Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris €-3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris €-3. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 d’octubre del 2012

"la selva d'Irati..."

camí de tornada de Lizardoia

fidel a la cita de tardor, amb una o altra excusa, Irati i el seu entorn natural: Irabia, Orbaiceta, Organbide, Arpea, Urkullu, Lizardoia, Orhi... tornen a ser presents a la meva vida


reflexes a les aigües del pantà d'Irabia
cova d'Arpea
monte Urkullu (1419 m)
construcció dalt del cim del monte Urkullu
ermita "virgen de las Nieves", a les cases d'Irati

enguany, sense haver-ho planejat, m'he trobat fet una altra visita a la munió de faig i avets més extensa del sud d'Europa; es diu, que la fusta que es va usar per construir la poderosa "armada Invencible", va sortir d'aquests boscos... actualment encara resta com a bosc primigeni, un dels seus indrets: la reserva integral de Lizardoiata


exemplars d'ovelles "lachas", productores de la llet que es convertirà en el reputat "Idiazàbal"
cromlech d'Organbide, prop de la cova d'Arpea
tancats de pastura dels ramats d'ovelles, a vista d'ocell

com deia, sense ni tan sols haver-m'ho imaginat, el primer cap de setmana del proper mes, tornaré a recórrer boscos i camins, carenes i racons... tornaré a frisar contemplant els colors de la tardor, el verd fosc dels avets, entre mig dels taronges, ocres i vermells dels faigs... conjunció d'arbredes, la perenne i la caducifòlia

un dels molt rierols interiors d'Irati

amb sort, podré observar i fins hi tot degustar els fruits del sota bosc, ceps i altres bolets, o del mateix bosc com són els fruits de l'arbocer (Arbutus unedo), no pas els del grèvol (Ilex aquifolium), que agraden tan a la fauna que habita la fageda...


grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium)

en breu, un altre cop a passejar pels corriols del bosc, i fotografiar els colors de la tardor, i si és el cas, de les poques flors o dels bolets que pugui o sàpiga trobar...

exemplar "gegant" de cep (Boletus edulis), aquest feia quelcom més de 6o0 gr
bolets i bosc...
safrà de muntanya (Crocus vernus)

per cert, no vull oblidar-me de la tornada, Otxagavia, la foz d'Ayarbun o els mallos de Riglos, són per ells mateixos, objectius de visita obligada...

foz de Ayarbun
els "Mallos de Riglos" il·luminats pel sol de la tarda

abans, uns dies abans, una escapada llarg temps esperada, i molts cops aplaçada, a les platges de Barrika i el bosc de Otzarreta, sense oblidar-me de sant Juan de Gaztelugache...



dimecres, 6 de juny del 2012

"si ens aixequem..."

vessant nord serra del Montsant (Ulldemolins, Priorat)


dissabte sol a petar, però els auguris per diumenge eren "tenebrosos"...
durant la matinada va fer alguns rams d'aigua, en alguns indrets potser una mica més, s'anaven complint les previsions de mala estrugança...
malgrat les expectatives, un reduït grup dels que ens vam apuntar a la excursió, vam fer acte de presència, 2/4 de 9 del matí al càmping d'Ulldemolins...
després de parlar si pugem o no,  decidim que per tornar-nos-hi sempre tindrem temps, així doncs, ens dirigim cap a la ermita de sant Antoni, i prenem el camí (GR) de santa Magdalena, per enfilar-nos cap a la roca del Llençol, i el collet del Peret...
la xafogor fa que suem més del que era d'esperar, l'ambient és humit i relativament fresc, i l'esguard no ens permet gaudir del que ens envolta, això sí, el ritme es manté i l'horari es va complint; ara ens dirigim per dalt la carena cap al Pi de la Carabasseta, on fem una aturada per recuperar una mica de forces...
la nostra mirada vers el sud, ens permet arribar fins a la punta Pericana i el barranc dels Pèlics, i fins hi tot podem veure el comellar de l'Òs; i en algun moment albirem, llunyana, la roca Corbatera... 
vers el nord, els conreus i vinyes d'Ulldemolins, l'encinglat poble d'Albarca, i a la llunyania, la plana de les Garrigues...
reprenem la marxa seguint sempre la carena, fins a la Trona i els Pins Carrassers, des d'on podem observar el bell congost de Fraguerau, malmès per un eixelebrat que hi va calar foc ara fa pocs dies...
prenem camí des ponent fins un collet on es divideix en dos, un que va cap als Ventadors, lloc gens recomanable per a persones no avesades a transitar per muntanya i recorreguts exposats...
l'altra, el que avui farem, és l'anomenat grau de la Cornaleda, descens emboscat i dret que ens durà fins als "tres Juradets" i fins al GR que va paral·lel al riu Montsant fins l'Engolidor i la presa de Margalef...




