dilluns, 17 de novembre del 2014

"a l'aguaït..."

...

el darrer cap de setmana vam assistir a un curs de fotografia d'ocells promogut per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), de la ma del Jordi Bas

pagaba la pena aprofitar aquest "curs" per tal d'accedir i, conèixer, d'una manera més curada, zones naturals properes a entorns urbans amb una pressió important...

si mireu la ubicació deles aigüamolls del Llobregat, podreu veure que tenen la pista d'enlairament de l'aeroport del Prat, us puc donar fe que els avions s'enlairen just per sobre dels nostres caps, així que els ocells ignoren absolutament el seu soroll... 

també us puc donar fe de la pressió "humana" d'una gran ciutat distant uns escasos 10 kilometres; gràcies a la col·laboració de l'ajuntament de Viladecans, vam poder accedir a un horari gens corrent, arribar a les 8 del matí als aguaits, és tot un privilegi; us dic això perque poc desprès de les 10 del matí, hora d'apertura del parc al públic, un grup nombrós d'amants dels ocells, ornitòlegs i fotògrafs, volien accedir a l'aguait on érem, i ocupaven el poc espai lliure que deixavem nosaltres... érem onze més el profe, us ho imagineu?

dues hores a trenc de dia de dissabte i de diumenge, un parell més cap al tard del dissabte just fins al crepuscle, ens van donar moments interesants, especialment pels que anavem equipats amb teleobjectius... tot i que anar amb un 400 mm no garantia capturar els ocells de manera impactant

la foto que segueix, va ser feta a les 18:38 hores de dissabte, amb la meva Canon 5D Mk II, equipada amb un 100-400 mm, en la posició 380 mm... a 800 ISO, una velocitat d'obturació d'⅛0, i un diafragma f:5,6 


bernat pescaire a l'aguaït, crepuscle als aigüamolls del Llobregat, Barcelona



agró aterrant amb una oca impasible...

corb marí en vol d'aproximació a la pista d'aterratge...


la primera fotografia, que correspon a un bernat pescaire a l'agüait, és a fotograma complert; les diues següents, han rebut un retall proper al 30% per tal de poder mostrar els ocells fotografiats a una mida més adient...





dilluns, 13 d’octubre del 2014

"actualització..."

...

per tots aquells que tingueu un MacBook Pro, amb 3 o 4 anys d'antiguitat, li podeu donar una segona vida actualitzat-lo, i fent-lo mès ràpid...

de la ma de l'Oriol Alamany en dues entrades que va fer al seu blog al gener d'enguany: ¿cómo puedo acelerar mi ordenador? 

una primera entrada, la dedica a l'ampliació de la RAM i la segona a la substitució del disc dur "convencional" per una unitat de memòria sòlida SSD

doncs be, com a poseidor d'un MacBookPro de 13" de maig de 2010, em van interessar molt les seves entrades al blog, les vaig llegir més d'un cop i em vaig convèncer que aquesta "actualització" milloraria força el meu portàtil...

finalment, ara fa dues setmanes, vaig realitzar la compra a Crucial, de 2 mòduls de memòria RAM de 4 Gb específics pel meu Mac, un cop realitzat des de la seva mateixa pàgina web una operació de rastreig de la més adient per a ser instal·lada; posteriorment vaig demanar al meu proveidor habitual Pista Cero Informàtica, un disc dur SSD Kingston de 480 Gb...

memòria RAM Crucial DDR3


disc dur SSD Kingston 480 Gb

la despesa final va ser: 82 € la memòria RAM, 208 € el disc dur SSD, i mitja hora de feina del tècnic que em va fer el canvi i la migració del sofware i els arxius al nou disc dur, cal afegir 23 € d'una carcasa USB 3.0 per allotjar el disc dur "convencional" per poder-lo usar com a memèria externa portàtil, en definitiva, menys de 350 € per actualitzar el meu Mac... 

avui, amb calma, he pogut posar al dia tot el software instal·lat, i la darrera actualització del sistema operatiu "Maverik", gratuita, no com en els PC's que cal passar per caixa i deixar obsolet tot el programari "antic", ho dic amb coneixement de causa, doncs fins hi tot puc fer anar la meva versió del photoshop CS4, que ja te quatre anys!


