dijous, 21 d’octubre del 2010

"tardor imminent"

cingles de St. Joan (Montsant - Tarragona)

altre cop el cicle vital redueix la força,
es prepara per suportar els rigors del hivern,
minimitza la vitalitat exterior,
però per dins la vida segueix bategant...

cicles vitals necessaris per que la vida segueixi,
vida interior, concentrant-se,
agafant energia per un nou esclat en breu,
sempre em quedo embadalit davant d'aquest espectacle...

és possiblement la millor època de l'any,
la natura respira assossec i serenor,
silenci i pau que conviden a la meditació,
a la introspecció, a cercar dins d’un mateix...

benvinguda tardor!
gràcies

dilluns, 18 d’octubre del 2010

"serenor..."

barca (port del Fangar - delta de l'Ebre)

per quin motiu em transmets aquesta sensació?
la llum que ho envolta tot?
la quietud de les aigües que et bressolen?
...
quelcom més que no hi és present,
alguna cosa que sura a l'aire,
potser un aura subtil,
freda i càlida a l'hora?
...
segurament la pau d'esperit que m'embargava,
aquella sensació de sentir-me be amb mi mateix,
i que em va permetre captar absolutament tot,
fins hi tot allò del que encara no he estat capaç de descobrir,
aquell sentiment que niua dins meu i que es va mostrant poc a poc
...
gràcies

"amb lo delta al cor"

sortida de sol (l'Encanyissada - delta de l'Ebre)

un nou dia,
un altra més,
esplèndid!
com tots,
però aquest amb un valor afegit:
amics, indrets, moments...

quedarà al cor,
gravat com un d'aquells especials,
rises, moltes rises,
confidències,
compartir espai i taula,
celebracions...

nous projectes...

dedicat especialment a: Belen, Dori, Jesse, Nani, Claudi, Jordi B, Jordi G, Joan i Ramon...
i al "gato", veritat que sí Nani?



dijous, 14 d’octubre del 2010

"camins..."

barquer (delta de l'Ebre - Tarragona)

dimarts matí, aigua a dojo,
per baix, marea alta,
i per dalt, el cel ens queia a sobre...

cercant indrets pel taller del cap de setmana,
aguait de la casa de Fusta, a l'Encanyissada,
esperant que l'aigua reduís la seva intensitat...

de sobte, com una aparició,
una ombra és lliscant per sobre de l'aigua,
un home amb la perxa, empenyent la xalupa...

què l'empenyia a sortir en aquell moment?
què cercava sota aquell infern d'aigua?
quines forces interiors el duien a trobar què?

...

veritablement, la vida és una mica com aquesta imatge, ens movem per espais i situacions sovint, molt sovint, adversos, cercant aquell espai interior de pau i recer, on aixoplugar-nos de la tempesta del dia a dia...
cada u de nosaltres fem i tenim el nostre "camí", a estones més o menys llargues anem de costat amb d'altres, amb algunes durant molts anys, els amics i amb sort la parella; sense oblidar-me de pares i fills
anem doncs fent camí i vivint de manera intensa els moments que se'ns van presentant,
sense mandra de recórrer-ne de nous,
sense por d'indrets i coneixences noves,
expectants en allò que el dia a dia ens va regalant...
aprofitem-ho!


dilluns, 11 d’octubre del 2010

"camí de..."

fruit de rosa de bardissa (rosa canina) - Montsant

llegeixo en un llibre* el següent:

"nos damos cuenta de que podríamos decidir quedarnos donde estamos, en el principio de todo, o también seguir adelante, pero lo que ciertamente no podemos es volver atrás."

difícil!

canvio... i a vegades voldria tornar a aquella situació "còmode" del que m'és conegut, i on ho tinc quasi be tot per la ma, on tampoc em costa esforç moure'm; però no, sóc allà on he escollit i el camí i el territori em son nous i estranys, i els he de conèixer, els he d'explorar, i fer-me meus racons i indrets, fins que com a casa pròpia, sigui capaç de moure'm encara que sigui a les palpentes, he d'avançar, i deixar endarrere llasts i lligams que no em deixem evolucionar...
també he de deixar de mirar endavant, cap un futur incert, cercant respostes...
les respostes apareixen, quan apareix la pregunta...


* "el camino de la espiritualida" J Bucay

diumenge, 10 d’octubre del 2010

"foscor..."

fumeral a Oia (Santorini - Egeo)

segons la definició del diccionari, foscor és la mancança de llum...

aquest fumeral, ben be ens podria servir com a símil,
si no hi ha fum, és que no hi ha foc al seu si

potser sols serveix d'excusa per guarnir una teulada,
ens ho pot fer pensar que no s'hi veu sutge a les vores, ni tan sols al seu interior

però ens diu quelcom important,
la casa a la que pertany cuiden els detalls

cuidem els detalls, nosaltres?

costa arrenglerar lletres i paraules composant frases i oracions,
per finalment transmetre una idea

a mi em costa, malgrat voler expressar tot un garbuix de pensaments que venen al meu cap com les onades arriben a una platja, a vegades ho fan de manera suau i cadenciosa, d'altres amb ferotgia devastadora

escriure per abocar en uns rengles tot allò que bull dins meu... difícil!
algun cop he sabut mig fer-ho, d'altres, la major part de les vegades, sincerament: no en sé!

potser alguna de les meves fotografies ho expressen millor, un amic a escrit al peu d'una de les seves imatges capturades de tornada d'un "viatge" fotogràfic:

"al final del viatge, si hem entès quelcom, valorarem que el veritable sensor està en el nostre cor i no en la nostra càmera"

gràcies Manel per compartir aquesta frase amb nosaltres, una frase carregada de sentit, de molt més sentit del que es pot llegir a primer cop d'ull...

