dimecres, 26 de juny del 2013

"poncelles..."

"Ciprypedium calceolus"

si no saps en què es convertirà, pots no fer cas d'aquestes poncelles...

si vol saber com seran de grans...

et cal guaitar la següent imatge...

"Ciprypedium calceolus"

podeu ampliar información al web de: "PirineosOrdesa"




dimarts, 25 de juny del 2013

"protegida..."


sabatetes de la mare de Déu   "Ciprypedium calceolus"

aquest any no ha pogut set, per uns o altres motius...
la neu present fins fa 3 setmanes,  ens va obligar a endarrerir la nostra estada a terres alto aragoneses
desprès, feina i altres obligacions van fer que arribem a les darreries de juny sense dates per anar-hi...

però vet aquí que sempre surt a nostre encontre, la sorpresa!

fa un any, mentre dúiem a terme els tallers del MontsantFoto_2012, i específicament en el taller de macro, vam conèixer al Carles i al Marc, de Berga; la seva especialitat fotogràfica són les orquídies, i durant el taller van gaudir de les "troballes" que els hi vam anar presentant...
doncs be, vam quedar en anar a les seves terres, el Berguedà, on ens mostrarien els seus exemplars, però l'any passat no va poder ser, i va quedar pendent

ara fa una setmana, vaig poder fer una petita escapada matinal amb ells
ambdós bons coneixedors del territori, em  van mostrar algunes de les seves meravelles, el lloc era conegut per mi, però no a nivell fotogràfic, com a muntanyenc, havia recorregut alguns dels indrets ara fa uns quants anys...


flor de neu   "Leontopodium alpinum"


mosquera "Ophrys insectifera"


pastorella "Gentiana verna"


orella d'ós "Ramonda myconi"

 "Pulsatilla alpina"


Ciprypedium calceolus, Leontopodium alpinum, Ophrys insectifera, Gentiana verna, Ramonda myconis, Pulsatilla alpina...

una matinal força complerta, gaudint d'una bona companyia, mentre amplio coneixements d'altres llocs 

gràcies Carles, gràcies Marc, per la vostra amabilitat al compartir indrets i coneixements,  compartir-ho amb vosaltres va ser tot un plaer



nota: les fotografies van ser fetes el matí del proppassaty diumenge 16 de juny de 2013



divendres, 21 de juny del 2013

"estona de llum..."

aquesta tarda, cap a 1/4 de 7, rebo un missatge via "whatsapp" que em diu: 
vols venir a fer unes fotos?
com que sempre sóc a punt per fer una escapadeta fotogràfica, em manca temps per acceptar l'oferiment, prenc la motxilla, agafo el "toy" i cap al lloc de trobada...

pel cap em passen força coses, una de manera especial era, si les darreres pluges haurien afectat les floracions

la tarda ha estat tranquil·la, sense gaire aire, cosa que ens ha afavorit el prendre fotografies, i la llum ha estat especialment bona i càlida... encara millor pels nostres interessos

abellera  "Ophrys apifera"

caputxina "Anacamptis pyramidalis"

orquis gros "Dactylorhiza elata"


abundants espècies han florit de manera més que espectacular, potser més que els darrers anys; les pluges i el sol s'han anat succeint de manera progressiva, i els senglars han respectat la majoria dels bulbs, quasi segur gràcies a la abundor de pastures...


han quedat algunes sortides per documentar al bloc, espero esmerçar-ho aviat...



dimarts, 18 de juny del 2013

"3110..."

... són els metres que fa el cim del Seil dera Baquo

sols amb el desig d'informar i documentar, les fotografies i els fets, són del dissabte 30 de juny de 2001... 

ascendint al primer dels pics de la cresta del Seil dera Baquo... (foto: Genis Monserrate)
segueixo accedint a documents dispersos, que intento arxivar de manera més endreçada i adient, per tal de poder recuperar-los més fàcilment més endavant, avui aquest parell...

la cresta del Seil dera Baquo, la conformen els següents cims:
Pic d'Audoubert (3.045 m) 
Cap dera Baquo Occidental (3.097 m) 
Cap dera Baquo Oriental (3.103 m) 
Gran Pic del Seil dera Baquo (3.110 m) 
Petit Pic del Portillón (3.000 m) 
Pico del Portillón d'Oô, o pic Ollivier (3.050 m) 
aquesta cresta és accessible des del refugi del Portillò d'Oô situat a 2570 m, de forma relativament fàcil, tot i que accedir als dos darrers pics, petit pic i pic del Portillò,  i baixar després cap a la presa i refugi, ja no és a l'abast de tothom; cal saber-se moure per terreny poc amable, i tenir coneixements d'escalada o haver fet molta alta muntanya, sense perdre de vista que un canvi sobtat de temps pot fer-nos viure una situació problemàtica, doncs la cresta un cop la has començat, sols té sortida per davant... o reculant sobre les pròpies passes


el vell i romàntic refugi del portillò d'Oô, va ser substituït per un de nou una mica més amunt; un cop construït, el vell va ser cremat per evitar accidents, doncs tot ell era de fusta i el sostre recobert amb tela asfàltica i alumini, cosa que el podia, en qualsevol moment, convertir-lo en una falla gegant!

