dimarts, 31 de maig del 2011

"crash..."


... base 1r metatarsià peu dret

diumenge, després de quatre mesos d'inactivitat, en el decurs d'una sortida taller fotogràfic a la vall de Tena i d'Ordesa, per fi puc tornar a caminar una mica...

per fer-ho, he elegit un indret preciós i relativament fàcil, una passejada circular amb sortida a "la pradera",zona d'aparcament de la vall d'Ordesa amb arribada a la cascada de Arripas, la primera de les tres cascades que es troben a prop d'una hora de la sortida; la segueixen la de la Cueva, i la del Estrecho...

per arribar al seu peu, després de creuar el pont, un petit corriol fàcil, però amb algun rocam solt; una mala passa em fa fer un mal gest al meu peu dret...

escolto un espetec sec i un dolor agut a la planta del peu; em trec la bota, em faig una exploració i trobo una zona amb una petita inflamació que puc reduir amb un lleuger massatge i petita compressió del que penso és un lleuger esquinç...

sembla que la cosa fa una mica d'efecte i minva lleugerament el dolor; em feia por pensar com fer la poc més d'una hora que em separa del cotxe...

això sí, no deixo de fer fotografies a tort i dret; a la primer, la segona, i la tercera de les cascades del recorregut, després...

quasi una hora i mitja per arribar al vehicle, un dolor continu em feia pensar en que podia patir una lesió de certa envergadura...

aquest matí, el metge ha confirmat els meus presentiments, petit trencament per arrencament de la base del 1r metatarsià...

altre cop repòs, i de quatre a sis setmanes amb les crosses per companyia!

dilluns, 16 de maig del 2011

"que són molins!!!"

parc eòlic de la serra de l'Argentera (Colldejou, Tarragona)

aquesta era la llum,
aquest era l'esguard,
successió de ginys...
llum tangencial...

llum tamisada pels núvols, en aquella que en diem "l'hora màgica",
però que tots els que ens hi dediquem, sabem que sols son uns segons,
potser amb sort algun minut...

aquest cop, pels molins, que no gegants, va durar uns minuts,
vam tenir temps de jugar una mica amb enquadraments i primers plans,
amb bromes jugant amb les fondalades...

a la meva esquena quedava aquella llum il·luminant el pi,
sec i solitari al vell mig de la vora del cingle,
aquell que il·lustra la meva darrera entrada al blog...

a vegades ens en adonem, o potser no,
sense saber-ho, quelcom ens fa que girem la mirada,
mirem allà on no s'esperava que miréssim,
i apareix, tan sols és un instant fugaç,
una visió fonedissa que omple de sentit tot el que hem estat fent fins aleshores...

la resta, la resta és seguir vivint el dia a dia...

diumenge, 15 de maig del 2011

"instant fugaç..."

serra de l'Argentera (Colldejou, Tarragona)

me'n he adonat que sovint estic capficat observant el mon, o com en aquest cas, un paisatge determinat, des d'una determinada posició...
observo, escorcollo, cerco referències, amb la idea de saber situar-me en un determinat lloc, dins del mapa virtual que hi ha dins del meu cap...
dic que, em sorprenc capficat amb la mirada dirigida cap a un determinat indret, oblidant-me, més del que voldria, d'allò que està succeint en les altres direccions de l'espai, del terreny, en aquest cas, del que hi ha a la meva esquena...
com dic, estava cercant una posició i un punt de vista per capturar una posta de sol amb unes bromes que, segur, s'interposarien ben aviat entre el meu objetiu i la mateixa posta...
per algun motiu que no recordo, em vaig girar en rodó, tan sols vaig tenir temps de fer una fotografia, la següent ja no te cas...
la llum, l'instant, el moment, és esmunyedis; o el tens, o l'has perdut!

