dimecres, 30 de novembre del 2011

"estacats...

argolla per lligar els vaixells al moll... (algun port d'Escòcia, Gran Bretanya)




sense cap mena d'opció...
sense cap escapatòria...
sense cap altre dret que l'enuig i el cabreig...


tota la vida jugant a un joc amb les regles ben definides, sabent poc més o menys per on poden anar les coses del dia a dia, i l'esdevenir... 
i, en un cert moment, de cop, amb traiduria i per la llei de la força, ens diuen: "no s'hi val"
per tot seguit dir: "ara toca jugar a un altra joc"


si vols això pel que van lluitar, i van esmerçar sang, suor i llàgrimes els nostres avis i després els nostres pares, i nosaltres tot seguit, fins ara, ens diuen: "això no s'aguanta" i es queden tan amples... això sí, les seves prebendes, els seus cotxes oficials, els seus vestits de milers d'euros, les seves farres pagades amb els nostres diners, les seves despeses desorbitades, els seus viatges en classe preferent, seguim?... aquestes segueixen


així doncs, la sensació és la d'haver quedat ben "estacats" per situació laboral, econòmica, per edat, o per totes elles a l'hora, en un punt de no retorn; i on sols ens queda el dret a dir-los-hi: 
"sou una colla de fills de la grandíssima p..."

ho sento! i us demano disculpes, no sóc gens amant d'emprar aquest vocabulari "barriobajero", si més no per escrit, però em calia deixar-ne constància "aquí", del que avui sento dins meu... 


com altres cops, la ràbia, el cabreig, la sensació del lladronici rebut, i el sentiment de ser com una mena d'animal de granja al que se li donen "escuralles", per en un moment donat sacrificar-lo, és la que em rau per dins


apa! que els hi donin...
amb el desig que s'ho gastin tot en remeis per les purgacions i les nafres... 


dimarts, 29 de novembre del 2011

"arrels..."

arrels de "fagus sylvatica", a la recerca de... (Montseny, Girona)


en aquests moments en els que l'entorn sembla trontollar, veure aquestes arrels fortes i fermes, abraçant el terreny per tal de poder suportar l'arbre, immens, que te al seu damunt, reconforta una mica...
d'altra banda, què seria de l'arbre sense aquestes arrels magnífiques?
...
miro al meu voltant, i...
be, tots sabem, i hem vist als boscos, el que li succeiria a l'arbre si les arrels deixessin de fer la seva funció de suport i de capturar l'aliment...
...
referent al giny que va capturar la foto de moment la meva percepció em diu que els colors capturats son més càlids...
seguirem avançant

dilluns, 28 de novembre del 2011

"sensacions..."

ran de terra... (Arbúcies, Montseny)



... contradictòries es remouen per dins, una mena de sentiment de pèrdua, d'abandonament, o d'engany segons es miri... 
he pasat de ser usuari convençut d'un sistema fotogràfic d'una minoria, a utilitzar-ne un altra més complert i capaç tècnicament...
les sensacions com els sentiments, van per lliure; d'ara en endavant, tinc la sensació d'haver perdut "l'espurna" utòpica, i haver entrat en un estat on la racionalitat, que no la raó, tenen més poder...


be, aquesta entrada, llegida així, pot sonar una mica estranya, però d'alguna manera aquest cap de setmana al Montseny, és el que hi bullia dins del meu cap...
les meves mans havien deixat de sostenir i usar un giny conegut, per agafar un altra de nou, més potent i capaç, potser... més técnic i tecnològicament més "avançat", segur! 
però... els dubtes persisteixen


de moment, tot i no sentir-me massa "creatiu", poc "productiu", i he d'afegir, molt "selectiu"; finalment un parell d'imatges, agradables, no pas "bones"; han estat capaces de cridar la meva atenció
la que encapçala aquest escrit, i que d'alguna manera "explica" gràficament l'enbull en el que m'estic "ballugant"...
l'altra... la deixo per la propera entrada


---
les fotos han estat fetes en el decurs del "taller de fotografia de paissatge" que l'Oriol Alamany ens va impartir dissabte; posteriorment, havent dinat, ens va donar una veritable "masterclass" de fotografia de paisatge, i tot seguit va ser inaugurada una exposició fotogràfica a la seu del Museu d'Arbúcies...


