dijous, 30 de desembre del 2010

"bon dia..."


casa a l'Encanyissada (delta de l'Ebre)


claror de primera hora del matí,despertar d'una nova jornada,
tot comença un altra cop,
com cada dia, com cada any...
a punt de finalitzar aquest 2010,
voldria acomiadar-lo com es mereix,
amb alegria renovada pel que m'ha dut,
amb tristor pel que ha quedat pel camí...

sembla que tenim la necessitat de fer una mena de repàs del que ha estat aquest lapse de temps de 365 dies; sembla dic, que aprofitem el canvi de dígit del calendari, per passar revista del que ha estat el que deixem darrera, i de mirar endavant amb il·lusió i esperança, desitjant que finalment ens arribi allò que sempre demanem, o esperem...

¿és aquest període, anual, el que ens va be per "mesurar" els nostres ritmes vitals? ahir, en el decurs d'una conversa intensa, i transcendent, vaig dir que al llarg de la vida hi han dos moments, si més no per a mi, que marquen la existència

més enllà dels 10-12 anys que deixem la infantesa i entren en la adolescència, o fins hi tot els 17-18 anys quan ens enfrontem a la universitat, o en el seu cas al mon laboral; dic, hi han dos moments crucials, un al voltant dels 30 anys, on deixem de ser "adolescents" per entrar definitivament en el mon des "adults", i que marquen de manera important la nostra vida... i definitivament el nostre futur com a persones

l'altra, més "profund", més "transcendent", potser més... "espiritual"? i que succeeix quan ultrapassem la cinquantena, aquí és com un punt de "no retorn"; ara sí, ara ja va en serio, ara és quan ens enfrontem de veritat al nostre jo més profund, ara gratem cap endins, ens escorcollem els racons de l'anima i de l'esperit, cercant respostes a tot...

és una mena de revisió vital, del que va ser o podria haver estat, del que sí vam "perdre" pel camí, però també, i això és el que val, del que hem assolit, de la vida viscuda, dels moments compartits amb tots i cada un dels que d'una o altra manera ens han acompanyat en aquest viatge essencial; tots "ells" formen part de la nostra realitat, no fòrem els mateixos si una sola de les "peces" hi manqués, si una sola de les vivències no hagués estat viscuda, si un sol moment d'alegria o de patiment no l’haguéssim viscut, intensament...

com dic, ultrapassar la cinquantena és un regal, sí!

avui en dia que les expectatives de vida son al voltant dels 80 anys, sembla que aquesta afirmació sigui una frivolitat, no és cert; és valorar el que diuen els indicadors biològics per a la espècie humana en estat lliure...

així doncs, sols ens cal seguir sentint-nos vius, seguir mirant amb ulls d’infant, el mateix que fa tant de temps vam deixar endarrere; seguir-nos encisant amb allò que ens esdevé cada dia al nostre voltant... ens cal seguir tenint ulls i el que és més important: “mirada d’infant”!

espero el 2011 amb joia renovada...gràcies en dono per endavant pel que m’ha de dur...

"escabetx..."

Sardines en escabetx (sardina pilchardus) / €-3 + ZD 14-54 mm

avui, una llicència culinària a tomb de la nit de cap d'any,
una colla de bons amics, els de l'Iñaki's team,
en la darrera sortida del "megapont" al cap de Creus,
vàrem decidir celebrar-ho junts i fer la transició de la millor manera possible...
cada u de nosaltres va decidir realitzar un plat,
el meu: sardines en escabetx

avui, mans a l'obra, per allò de que les menges en escabetx,
més val que tinguin un dia de més que una hora de menys:

2,5 kg de sardines, sense tripes ni cap,
lleugerament salades i enfarinades, fregides rosses,
a l'oli, colat, 8 dents d'all xafats, 12 grans de pebre negre,
6 fulles de llorer, 2 culleradetes de pebre vermell,
la pell d'una taronja, i un ramet de farigola...
fregit tot en l'oli de les sardines, i un cop daurat,
300 ml de vinagre de mòdena i 200 ml d'aigua,
bullir fent xup-xup 8-10 minuts, i...
abocar-ho per sobre de les sardines, capiculades, fins cobrir-les
et voilà!
ara cal que reposin fins l'hora de menjar-les...
si en sou servits...
i de bona gana us en podeu estar,

bon profit!

diumenge, 26 de desembre del 2010

"pancratium maritimum"

Lliri de mar* (delta del Llobegat, Barcelona) / €-3 + ZD 14-54 mm

he tingut la sort, es pot dir així, d'haver trobat en dos indrets ben diferents, a Agios Pavlos (Creta, 09/08), i al delta del Llobregat (Barcelona, 09/10), exemplars florits d'aquesta delicada flor
sorprèn la seva presència en llocs on, en principi, hom no espera gaudir de la contemplació d'una bellesa tant exuberant
els sorrals de les platges, no son llocs on
esperem trobar flors espectaculars, i aquesta ho és, més
si atenem a les seves especials característiques,
i
encara ho és més coincidir amb elles en plena floració, tenint present que sols duren un dia obertes,
després es marceixen
sóc, doncs, afortunat!

en dono gràcies... a la vida,
per una o altra raó,
cada dia!