els tres Juradets (congost de Fraguerau (parc natural de la serra del Montsant, Ulldemolins)



abans però fem una aturada per menjar i descansar una estona, ara ja duem quasi be quatre hores caminant, la xafogor per sort, ha baixat una mica, i el cel segueix tèrbol però la pluja es manté llunyana...
ens apropem fins el començament del grau del Ventadors per poder observar en tota la seva longitud el barranc dels Pèlics, la ja llunyana punta Pericana i encara més lluny la roca Corbatera; davant per davant tenim la Llibreria i el camí de la Pleta que la recorre per sobre; i, una mica més lluny, cap a ponent, el Pont Natural i el començament del barranc del Vidalbar...
pel camí que hem anat recorrent, algunes flors, poques, els albons han perdut les seves florescències i mostren el ventre inflat de fruits... 
però...
sempre hi ha sorpreses si mantenim l'ull viu i la ment alerta...




"Anacampis pyramidalis" o flor caputxina, dalt la carena del Montsant 


a qualsevol lloc ens poden regalar la vista uns preciosos exemplars d'orquídies, en aquest cas un parell de caputxines com els que vam trobar a recer d'uns pins...
comencem ara la baixada seguint el corriol del grau de la Cornaleda, que és ben rost, i va cercant, fent ziga zagues, esquivar els llocs més estintolats fins arribar als peus dels tres Juradets, que voltem per la seva base; d'aquí fins al camí principal ja no queda gaire be res, després, l'amplada i la planor ens acompanyaran fins a les Cadolles Fondes i la font de la Gleva...
arribar-nos fins a l'ermita de sant Antoni serà un passeig que ens obligarà, però, a un darrer esforç, caldrà remuntar els 150 m de desnivell que ens hi separen, sota, ara sí, un sol de justícia...
ha estat una sortida que va començar amb algunes desercions per dubtes degudes al "mal" temps, i que finalment ens va fer gaudir als que la vam fer...







dijous, 17 de maig del 2012

"3 anys..."

avui fa tres anys, que el bo de don Mario ens va deixar...
sempre recordo algunes de les seves paraules, i alguns dels seus vers...
la fotografia d'avui, té sentit segons es miri, fa menys d'una setmana un eixelebrat va calar foc a la porta de la ermita de sant Bartoneu de Fraguerau, i després ho va fer a banda i banda del camí d'accés... 
la sort va ser que no va fer vent i no va prendre, gaire, a Rasquera no ha tingut la mateixa sort...
aquesta foto va ser feta el matí d'ahir, dimecres, en el decurs d'una excursió preparatòria per una sortida de mainada...
finalment, faré una petita variació per tal d'evitar un indret on massa gent pot arribar a fer-se perillós
la visió del cim dels Pins Carrassers estant, és prou indicadora de l'intent de fer desaparèixer una zona prou necessària i important...

incendi al congost de Fraguerau (parc natural de la serra del Montsant, Priorat)

avui he rellegit aquest poema, gràcies per recordar-me'l...