aquí sota, la foto dels assistents al taller de l'Oriol, gràcies Cesc Noguera


taller de fotografia de Natura, amb Oriol Alamany (Arbúcies, Montseny)

dilluns, 21 de novembre del 2011

"blau cel..."

cúpula de l'altar lateral esquerra, església del "poble vell" de Corbera d'ebre (Terra Alta, Tarragona)


he llegit en algun lloc del ciber espai, una frase de l'Albert Camus, que m'he permés traduir

“Va ser amb la guerra d’Espanya on la nostra gernació va aprendre que un pot tenir la raó i ésser derrotat, que la força pot destruir l’ànima, i que hi ha vegades que el coratge no té recompensa. Això és, sens dubte, el que explica per què tanta gent, el mon sencer, sent el drama d’Espanya com una tragèdia personal”


no goso afegir-hi res més...


"recordant amb dolor..."

trinxeres batalla de l'Ebre (Villalba dels Arcs, Tarragona)

més de setanta anys fa que, aquest indret, era de color vermell...
color vermell per la sang vessada per persones que creien en les idees...
idees de llibertat...

escoltant qui ens explicava els fets que van anar succeint, vaig intentar ficar-me dins d'aquella situació...
certament una tasca difícil, i dolorosa...

mentre escoltava, anava pensant en com mostrar l'entorn de manera que en pogués transmetre el que sentia; seguia sent tasca difícil, molt difícil...

d'entrada el blanc i negre era quasi be imposat...
la sensació claustrofòbica de les trinxeres i els refugis per aixoplugar-se de les bombes, l'he intentat resoldre no posant horitzó a la imatge, horitzó que he tallat a ran de soques d'arbres...
arbres que fa setanta anys quasi be segur no hi eren, les bombes i la metralla deurien haver-los segat de soca-rel...

però la sang...
i el dolor...
la pèrdua de l'esperança...
i de la joventut...
i, la sensació de que: "res no te sentit"...

imagino que era el pitjor mal averany que volava pel territori...

dolor!

diumenge, 20 de novembre del 2011

"memòria històrica..."

"espai per la Pau" (Corbera d'Ebre, Tarragona)


ahir... 
a vegades el dia a dia et pica l'ullet...


fa molts dies, un amic d'infantesa, em va "convidar" a passar el dia a la Terra Alta i fer un recorregut pels territoris per on va transcórrer una de les pàgines més sagnants de la nostra història recent...
Corbera d'Ebre, Villalba dels Arcs, la Fatarella...
les previsions metereològiques del dia no eren per llençar coets, ans al contrari, de fet al vespre van caure prop de 200 lts/m2 per aquella zona...


al que anava, previsions de pluja a la vista, recorregut pel poble vell de Corbera, excursió fins a les trinxeres recuperades de Villalba, i tornar al centre d'interpretació "115 dies" per veure un petit museu i un documental amb testimonis vius, que en aquells llunyans dies eren en plena infantesa, infantesa trencada i malmesa, per uns fets que no haurien d'haver ocorregut "mai"
...
a la tarda, després d'un dinar generós i ben regat, ens arribem a la Fatarella, anem a fer un recorregut per dins del seu casc històric, on les pedres "parlen"... 
la "Mese" ens ho va fer veure en molts racons del seu poble, mentre anàvem desgranant fets històrics recents...
...
al vespre, de tornada a casa, plovent, anava recordant i parlant amb la meva filla de dotze anys, el que havíem vist i escoltat durant el dia... 


pel cap em venia un i altra cop la data de demà...


vint de novembre! 
37 anys fa, que un homenot de mal record i negra ombra, ens va deixar, de mort natural i de vell... ha estat l'únic de tota la seva nissaga que ho ha fet així...


vint de novembre!
com una picada d'ullet de la història, cal anar a exercir un dret guanyat amb lluita...


vint de novembre...


"no hi ha camins per la pau,
la pau és el camí"    

(gràcies M Ghandi!)


vull deixar-vos un petit escrit que hi ha al faristol de color lila que es pot veure al vell mig de la fotografia
la vaig fer fa unes hores al poble vell de Corbera d'Ebre, poble que va "desaparèixer" dels mapes durant molts anys...


