diumenge, 29 d’abril del 2012

"l'estall..."

Ophrys sphegodes (???) (Finestres, Osca)

un altra dia, nous indrets i noves experiències...
també aquí, la floració va endarrerida...
més llocs on anar a perdres un cap de setmana sense presa...


Finestres (la Franja, Osca) 

Ophrys sphegodes (?) (Finestres, Osca)


ermita i castell de sant Vicenç (Finestres, Osca)





dissabte, 28 d’abril del 2012

"indrets desconeguts..."

Sarcocapnos enneaphylla, herba freixurera (congost de Mu, Alòs de Balaguer)

avui per indrets desconeguts, amb nous coneguts...

poques fotos, però noves captures i nous racons...

des d'Alòs de Balaguer, seguint el curs del Segre, ens endinsem pel congost de Mu, fins la central hidroelèctrica de Camarasa, poc més de 5 km de recorregut i uns 100 metres de desnivell...

bosc de ribera original, algun agró, algun bernat, alguna cigonya, algun voltor... 

i a nivell més terrestre, jonces, foixardes, corners, gatolins... i un endemisme que em passat per alt tot i veure'l, la clavellina del Montsec, o Petrocoptis montssiciana... hi haurem de tornar per fer-hi alguna foto

per cert, la foto que encapçala la entrada no és de l'endemisme, aquest no l'he capturat, per aquest motiu s'hi haurà de tornar...



dijous, 26 d’abril del 2012

"blaus...

Hepatica nobilis, herba fetgera (Tagamanent, parc natural del Montseny)

la delicadesa present en aquesta "hepatica nobilis", com en tantes altres flors que he pogut conèixer fins el moment, contrasta molt, amb allò que hom anomena com a floretes...


anem per la natura molts cops sense consciència del que tenim als nostres peus, no hi parem compta i ho esclafem, tan sols ens cal agenollar-nos i observar, des del seu mateix punt de vista, per quedar bocabadats si tenim una mica de sensibilitat estètica o emocional, davant de les seves estructures, dels seus colors, o de les seves textures...


sempre he dit que la tardor és per a mi, el moment de l'any més agraït per observar el paisatge, els colors i la llum i fan molt, però si es tracta de viure l'esclat de colors i biodiversitat, la primavera és la estació reina...


poc a poc, me'n vaig adonant que cada moment de l'any és diferent, a mida que vaig afegint coneixements al meu mon fotogràfic, he aprés que:
l'hivern és la millor època per fotografiar el cel i les estrelles, les albades i les postes de sol, els paisatges presoners de la neu...
la primavera ens permet capturar, a més de paisatges i boscos encara amb neu, la esplèndida i inabastable diversitat de flors i ocells...
la tardor se'ns mostra impresionant pels colors dels boscos , els fruits d'arbusts, i els bolets, sovint envoltats d'una atmosfera tamisada per boirines o humitats condensades...


sols ens cal mantenir-nos atents als esdeveniments...









dimecres, 25 d’abril del 2012

"endarreriment..."

Primula veris, en català entre d'altres noms "pa de cucut" (Tagamanent, PN del Montseny)

l'endemà de la festa d'aniversari d'un bon amic, vàrem apropar-nos a la zona del Tagamanent i pla de la Calma, amb la esperança de trobar algunes orquídies i altres flors...


aquesta primavera està sent una mica estranya degut a la sequera d'aquest hivern, i a les variacions climàtiques molt acusades, temperatures d'estiu i gelades, que han estat la causa que les flors més primerenques es gelessin, o en el millor dels casos aturessin el seu cicle vital, reprenent-lo per quan a tornat a fer bo, altra cop el fred ha fet acte de presència...


doncs be, aquest dissabte, com deia, vàrem pujar a a questa zona del parc natural del Montseny, observant que a cotes baixes es trobaven algunes espècies florals i a mida que pujàvem, anaven desapareixent; primaveres, herba blava, herba fetgera, van ser de les poques plantes florides que vam trobar, tret de prats immensos de pixallits...


aquest proper cap de setmana, vaig a la zona del Montsec d'Ares amb un altra bon amic fotògraf, i un grup de gent de muntanya del CET, la intenció és anar a l'observatori astronòmic del Montsec, i a fotografiar les estrelles...





dimecres, 18 d’abril del 2012

"trenc d'alba..."