¿Cómo hacerte saber que siempre hay tiempo ?
Que uno sólo tiene que buscarlo y dárselo,
Que nadie establece normas salvo la vida,
Que la vida sin ciertas normas pierde forma,
Que la forma no se pierde con abrirnos,
Que abrirnos no es amar indiscriminadamente,
Que no está prohibido amar,
Que también se puede odiar,
Que el odio y el amor son afectos
Que la agresión porque sí hiere mucho,
Que las heridas se cierran,
Que las puertas no deben cerrarse,
Que la mayor puerta es el afecto,
Que los afectos nos definen,
Que definirse no es remar contra la corriente,
Que no cuanto más fuerte se hace el trazo más se dibuja,
Que buscar un equilibrio no implica ser tibio,
Que negar palabras implica abrir distancias,
Que encontrarse es muy hermoso,
Que el sexo forma parte de lo hermoso de la vida,
Que la vida parte del sexo,
Que el "por qué" de los niños tiene un porque,
Que querer saber de alguien no es sólo curiosidad,
Que querer saber todo de todos es curiosidad malsana,
Que nunca está de más agradecer,
Que la autodeterminación no es hacer las cosas solo,
Que nadie quiere estar solo,
Que para no estar solo hay que dar,
Que para dar debimos recibir antes,
Que para que nos den hay que saber también cómo pedir,
Que saber pedir no es regalarse,
Que regalarse es, en definitiva, no quererse,
Que para que nos quieran debemos demostrar qué somos,
Que para que alguien "sea" hay que ayudarlo,
Que ayudar es poder alentar y apoyar,
Que adular no es ayudar,
Que adular es tan pernicioso como dar vuelta la cara,
Que las cosas cara a cara son honestas,
Que nadie es honesto porque no roba,
Que el que roba no es ladrón por placer,
Que cuando no hay placer en las cosas no se está viviendo,
Que para sentir la vida no hay que olvidarse que existe la muerte,
Que se puede estar muerto en vida,
Que se siente con el cuerpo y la mente,
Que con los oídos se escucha,
Que cuesta ser sensible y no herirse,
Que herirse no es desangrarse,
Que para no ser heridos levantamos muros,
Que quien siembra muros no recoge nada,
Que casi todos somos albañiles de muros,
Que sería mejor construir puentes,
Que sobre ellos se va a la otra orilla y también se vuelve,
Que volver no implica retroceder,
Que retroceder también puede ser avanzar,
Que no por mucho avanzar se amanece más cerca del sol,
¿ Cómo hacerte saber que nadie establece normas salvo la vida ?

















dissabte, 21 de gener del 2012

"lloses basàltiques..."

"Giant's causeway" (Bushmills, Irlanda del Nord)


a ran d'una pregunta intranscendent que ha sorgit veient un imant a la nevera de casa, he recordat la meva estada de vacances fa poc més de dos anys a aquest indret impresionant de la costa nord de l'illa maragda...


en aquesta costa rústega i d'aigües agressives, ara fa poc més de quatre cents anys, una armada anomenada "invencible" va perdre la major part del seus efectius; poblacions com Coleraine,  Portsteward, Partrush, Dunluce Castle, Portballintrae, Bushmills, Dunseverick, o Ballintoy... ens mostren indrets impresionants d'aquesta costa, amb cites a la "spanish armada"


anar-hi en un "pont llarg" no és difícil, i segons com tampoc car; un parell d'hores de vol ens deixaran a Dublin, dues hores més de bus fins Belfastt, llogar un cotxe i conduir un altre parell d'hores fins arribar a Bushmills... 
després caldran un parell de dies per recórrer la costa; i conduir de tornada  aquest cop seguint la costa nord oest fins a Belfast; altre cop bus fins l'aeroport i vol de tornada... 


si triem la primavera per anar-hi, podem aprofitar per fotografiar frarets, xatracs, corb marins... en plena època d'aparellament, i afegir aquestes captures de fauna a la de paisatge


---


molts cops penso que hauria de fer una "aturada" i recuperar llocs on he estat, i gaudir-ne reposadament...



dilluns, 5 de desembre del 2011

"madurs..."

fruit de l'arbocer (serra de Montsant, Tarragona)
...
alguns ja son a terra; els claus no han aguantat el pes de l'aigua acumulada amb les pluges dels darrers dies; n'hi han força malgrat l'avançat de l'època, tampoc per a aquests fruits els hi ha arribat l'hivern, encara

els ocells que encara volen per aquests indrets, tenen què menjar; els cenglars, també se'n poden atipar dels que n'hi ha al terra; aliment tardà, però dolç i energètic

ay però de no menjar-ne massa; el seus sucres madurs, produeixen alcohols que poden "emborratxar",
i també el seus poders astringents ens poden jugar una mala passada...

se'n poden fer melmelades, que podem consumir amb torrades

dijous, 17 de novembre del 2011

"equip..."

Zuiko D "Pro": 8 mm f:3,5 "fiesheye" / 50-200 mm f:2,8 "telezoom" / 50 mm f:2 "macro"
Olympus €-3 + HLD-4 + RM-CB1


















finalment he decidit posar a la venda el meu actual equip fotogràfic Olympus:


- Càmera Olympus E-3 = 650 €

- Grip HLD-4 + 2 baterias = 125 €

- Cable disparador RM-CB1 = 30 €   VENUT (?)