la sessió va seguir amb altres fotografíes de molins i bromes entre la posta de sol que no va arribar a ser, i la meva càmera; però el record de la captura d'una estona abans va seguir al meu cap tota la vesprada...
després... després sols puc fer que pensar que a més del coneixement del territori i de la tècnica, de tenir certa habilitat i destresa amb el propi equip, de saber observar i "poseir" cert gust estètic... s'ha de tenir sort!

més sovint del que podem pensar, ens pasen situacions irrepetibles al nostre voltant, sense poder deixar-ne constància...
com va dir un reconegut fotògraf de "casa nostra", en Francesc Català Roca:
"les fotografies ja hi son (allà), nosaltres sols les capturem"
...
o senzillament, es fan fum!


dissabte, 14 de maig del 2011

"vida i mort sota una estepa"

abella formant part de l'àpat d'una aranya sota la flor d'una estepa pringosa...

...
massa coses voltant pel cap,
no cal dir que la imatge que il·lustra la entrada no te res a veure amb els pensaments... o potser sí!
els camins de la ment son de difícil valoració, i encara pitjor interpretació...
...
aquest vespre un cigaló pres a darrera hora, està fent de les seves...
vells records passen davant meu:
el naixement de la meva primera filla...
la casa arranjada desitjant que es convertís en llar i va finalitzar en infern...
les complicacions vitals per no saber parar a temps, i prendre perspectiva per tal de saber triar de manera adient...
uns viatges que han deixat marca profunda...
uns esdeveniments vitals, que es van desgranant a ran d'una lesió que no vol guarir, i que em recorden totes les osques rebudes en aquell indret de la meva anatomia...
...
material més que suficient per anar omplint entrades en aquest blog, i que tard o d'hora, espero, acabin confegint el llibre de la meva vida...

divendres, 13 de maig del 2011

"Monfragüe, detalls florals..."

Campànula lusitànica (Campanula lusitanica)


fava de Ginestell estriat (Cytisus striatus)


Centàurea pullata (Centaurea pullata)


Jara pringosa (Cistus ladanifera)



fruit de la meva estada al parc nacional de Monfragüe a terres extermenyes, aquí deixo una petita mostra del que vaig trobar, queda encara afegir: peonies, cantuesos, i alguna altra...




dijous, 12 de maig del 2011

"temps..."

cel nuvolat a Monfragüe...

fa dies que no escric res, potser masses pel que acostuma a ser d'hàbit en mi

aquest cop han estat tot un seguit de situacions i fets que han anat endarrerint, un i altre cop una nova entrada al meu blog...
la imatge que il·lustre la present, és una mena de declaració d'intencions, la música que acompanya l'enllaç del peu de foto també ho pot ser...

després de setmana santa (?), vaig fer uns dies de festa, em calia posar espai, em calia desconectar de la quotidianitat...
una decisió de darrera hora em va dur a terres extremenyes, al parc nacional de Monfragüe, un indret desconegut per a mi, com n'hi ha tants d'altres...

en el viatge d'anada, els pensaments sempre anaven vinculats al mateix, curiosament, i a mida que em distanciava del punt de partida, tot s'anava diluint...
al port del "Frasno" van començar records, records amagats a la memòria sota un munt de vivències, vivències acumulades al llarg dels anys...

recordo el primer cop que el vaig fer amb l'R8 de la mare, anant a escalar a la Pedriza de Manzanares i a Gredos; un altre cop, tornant del gran premi del Jarama amb moto, allà per l'any 1987, quan em va passar una Norton 850 "Comando", de la qual em vaig enamorar...

després han estat altres cops, ara però en feia molt de temps, anys, del darrer cop; en fa quasi be vint, va ser anant de vacances a Portugal...

de la història del primer cop vaig escriure uns rengles que penjaré un dia d'aquests...

finalment aquest blog s'està convertint en una mena de diari personal, un quadern on vaig abocant, a mida que em venen al cap, records i vivències, pensaments i sentiments... que algun dia, potser, editaré en format llibre, tan sols sigui per formar part d'una mena de llegat per les meves filles...