primeres llums del matí (Pedraforca, Bergadà)

el darrer cap de setmana, a MontsantFoto, un dels tallers era "la llum en el paisatge", aquesta fotografia va ser feta fa poc més de dos mesos, i la prenc com a excusa, n'és una mostra, malgrat no ser ben be el que jo cercava... sí una aproximació


tots els que d'alguna manera intentem ser "creatius" amb les nostres fotografies, tenim algunes que formen part de la nostra iconografia personal


quan vam anar al Pedraforca, hi anàvem amb la esperança, i la intenció de fer aquesta foto, jo esperava trobar-me la muntanya amb neu... què hi farem!


un ja molt llunyà 24 de setembre de 1967, vaig pujar per primer cop a aquest cim altiu, i terreny de joc dels escaladors pioners a casa nostra, després hi he tornat incomptables vegades


abans hi pujava, ara hi faig fotografies... 
cada edat té el seu propi "divertimento"







dimarts, 17 d’abril del 2012

"excuses..."


flor de jonça* "Aphyllantes monspeliensis" (st Joan del Codolar, PN de la Serra de Montsant)

sempre tenim excuses, o ens les creem molt sovint per tal de no enfrontar-nos a les nostres pròpies limitacions o incapacitats, i fins hi tot, certes dosi d'imperícia, fan que recorrem a elles...

aquesta entrada ve a tomb del que fa temps em produeix una mena de rau-rau o neguit interior, i vull aprofitar aquest espai per expressar-ho obertament
sé, i n'estic segur, que cada u de nosaltres tenim els nostres límits "naturals", aquests límits vénen marcats pel que duem dins nostre, allò que en denominem gens, que d'alguna manera expressen les nostres aptituds
certament aquestes aptituds, poden, amb l'aprenentatge, la dedicació, i el temps... anar millorant, i en alguns casos arribar a rebre el reconeixement de qui ens envolta, siguin família, amics, coneguts... o entorn social en el que ens movem...

tot aquest preàmbul, és per situar al lector i a mi mateix, m'explico:
fa molts anys que "prenc" fotografies, en algun altre moment d'aquest blog ja ho he comentat, vull recordar ara que la meva primera càmera la vaig tenir als 9 anys...
fins aquí rés diferent que molts altres, però... vet aquí que d'alguna manera vaig anar prenent fotografies en excursions amb amics, i algun viatge familiar
als 17 anys em van preguntar què m'agradaria rebre com a regal d'aniversari, no vaig dubtar gens, una càmera rèflex!
Olympus: OM-1n, OM-2n, iS1000, AF-1... en allò que ara s'anomena format analògic... per tal de diferenciar-lo del "digital" o "numèric"...

cap al 2005, esperava que la meva marca de tota la vida, traiés una rèflex una mica més evolucionada i també assequible que la €-1, primer model réflex de la marca que va trencar esquemes i conceptes, tal com és una constant en ella
d'aquesta manera, el 2006 vaig rebre, també com a regal d'aniversari, una càmera lleugera i versàtil, rèflex, una €-500, que venia amb un joc de dues òptiques: un Zuiko 14-45 mm i un 40-150 mm; un conjunt que omplia les meves expectatives...
amb el pas dels mesos, i algun viatge, vaig voler més prestacions, i va ser aleshores quan Olympus va renovar el seu vaixell insígnia i va treure la més que capaç €-3, que vaig regalar-me ara fa tres anys, i a la que ràpidament van acompanyar un 50 mm "macro", un 8 mm "ull de peix", un 50-200 mm "tele", un 14-54 "òptica tot terreny", un flaix "pro"... i alguns altres accessoris "imprescindibles"; aconseguint d'aquesta manera, un equip més que complert que em permetia fer "millors" fotografies...
sigui com sigui, el cas és que abans de 2 anys, sols veia que el meu equip se’m feia curt, el fet d'anar amb companys que en saben més, rodejar-me d'experts en la matèria, i llegir en molts "foros", em dur a pensar en fer un "salt" qualitatiu en aquest camp, i vaig anar per feina

