"blau cel..."

cúpula de l'altar lateral esquerra, església del "poble vell" de Corbera d'ebre (Terra Alta, Tarragona)

he llegit en algun lloc del ciber espai, una frase de l'Albert Camus, que m'he permés traduir

“Va ser amb la guerra d’Espanya on la nostra gernació va aprendre que un pot tenir la raó i ésser derrotat, que la força pot destruir l’ànima, i que hi ha vegades que el coratge no té recompensa. Això és, sens dubte, el que explica per què tanta gent, el mon sencer, sent el drama d’Espanya com una tragèdia personal”

no goso afegir-hi res més...

"recordant amb dolor..."

trinxeres batalla de l'Ebre (Villalba dels Arcs, Tarragona)

més de setanta anys fa que, aquest indret, era de color vermell...
color vermell per la sang vessada per persones que creien en les idees...
idees de llibertat...

escoltant qui ens explicava els fets que van anar succeint, vaig intentar ficar-me dins d'aquella situació...
certament una tasca difícil, i dolorosa...

mentre escoltava, anava pensant en com mostrar l'entorn de manera que en pogués transmetre el que sentia; seguia sent tasca difícil, molt difícil...

d'entrada el blanc i negre era quasi be imposat...
la sensació claustrofòbica de les trinxeres i els refugis per aixoplugar-se de les bombes, l'he intentat resoldre no posant horitzó a la imatge, horitzó que he tallat a ran de soques d'arbres...
arbres que fa setanta anys quasi be segur no hi eren, les bombes i la metralla deurien haver-los segat de soca-rel...

però la sang...
i el dolor...
la pèrdua de l'esperança...
i de la joventut...
i, la sensació de que: "res no te sentit"...

imagino que era el pitjor mal averany que volava pel territori...

dolor!