divendres, 26 d’agost del 2011

"somriures..."


alegria als rostres (Saint Louis, Senegal)

sempre amb un somrís a la boca,
alegria que arriba al cor,
malgrat la seva "pobresa",
tan se val si son nens o adults,
sols es veuen cares rialleres...

una de les "poques" fotos que guardaré d'aquest viatge,
tantes com n'hagués fet seguirien el mateix patró,
somriures i més somriures,
sols canviarien els rostres...
tan se val si son: wolof, fula, mandinka, jola, bedik, peul, bassari, maure, soninke...
a reu sempre el somrís a la cara, a vegades trencat per un plor en no rebre un present a temps, sugus i globus han estat omnipresents...

dijous, 25 d’agost del 2011

"desert..."




"haima's" (campament a Lompoul, Senegal)











aquesta va ser la primera visió del campament on havíem de passar la nit a Lompoul, idíl·lic a la vista, si més no aparentment...


a mida que es ponia el sol, els colors anaven augmentant en intensitat i saturació, la sorra es va anar tornant ataronjada, i el cel va anar prenent aquell color blau intens quasi be negra...


poc a poc, el cel es va anar cobrint d'estrelles, primer centenars, després milers, i finalment van ser incomptables; un cel blau-negra com l'atzabeja, curull de puntents més o menys intensos, més o menys junts, no recordo en totes les meves nits passades al ras als meus estimats Pirineus, un cel com aquest, val a dir que no existia cap rastre de contaminació lumínica...


ball al sons dels djembe, risses, converses...


de cop, per darrera d'una de les cabanes es veu una resplendor cada cop més intensa; la silueta de la seva teulada de palla (un incís, dono fe que no deixa passar ni una mica d'aigua fins hi tot en les pluges més intenses), queda absolutament retallada per la llum intensa de la lluna plena...


després de sopar i mantenir-nos a la fresca una estona, mentre xarrem de les vivències i sensacions, ens dirigim a les nostres haima a dormir...


curiosament, va ser la més calorosa de totes, i la única que vaig sentir la presència dels mosquits!






dimecres, 24 d’agost del 2011

"intensitat..."


mercat diari (Saint Louis, Senegal)

és la primera paraula que acut a la meva ment quan recordo la visita a aquest mercat...
intensitat humana,
intensitat de colors,
intensitat d'elements,
per per sobre de tots...
intensitat d'olors!
totes les del mon hi eren presents, verdures, llegums, fruites, carn, peix...
però la peculiaritat era el nivell de concentració present, fins al punt que pituïtàries i pell en van quedar impregnades fins hi tot desprès d'arribar a casa una setmana més tard...
algú ho va anomenar pudor, potser sí, però no era aquesta la meva percepció, jo segueixo dient que percebia intensitat, molta intensitat!


dimarts, 23 d’agost del 2011

"langue de barbarie..."


dança ritual a "Ocean & Savane" (Langue de Barbarie, Senegal)



aquesta va ser la primera experiència de dança ritual, en van venir més...

...

encara no m'havia refet de la contemplació del llac Rosa i els seus recolectors de sal, i de les dunes i platges, que des de la seva riba oest, son a tocar de l'Atlàntic, per on no fa massa anys es feia el darrer tram del famós ralli "París-Dakar"...

el primer dia de la nostra estada a aquest país, va ser un contrast continu

dunes, llac, sal, platges interminables, savanes, mangos, baobabs, nens i més nens... amb somriures d'orella a orella

al vespre, després de travesar el braç paral·lel a la costa que forma la desinbocadura del riu Senegal, donar-me un bany al oceà Atlàntic, més com a ritual que no pas per que les aigües fossin propícies degut a les corrents de fons i les onades presents, un sopar regat amb la omnipresent "la Gazelle", cervesa el·laborada a Dakar... va venir la sorpresa

tres senegalesos amb sengles "djembe", van preparar una dança ritual, acompanyada amb la

cerimònia dels tres tés, que segons ens van comptar, segueixen aquest ritme:

el primer, amarg com la mort...

el segon, dolç com la vida...

i el tercer, suau com l'amor...


topt seguit el que veieu a la foto, va fer sortir algunes de les noies i les va fer ballar, nosaltres tampoc ens vam escapolir, i ens va tocar seguir també els ritmes compassats dels timbals...

després, un somni reparador tenint de fons el so rítmic de les onades que bategaven prop nostre...

els mosquits de moment, no van fer acte de presència...

dilluns, 22 d’agost del 2011

"flor de l'arbre del pa de mono..."