si teniu un Mac portàtil, us ho permet i podeu fer la inversió, no dubteu de fer la "ampliació" o modernització, la despesa compensa de llarg...





dimarts, 26 d’agost del 2014

"recuperant..." (la memòria)

...

recuperant l'arxiu "analògic", negatius en B&N de fa 50 anys que amb moltes deficiències, però sense perdre de vista que van ser fetes amb una càmera molt senzilla, una "Super Capta" construïda amb baquelita i òptica fixa, que utilitzava rodets de pel·lícula "120", i feia negatius a mida 6x4,5...

ja m'agradaria saber què passarà amb els negatius digitals que fa la meva actual Canon 5D Mk II, de 21,1 Mp per "negatiu"...

doncs be, com deia en la anterior entrada, i per celebrar el 50è aniversari de les colònies del Pares Escolapis "Jordi Turull" aquest proper cap de setmana del 29, 30 i 31 d'agost, els hi he fet arribar una colla de fotografies "recuperades", la primera d'elles correspon a "la casa" tal com era al juliol del 1964...

"la casa" tal com era a l'estiu del 1964

la següents corresponen a diferens enquadraments dels voltants de la casa...



vista parcial, amb la bandera dels Pares Escolapis en primer terme



una de les moltes excursions realitzades per la zona

vista cap al fons de la vall, amb el Mont Perdut i la seva imponent cara nord...


quatre companys a l'altar on es celebrava la missa els diumenges, i també lloc de concentració pels jocs 


quatre amics d'aquelles colònies, d'esquerra a dreta: Laredo, Ribas (jo), Palomar i Carbonell, em sap greu recordar tan sols els cognoms... 

be, aquest cap de setmana, que en principi era de descans... se m'ha complicat!

no cal dir que el motiu no és cap altre que assistir d'alguna manera als actes de celebració del 50è aniversari, cal recuperar part dels records, també, i d'afegit, per que la vall m'ha aportat moltes vivències, tant com a muntanyenc, doncs quasi be tots els pics de més de tres mil metres que la volten els he ascendit... com ara fa dos anys quan vaig ser-hi amb la meva filla petita als campaments del CEC... i tants d'altres moments que recordo






"50è aniversari..." (1964-2004)

...

s'acumulen els fets, i les troballes...
segueix el dia a dia i es recuperen al mateix temps antics moment i instants inoblidables... 
malgrat els anys passats!!!

abans de marxar de vacances, de manera quasi be accidental, em va arribar una informació que em comunicava que es complien 50 anys de la 1ª edició de les "Colònies dels Pares Escolapis J Turull"...

ens estem remuntant al 1964, per aquell temps, tot just feia 2 anys que havia aterrat al meu nou centre escolar, l'Escola Pia situada al carrer Balmes de Barcelona; fins el 1962 vaig ser alumne del "Grup Escolar Reis Catòlics", actualment s'anomena "CEIP els Llorers"...

dons be, recuperant el fil inicial, dir que tot just bans de marxar de vacances, em va arribar una adreça de correu electrònic, d'un col·laborador, antic alumne i posteriorment monitor, amb qui vaig contactar, per que sembla ser que es vol recuperar la memòria històrica de la "Casa" com en dèiem tots des de sempre...

aprofito haver recuperat una part, i adjunto tot seguit la "publicitat" que se'ns va donar per fer-la arribar als pares, el primer any; he de dir que vaig assistir al segon torn d'aquesta primera edició de 1964, del 21 de juliol fins al 10 d'agost...


publicitat de la 1ª estada de vacances a les "Colònies dels Pares Escolapis J Turull"



les Colònies dels Pares Escolapis a la vall de Pineta, van ser una d'aquelles VIVÈNCIES o regals que et dona la vida, i que són impagables...

els records aflueixen un darrere l'altra de manera torrencial, volen sortir tots a l'hora, tots són importants, o no! però volen ser recordats de manera individualitzada

recordo la marxa a primera hora del matí amb els autocars, aturada a les Basses d'Alpicat per esmorzar... 