"P"  de Pau    


"Pits partits per les penes.
Pensaments prostituïts d'un poble que pertorbà la pau de la pàtria per por de les paraules.
Prengueren les pistoles i els punyals per purificar-vos públicament.
Però no pas en privat.
Pujols de Pàndols que portaren parricides prematurs.
Persones que ho pagaren amb lo peregrinatge. Vosaltres que ho porgàreu al patíbul dempeus. Perdoneu.
Polítics pertorbats, primitius, putrefactes de pensaments, que plens de promeses ens prohibiren el progrés. 
En el present preserveu les vostres petjades i proclameu la pluralitat. No permeteu que us podin.
Perseguim el ferum del pacifisme"




nota a peu de pàgina: 
el monument que hi ha a la paret destruïda de la casa, representen una llar, i un míssil...
segons l'hora del dia, tal com ens va explicar la Montserrat, s'hi pot veure una ombra en forma de "P"...
"P" de Pau... 

la olivera en primer terme a la dreta, va ser posada en el lloc on hi havia la plaça del poble vell, també hi han uns carreus per aseure-hi...
al mateix lloc, on els avis es reunien per conversar, parant lo sol que els hi donava la vida... 
els nens que, aquell dia 25 de juliol diada de Sant Jaume del 1938, van perdre la seva infantesa...
ara serien asseguts en aquest indret conversant i parant lo sol... 
com els seu avis...
però ara ens expliquen el que van sentir, en veure el que van veure durant aquells "115 dies"...


"memòria històrica", viva!







dijous, 17 de novembre del 2011

"equip..."

Zuiko D "Pro": 8 mm f:3,5 "fiesheye" / 50-200 mm f:2,8 "telezoom" / 50 mm f:2 "macro"
Olympus €-3 + HLD-4 + RM-CB1


















finalment he decidit posar a la venda el meu actual equip fotogràfic Olympus:


Càmera Olympus E-3 = 650 €

- Grip HLD-4 + 2 baterias = 125 €

- Cable disparador RM-CB1 = 30 €   VENUT (?)

- Flash FL-50R = 300 €

- Cable distanciador flash FL-CB05 = 30 €

- Zuiko D "Pro" 8 mm f:3,5 "fisheye" = 375 €   VENUT

- Zuiko D "Pro" 50 mm f:2 "macro" + filtro UV = 375 €

- Zuiko D "Pro" 50-200 SWD f:2,8 "tele-zoom" + filtro UV : 775 €


podeu veure tota la galeria fotogràfica al següent enllaç:
http://www.flickr.com/photos/35121948@N03/sets/72157628027362143/
 



si en sabeu algú interesat, podeu enviar un correu, o deixar un comentari a la entrada
gràcies


dimarts, 15 de novembre del 2011

"prèstec..."


"pescador" de sal al llac Rosa (Dakar, Senegal)

a cops, com quasi be sempre, la vida ens sorpren...
fa tretze setmanes qua vaig fer aquesta foto, curiosament la vaig fer demanant prestada, d'aquí el títol de la entrada, la càmera d'un dels companys, una Canon 7D equipada amb un Sigma 150-500 mm...
ara estic valorant la compra d'una Canon 5D MarkII, per substituir la meva actual Olympus... 
tema del que ja vaig parlar en un altra "post"


---


avui he escrit el que segueix amb la idea de possar-hi una altra foto... però les coses van com van, i un comentari fet en la entrada d'ahir, m'ha donat la resposta a la foto que "calia" encapçalar la entrada d'avui...


---

15 de novembre,
i plou...
sóc a Tarragona per un tema de feina, actualització de vacunes,
sóc a la part alta, a tocar de la torre del Rei, guaitant la Mediterrània,
i plou...
voldria, m'agradaria, desitjaria ser en un altra lloc d’aquest mar tan nostre, 
potser per conegut, el cabo de Gata a Almeria, o a Agios Pavlos a Creta, 
tampoc m’importaria un altre mar, un altra costa, a poder ser ferèstega,
i plou...
el mar, la mar, colors intensos sota aquesta pluja esperada i desitjada,
han estat quasi be sis mesos sense ni una engruna d’aigua,
mig any sense sentir-la caure a sobre nostre, mullant-nos... i hi ha gent que es queixa,
i per sort ara...
segueix plovent!




diumenge, 13 de novembre del 2011

"tretze setmanes..."