* també anomenada: Azutsena de mar


HÀBITAT: Arenals marítims i sistemes dunars.

DESCRIPCIÓ: Planta de la família amaryllidiaceae. Aquest bulb pot mesurar fins a 60cm, de tija herbàcea blanquecina i flors grans i blanques. Les fulles mesuren entre 5 i 20mm d’amplària, són allargades de color verd glauc, retorçades, i amb una consistència prou ferma. Les seues llavors semblen petitsts trossos de carbó que eixen d’una càpsula globosa.

CARACTERÍSTIQUES: El bulb és tòxic i no déu ser ingerit. Les flors, d’un aroma molt agradable, s’obren al vespre i durant un sol dia. Al moment de la floració les fulles ja s’han secat, tornant a creixer a la tardor.

Al Pancratium maritimum no li agrada mesclar-se amb altra vegetació i s’agafa molt fort al sòl.

És una espècie en extinció a les dunes marítimes del sud d’Europa, malgrat que a la nostra platja sembla ser una espècie en expansió.

dissabte, 25 de desembre del 2010

"Nadal... un altra cop"

castell d'Abd-el-Azia (Siurana - el Priorat) / €-3 + ZD 14-54 mm

fa dies que no escric...
no per no tenir res a dir, no!
potser massa coses,
massa sentiments,
massa emocions...

Nadal un altre cop és amb nosaltres,
dies de joia i desigs de ser prop de la nostra gent,
fills, pares, éssers estimats...

records pels que no tenim prop i que enyorem,
alguna llàgrima si el dolor és massa proper,
certa pena per no poder compartir tant i tant,
amb aquells que fa temps ens van deixar,
produint un buit darrera seu, impossible d'omplir...

hi ha en aquestes dates un regust agredolç,
una mena d'emocions contraposades,
una joia de tenir prop a uns, i...

però així és la vida, sense oblidar,
però mirant endavant amb ganes de viure i gaudir,
de gaudir del dia a dia que ens dona escalf,
de veure com els menuts van creixent,
dels joves que ens van prenent el relleu,
de nosaltres mateixos que, amb una certa distància,
anem veient com van creixent tots plegats,
i, de compartir amb els nostres grans,
aquest, el seu, temps "vital"...

Nadal, un altre cop és amb nosaltres recordant-nos,
i regalant-nos records, emocions, vivències...

Bon Nadal a tots, i especialment als que seguiu aquest bloc,
gràcies a vosaltres, gràcies a tots!

dilluns, 13 de desembre del 2010

"relleu..."

pregadeu (mantis religiosa) cala Mongò - l'Escala / €-500 + ZD 14-54

amb fotos com aquesta, hom es planteja moltes preguntes...
és necessari posseir sofisticats equips amb tecnologia de darrera generació,
o ans al contrari, i recordant una frase d'un bon amic fotògraf:
"... valorarem que el veritable sensor està en el nostre cor, i no en les nostres càmeres"
gràcies Manel
i a tu, Èlia, la meva petita, la que,
en el decurs d'una trobada fotogràfica el darrer "megapont",
amb els teus onze anys, i rodejada de 15 xiflats de la fotografia i de la vida,
ens has deixat a tots amb la boca oberta, no sols per saber seguir-nos,
féssim el que féssim,
sinó que observant-nos, i de manera callada anar aprenent una mica de cada u,
ens has posat el llistó alt, molt alt, amb fotos com aquesta...
vull agrair especialment als amics que formem l'Iñakis team,
per acollir-la, i compartir amb ella (i amb mi),
jornades de fotografia, converses series i no tant series,
risses, i...
tants i tants instants que romandran per sempre en la memòria

gràcies a tots, i especialment a tu Èlia

nota: fotografia presa durant el "megapont" al cap de Creus, amb l'Iñaki's team, per la meva filla petita, en el seu primer contacte amb una càmera rèflex digital