dilluns, 7 de novembre del 2011

"a voltes amb els dubtes..."

"l'individu ha lluitat sempre per no ser engolit per la tribu; qui ho intenta, les més de les vegades romandrà sol, i sovint espantat; però cap preu és massa alt pel privilegi de ser un mateix"
Friederich W Nietzsche


bolet de "soca" (Irati, Iruña)

arran d'una consulta relacionada amb un arxiu fotogràfic, abans en dèiem negatiu, i que no te res a veure amb el que encapçala aquest escrit, un bon amic em va donar una "classe magistral" amb tot un seguit de consells, i em va fer guaitar uns quants blogs de diferents fotògrafs, abans de prendre una decisió important fotogràficament parlant
després seguiré aquest fil...

com deia, he estat voltant per diversos blocs a la cerca d'informació, en un d'ells, l'autor és en Gorka Lopez, vaig ensopegar amb aquesta entrada: "
la libreta", a l'entrada del 28 d'octubre d'enguany; de la seva lectura en vaig quedar entre d'altres coses, amb un parell de cites que tenen relació amb el que estic cercant, i que no tenen menyspreu, em permeto repetir-les aquí:- "el 99% de les òptiques son millors que el 99% dels fotògrafs"
- "existeixen dos tipus de fotògrafs de paisatge: els que utilitzen el trespeus, i els  que hauríem de fer-ho"
...

tot el que he escrit més amunt, te a veure amb la meva anterior entrada al bloc, i que des de fa quasi be un any m'està fent ballar el cap; algú em podrà dir que no tinc altra cosa a fer, i potser te raó... no ho crec, però en tot cas, a mi em fa rumiar molt, entre d'altres coses, per que la fotografia, després de la muntanya, és la meva gran passió; i amb la edat, ha passat de ser la segona, a ser la primera i principal alegria...

anem per feina! com deia, he estat un fidel usuari del fabricant de càmeres Olympus i les seves afamades òptiques Zuiko, des de fa 40 anys...
actualment els resultats que obtinc, crec sincerament que estan per sota de les meves capacitats fotogràfiques, i d'allò que espero obtenir quan realitzo una fotografia; alguns dels companys de sortides fotogràfiques també ho creuen; tot i així, m'he anat resistint a fer el canvi per molts motius, uns diguem-ne que sentimentals, d'altres per dubte o por a la errada en la elecció, i finalment del tipus econòmic...
un cop presa la decisió, cal definir el camí a prendre; a nivell amateur avançat, en fotografia hi ha "dos" camins a triar; i dic "dos" amb certa recança, crec que caldria afegir-hi un tercer i potser fins hi tot un quart... però no vull entrar, ja diré el perquè

arribats aquí, cal prendre una decisió "definitiva"... i és aquí on me'n adono del que poden canviar les coses en un moment determinat, quan els arguments que reps són "lúcids" i "neutrals", tot i venir de persones implicades en una de les opcions, gràcies Pere, gràcies Jordi...


la primera elecció seria la marca... o potser hauria de ser la segona, fem una aturada "tècnica"...
per ordre "alfabètic": primer aniria Canon, segon seria Nikon i en tercer lloc Sony...
un cop aquí, cal triar mida de sensor; és aquesta una elecció important, doncs un cop feta aquesta elecció hi va lligada la de les òptiques...
vull recordar pels menys entesos, que no és el mateix per a una òptica, cobrir la diagonal d'un sensor de 26,7 mm del APS-C de la Canon EOS D7; o els 28,4 mm del format equivalent de la Nikon D300s... això vol dir que la òptica, ha de fer aquesta mida, com a mínim, de diàmetre de llentilla interna; o que els més de 43 mm de diagonal del format anomenat "full frame", que usen tant la Nikon D700 actualment descatalogada, i a la espera de la nova "D800" que ha endarrerit la seva aparició degut als problemes relacionats amb el terratrèmol i posterior tsunami del Japó; o de la EOS 5D Mark II de Canon... ara caldria afegir aquí la "alpha"-900 de Sony, però malgrat que li reconec el seu gran valor fotogràfic, i saber que el cor del sistema és el sensor propi que, val a dir li ven a Nikon; i que les òptiques son totes Karl Zeiss o les d'origen Minolta, és per a mi mirar cap a un "sistema" minoritari... i ja hi he estat en un durant quaranta anys!
no hi han diferències "absolutes" en el còmput global de cada sistema; be, potser sí que n'hi ha algunes de diferències, i aquestes són les que marquen la diferència si em permeteu repetir-me; finalment s'aconsegueixen resultats semblants per camins paral·lels...
cal decidir, format "petit", l'anomenat APS-C, opció més "barata", o format "gran" dit també "full frame" o de quadre complert, una opció més cara... aquesta ha estat la finalment la opció escollida; i ara tornem al començament, Nikon? o Canon?
...


(continuarà)



2 comentaris:

ROSA DE CYAN ha dit...

Doncs mira, jo també havia estat devota d'Olympus perquè en anal.lògic feia una fotos magnífiques fins i tot en automàtic.
Però com bé dius al passar a digital la cosa canvia molt. Primer ho vaig intentar amb dues Olympus compact-pro i la petita no anava malament però molt justeta; ara bé, pel que fa a la segona -més gran i completa- va resultar un desastre tot i els 400 €. Llavors em vaig decidir per Nikon (D3000). Per què? doncs perquè 'el manejo' i la distribució de comandaments de Nikon em recorda molt a Olympus, mentre Canon és una altra història i una altra terminologia que no aconsegueixo entendre per molt que m'hi fixo.
Jo no conec ni de lluny les especificacions tècniques com tu, però si que et puc dir que en cap cas, triïs el què triïs, et compris la mes baixa de la gama.
Salut i gràcies pel teu comentari al meu 'post'.

ric@rd ha dit...

gràcies Rosa,
doncs si llegeixes la entrada d'avui, veuràs que al final la decisió ha estat en una altra direcció, finalment m'he decantat per una Canon EOS 5D Mark II, de format sencer... ara vindrà el seguiment d'on la puc trobar a milllor preu i afegir-hi un parell d'òptiques, la elecció d'entrada, un 50 mm f:1,4 per a "tot" i un 100 mm f:2,8 "macro" per les meves flors...
més endavant voldria tenir un 400 mm per fauna, però això va per llarg...
s@lut, i gràcies per seguir comentant