descartat el sistema 4/3 d'Olympus, calia desprendrem dels diferents objectius, i fins hi tot de la càmera, si pogués ser, i evidentment sense perdre gaire en la operació; el cas és que exceptuant la càmera i l'objectiu "tt", la resta ho vaig poder vendre tot; ara començava la part difícil, la d'elegir nou equip!
aquest és un procés que demana ser acurat, doncs no és solsament la càmera el que cal elegir, cal saber per endavant quines òptiques voldràs, i quins altres accessoris et cladran per tal de completar el nou equip...
al seu moment, vaig fer la elecció, seguint consell de persones que considero dignes de crèdit, i lectures crítiques de diferents foros... sense oblidar-me de mirar quins dels meus referents utilitzaven quin sistema i fins hi tot per què

ja han passat 6 mesos, ja torno a tenir un equip més que digne, però... i aquí ve el quid de la qüestió:
"tant he millorat jo, i les meves fotografies, en relació a la despesa invertida, i no sols econòmica, sinó també, emocional?"


ara, quan prenc a les meves mans la 5D Mark II, sé que tinc una gran càmera; que té unes prestacions impressionants, que el seu rang dinàmic és dels millors que hi ha actualment, i que la capacitat d'augmentar la seva sensibilitat (ISO) sense veure gaire alterat el resultat, la fan una càmera molt desitjable... i aquí ve el meu "drama" realment és tanta la diferència? o, dit d'una altra manera, paga la pena el canvi?
he de creure que sí, i de fet hi veig moltes millores, però... puc dir que, en el dia a dia, a nivell de resolució de situacions i de maneig, la Olympus segueix estant molt per sobre de la Canon 5D...
el seu sistema de neteja del sensor, l'estabilitzador d'imatge al cos, el segellat i tancament del compartiment de les targetes i l'ús de 2 unitats CF i XD, la opció de tancar l'ocular per mitjà una cortineta dins del visor, pel que veus el 100% del camp de visió cobert, el tenir la pantalla "live view", mòbil i protegida, una petita unitat flaix que es pot usar com a "master"... i me'n deixo un grapat!

ara be, i aquesta és la sensació més important, abans sentia que a les meves mans hi havia un "giny" amb vida pròpia, ara sé que tinc un gran "aparell" amb moltes possibilitats, però que jo sento sense "vida"...
be! és una sensació difícil d'explicar, que em recorda èpoques passades quan hom parlavem de motos, discutíem que si Bultaco o Montesa, i uns pocs defensàvem a capa i espasa les mítiques OSSA...

---


podria escriure i escriure en referència a aquest tema, sols hi afegiré una part de la conversa que vaig mantenir ahir amb un company de fotografia que te una Nikon D700 des de fa dos anys, i que com jo, abans tenia una Olympus €-3
a la meva pregunta: trobes a faltar la Oly? va dubtar uns instants, suficients per ser significatiu; i en el que va aprofitar la seva dona Lucia per dir: sí! encara en dubta ara, i ja va pels dos anys...


i ha coses que no tenen remei, una cosa és el cor... i una altre molt diferent, el cap!


---


* la foto que il•lustra aquesta entrada, la vaig fer aquest cap de setmana amb una 5D Mk II i un 100 mm "macro", a ma alçada; si hi feu clic, s'ampliarà i hi podreu observar els grans de pol•len
* la foto que il•lustra la entrada "Malva sylvestris" del meu blog, està en condicions semblants, a ma alçada, un 50 mm “macro” que equivalen a un 100 mm pel factor de conversió 2x del sensor 4/3, la vaig fer amb la €-3


jutgeu vosaltres mateixos els resultats... i si voleu, deixeu una opinió, m’agradarà saber-la


gràcies








* la jonça, també es coneix com a "pa de cucut"

dilluns, 16 d’abril del 2012

"textures..."

líquens i escorça de xiprer (st Joan de Codolar, Cornudella de M)

mentre el Roger Pasqual ens aproximava a la història geològica i geogràfica del Priorat...
qualsevol mirada es podia convertir en una excusa fotogràfica

sàmares d'auró (st Joan de Codolar, Cornudella de M)
i cercar motius, sols era una qüestió d'abstreure's de la magnitud de l'entorn...

calze i pètals d'almesquí (congost de Fraguerau, Ulldemolins)
l'endemà, malgrat uns no massa bons inicis de dia... 
seguíem amb les excuses, aquí, un almesquí va servir per assajar amb un tub d'extensió...

roca del Xollat (cinglera del Montsant, la Morera de M)
la tarda ens va acabar per regalar unes llums espectaculars...
altre cop, ara va ser un 100-400 mm, la excusa per capturar aquests llums entre roca i cel...






esperem que els proper 12 i 13 de maig, l'entorn d'aquest territori "eixut" però generós, ens segueixi regalant amb els seus tres sors...


