"vells racons, nous esguards..."

segueixen succeint-se les sortides fotogràfiques, i ara toca tardor...

paller dels d'abans... amb pal i tot

doncs be, com ja us vaig deixar dit fa uns dies, els boscos navarresos, que vesteixen les vessants sud dels Pirineus entre el port de Larrau i el de Ibañeta, entre Otxagavia i la colegiata de Roncesvalles, m'han permès realitzar unes captures interessants i diferents a les d'altres cops...

els paisatges poden ser els mateixos... l'esguard i el moment mai ho són!

riu Legarza, que bastia l'aigua per la fàbrica d'armes d'Orbaitzeta

vaig conèixer aquests boscos a l'estiu de l'any 1986; des d'aleshores hi he tornat molts altres cops...

faig solitari, "Fagus sylvatica", camí del Monte Urkulu (1424 m)

la primavera del 1988, i posteriorment, els anys 1999, 2006, 2009 i 2011, la meva estada a coincidit sempre amb la tardor...

totes les estades han estat diferents, mai he "vist"el mateix... tot i ser als indrets i racons dels altres cops, nosaltres mateixos tampoc som iguals avui que ahir, o un incert demà... 

cromlech de Organbide prop de la cova de Arpea

com deia Heràclit: 
"Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εἶμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν"
(Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som)...

arc de sant Martí vist des de l'alto de Ibañeta

eriçó "Erinaceinae" 

unes poques imatges d'un cap de setmana especial i diferent... 

nota:  un bon amic, el fotògraf de natura Iñaki Relanzon, a publicat el seu darrer llibre amb el títol: "Ordesa, las montañas de Celia"
si hi esteu interessats, fent clic a l'enllaç i amb una aportació de tan sols 12 € el podeu adquirir i rebre'l a casa vostra

"la selva d'Irati..."

camí de tornada de Lizardoia

fidel a la cita de tardor, amb una o altra excusa, Irati i el seu entorn natural: Irabia, Orbaiceta, Organbide, Arpea, Urkullu, Lizardoia, Orhi... tornen a ser presents a la meva vida

reflexes a les aigües del pantà d'Irabia

cova d'Arpea

monte Urkullu (1419 m)

construcció dalt del cim del monte Urkullu

ermita "virgen de las Nieves", a les cases d'Irati

enguany, sense haver-ho planejat, m'he trobat fet una altra visita a la munió de faig i avets més extensa del sud d'Europa; es diu, que la fusta que es va usar per construir la poderosa "armada Invencible", va sortir d'aquests boscos... actualment encara resta com a bosc primigeni, un dels seus indrets: la reserva integral de Lizardoiata

exemplars d'ovelles "lachas", productores de la llet que es convertirà en el reputat "Idiazàbal"

cromlech d'Organbide, prop de la cova d'Arpea

tancats de pastura dels ramats d'ovelles, a vista d'ocell

com deia, sense ni tan sols haver-m'ho imaginat, el primer cap de setmana del proper mes, tornaré a recórrer boscos i camins, carenes i racons... tornaré a frisar contemplant els colors de la tardor, el verd fosc dels avets, entre mig dels taronges, ocres i vermells dels faigs... conjunció d'arbredes, la perenne i la caducifòlia

un dels molt rierols interiors d'Irati

amb sort, podré observar i fins hi tot degustar els fruits del sota bosc, ceps i altres bolets, o del mateix bosc com són els fruits de l'arbocer (Arbutus unedo), no pas els del grèvol (Ilex aquifolium), que agraden tan a la fauna que habita la fageda...

grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium)

en breu, un altre cop a passejar pels corriols del bosc, i fotografiar els colors de la tardor, i si és el cas, de les poques flors o dels bolets que pugui o sàpiga trobar...

exemplar "gegant" de cep (Boletus edulis), aquest feia quelcom més de 6o0 gr

bolets i bosc...

safrà de muntanya (Crocus vernus)

per cert, no vull oblidar-me de la tornada, Otxagavia, la foz d'Ayarbun o els mallos de Riglos, són per ells mateixos, objectius de visita obligada...

foz de Ayarbun

els "Mallos de Riglos" il·luminats pel sol de la tarda

abans, uns dies abans, una escapada llarg temps esperada, i molts cops aplaçada, a les platges de Barrika i el bosc de Otzarreta, sense oblidar-me de sant Juan de Gaztelugache...