feina feta, cervesa guanyada! ens va convidar el guarda del refugi

vam pujar divendres després de deixar el cotxe a les granges d'Astau, poc més amunt del poble balneari de Bagnères-de-Luchon; aquí s'inicia el camí que ens durà primer al refugi d'Espingo, on vàrem dinar; per tot seguit reprenguem el camí cap al llac d'Oô on és el refugi del Portillò

vàrem parlar amb el guarda a qui vam explicar les nostres intencions per l'endemà, el seu esguard i comentari ens mostraven la seva incredulitat d'aconseguir el nostre objectiu...

l'endemà, ben d'hora, i un cop esmorzats, ens vam posar en marxa cap a la gelera del pluviòmetre, una andròmina de ferro amb un centenar d'anys, i d'unes dimensions quasi be gegantines...

aquí ja tenim a la vista l'accès al primer dels pics de la carena, també són ben visibles el Gourgs Blancs, i el Jean Arlaud, l'Spijeoles, i el Gourdon entre d'altres, d'alguna manera a aquesta zona se la coneix com el lloc dels Pirineus on es pot fer una marató de "tresmils", una llista d'una quarantena llarga de cims que ultrapassen els 3000 metres...

ens enfilem per unes pales de neu d'uns 35º - 40º d'inclinació, fins a redreçar-nos sobre del primer del cims, l'Audoubert de 3045 metres; la carena que seguim, va d'oest a est i és relativament fàcil fins al pic del Cap dera Baquo de 3110 metres, i punt culminant de la carena

sense saber-ho, érem seguits amb els prismàtics pel guarda del refugi, per tal de saber com ens bellugàvem per aquests "andurrials", d'això ens en vàrem assabentar més tard

en un moment de la travessa, ens vam atrapar dos muntanyencs joves, pel que recordo eren uns bombers que feien una travessa, i que vam guiar per una zona que és el pas clau de la travessia... val a dir que nosaltres teníem en aquesta època entre els 46 anys del Toni i del Ramon, i els 48 anys del Genís i meus

la baixada, relativament fàcil, tret de les dues travesses de corredors de neu, veritables tobogans que de relliscar, ens durien directament al llac ple de blocs de gel...
finalment vam arribar cansats i contents al refugi amb el plaer d'haver aconseguit el 90% del nostre propòsit, la cervesa la teníem ben guanyada... ens vam sentir agraïts i afalagats en saber que ens convidava el guarda, al mateix temps que ens felicitava per la nostra performance mentre ens explicava que el que havíem fet no es un recorregut gens habitual, de fet els que ho fan, arriben fins al gran pic dera Baquo, i desprès giren cua i se'n tornen per on han arribat... 

anys més tard, l'estiu del 2005, els dies 13 a 17 d'agost, hi vaig tornar amb el meu bon amic "Gil@", vam aconseguir una bona collita de cims de 3000 metres, però aquesta serà matèria per una propera entrada, per avui n'hi ha prou




nota: imatges escanejades a partir d'unes fotografies impreses en paper Kokak "professional" 




dijous, 6 de juny del 2013

"3144..."

la Bretxa Latour, veritable coll d'ampolla camí del cim del Balaitous 

any 2002...
juliol, dilluns 22... hospital
novembre, dissabte 2... cim del Balaitous

un any d'aquells que, tan bon punt et donen una fuetada, com després t'amanyaga...
la recuperació de la intervenció de la meva malmesa espatlla, va exigir-me un esforç important per recuperar-se, jo volia tornar a fer el mateix de sempre, tot i que ja es sap que un cop "tallen" rés torna a ser igual que abans... 
però, abans? de quin abans parlem, poc temps abans de la intervenció? o hem d'anar més lluny, potser recordar uns anys endarrere quan vaig ser "granger"...

l'estiu va ser plujós, i no va permetre fer gaires sortides als Pirineus, entre unes i altres coses, l'any anava magre... 

però n'hi ha una que restarà en l'imaginari col·lectiu de la "Comissió d'Infants" del Centre Excursionista de Catalunya, el 14 i especialment el 15 de setembre, una sortida al mont Caro al massís dels Ports, guiada per l'Albert Vidal, va provocar un abans i un després...algun dia en parlaré!

l'altra, una sortida llampec fins a la Sarra, i pujar al refugi de Respomuso; l'endemà... un dia esplèndid ens va permetre assolir el cim de tres mil metres més occidental dels Pirineus, el Balaitous!

com diuen, un any per oblidar, de fet, en repassar els meus apunts, he pogut confirmar que tret d'aquesta sortida i un parell de fets més...