dimecres, 24 d’octubre del 2012

"Gernika..."

el vell roure de Gernika (300 anys)

vitrall de la sala principal de la "casa de juntas" de Gernika

l'actual exemplar de roure, de tan sols 19 anys i descendent directe del vell 

interior de la "Casa de Juntas", seu del màxim orgue de institucional de Biscaia

"Great figure in a Shelter" d'Henry Moore, "Parque de los Pueblos de Europa" darrera la "Casa de Juntas"  

"Gure Aitaren Etxea" d'Eduardo Chillida, també al "Parque de los Pueblos de Europa"

estàtua d'Apel·les Mestres, al "Parque de los Pueblos de Europa"

mural ceràmic a mida natural del famós "Gernika" de Pablo Ruiz Picaso

Gernika, nom que du records que cap "estat" voldria tenir...
també recorda, i no sé si en aquest ordre, un gran mural pintat per una gran artista, en Pablo Ruiz Picaso, potser aquest és internacionalment més conegut, però en tot cas ens mostra els veritables horrors de la guerra que va enfrontar dues maneres d'interpretar Espanya...

mai abans havia estat en aquest petit poble basc, curiosament ho he fet en la jornada de reflexió de les darreres eleccions al País Basc, i malgrat el poc temps que hi vaig esmerçar i les condicions climatològiques, abundant pluja, poc adient a passejar-m'hi, vaig quedar força admirat per la sensació de "pau" que s'hi respirava...
una sensació de pau a l'ambient, força diferent d'aquella mena de sensació estranya que em va envair quan vaig ser al "Monte Paterno", prop de les "Tre Cime di Lavaredo" al Tirol Italià...

segurament els habitants s'hi han esforçat, molt, segur! en aconseguir-ho...




dimarts, 23 d’octubre del 2012

"Guggenheim... 15 anys entre nosaltres"

tarda de dissabte 20/10, entrada commemorativa 15è aniversari (Guggenheim/Bilbao

visió del pont de la Salve des de la terrassa interior del Guggenheim

visió de l'interior del Guggenheim des del 3r pis

harmonia d'acer, vidre, formigó i visitants a l'interior del Guggenheim

magnitud d'una de les obres exposades en una de les sales del Guggenheimm

l'exterior sempre impresionant del Guggenheim

coincidint amb la celebració del 15è aniversari del Guggenheim, IV Marató nocturna de Bilbao

sovint, allò que podria ser una contrarietat, acaba per esdevenir un regal...
m'explico!

aquest darrer cap de setmana, malgrat unes prediccions de mal temps per pluges generalitzades, que en alguns indrets van esdevenir en desbordaments de rius degut a  precipitacions superiors als 100 lt/m2... 

un cap de setmana d'eleccions i pluges, no ens van fer desistir de seguir el guió previst, i divendres 19 d'octubre ens vam dirigir a Euskadi, amb la idea de fer un recorregut fotogràfic per terres bilbaïnes... allò que inicialment es reduïa a anar a Barrika i Otzarreta, ho vam ampliar a Guernika, st. Juan de Gaztelugache i Lemòniz

finalment dissabte migdia, en veure la persistència del mal temps, i consultat el punt d'informació de Guernika, ens van dir que el Guggenheim celebrava el 15è aniversari de la seva apertura amb dos dies de portes obertes... 

no va caldre pensar-ho gaire i ens hi vam dirigir de cap, l'arquitectura del Guggenheim val per ella mateix una visita fotogràfica, poder-ho fer al seu interior ens donava un plus, i els exteriors amb pluja podrien afegir, encara, un punt d'interès afegit...

per si no n'hi havia prou, en arribar ens vam assabentar de la celebració de la IV marató nocturna de Bilbao!

st. Juan de Gazteligache, Barrika i Lemòniz, van esperar a l'endemà, i Otzarreta ha quedat per una propera visita...


nota: vaig ser-hi el 16 de novembre de 2008 


dimecres, 17 d’octubre del 2012

"espai d'inspiració..."

muralla central del Cadí (Alt Urgell, Catalunya)

tot i que inicialment la meva intenció era una altra, haver llegit un article "tècnic", relacionat amb la fotografia, m'ha fet canviar el tema de la entrada...

segueixo des de fa molt de temps el blog de professor Valentí Sama, reconegut i reputat enginyer òptic, la seva web, juntament amb el seu blog, són de lectura "obligada", i si més no, recomanable a tots els que ens apassiona aquest art, i tècnica, de la fotografia

valgui aquesta introducció per compartir un dels darrers articles que ha "penjat" a DSLR Magazine, escrit juntament amb Manuel San Frutos, que m'ha deixat amb la mosca darrere l'orella