MontsantFoto_2012





diumenge, 15 d’abril del 2012

"dos dies..."

foixarda "Globularia alypum" (congost de Fraguerau, Ulldemolins)


ara, encara amb els records recents d'aquest cap de setmana, i intentant posar ordre a tots ells, vull fer un petit avenç del que ha estat per a mi...

primer de tot, donar les gràcies als que vàreu confiar en la proposta MontsantFoto_2012, que de la ma d'Iñaki Relanzon, pretenia mostrar-vos per mitjà de l'afecció, i passió que ens uneix a tots, aquesta comarca poc coneguda del centre sud del principat...

el temps, malgrat el que pugueu pensar en un primer moment, ens ha regalat uns dels millors paisatges que es poden contemplar; les pluges, que tant han costat de fer-se presents, ens han deixat l'atmosfera neta i transparent, per permetrens capturar enquadraments, llums i colors saturats; i a l'hora, ens està preparant els terreny per la propera activitat del MontsantFoto_2012

sols vull donar-vos les gràcies als que vàreu participar, sense oblidar-me de qui ens ha facilitat les coses: el patronat del parc natural del Montsant, i el Museu d'Història de Catalunya (Cartoixa d'Escala Dei), vull agrair també a Roger Pasqual per la seva aportació, apropant-nos una mica a la especial configuració geogràfica i humana d'aquest territori tant singular


us deixo una petita mostra del que vaig capturar entre conversa i conversa amb els participants dels tallers...



divendres, 13 d’abril del 2012

"la collita d'avui..."

capoll d'Orchis purpurea (la Mussara, muntanyes de Prades)
Ophrys arnoldii (fusca) (la Mussara, muntanyes de Prades) 

Erinus alpinus (rupícola) (st Joan del Codolar, Montsant)  

Globularia alpynum (foixarda) (st Joan del Codolar, Montsant)  


collita d'aquest matí, preparant els tallers del "MontsantFoto_2012" d'aquest cap de setmana, m'he trobat indrets furgats pels senglars que han arrasat dues localitzacions d'orquídies...
per si amb això no n'hi havia prou, molts peus han estat literalment "cremats" per les darreres gelades de fa tres setmanes...
si tot i així us sembla que ha estat poc, l'estrés que van patir per la manca d'aigua fins fa un mes; des de l'octubre que no ha plogut, han estat més de quatre mesos sense aigua...
malgrat tot, sempre hi ha elements que aconsegueixen reeixir malgrat tots els impediments i contrarietats...

per mostre, aquestes poques... però almesquins, calabruix, poligal·les calcàries, porrasses o albons de muntanya n'hi he vist forces, algunes més avançades que d'altres, però ni ha...

avui ha seguit plovisquejant mentre anava fent les meves fotos, ho podeu veure per les microgotetes que empolainen les petites joies de la natura...


la entrada d'avui, tretze d'abril, la dedico especialment a la meva mare que compleix 86 anys
i al "boss", l'Iñaki Relanzon, que també en compleix... bastants menys!



dimarts, 10 d’abril del 2012

"assaig de retrat..."

pensaments... (Cadí, Alt Urgell)

sols ha estat un assaig,
una manera de fer un canvi a la rutina de capturar flors o paisatges...
fa unes hores he anat amb la meva filla gran a veure el Cadí nevat,  i ensenyar-li com la llum va modelant les pedres i el relleu de les muntanyes...
mentre anava esperant els canvis, ella asseguda al cotxe, observava i pensava...
sense pensar-ho, instintivament, m'he dut la meva Canon armada amb el 70-200 a la cara i he "disparat"; tenia clar que hi havia el vidre del cotxe pel mig, però tot just aquest matí he adquirit un filtre CPL per aquesta òptica... i es nota
aquest és el resultat, personalment m'agrada molt,
aquest ha estat potser, per no dir segur, el meu primer retrat...



dilluns, 9 d’abril del 2012

"il·luminació..."