"pescador" de sal al llac Rosa (Dakar, Senegal)


...
son les que han passat des del 13 d'agost
avui fa 13 setmanes que embarcàvem via Lisboa, cap a Dakar...
9 col·legues, amb una afecció comuna: la fotografia!

han passat tretze setmanes, avui tretze de l'onze...
sols ha esta un espai pel record, mentre segueixo fent "dissabte" dels meus arxius...
hi ha pendent una trobada comuna per tal de compartir, què vam "veure" els nostres ulls, i "capturat" les nostres càmeres...
la que penjo, aquest cop en blanc i negre, crec recordar que és la primera vegada que ho faig en aquest "format", ho he provat i m'ha agradat el resultat, és una de les que vaig fer el primer dia de viatge...
tot ens era "nou", tot ens era "estrany"...

al "kenwood" segueix sonant: Chet Baker, Madredeus, John Coltrane...

...
segueixo fent "dissabte"...
al cap segueixen donant voltes, projectes, tallers, equip fotogràfic...



"qualitat..."


Lycium intricatum* (illa de Tabarca, Alacant)

...
sí! la d'aquesta imatge no és bona, està trepidada, amb soroll, i...
com a excusa dir que és la única que tinc d'aquesta flor; la vaig fer sense usar trespeus, una constant que he de corregir, i amb presència d'un cert vent, no massa, però suficient per dificultar una imatge prou nítida
cada cop que la meva mirada cau sobre d'ella, m'atrau, és una d'aquelles imatges que et queda "pendent" de millorar... com tantes d'altres!

curiosament desconeixia el seu nom, la imatge va ser presa al juny durant un taller de fotografia que va subvencionar la CAM; com deia en desconeixia el seu nom, però com sempre penso, he d'anar amb les antenes "parades", i d'aquesta manera recuperar informació sigui on sigui
doncs be, durant una estada recent al cap de les Àgates o cabo de Gata, al museu que hi ha a Rodalquilar, vaig anar observant fotos dels endemismes i altres exemplars de flora que hi ha al territori, i... sorpresa: aquesta la conec!
així doncs, vaig prendre nota per poder-la documentar i anar ampliant el meu arxiu

avui, després que ahir vaig ser fent "dissabte fotogràfic", m'he decidit a pujar-la malgrat la seva manca "important" de qualitat fotogràfica...
com he dit però, queda a la espera de millorar-la en breu, espero que aquesta temporada...


* he trobat un dels seus noms en català, que trobo molt escaient: "arç de tanques"; en castellà s'anomena cambronera, o d'una forma més "poètica": espina santa

dissabte, 12 de novembre del 2011

"tecles..."


"claus" d'oboè (la Ametlla de Mar, Tarragona) 


estic fent "dissabte"...


per un costat tinc el "pc" que em va passant fotos de l'arxiu, de manera aleatòria...
de tant en tan alguna em crida la atenció i la guaito recordant lloc i fet...
excursions pels Pirineus amb els companys, o per altres indrets de la nostra Catalunya, amb la filla petita i resta de mainada de la "Comissió d'Infants" del CEC...
viatges a ciutats: Praga, Paris, Budapest, Venècia, Atenes...
vacances a Irlanda, Escòcia, Creta, Senegal, ...
al mateix temps, pels altaveus del "Kenwood" van sonant les notes del Ben Webster, Chet Baker, Madeleine Perroux, Madredeus...

i jo, miro d'atendre els correus i a l'hora anar fent "dissabte" dels meus arxius digitals...

repasso les fotos que es van apilant una amb una altra, creant arxius i carpetes...
també penso en la renovació del meu equip fotogràfic...
ufff!!!

moltes tecles a tocar, em cal fer virtuosismes mentals per tal de no "perdre" el control...
encara sort que la memòria, la que tots tenim, no pas la de les andròmines que ens prenen temps, i ens el donen a l'hora...
mentre realitzo totes aquestes tasques me'n adono quina diferència
quina diferència hi ha en veure una imatge, i pensar si és de tal lloc i si la vaig fer tal dia, o obrir les dades "exif" i veure fins hi tot amb quina òptica la vaig fer...
en això, i en algunes coses més, sí que la fotografia digital, te un munt d'avantatges comparant-la amb l'analògica...

vaig a fer un descans mentre les veus de Madredeus em van envoltant...

fins hi tot he pogut cercar a la wikipèdia el nom de les "tecles" de l'oboè, en castellà en diuen "llaves", a mi m'ha vingut al cap que eren teclats o potser "claus", malgrat que no m'acaba de fer el pes... o investigaré!