dissabte, 9 d’octubre del 2010

"dualitat..."


temps de canvis,
d'interrogants,
de dubtes...

fins hi tot la natura ho percep,
dubta,
està indecisa...

quina decisió és la bona?
però, i si les dues ho son? (de bones)
dualitat, cruïlla, oposició, dubtes...

tota a la vida és elecció,
escollir, decidir...
i si ens quedem a la cruïlla?
que succeiria?

sempre hem d'anar endavant?
o, potser ens podem plantar,
esperant...

al final és la terra la que gira,
i després de la nit, li segueix el dia,
i després de la tardor, ve l'hivern,
i la primavera el segueix...

i segueix la roda...



dimecres, 6 d’octubre del 2010

"recuperant 'un' temps..."


flor de lligabosc (lonicera implexa 2006.06.04) Montserrat


he cercat en els arxius de la "memòria", aquells que ens recorden que en un altre instant de les nostres múltiples existències, vam ser en un indret en un moment i hora concrets
les dades dels arxius "digitals" incrustats a les imatges que hem capturat, congelant el temps, no ens enganyen, queden íntimament associats a elles, com les arrugues de la pell
quan vaig saber el nom del fruit que il·lustra la anterior entrada al meu bloc, vaig recordar ràpidament que en un temps no massa llunyà, havia capturat la imatge de la flor
elàs! l'he cercat com dic, i l’he trobat
han passat quatre anys i mig...
déu-ni-do, com passen els dies!
sense nostàlgia, però amb un cert "neguiteig"
confesso que he viscut amb intensitat cada un dels moments que han passat entre mig,
dolços... molts!
amargs... també!
feliços... uns quants!
i, canvis... incomptables!
be, no cal dir-ho, com quasi be a tothom
el dia a dia ha anat dibuixant una realitat en la meva existència, que difícilment hagués pogut imaginar: feina, lloc de treball, entorn familiar, vida personal...
els nostres "mapes mentals" han dibuixat unes fronteres que força sovint no s'ajusten al que esperàvem, o encara pitjor: desitjaríem; cal doncs, redibuixar-los, malgrat l'esforç que implica "trencar" esquemes i acomodaments, inèrcies i relaxacions...
en definitiva, allò que anomenem com: "acomodar-se*
sabeu de què parlo?




diumenge, 3 d’octubre del 2010

"energia..."

fruit de lligabosc o xuclamel (lonicera implexa) (Montsant)


ahir "guaitant " blocs de persones desconegudes,
que expresen els seus neguits com molts de nosaltres,
he ensopegat amb dos, que curiosament parlen d'una mateixa situació,
"xucladors d'energia" una i "el verí patètic" l'altra,

a una de les dues entrades, he escrit:

...
per la meva feina, m'han buidat sovint tota la energia,
dies ha hagut que feina he tingut per recuperar-me,
però... ha estat un plaer compartir-la,
certament els hi calia més a ells,
jo la podia recuperar un cop deixava el lloc de treball

penso però que cal tenir present,
que la "energia", no és teva, ni meva, ni d'aquell, o de l'altra,
la energia és allò "VITAL" que ens ajuda a viure,
que ens "uneix" a tots i ens fa essers humans,
i cal saber deixar-la fluir,
quan ens calgui, ja la tornarem a recuperar...


he cregut interessant, incloure una entrada al meu bloc,
interessant el tema de les energies,
i de com n'hi ha que els hi cal prendre-la d'altres per que no la saben "crear",
ens van ensenyar que la energia ni es crea ni es destrueix,
flueix d'un indret a un altre, sense poder apressar-la,
sense poder retenir-la, tampoc cal, l'hem de deixar fluir com he dit abans,
entra al nostre cos, ens enriqueix, la fem créixer si en sabem o podem,
i la tornem a repartir als "necessitats",
nosaltres mateixos, molts cops ho fem, conscientment o inconscient,
hem estat secs i n'hem pres d'algú altra sense saber-ho,
sense voler fer mal, sols per sobreviure i reeixir...
siguem doncs generosos i, deixem-la que vagi i vingui segons convingui...

agraeixo als que me n'han donat, sóc feliç per la que he donat,
gràcies...



dedicat a tots els qui algun cop s'han sentit "secs" i "buits",
i han pres el que els hi calia per sobreviure...
jo mateix més d'un cop

"futur..."

còlquic (vall Ferrera)

entrant a la tardor,
amb els primers freds,
nevada recent que refreda la terra,

i...

la vida segueix empenyent,
amb ganes, amb força,
esperant els raigs de sol per oferir-se al mon,

...

poc més puc afegir a aquest poema vital que és veure com poncella una nova flor...
no tinc paraules, sols sentiments...


divendres, 1 d’octubre del 2010

"ahir és història, demà un misteri, però avui és un regal; és per quest motiu que l'anomenem: present"

cresta roca Blanca, 2693 m (Pallars - Lleida)

sí, certament, ahir ja és història...


aquesta imatge feta diumenge baixant del cim de la Roca Blanca,
per una aresta d'aquelles que treu el sanglot als no avesats,
em va confirmar que el cap juga males passades,
i molt sovint accepta derrotes sense presentar batalla,
o si més no defugint-la per mil i una excuses...

i és veritat, el demà és un misteri,
on ens ha de dur el dia a dia?
qui ho sap, sols podem anar posant un peu davant de l'altre,
i esperar de no ensopegar...

l'avui és un regal, un regal únic i nou cada dia,
i com diu la frase que encapçala aquesta entrada,
en diem "present" per aquest motiu,
guaiteu el subtil joc de paraules, present:

- regal, obsequi
-
que existeix en el moment actual




foto: cedida per Guillem Miralles