Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fraguerau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fraguerau. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de maig del 2012

"3 anys..."

avui fa tres anys, que el bo de don Mario ens va deixar...
sempre recordo algunes de les seves paraules, i alguns dels seus vers...
la fotografia d'avui, té sentit segons es miri, fa menys d'una setmana un eixelebrat va calar foc a la porta de la ermita de sant Bartoneu de Fraguerau, i després ho va fer a banda i banda del camí d'accés... 
la sort va ser que no va fer vent i no va prendre, gaire, a Rasquera no ha tingut la mateixa sort...
aquesta foto va ser feta el matí d'ahir, dimecres, en el decurs d'una excursió preparatòria per una sortida de mainada...
finalment, faré una petita variació per tal d'evitar un indret on massa gent pot arribar a fer-se perillós
la visió del cim dels Pins Carrassers estant, és prou indicadora de l'intent de fer desaparèixer una zona prou necessària i important...

incendi al congost de Fraguerau (parc natural de la serra del Montsant, Priorat)

avui he rellegit aquest poema, gràcies per recordar-me'l...


¿Cómo hacerte saber que siempre hay tiempo ?
Que uno sólo tiene que buscarlo y dárselo,
Que nadie establece normas salvo la vida,
Que la vida sin ciertas normas pierde forma,
Que la forma no se pierde con abrirnos,
Que abrirnos no es amar indiscriminadamente,
Que no está prohibido amar,
Que también se puede odiar,
Que el odio y el amor son afectos
Que la agresión porque sí hiere mucho,
Que las heridas se cierran,
Que las puertas no deben cerrarse,
Que la mayor puerta es el afecto,
Que los afectos nos definen,
Que definirse no es remar contra la corriente,
Que no cuanto más fuerte se hace el trazo más se dibuja,
Que buscar un equilibrio no implica ser tibio,
Que negar palabras implica abrir distancias,
Que encontrarse es muy hermoso,
Que el sexo forma parte de lo hermoso de la vida,
Que la vida parte del sexo,
Que el "por qué" de los niños tiene un porque,
Que querer saber de alguien no es sólo curiosidad,
Que querer saber todo de todos es curiosidad malsana,
Que nunca está de más agradecer,
Que la autodeterminación no es hacer las cosas solo,
Que nadie quiere estar solo,
Que para no estar solo hay que dar,
Que para dar debimos recibir antes,
Que para que nos den hay que saber también cómo pedir,
Que saber pedir no es regalarse,
Que regalarse es, en definitiva, no quererse,
Que para que nos quieran debemos demostrar qué somos,
Que para que alguien "sea" hay que ayudarlo,
Que ayudar es poder alentar y apoyar,
Que adular no es ayudar,
Que adular es tan pernicioso como dar vuelta la cara,
Que las cosas cara a cara son honestas,
Que nadie es honesto porque no roba,
Que el que roba no es ladrón por placer,
Que cuando no hay placer en las cosas no se está viviendo,
Que para sentir la vida no hay que olvidarse que existe la muerte,
Que se puede estar muerto en vida,
Que se siente con el cuerpo y la mente,
Que con los oídos se escucha,
Que cuesta ser sensible y no herirse,
Que herirse no es desangrarse,
Que para no ser heridos levantamos muros,
Que quien siembra muros no recoge nada,
Que casi todos somos albañiles de muros,
Que sería mejor construir puentes,
Que sobre ellos se va a la otra orilla y también se vuelve,
Que volver no implica retroceder,
Que retroceder también puede ser avanzar,
Que no por mucho avanzar se amanece más cerca del sol,
¿ Cómo hacerte saber que nadie establece normas salvo la vida ?

















diumenge, 15 d’abril del 2012

"dos dies..."

foixarda "Globularia alypum" (congost de Fraguerau, Ulldemolins)


ara, encara amb els records recents d'aquest cap de setmana, i intentant posar ordre a tots ells, vull fer un petit avenç del que ha estat per a mi...

primer de tot, donar les gràcies als que vàreu confiar en la proposta MontsantFoto_2012, que de la ma d'Iñaki Relanzon, pretenia mostrar-vos per mitjà de l'afecció, i passió que ens uneix a tots, aquesta comarca poc coneguda del centre sud del principat...

el temps, malgrat el que pugueu pensar en un primer moment, ens ha regalat uns dels millors paisatges que es poden contemplar; les pluges, que tant han costat de fer-se presents, ens han deixat l'atmosfera neta i transparent, per permetrens capturar enquadraments, llums i colors saturats; i a l'hora, ens està preparant els terreny per la propera activitat del MontsantFoto_2012

sols vull donar-vos les gràcies als que vàreu participar, sense oblidar-me de qui ens ha facilitat les coses: el patronat del parc natural del Montsant, i el Museu d'Història de Catalunya (Cartoixa d'Escala Dei), vull agrair també a Roger Pasqual per la seva aportació, apropant-nos una mica a la especial configuració geogràfica i humana d'aquest territori tant singular


us deixo una petita mostra del que vaig capturar entre conversa i conversa amb els participants dels tallers...