"fantasmes..."


formacions fantasmagòriques, coves de Nerja (Motril, Màlaga)

formacions de milions danys, esperant ser descobertes per mostrar-se...
sota terra, amagades, resten centenars, milers... de llocs com el que podem observar a la imatge
no sabrem mai la quantitat d'aquestes coves i avencs, que resten prop nostre, i que sense saber-ho nosaltres, amaguen tresors visuals...
de tant en tant, la casualitat, o l'afany "aventurer", posen al nostre abast aquest llocs; com és el cas de la imatge
ara fa cinquanta dos anys, cinc marrecs del poble proper de Maro, s'hi van acostar a agafar rat penats i s'hi van anar endinsant... 
la gent no se'ls creia, fins que un mestre, cansat de sentir-los-hi dir, s'hi va endinsar i va confirmar la troballa, d'aquí en endavant tot va ser un reguitzell de "personatges" sortint a les notícies de l'època

dijous, 10 de novembre del 2011

"ferèstec..."


fulles modificades d'Opuntia ficus-indica (los Caños de Meca, Cadis)

malgrat que no ho sembli, aquestes "punxes" son fulles modificades, que han evolucionat per protegir-se de la evapo-transpiració excessiva...
"misteris" de la natura!
allò que ens sembla "agressiu", possiblement sigui una forma d'auto protecció davant de les agressions del medi extern, en entorns hostils... potser també sigui bo mantenir a distància, allò que ens pot fer mal
malgrat tot, el conjunt i la forma d'evolució de les fulles de la figuera de moro, no deixen de ser "bells", i la realitat és que la seva adaptació funciona, no perden aigua i tampoc s'hi deixen acostar...
de lluny poden desmotivar la aproximació de qualsevol, però si ens hi acostem i contemplem amb cura, podem observar molts detalls que ens deixaran bocabadats...


dimarts, 8 de novembre del 2011

"finalment..."



safrà de muntanya* (Irati, Nafarroa)

curiosament, és en el mon de la aproximació, allà on el detall petit és més important, on millor i més bons resultat em dona la meva actual Olympus €-3 aparellada a un objectiu Zuiko de 50 mm "macro" que te una "lluminositat" de f: 2,0

...
seguint el fil d'ahir i per anar tancant el tema, unes anotacions finals...


Nikon, objecte de desig, quasi be sempre associada amb fotògrafs de natura i reporters de guerra...
Canon, "fotocopiadores" que fan fotos, associades a fotògrafs esportius i de societat...

quan el mon fotogràfic era "analògic", ¿algú recorda els rodets amb les sals de plata foto sensibles? els revelats, els positivats, les còpies en paper...
repeteixo, quan la fotografia era analògica, Nikon era una mena de buc insígnia, i Canon anava una passa endarrere... 
quan la fotografia es va fer "digital", Nikon va fer algunes "pífies" importants, i la cosa es va equilibrar, Canon va arribar a ser "number one"; ara la cosa està parella...


així doncs la decisió final no deixa de ser anecdòtica, o no! però en tot cas va lligada de manera important a les òptiques i la resta d'accessoris que haurem d'utilitzar; i ara sí!
ara sí que cal afinar, i molt!

"cor" versus "cervell"...
vet aquí el dilema! o potser no...
la darrera elecció que vaig fer amb el "cervell", em va durar 18 anys... i va fer més de 400.000 km amb mi, ara en te quasi be 500.000 km, i segueix funcionant...
i el seu successor és de la mateixa marca...

per anar acabant el tema... 
"finalment el cap composa allò que la ment veu amb els ulls que el vidre de les emocions filtren..."
"... i el dit prem el botó que obre la finestra que impressiona el sensor del giny"

si hem estat afortunats, el resultat es farà mirar... 
l'estri sols serà el mitjà, es digui com es digui...


Colchicum  autumnale


nota: finalment donar-els-hi  les gràcies al Pere Soler i al Jordi Bru per la seva ajuda i consell, sempre sense afany de proselitisme... la elecció ha estat una Canon EOS 5D Mark II




dilluns, 7 de novembre del 2011

"a voltes amb els dubtes..."

