeta: "es tracta d'un problema d'aforament..."
recordo que quan estudiava geografia a batxillerat, allà pel 1965, el mestre i els llibres ens deien que la Xina, era el campió en habitants, aproximadament 750 milions... actualment crec que és prop dels 1.400 milions, quasi be el doble!
tampoc la Índia li va al darrera amb 1,15 bilions...
així doncs, aquest planeta nostre té un problema "greu" de super població, o d'aforament...
possiblement si tots fóssim caçadors o recol·lectors, no seria un problema greu, però en el moment que esclata la revolució industrial, allà pel 1900, quan la població era d'uns mil milions... va començar la escalada demogràfica de manera exponencial...
quan 7 mil milions d'habitants volen, amb tot el dret del mon, tenir vehicle propi, accés a beneficis socials, habitatge digne... les feines feixugues les fan les màquines, i cada cop cal menys ma d'obra per quasi be tot... estem davant d'un greu problema d'excés de "producció", cosa que permet que grups especuladors amb pocs escrúpols, se'n beneficiïn a costa d'oprimir i escanyar literalment als més febles...
no creieu que em considero un pessimista, ans al contrari, sóc optimista convençut, el que succeeix és, i aquí prenc prestada una frase d'un premi Nobel de literatura, José Saramago:
"jo no sóc pessimista, miri vostè el món i díguim com el veu"
ara, mireu-vos el gràfic que encapçala la entrada... i digueu-me què hi veieu?
enteneu una mica millor la frase de'n Saramago?
apa-l'hi! tan sols ha estat una mena de "joc" mental a las acavalles d'aquest any 2012, que pres de cop puc dir per oblidar, però en el còmput segueixo creient que m'ha aportat molt de positiu, i com es sol dir:
"l'any 2012 és mort,
visca el 2013!!!
s@lut