- Flash FL-50R = 300 €

- Cable distanciador flash FL-CB05 = 30 €

- Zuiko D "Pro" 8 mm f:3,5 "fisheye" = 375 €   VENUT

- Zuiko D "Pro" 50 mm f:2 "macro" + filtro UV = 375 €

- Zuiko D "Pro" 50-200 SWD f:2,8 "tele-zoom" + filtro UV : 775 €


podeu veure tota la galeria fotogràfica al següent enllaç:
http://www.flickr.com/photos/35121948@N03/sets/72157628027362143/
 



si en sabeu algú interesat, podeu enviar un correu, o deixar un comentari a la entrada
gràcies


dijous, 3 de novembre del 2011

"dubtes..."


flor de Cynara cardunculus (Cerdanya, Pirineus)

març de 1969...
el meu "segon pare" com a mi m'agrada dir en referir-me al Joan, em diu que esculli el meu regal d'aniversari...
ell sap que el que més desitjo és una càmera de fotografiar reflex, i jo sé que tampoc es tracta de "llençar" la casa per la finestra...
realitzo una prospecció de la realitat fotogràfica d'aquella època; les càmeres reflex que dominaven el mercat eren:
Nikon "F", i Asahi Pentax "Spotmatic", però tot just acabava de sortir al mercat una meravella anomenada Olympus Pen FT...
la Nikon la vaig desestimar, malgrat ser la meva primera opció, pel seu "preu"; crec recordar que rondava les 45000'- pts de la època...
la Asahi Pentax, malgrat ser més assequible, unes 24000'- pts, la considerava "cara" comparant-la amb la Olympus
la petita reflex de la casa Olympus, era revolucionària en quasi be totes les seves especificacions; com a valor afegit dir que sols costava 17000'- pts, i era la més petita de totes elles, una característica molt important si tenim present que la volia dur amb mi a escalar i a fer alta muntanya...
una característica "important" que vaig sospesar, va ser que els negatius que treia eren de 1/2 format, vol dir que tenint present el cost de les diapositives, que duien el revelat inclòs, en feia el doble pel mateix preu; d'un rodet de 24 imatges en treia 48/50 i d'un de 36 podia arribar a visionar 74-75 imatges!
...
des d'aquella època, han anat passant per les meves mans, una Olympus OM-1n al 1979...
anys més tard, en concret, des de 1994 fins el 2003, vaig estar usant una Olympus AF-10...
al març del 2003 i fins el 2006, a la espera de que els preus i les prestacions de les càmeres digitals estiguessin més a l'abast, vaig adquirir, d'ocasió, una Olympus iS-1000 amb la que vaig fer més fotografies que el seu primer propietari...
...
març de 2006, han passat 37 anys, i Olympus treu al mercat una petita reflex digital relativament "assequible", la €-500 que surt al mercat amb un kit de dues òptiques Zuiko 14-45 mm + 40-150 mm, per 800 €...
...
passen tres anys, som al 2009; es donen les condicions per ampliar i "millorar" el meu equip...
poc a poc vaig adquirint primer el nou cos de càmera de gama "professional": €-3
tot seguit, òptiques de la gama "pro": 50 mm "macro", 8 mm "ull de peix", 50-200 mm...
...

ara, després de 42 anys, estic valorant de manera seriosa, un canvi de sistema fotogràfic; és aquesta, una decisió molt important i "costosa" a l'hora...
hi ha molts factors que cal valorar...
la decisió és important per que tot canvi implica un "cost", no tan sols econòmic, si no també "emocional"...

vet aquí el motiu de la meva llarga entrada d'avui...

"dubtes..."

dubtes... quasi be "existencials"

dimarts, 12 d’abril del 2011

"segueix l'esclat..."

(Orchys olbiensis)

(Aceras anthropophora) oflor de l'home penjat

(Orchis purpurea)

bona nit, o bon dia, tan s'hi val!

avui vull comentar dues coses:

una, les orquídies ja estan frisant per obrir-se a la llum i al sol, diumenge matí, en vaig veure unes quantes que ja esclataven, algunes altres estan en fase de fer-ho, us en penjo dos exemples

i dues: un bon company i millor fotògraf,
amant de la natura, del "fum" i del "soroll"*,
a endegat un blog... de moment pinta bones maneres,
es presenta i ens presenta,
i tot seguit la primera entrada: "por alguna cosa hay que empezar"...

els que fa temps sabem lo difícil que pot ser iniciar un bloc,
i encara més que es conegui mínimament,
i no cal dir-ho, ens segueixin poc o molt,
ens hem de donar un cop de ma,
si voleu i en teniu ganes us hi convido a fer-hi un tomb:
benvingut a aquest mon encisador on compartir sentiments, comunicació i imatges...


