boscos a la vall de Gabàs (Midi d'Ossau, Pirineus)
malgrat tot segueixo sent optimista, sé que hi ha llum darrera la foscor, sé que tot és relatiu, i sovint les meves expectatives queden aturades en el brancam que no em deixa avançar...
cal anar endavant, temps hi haurà per "llepar-se" les ferides, ara no és moment, és moment de treure el cap a la llum, i al darrera la resta...
com diu el Lluís:
"no somniem passats,
que el vent s'ha emportat,
una flor d'avui es marceix just a l'endemà,
cal que neixin flors a cada instant
...
enterrem la nit,
enterrem la por,
apartem els núvols que ens amaguen la claror,
hem de veure-hi clar,
el camí és llarg,
i ja no tenim temps d'equivocar-nos"
...
seguirem fent camí, amb la fe posada en el "present" que està arribant...
