"recordant amb dolor..."

trinxeres batalla de l'Ebre (Villalba dels Arcs, Tarragona)

més de setanta anys fa que, aquest indret, era de color vermell...
color vermell per la sang vessada per persones que creien en les idees...
idees de llibertat...

escoltant qui ens explicava els fets que van anar succeint, vaig intentar ficar-me dins d'aquella situació...
certament una tasca difícil, i dolorosa...

mentre escoltava, anava pensant en com mostrar l'entorn de manera que en pogués transmetre el que sentia; seguia sent tasca difícil, molt difícil...

d'entrada el blanc i negre era quasi be imposat...
la sensació claustrofòbica de les trinxeres i els refugis per aixoplugar-se de les bombes, l'he intentat resoldre no posant horitzó a la imatge, horitzó que he tallat a ran de soques d'arbres...
arbres que fa setanta anys quasi be segur no hi eren, les bombes i la metralla deurien haver-los segat de soca-rel...

però la sang...
i el dolor...
la pèrdua de l'esperança...
i de la joventut...
i, la sensació de que: "res no te sentit"...

imagino que era el pitjor mal averany que volava pel territori...

dolor!

"memòria històrica..."

"espai per la Pau" (Corbera d'Ebre, Tarragona)

ahir... 
a vegades el dia a dia et pica l'ullet...


fa molts dies, un amic d'infantesa, em va "convidar" a passar el dia a la Terra Alta i fer un recorregut pels territoris per on va transcórrer una de les pàgines més sagnants de la nostra història recent...
Corbera d'Ebre, Villalba dels Arcs, la Fatarella...
les previsions metereològiques del dia no eren per llençar coets, ans al contrari, de fet al vespre van caure prop de 200 lts/m2 per aquella zona...


al que anava, previsions de pluja a la vista, recorregut pel poble vell de Corbera, excursió fins a les trinxeres recuperades de Villalba, i tornar al centre d'interpretació "115 dies" per veure un petit museu i un documental amb testimonis vius, que en aquells llunyans dies eren en plena infantesa, infantesa trencada i malmesa, per uns fets que no haurien d'haver ocorregut "mai"
...
a la tarda, després d'un dinar generós i ben regat, ens arribem a la Fatarella, anem a fer un recorregut per dins del seu casc històric, on les pedres "parlen"... 
la "Mese" ens ho va fer veure en molts racons del seu poble, mentre anàvem desgranant fets històrics recents...
...
al vespre, de tornada a casa, plovent, anava recordant i parlant amb la meva filla de dotze anys, el que havíem vist i escoltat durant el dia... 


pel cap em venia un i altra cop la data de demà...


vint de novembre! 
37 anys fa, que un homenot de mal record i negra ombra, ens va deixar, de mort natural i de vell... ha estat l'únic de tota la seva nissaga que ho ha fet així...


vint de novembre!
com una picada d'ullet de la història, cal anar a exercir un dret guanyat amb lluita...


vint de novembre...


"no hi ha camins per la pau,
la pau és el camí"    

(gràcies M Ghandi!)


vull deixar-vos un petit escrit que hi ha al faristol de color lila que es pot veure al vell mig de la fotografia
la vaig fer fa unes hores al poble vell de Corbera d'Ebre, poble que va "desaparèixer" dels mapes durant molts anys...


"P"  de Pau    


"Pits partits per les penes.
Pensaments prostituïts d'un poble que pertorbà la pau de la pàtria per por de les paraules.
Prengueren les pistoles i els punyals per purificar-vos públicament.
Però no pas en privat.
Pujols de Pàndols que portaren parricides prematurs.
Persones que ho pagaren amb lo peregrinatge. Vosaltres que ho porgàreu al patíbul dempeus. Perdoneu.
Polítics pertorbats, primitius, putrefactes de pensaments, que plens de promeses ens prohibiren el progrés. 
En el present preserveu les vostres petjades i proclameu la pluralitat. No permeteu que us podin.
Perseguim el ferum del pacifisme"




nota a peu de pàgina: 
el monument que hi ha a la paret destruïda de la casa, representen una llar, i un míssil...
segons l'hora del dia, tal com ens va explicar la Montserrat, s'hi pot veure una ombra en forma de "P"...
"P" de Pau... 

la olivera en primer terme a la dreta, va ser posada en el lloc on hi havia la plaça del poble vell, també hi han uns carreus per aseure-hi...
al mateix lloc, on els avis es reunien per conversar, parant lo sol que els hi donava la vida... 
els nens que, aquell dia 25 de juliol diada de Sant Jaume del 1938, van perdre la seva infantesa...
ara serien asseguts en aquest indret conversant i parant lo sol... 
com els seu avis...
però ara ens expliquen el que van sentir, en veure el que van veure durant aquells "115 dies"...


"memòria històrica", viva!