Cadí, part central (el Querforadat, Alt Urgell)

per tancar aquests dies de penitència...
m'he volgut donar una alegria...

avui dilluns de Pasqua, he pujat amb la meva filla gran al petit poblet de el Querforadat,
una escapada per veure, i ensenyar-li, el que poden fer les darreres llums del sol...

la penjo pensant especialment en una persona que conec,
i demà, sant tornem-hi!







diumenge, 8 d’abril del 2012

"esclat..."

onades trencant la escullera... (Port-Vendres, Rosselló)


esclat al mar, i també a l'ambient...
un mar picat, amb les crestes de les onades coronades per la escuma,
el vent, que sempre que bufa fa de les seves, i altera estats d'ànim...

el matí de diumenge em va mostrar les vinyes que, de ran de mar, s'emparren fins quasi be les carenes de les muntanyes, vinyes velles que produeixen uns vins especials i poc "populars", vins de Banyuls... 


recordo que fa uns anys en un programa de TV3, "espai de vacances" se'n deia, van fer una excursió per aquests indrets, i explicaven com collien el raïm i el veremaven a la mateixa vinya, i d'aquesta manera s'estalviaven de traginar-lo fins als trulls; però aquesta no és la única "excentricitat", tampoc traginaven el most, el feien baixar per tot un seguit de canalons vidriats, que des de les vinyes duien el suc del raïm fins els trulls ran de mar...
mentre les anava contemplant anava tararejant una vella cançó que va escriure en Josep Maria de Segarra, però que tots associem al bard del Baix Empordà, en Lluís Llach, que va ser qui la va popularitzar...



Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina…
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor…
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard…
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!


va quedar pendent fotografiar les vinyes i els costers a primera hora del matí, i en altres situacions estacionals, dimenge tot just els vells ceps començaven a llucar... 


uns vells ceps regruats i foscos, xics i cepats, que tot just s'aixequen poc més d'un pam, mostraven uns brots tendres i verds, que tot just trencaven una mica el monòton color...



dissabte, 7 d’abril del 2012

"tard o d'hora tot acaba per sortir a la llum..."

bon dia des de cala Bramant (Llançà, la Selva)


sempre es bo veure sortir el sol...


aquest va ser el primer dia d'aquestes jornades de descans...
en breu algunes més




bon vespre a s'Encalladora (Cap de Creus, Alt Empordà)




dedicada als que finalment no van poder compartir aquest dies



dimecres, 4 d’abril del 2012

"pluges i boires..."


vinyes noves sota la boira... i la protecció del Montsant

des de fa més de vint-i-quatre hores, el temps segueix humit...
què be! tant de bo serveixi, finalment, per assaonar la terra, i deslliurar-la del seu assedegament...

aquest matí tocava anar tancant temes pendents, cap cosa urgent, però sí importants...

calia resoldre els darrers serrells, doncs el proper cap de setmana comença el “MontsantFoto_2012”...

dissabte 14 d’abril, donarà el tret de sortida el primer taller, ens ensenyarà la utilització del flaix... i diumenge 15, aprendrem a “veure” com actua, i modela, la llum en el paisatge...

també hi havia un altre tema, aconseguir la col•laboració de l’ajuntament de la Morera del Montsant, cedint-nos una sala per dur a terme el proper taller... també s’ha resolt; aviat us podré donar més informació

mentre anava cap a la Morera, he vist una possible fotografia, aquest cop m’he aturat per fer-la, no com alguna altra vegada *, la captura és la que encapçala aquesta entrada...

ja veieu, avui l’entorn no s’ha mostrat totalment, tot i així crec que pagava la pena aturar-se, observar, i, finalment, capturar les “llums” del moment...


 
* enllaç

dimarts, 3 d’abril del 2012

"les primeres..."

Ophrys tenthredinifera (mas de Xenxu, Arbolí)

Barlia robertiana (la Mussara, muntanyes de Prades)

avui, finalment, he començat a trobar algunes orquídies "obertes", de peus n'hi han forces, però entre la manca d'aigua d'aquest hivern, i les gelades de fa un mes, tota la floració va endarrerida


els almesquins ara son força presents, els calabruix tot just se'n veu algun, també he trobat un curraià blanc, però de fritil·làries encara no n'he trobat cap...


d'ara en endavant, gràcies a les pluges de fa dues setmanes, i a les que ara mateix estan caient, hem d'esperar que facin una bona empenta a l'esclat d'aquesta primavera incipient...