"l'individu ha lluitat sempre per no ser engolit per la tribu; qui ho intenta, les més de les vegades romandrà sol, i sovint espantat; però cap preu és massa alt pel privilegi de ser un mateix"
Friederich W Nietzsche


bolet de "soca" (Irati, Iruña)

arran d'una consulta relacionada amb un arxiu fotogràfic, abans en dèiem negatiu, i que no te res a veure amb el que encapçala aquest escrit, un bon amic em va donar una "classe magistral" amb tot un seguit de consells, i em va fer guaitar uns quants blogs de diferents fotògrafs, abans de prendre una decisió important fotogràficament parlant
després seguiré aquest fil...

com deia, he estat voltant per diversos blocs a la cerca d'informació, en un d'ells, l'autor és en Gorka Lopez, vaig ensopegar amb aquesta entrada: "
la libreta", a l'entrada del 28 d'octubre d'enguany; de la seva lectura en vaig quedar entre d'altres coses, amb un parell de cites que tenen relació amb el que estic cercant, i que no tenen menyspreu, em permeto repetir-les aquí:- "el 99% de les òptiques son millors que el 99% dels fotògrafs"
- "existeixen dos tipus de fotògrafs de paisatge: els que utilitzen el trespeus, i els  que hauríem de fer-ho"
...

tot el que he escrit més amunt, te a veure amb la meva anterior entrada al bloc, i que des de fa quasi be un any m'està fent ballar el cap; algú em podrà dir que no tinc altra cosa a fer, i potser te raó... no ho crec, però en tot cas, a mi em fa rumiar molt, entre d'altres coses, per que la fotografia, després de la muntanya, és la meva gran passió; i amb la edat, ha passat de ser la segona, a ser la primera i principal alegria...

anem per feina! com deia, he estat un fidel usuari del fabricant de càmeres Olympus i les seves afamades òptiques Zuiko, des de fa 40 anys...
actualment els resultats que obtinc, crec sincerament que estan per sota de les meves capacitats fotogràfiques, i d'allò que espero obtenir quan realitzo una fotografia; alguns dels companys de sortides fotogràfiques també ho creuen; tot i així, m'he anat resistint a fer el canvi per molts motius, uns diguem-ne que sentimentals, d'altres per dubte o por a la errada en la elecció, i finalment del tipus econòmic...
un cop presa la decisió, cal definir el camí a prendre; a nivell amateur avançat, en fotografia hi ha "dos" camins a triar; i dic "dos" amb certa recança, crec que caldria afegir-hi un tercer i potser fins hi tot un quart... però no vull entrar, ja diré el perquè

arribats aquí, cal prendre una decisió "definitiva"... i és aquí on me'n adono del que poden canviar les coses en un moment determinat, quan els arguments que reps són "lúcids" i "neutrals", tot i venir de persones implicades en una de les opcions, gràcies Pere, gràcies Jordi...


la primera elecció seria la marca... o potser hauria de ser la segona, fem una aturada "tècnica"...
per ordre "alfabètic": primer aniria Canon, segon seria Nikon i en tercer lloc Sony...
un cop aquí, cal triar mida de sensor; és aquesta una elecció important, doncs un cop feta aquesta elecció hi va lligada la de les òptiques...
vull recordar pels menys entesos, que no és el mateix per a una òptica, cobrir la diagonal d'un sensor de 26,7 mm del APS-C de la Canon EOS D7; o els 28,4 mm del format equivalent de la Nikon D300s... això vol dir que la òptica, ha de fer aquesta mida, com a mínim, de diàmetre de llentilla interna; o que els més de 43 mm de diagonal del format anomenat "full frame", que usen tant la Nikon D700 actualment descatalogada, i a la espera de la nova "D800" que ha endarrerit la seva aparició degut als problemes relacionats amb el terratrèmol i posterior tsunami del Japó; o de la EOS 5D Mark II de Canon... ara caldria afegir aquí la "alpha"-900 de Sony, però malgrat que li reconec el seu gran valor fotogràfic, i saber que el cor del sistema és el sensor propi que, val a dir li ven a Nikon; i que les òptiques son totes Karl Zeiss o les d'origen Minolta, és per a mi mirar cap a un "sistema" minoritari... i ja hi he estat en un durant quaranta anys!
no hi han diferències "absolutes" en el còmput global de cada sistema; be, potser sí que n'hi ha algunes de diferències, i aquestes són les que marquen la diferència si em permeteu repetir-me; finalment s'aconsegueixen resultats semblants per camins paral·lels...
cal decidir, format "petit", l'anomenat APS-C, opció més "barata", o format "gran" dit també "full frame" o de quadre complert, una opció més cara... aquesta ha estat la finalment la opció escollida; i ara tornem al començament, Nikon? o Canon?
...