és cert que fa temps que he escoltat (llegit), algun comentari referent a les diferències de "qualitat" entregades per diferents càmeres i òptiques, i resultats finals, més en Jpeg que en Raw, ì també de les incompatibilitats d'alguns vidres en algunes càmeres...

un cop llegit aquest article, s'han esvaït moltes incògnites i dubtes de "funcionament", d'alguns conjunts "vidre-màquina" i els resultats finals (?), i a l'hora se me'n han fet de nous...

d'altra banda, entenc que ara fa 40 anys, models com Asahi-Pentax, Olympus, Canon, Nikon, Praktica, Exacta, Yashica, Konica, Minolta, Zenit... fabricaven i venien un nombre "baix" d'unitats i els controls de qualitat eren exhaustius, o quasi be; a la actualitat, alguns marques han desaparegut, i d'altres han estat engolides o anexionades, però el cert és que tots han augmentat la producció fins a extrems que podem dir "descontrolats"; com si no s'expliquen tants i tants problemes de post producció?

puc citar per reconeguts el de les taques d'oli al sensor d'un parell de fabricants (Canon i Nikon), no fa pas massa temps, o els "topos" que apareixen a les Fuji X-Pro1, o repetitius problemes de "backfocus" a diferents marques i models, per citar-ne alguns...

avui dia, gràcies a la informàtica, hem aconseguit controls de fabricació i de facilitat d'ús de molts ginys, en tots els camps, sols ens cal fer un cop de vista al nostre entorn...

però, hi ha coses que personalment penso que ultrapassen aquests ajuts, i al final, hom pensa que si els resultats que entrega el nostre estimat giny, allò que fins ara hem anomenat "negatiu digital" (Raw), i que teòricament era "verge", ja ha estat manipulat de manera més o menys encertada pel fabricant o fabricants, no hem de perdre de vista que parlem de càmeres i d'òptiques, i que sovint s'actualitzen per mitjà dels successius "firmware's"; potser dic, pagaria més la pena acceptar resultats finals entregats pel programari que en teoria millor o fa, i que no és altre que el del mateix fabricant de la càmera, que d'afegit és qui té més interès en fer-ho be...

apa-l'hi! llegiu, mediteu i dieu la vostra

s@lut


nota: la foto que encapçala la entrada és un Jpeg directe, entregat per la meva Canon 5D Mk-II, lleugerament ajustada amb el software Olympus Master...



diumenge, 14 d’octubre del 2012

"utopia..."



“La utopia és a l'horitzó. Camino dues passes, ella s'allunya dues passes, i l'horitzó ho fa deu passes més enllà. Aleshores per què serveix la utopia? Doncs serveix per això, per a caminar!"
Eduardo Galeano


boires matinals al peu del Cadí (Cava, Alt Urgell)
sovint sembla que ens aturem, que no avancem, que ens hem quedat immòbils en un moment, en un indret, en un lloc...
tan sols és un impasse, un reprendre l'al·lè, un recuperar les forces per, tot seguit, reprendre el camí amb més vitalitat, i amb sort, una mica més "savis"...
aturar-nos i contemplar que allà on volem anar sembla que cada cop és més lluny, ens serveix per, en un moment donat, mirar endarrere i veure el camí recorregut, els revolts i les dreceres fetes, les marrades, i el girar cua en arribar a paratges hostils o camins que no passen...
tot això ens ajuda a entendre, si som atents, allò que ens va venint, i ens ajuda a emprar més els aprenentatges i les experiències, i menys les forces...



dimecres, 10 d’octubre del 2012

"rostolls..."

rostolls sota el Montsant a la "vall del silenci" (Ulldemolins, Priorat)

fa pocs dies, pocs minuts abans d'entrar al meu lloc de treball, vaig capturar aquesta imatge a vola ploma, em va agradar la llum rasant del sol deixant ben marcats els solcs de les rodes de la segadora al camp de conreu, sota la protecció dels faldars nords del Montsant...

no és una bona imatge, el cel és pla i sense relleu, però em van agradar els dibuixos i el contrast dels rostolls, el bosc i les roques...


dimarts, 9 d’octubre del 2012

"fa uns anys..."

un paisatge idil·lic del nostre estimat Pirineu, refugi Josep Ma Blanc i l'estany Tort 

aquesta imatge que vaig capturar el 15 d'octubre de 2006, fa doncs quasi be sis anys
sis anys propers i llunyans...