"adansonia digitata" o Baobab (Sant Louis, Senegal)

com a representant important de la natura del Senegal, he volgut que la flor del Baobab, que juntament amb la Ceiba i el Mango, son els arbres més representatius d'aquest país; he volgut, dic, que sigui la primera entrada al meu blog, referent a la meva estada d'una setmana a aquest país


"Demba & Baba"

Baba i Demba, xòfer i guia (un lloc del Senegal)

gràcies Demba per la teva dedicació i entrega, per intentar, i aconseguir que una colla de nou catalans, set noies i dos "nois", aconseguíssim saber del teu país i de les meravelles que s'hi amaguen, deixant-nos el regust i el desig d'una propera visita...
gràcies Babacar, per posar al nostre abast la teva sapiència i bones mans per dur-nos per les no sempre bones carreteres i pistes del teu país, sempre amb un somriure i mai cansat malgrat els molts kilòmetres recorreguts...
ambdós heu estat, segur, la aportació més gran per que la nostra estada al vostre país, hagi estat tota una experiència positiva i intensa per a tots nosaltres, donar-vos les gràcies per haver sabut suportar les nostres "bogeries" i interminables desigs d'aturar-nos a qualsevol lloc per tal de capturar: la cara d'algun nen o nena, els contrasts intensos dels mercats, especialment el de Sant Louis, la presència d'alguns monos del parc de Niokolo-Koba, fins i tot dels hipopòtams, per transmetre'ns el vostre coneixement del país i compartir-ho amb nosaltres...
és per tot això i moltes altres coses que queden al tinter i que ja formen part del meu bagatge personal, sols puc dir-vos:
Gràcies!



divendres, 12 d’agost del 2011

"albada..."


cels esplèndids a Monfragüe (PN de Monfragüe, Extremadura)

Me n'aniré de casa,
me n'aniré des camp,
ses oliveres grises
endarrere quedaran

Me n'aniré de casa
pes camí des vent,
potser trobaré tempesta,
tal vegada molt mal temps...

Ma del Mar Bonet

---
uns dies fora, desconnexió o no...
no ho sé!
el cap ple de bromes...
però hi ha una llum a l'horitzó!
petita, intensa...


diumenge, 7 d’agost del 2011

"cal mirar al cel..."

boscos a la vall de Gabàs (Midi d'Ossau, Pirineus)

malgrat tot segueixo sent optimista, sé que hi ha llum darrera la foscor, sé que tot és relatiu, i sovint les meves expectatives queden aturades en el brancam que no em deixa avançar...
cal anar endavant, temps hi haurà per "llepar-se" les ferides, ara no és moment, és moment de treure el cap a la llum, i al darrera la resta...
com diu el Lluís:

"no somniem passats,
que el vent s'ha emportat,
una flor d'avui es marceix just a l'endemà,
cal que neixin flors a cada instant
...
enterrem la nit,
enterrem la por,
apartem els núvols que ens amaguen la claror,
hem de veure-hi clar,
el camí és llarg,
i ja no tenim temps d'equivocar-nos"
...
seguirem fent camí, amb la fe posada en el "present" que està arribant...


dissabte, 6 d’agost del 2011

"temps d'espera..."

orchis morio (spp picta?) (sta. Maria de Montsant, Albarca)




sempre hi ha un temps d'espera per a cada cosa, esdeveniment o situació, tret de les que ens arriben de manera accidental...
o provocades pels eixelebrats de torn; en podria citar alguns...
...
els anys, malgrat que pesen, ens donen, per contra, aquella visió de "relativitat" de les situacions i dels esdeveniments, aquella mena de coneixement, que no saviesa, que ens fa posar distància a les situacions de l'esdevenir diari i prop futur... no massa més enllà; els fets ens demostren que quan més intentem preveure el que ha de venir, més s'allunyen els esdeveniments d'allò esperat...

potser se'm fa difícil expressar en paraules allò que cada cop crec veure més "clar", la realitat va superant dia a dia, amb escreix, els oracles més pessimistes dels: "Nostradamus", "Orwell", "Leonardo", "Verne", i tanta d'altres...

recordo un proverbi xinés, que diu:
"asseu-te pacientment a la vora del riu, i veuràs les despulles del teu enemic surant"
d'alguna manera fa referència a que la paciència acaba per donar-te la raó...

...
he rellegit l'escrit, i malgrat el "caos" mental que pot donar a entendre, no el vull esborrar, és el que sento, en el moment present, i pot servir-me en un futur per entendre algunes situacions que estic visquen...

dimarts, 2 d’agost del 2011

"la vida pel davant..."

feixa del Colom (Montblanc, Tarragona)

"Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida pel davant.
Viu-la intensament, sense mediocritat.
Pensa que dins teu està el futur i acara la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn de qui pot ensenyar-te..."

Walt Withman (1819-1892)


---

aquest poema és ben adient, al meu parer, a la imatge que l'acompanya
en aquest cas, la meva filla petita, Èlia, tot just amb set anys,
s'emparraba pel "camí equipat" o "via ferrata" de la feixa del Colom, prop de Montblanc
no va ser el primer cop que feia algun d'aquests recorreguts,
dos anys abans, ja va fer la cresta dels Castellets fins al cim de les Agudes, al Montseny...
d'alguna manera he volgut fer-la "forta" per superar les dificultats que s'anirà trobant a la vida, segur que no seran tant "clars" com els que te davant dels seus ulls a la foto, però l'ajudaran


fotografia: Guillem Miralles