(continuarà)



dijous, 3 de novembre del 2011

"dubtes..."


flor de Cynara cardunculus (Cerdanya, Pirineus)

març de 1969...
el meu "segon pare" com a mi m'agrada dir en referir-me al Joan, em diu que esculli el meu regal d'aniversari...
ell sap que el que més desitjo és una càmera de fotografiar reflex, i jo sé que tampoc es tracta de "llençar" la casa per la finestra...
realitzo una prospecció de la realitat fotogràfica d'aquella època; les càmeres reflex que dominaven el mercat eren:
Nikon "F", i Asahi Pentax "Spotmatic", però tot just acabava de sortir al mercat una meravella anomenada Olympus Pen FT...
la Nikon la vaig desestimar, malgrat ser la meva primera opció, pel seu "preu"; crec recordar que rondava les 45000'- pts de la època...
la Asahi Pentax, malgrat ser més assequible, unes 24000'- pts, la considerava "cara" comparant-la amb la Olympus
la petita reflex de la casa Olympus, era revolucionària en quasi be totes les seves especificacions; com a valor afegit dir que sols costava 17000'- pts, i era la més petita de totes elles, una característica molt important si tenim present que la volia dur amb mi a escalar i a fer alta muntanya...
una característica "important" que vaig sospesar, va ser que els negatius que treia eren de 1/2 format, vol dir que tenint present el cost de les diapositives, que duien el revelat inclòs, en feia el doble pel mateix preu; d'un rodet de 24 imatges en treia 48/50 i d'un de 36 podia arribar a visionar 74-75 imatges!
...
des d'aquella època, han anat passant per les meves mans, una Olympus OM-1n al 1979...
anys més tard, en concret, des de 1994 fins el 2003, vaig estar usant una Olympus AF-10...
al març del 2003 i fins el 2006, a la espera de que els preus i les prestacions de les càmeres digitals estiguessin més a l'abast, vaig adquirir, d'ocasió, una Olympus iS-1000 amb la que vaig fer més fotografies que el seu primer propietari...
...
març de 2006, han passat 37 anys, i Olympus treu al mercat una petita reflex digital relativament "assequible", la €-500 que surt al mercat amb un kit de dues òptiques Zuiko 14-45 mm + 40-150 mm, per 800 €...
...
passen tres anys, som al 2009; es donen les condicions per ampliar i "millorar" el meu equip...
poc a poc vaig adquirint primer el nou cos de càmera de gama "professional": €-3
tot seguit, òptiques de la gama "pro": 50 mm "macro", 8 mm "ull de peix", 50-200 mm...
...

ara, després de 42 anys, estic valorant de manera seriosa, un canvi de sistema fotogràfic; és aquesta, una decisió molt important i "costosa" a l'hora...
hi ha molts factors que cal valorar...
la decisió és important per que tot canvi implica un "cost", no tan sols econòmic, si no també "emocional"...

vet aquí el motiu de la meva llarga entrada d'avui...

"dubtes..."

dubtes... quasi be "existencials"

dimarts, 1 de novembre del 2011

"novembre..."


roca de les onze i racó dels boixets (Montsant , Tarragona)


ara sí, ara ja podem dir que som a la tardor de veritat, malgrat seguir gaudint de "bon" temps...
ja hem canviat l'hora, ens hem apropat una mica a l'hora solar, com si els sol i les estrelles tinguessin horari, convencionalismes humans...

avui és u de novembre; hem entrat de ple en la veritable tardor, aquella que ens dona dies ennuvolats, amb clarianes per les que treu el nas algun raig de sol il·luminant, com és el cas, les pedres del cingle de la serra Major del Montsant; o, si som afortunats, un auró solitari amb les fulles absolutament vermelles, o potser una cornera amb les fulles grogues tremoloses, abans que un cop de vent la deixi definitivament despullada...


cova de la Grallera i lo Corralot (Montsant, Tarragona)


novembre... 
temps per recloure's i posar al dia pensaments, per organitzar i planificar, per en definitiva, repassar els darrers "aprenentatges" i iniciar un "nou curs"... posar fil a l'agulla i endegar aquells projectes que fa temps esperen, com si haguessin de madurar...