*pertany a un grup de diables, no malpenseu

dimecres, 6 d’abril del 2011

"mas del xexu"

Polygala calcarea

Polygala calcarea

Orchys olbiensis

Orchys olbiensis

Ophrys passionis

Ophrys lupercalis


aquest matí, he estat als mateixos llocs on vaig ser diumenge,
l'ànim res a veure,
hi havia quelcom diferent,
potser el sol, el silenci,
els ocells...
potser l'amor propi ferit,
o potser la sensació de no saber si havia perdut la capacitat d'embadalir-me davant aquestes petites grans meravelles de la naturalesa...

he cercat pels mateixos llocs,
he trobat quasi be els mateixos exemplars,
n'he trobat algun de diferent...

al final,
el joc de bateries de la meva càmera ha dit:
fins aquí!

gràcies, sols puc dir aquests dos mots:
sóc afortunat!


dijous, 17 de març del 2011

"por..."

verònica - anagallis aquatica (Sallent de Gàllego, Osca)

sempre he cregut que la por és la força que ha tenallat els éssers humans

no "tenir" por, és per a mi, la màxima expressió de la llibertat,
la por ens bloqueja, ens anul·la, ens fa manipulables amb facilitat,
de fet, sempre hem estat manipulats per aquest "poder",
ens han dirigit, de manera sibil·lina, en una o altra direcció

quan els éssers humans "perdem" la por, som capaços de quasi be tot!
ho podeu extrapolar a qualsevol situació vital;
des de l'enfrontament personal, amb una dificultat pròpia,
podeu llegir estudis, feina, activitats de lleure...
o col·lectiu, davant de la opressió local o "estatal", les desgràcies naturals o "provocades"

sempre he cregut que la humanitat "evoluciona" gràcies als moments en que s'ha perdut la por;
les revolucions sobre tot,
doncs és en aquests moments que la societat civil,
potser atiada per la manipulació i abús dels que "manen",
i és ben cert, amb ben poc a perdre excepte la pròpia vida, i farts de sentir-se oprimits,
prenen les regnes del seu futur individual i col·lectiu...

altra cosa és el resultat que se'n deriva,
no sempre el resultat és el més just,
però segurament rés torna a ser igual que abans, calen exemples?

en tot cas, sols cal fer un repàs dels darrers aconteixements i si voleu, podeu retrocedir uns pocs més...

el segle XX n'està ple d'exemples...


dijous, 10 de març del 2011

"conte..."

eriophorum angustifolium (cotoner de muntanya)

Massa temps...

Sempre he pensat que podria escriure, però escriure què, quina història puc explicar, la meva vida? Els meus pensaments? Les meves vivències?...

Hi ha tant per explicar!

Tots tenim moltes històries viscudes que servirien per escriure un llibre, molts llibres!

Però, i em pregunto: a algú li interessa?

Possiblement això no importi, hi ha milers de llibres que expliquen històries que potser tan sols interessen al mateix autor, però son llegides. Unes agraden per les mateixes històries, altres per com han estat escrites, altres encara son fruit del moment que es viu, i molts cops es llegeixen pel sol fet de ser escrites per algú que un dia va estar tocat per la “inspiració” o potser per la “sort” i des d’aleshores, és un escriptor d’èxit... malgrat que potser tan sols hagi escrit un sol llibre

I dic, i penso; a algú pot interessar que escrigui unes línies en un full en blanc?

D’històries en tinc moltes per contar, reals, no cal fantasiejar, sols cal recuperar moltes de les meves múltiples vides anteriors, doncs, dins de cada ésser humà hi han molts éssers humans i aquell que va ser, ara ja no és...



divendres, 28 de gener del 2011

lli (linum usitatissimum) , delta de l'Ebre / €-3 + ZD 50-200 mm

cap de setmana gèlit al delta,
arrossars com pistes de patinatge,
migratòries que no tenen clar si han d'anar o tornar,
i en mig de tot...
esclats de color i força...
poques flors, però amb empenta


dijous, 27 de gener del 2011

"primavera avançada"

narcisos (narcissus spp.), delta de l'Ebre / €-3 + ZD 50-200 mm

primeres flors,
al costat, els arrossars gelats,
els ocells dubtossos,
natura amb contradiccions...



dilluns, 17 de gener del 2011

"marina..."

cala Mongó (l'Escala, Girona) / €-3 + ZD 8 mm "fisheye"

mirada propera,
esguard interior,
visió de l'entorn,
...
esclat vital!