"recordant amb dolor..."

trinxeres batalla de l'Ebre (Villalba dels Arcs, Tarragona)

més de setanta anys fa que, aquest indret, era de color vermell...
color vermell per la sang vessada per persones que creien en les idees...
idees de llibertat...

escoltant qui ens explicava els fets que van anar succeint, vaig intentar ficar-me dins d'aquella situació...
certament una tasca difícil, i dolorosa...

mentre escoltava, anava pensant en com mostrar l'entorn de manera que en pogués transmetre el que sentia; seguia sent tasca difícil, molt difícil...

d'entrada el blanc i negre era quasi be imposat...
la sensació claustrofòbica de les trinxeres i els refugis per aixoplugar-se de les bombes, l'he intentat resoldre no posant horitzó a la imatge, horitzó que he tallat a ran de soques d'arbres...
arbres que fa setanta anys quasi be segur no hi eren, les bombes i la metralla deurien haver-los segat de soca-rel...

però la sang...
i el dolor...
la pèrdua de l'esperança...
i de la joventut...
i, la sensació de que: "res no te sentit"...

imagino que era el pitjor mal averany que volava pel territori...

dolor!

"instant fugaç..."

serra de l'Argentera (Colldejou, Tarragona)

me'n he adonat que sovint estic capficat observant el mon, o com en aquest cas, un paisatge determinat, des d'una determinada posició...

observo, escorcollo, cerco referències, amb la idea de saber situar-me en un determinat lloc, dins del mapa virtual que hi ha dins del meu cap...

dic que, em sorprenc capficat amb la mirada dirigida cap a un determinat indret, oblidant-me, més del que voldria, d'allò que està succeint en les altres direccions de l'espai, del terreny, en aquest cas, del que hi ha a la meva esquena...

com dic, estava cercant una posició i un punt de vista per capturar una posta de sol amb unes bromes que, segur, s'interposarien ben aviat entre el meu objetiu i la mateixa posta...

per algun motiu que no recordo, em vaig girar en rodó, tan sols vaig tenir temps de fer una fotografia, la següent ja no te cas...

la llum, l'instant, el moment, és esmunyedis; o el tens, o l'has perdut!

la sessió va seguir amb altres fotografíes de molins i bromes entre la posta de sol que no va arribar a ser, i la meva càmera; però el record de la captura d'una estona abans va seguir al meu cap tota la vesprada...

després... després sols puc fer que pensar que a més del coneixement del territori i de la tècnica, de tenir certa habilitat i destresa amb el propi equip, de saber observar i "poseir" cert gust estètic... s'ha de tenir sort!

més sovint del que podem pensar, ens pasen situacions irrepetibles al nostre voltant, sense poder deixar-ne constància...

com va dir un reconegut fotògraf de "casa nostra", en Francesc Català Roca:

"les fotografies ja hi son (allà), nosaltres sols les capturem"

...

o senzillament, es fan fum!