en el tema fotogràfic, que és el que vull comentar, és tota una "era"

aquesta fotografia la vaig fer amb una càmera reflex digital, una Olympus €-500 de tan sols 8 Mpx, i una òptica Zuiko "zoom standart", de 14-45 mm i diafragma f:3'5-5-6...
el conjunt tenia un pes físic de 720 gr més la bateria (435 gr + 285 gr)

posteriorment, al 2009 vaig adquirir la "evolució" a millor, la Olympus €-3, que amb uns 10,1 Mpx, millorava la resposta de la €-500 en quasi be tots els apartats; calçada amb una òptica també Zuiko zoom, aquest cop però de la gama pro, de 14-54 mm, i diafragma f: 2,8-3,5...
el conjunt presenta un pes físic de 1.245 gr més la bateria (810 gr + 435 gr)

actualment, i des de fa quasi be un any, estic usant una Canon 5D Mark II, amb un sensor "full frame" que registra 21,1 Mpx, que juntament amb una òptica Canon zoom, de 17-40 mm, i diafragma f: 4 continu...
presenta un pes físic de 1.490 gr

on vull arribar?
be, podeu pensar que segueixo enyorant la meva anterior càmera, a vegades una mica sí!
certament he millorat en moltes coses comparativament, puc aconseguir imatges que abans no somniava, però la pregunta és: "paga la pena la diferència de dur 750 grams al coll, o dur-ne 1500 grams?", sense oblidar-nos de la inversió econòmica...

cert que els resultats son ben diferents, si més no, amb imatges que contenen quasi el triple de megapíxels, amb una superfície de sensor o "negatiu" quasi be quatre cops més gran, i la opció de poder disparar amb sensibilitats de fins a 1600 ISO sense "gra", ara en diem "soroll", haurien de poder aconseguir resultats escandalosament molt millors, però...

a la vista de la imatge que il·lustra aquesta entrada, tinc alguns dubtes; be, en tot cas caldria tornar a fer una visita a aquest indret tant i tant bucòlic, dels nostres estimats Pirineus per veure els possibles resultats...

una altra cosa és que carretejar al coll 1,5 kilos de pes fan que t'ho rumiïs dues vegades!

nota: de moment deixo en "stand by" anar al refugi J Ma Blanc al P N d'Aigües Tortes, però aquest proper cap de setmana realitzaré uns recorreguts per zones properes al Cadí, i la seva vessant nord...


dijous, 4 d’octubre del 2012

"la selva d'Irati..."

camí de tornada de Lizardoia

fidel a la cita de tardor, amb una o altra excusa, Irati i el seu entorn natural: Irabia, Orbaiceta, Organbide, Arpea, Urkullu, Lizardoia, Orhi... tornen a ser presents a la meva vida


reflexes a les aigües del pantà d'Irabia
cova d'Arpea
monte Urkullu (1419 m)
construcció dalt del cim del monte Urkullu
ermita "virgen de las Nieves", a les cases d'Irati

enguany, sense haver-ho planejat, m'he trobat fet una altra visita a la munió de faig i avets més extensa del sud d'Europa; es diu, que la fusta que es va usar per construir la poderosa "armada Invencible", va sortir d'aquests boscos... actualment encara resta com a bosc primigeni, un dels seus indrets: la reserva integral de Lizardoiata


exemplars d'ovelles "lachas", productores de la llet que es convertirà en el reputat "Idiazàbal"
cromlech d'Organbide, prop de la cova d'Arpea
tancats de pastura dels ramats d'ovelles, a vista d'ocell

com deia, sense ni tan sols haver-m'ho imaginat, el primer cap de setmana del proper mes, tornaré a recórrer boscos i camins, carenes i racons... tornaré a frisar contemplant els colors de la tardor, el verd fosc dels avets, entre mig dels taronges, ocres i vermells dels faigs... conjunció d'arbredes, la perenne i la caducifòlia

un dels molt rierols interiors d'Irati

amb sort, podré observar i fins hi tot degustar els fruits del sota bosc, ceps i altres bolets, o del mateix bosc com són els fruits de l'arbocer (Arbutus unedo), no pas els del grèvol (Ilex aquifolium), que agraden tan a la fauna que habita la fageda...


grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium)

en breu, un altre cop a passejar pels corriols del bosc, i fotografiar els colors de la tardor, i si és el cas, de les poques flors o dels bolets que pugui o sàpiga trobar...

exemplar "gegant" de cep (Boletus edulis), aquest feia quelcom més de 6o0 gr
bolets i bosc...
safrà de muntanya (Crocus vernus)

per cert, no vull oblidar-me de la tornada, Otxagavia, la foz d'Ayarbun o els mallos de Riglos, són per ells mateixos, objectius de visita obligada...

foz de Ayarbun
els "Mallos de Riglos" il·luminats pel sol de la tarda

abans, uns dies abans, una escapada llarg temps esperada, i molts cops aplaçada, a les platges de Barrika i el bosc de Otzarreta, sense oblidar-me de sant Juan de Gaztelugache...