dimarts, 26 de novembre del 2013

"onomàstica..."

...


aquest anys ha estat una any de dates importants...
molts dels meus amics han complert xifres "rodones"...

la major part la seixantena...
d'altra banda no és estrany tenint present que també és la meva edat...

d'altres la cinquantena...
també estrany tenint present la meva...

a tomb de què be aquest preàmbul, pensareu...
ara vaig!

fa uns dies les dues filles d'un dels meus millors amics, al que sempre he considerat com el meu germà aquell que mai he tingut, em van demanar que escriguis unes paraules per a incloure en un mural o pòster, com ho preferiu, amb una frase que fes referència a quelcom que m'agradés d'ell...

les paraules van sortir ràpides, sense dubtar gens...
són aquestes...


"60 anys... i més de 50 junts!!! 
escolapis, excursions, handbol, Arnedillo, guateques, esquiades... i a seguir!!! 
i els 70... 
i els 75... 
i els 80... 
i els...  
apa-l'hi, tens al davant els millors anys de la teva vida!!! 
una abraçada del teu amic/germà" 
 
amistat, felicitat... (Piera, març de 2005)


Guillermo, avui és el teu aniversari, aquest matí m'has dit que no et "senten" gaire be...

eo! que som vius, i encara ens en queda molta "guerra" per davant...

tu i jo sabem de les moltes hores junts, 
de les moltes confidències fetes, 
dels molts neguits i dubtes vitals i existencials... 
sense anar més lluny en la nostra conversa d'aquest matí, ne'm parlat d'alguns d'aquests dubtes....

tu i jo sabem, que aquestes quatre paraules sols són una pinzellada superficial del que hem compartit, ara podria afilerar un darrera l'altre els molts moments viscuts... 
tan se val, no cal fer-ho, amb aquestes escarides paraules queda quasi tot comprés...

aquest vespre les teves filles et faran un regal...
em sap greu no poder ser-hi per veure com et canvia la cara, 
com tot de cop et corren infinitat d'imatges i moments pel teu cap, 
com, en definitiva, se't fa una mena de nus a la gola que no et deixa respirar...

som vius...

seguim endavant...

una abraçada ben forta germà!


ric@rd



dimecres, 20 de novembre del 2013

"dol..."

...





acompanyament en el dol

en un comiat sense opció de rencontre, sempre queden mots no dits, mots que difícilment podran ser escoltats pel destinatari, la qual cosa ens provoca "dolor"... 
el dol és aquell espai de temps que ens permet asserenar la nostra ànima, i posar en ordre sentiments i records...  
cal prendre distància

aquests mots els hi vaig escriure a una amiga no fa gaire, 

volien ser una mena de bàlsam per la pèrdua d'un familiar molt proper i important... 
però amb qui tenia "dificultats" de relació...

en certa mesura, com que les coneixia aquestes dificultats, d'alguna m'eren properes...

conec els sentiments que es deriven d'aquesta dificultat de congeniar, o de mantenir una relació cordial, amb qui és important per a un mateix, si més no en el meu cas...

rellegint el text, no sé fins a quin punt o me'l feia a mi mateix, sabent de ben segur que sorgirà el moment, tard o d'hora, i sentiré no haver pogut "endreçar" la situació...
la vida fa íntims a desconeguts, i desconeguts a la pròpia carn...

...

sé que algun dia, hauré de recuperar aquesta entrada, però fa dies que vull "endreçar-la" en aquest arxiu vital que se'n diu "bloc"...
avui ho faig acompanyat d'un foto feta avui mateix...










dimecres, 13 de novembre del 2013

"Cava..."

 ...

enguany estem assistint a un temps tardorenc ben estrany...

el temps, amb unes temperatures elevades, enganya la natura...
algunes plantes, desorientades, tornen a florir...
els fongs i bolets, en no rebre l'aigua benfactora, no obren les seves ombrel·les...
molts arbres, estan perdent les fulles sense haver-se vestit amb els colors que tant ens agraden...
i, ho fan, per allò que tècnicament s'anomena estrès hídric, nosaltres en diem manca de pluges... 



els verds intensos d'una falguera... al Cadí (Cava, Pirineus)

sequera i calor ens estan mostrant una tardor... potser dir contra-natura és un xic fort, però és força proper a la realitat...

fa dues setmanes vaig ser a Cava, un petit poble de l'Alt Urgell...

aquestes són algunes de les poques imatges que vaig arribar a fer-hi...



colors de tardor... al Cadí (Cava, Pirineus)

remors de tardor... al Cadí (Cava, Pirineus)

llums de tardor... al Cadí (Cava, Pirineus)


quasi tots els que anem a la natura per la tardor, desitgem veure allò que s'espera i que jo anomeno els colors "caran d'ache", recordant aquelles capses de colors, de llauna, de la nostra infantesa... 



escorça i desenfoc... (Cava, Pirineus)

avui, 13 de novembre, al Priorat, hem estat a 23º C... 

cal fer cap comentari?