"ensurt..."

...

abandonat des de fa temps, al meu bloc li cal una empenta... i a mi també!

moltes vivències en els darrers mesos, i una manca important de desig d'explicar, de contar, de dir tot allò que veig o visc...

dissabte però hi va haver un fet que pot haver estat un petit detonant...

és tarda de dissabte i sóc de guàrdia, com sabeu exerceijo d'infermer al CAP de Cornudella de Montsant, és mitja tarda i sento una sirena... 
el primer que penso és en que se'm gira feina...

pasa l'estona i sento el petar dels rotors d'un helicòpter... 
la següent pensada és que algún escalador ha tingut un accident...
ara ja son dos els rotors que escolto...
surto al balcó i veig una columna de fum important a la zona mitja del vesssant sud del Montsant, prop del CAP i de casa... 
a línia de vista, un parell de quilòmetres pel cap llarg

encara no fa una hora que crema...
el petit punt a la dreta en mig del fum és un dels helicòpters...

de primer moment pens en una dimensió important del foc, poc a poc em vaig adonant de que la manca de vent farà que l'avanç sigui lent, i la direcció és cap a una zona de vegetació poc boscosa, la major part de la vegetació és matoll i petits aurons, algunes alzines, sabines i força corneres... 
i, no cal dir-ho, farigoles, boixos, romaníns, espígols, argelagues, ginebrons...

vull fer un reconeixement a la tasca del efectius dels Bombers de Catalunya, en el poc temps que van poder volar, van fer una ràpida bona tasca, que va facilitar l'accés, molt difícil, pels efectius terrestres...

podeu veure tot seguit la seqüència de descàrrega d'un dels quatre hidroavions que van ser operatius fins poc més de les vuit del vespre, que es veuen obligats a deixar de volar per imperatius de l'espai  operaven

aquesta és una de les moltes descàrregues que vaig poder capturar, en aquest cas d'un hidroavió...

en aquest cas un dels helicòpters...

a sota podeu veure una imatge del foc, a les darreres hores del vespre, un cop els mitjans aeris van deixar d'actuar...

ara va ser el torn dels camions i els mitjans humans, fins a 35 dotacions van estar fent una tasca de contenció, i reducció, que torno a dir, en part hem d'agrair a la manca de vent...

l'endemà matí, el foc era quasi be aturat, en diuen en fase de control...

...


sap greu reprendre el bloc amb versemblant notícia, però d'alguna manera ho he d'agrair, a estat una mena de revulsiu...


aviat entrades més agraídes, Islàndia a l'abril, la Provença al juny, Irlanda a l'agost...


som'hi!!!

"3 anys..."

avui fa tres anys, que el bo de don Mario ens va deixar...
sempre recordo algunes de les seves paraules, i alguns dels seus vers...
la fotografia d'avui, té sentit segons es miri, fa menys d'una setmana un eixelebrat va calar foc a la porta de la ermita de sant Bartoneu de Fraguerau, i després ho va fer a banda i banda del camí d'accés... 
la sort va ser que no va fer vent i no va prendre, gaire, a Rasquera no ha tingut la mateixa sort...
aquesta foto va ser feta el matí d'ahir, dimecres, en el decurs d'una excursió preparatòria per una sortida de mainada...
finalment, faré una petita variació per tal d'evitar un indret on massa gent pot arribar a fer-se perillós
la visió del cim dels Pins Carrassers estant, és prou indicadora de l'intent de fer desaparèixer una zona prou necessària i important...

incendi al congost de Fraguerau (parc natural de la serra del Montsant, Priorat)

avui he rellegit aquest poema, gràcies per recordar-me'l...

¿Cómo hacerte saber que siempre hay tiempo ?

Que uno sólo tiene que buscarlo y dárselo,

Que nadie establece normas salvo la vida,

Que la vida sin ciertas normas pierde forma,

Que la forma no se pierde con abrirnos,

Que abrirnos no es amar indiscriminadamente,

Que no está prohibido amar,

Que también se puede odiar,

Que el odio y el amor son afectos

Que la agresión porque sí hiere mucho,

Que las heridas se cierran,

Que las puertas no deben cerrarse,

Que la mayor puerta es el afecto,

Que los afectos nos definen,

Que definirse no es remar contra la corriente,

Que no cuanto más fuerte se hace el trazo más se dibuja,

Que buscar un equilibrio no implica ser tibio,

Que negar palabras implica abrir distancias,

Que encontrarse es muy hermoso,

Que el sexo forma parte de lo hermoso de la vida,

Que la vida parte del sexo,

Que el "por qué" de los niños tiene un porque,

Que querer saber de alguien no es sólo curiosidad,

Que querer saber todo de todos es curiosidad malsana,

Que nunca está de más agradecer,

Que la autodeterminación no es hacer las cosas solo,

Que nadie quiere estar solo,

Que para no estar solo hay que dar,

Que para dar debimos recibir antes,

Que para que nos den hay que saber también cómo pedir,

Que saber pedir no es regalarse,

Que regalarse es, en definitiva, no quererse,

Que para que nos quieran debemos demostrar qué somos,

Que para que alguien "sea" hay que ayudarlo,

Que ayudar es poder alentar y apoyar,

Que adular no es ayudar,

Que adular es tan pernicioso como dar vuelta la cara,

Que las cosas cara a cara son honestas,

Que nadie es honesto porque no roba,

Que el que roba no es ladrón por placer,

Que cuando no hay placer en las cosas no se está viviendo,

Que para sentir la vida no hay que olvidarse que existe la muerte,

Que se puede estar muerto en vida,

Que se siente con el cuerpo y la mente,

Que con los oídos se escucha,

Que cuesta ser sensible y no herirse,

Que herirse no es desangrarse,

Que para no ser heridos levantamos muros,

Que quien siembra muros no recoge nada,

Que casi todos somos albañiles de muros,

Que sería mejor construir puentes,

Que sobre ellos se va a la otra orilla y también se vuelve,

Que volver no implica retroceder,

Que retroceder también puede ser avanzar,

Que no por mucho avanzar se amanece más cerca del sol,

¿ Cómo hacerte saber que nadie establece normas salvo la vida ?