desprès, un cop superada la població de l'Aínsa, la carretera, dir-li carretera és un afalag, la carretera dic, es convertia en un camí de terra d'ample senzill, i cada cop que els autocars arribaven a un dels nombrosos ponts, fets amb troncs de pi coberts amb terra doncs per aquells temps quan desgelava, sovint l'aigua se'ls enduia, i era la manera de refer-los sense massa despesa, ens feien baixar i un cop creuat l'autocar, hi creuàvem nosaltres... tota una aventura tot just abans d'iniciar les tres setmanes d'estada, o potser ja en formava part...

arribar a la "casa", reunir-nos a tots a la entrada, repartir-nos pels dormitoris que crec recordar eren de 6, o potser 8... conèixer nous companys amb els que conviuríem "una eternitat", doncs per aquell temps, marxar de casa ja era un fet poc habitual, fer-ho per un període proper a un mes... ufff!!!

vull recordar alguns, Laredo, Palomar, Volpini... també, i de manera molt especial, d'un dels "pares escolapis", del pare Paco (Martínez-Soria, sí! el fill de l'actor), amb el que encara mantinc contacte després d'un retrobament de manera "casual" ara fa més de 22 anys, però aquesta és una altra història! dir tan sols, que ara és el germà Francesc, i forma part de la congregació benedictina del Monestir de Poblet

a mitat de l'estada, els pares ens podien venir a veure, però no hem de perdre de vista que al 1964, el parc automovilístic era minso, i fer els més de 300 kilòmetres que separen Barcelona de la vall de Pineta, eren una veritable "aventura", que els meus pares van viure quan van voler venir-me a veure, per aquella època, el meu pare era posseïdor d'una OSSA 175 cc amb "side-car", amb la que van cobrir aquesta distància en prop de dos dies... pensar-hi ara em fa venir calfreds! si el meu pobre pare ho pogués viure... 

jocs de camp, menjador, convivència, excursions, aventures, bany a la capçalera del riu Cinca amb l'aigua tot just acabada de sortir de la gelera del fons de la vall... Espierba, balcó de Pineta, i pels més grans ascensió als Astazous...  

sí! s'acumulen els deures, dues terceres parts d'aquest anys ja han passat, hi ha encara força feina endarrerida, que s'amuntega a la del dia a dia, i a sobre, me'n donen de nova... tot plegat un veritable plaer, però, que no em deixa arribar a tot com m'agradaria...

en Andreu Vea, que és amb qui vaig contactar abans de les vacances pel tema de la entrada d'avui, sabent (li vaig dir jo mateix), que tinc negatius de la meva estada a la "casa" l'any de la inauguració, em va demanar quer li fes arribar... doncs be, aquesta, de moment, passa al davant de les que són en llista esperant ser "publicades"...

som-hi doncs, vaig a escanejar els negatius per tal de fer-los-hi arribar, i aprofitaré per mostrar-los també aquí...













dimarts, 19 d’agost del 2014

"retorn..."

...

fa tan sols dos dies que he retornat...

si cluc-ho els ulls, les imatges passen com una pel·lícula sens fi...

colors, olors, sabors, somriures, sorolls, brutícia...

podria seguir una rècula d'adjectius, però es quedarien curts...

enguany el meu espai vital, aquell que, de moment, queda tancat entre dos espais de rutina, s'ha trobat amb un dels llocs on volia ser-hi fa massa anys...

la Índia!

però, no la més visitada, no aquella que anomenen el "triangle daurat", no!

havia de ser d'una manera diferent, volia conèixer la Índia més "autèntica", la més pareguda a les seves arrels, la més "humana", la més rural... 

certament tres setmanes han donat pel que han donat, i, si sóc asèptic i dic el que penso de veritat, tan sols m'han servit per captar uns esbossos de la seva dimensió

encara sóc allà i, al mateix temps, brego amb la rutina diària mentre per les meves ninetes passen tot un seguit d'imatges, com un carrusel...

serveixi aquesta petita entrada com a punt inicial pel meu nou "quadern de viatge", per a il·lustrar-ho, no uso cap fotografia meva, sols una síl·laba de l'alfabet hindú:



om... (mani padme um)




dilluns, 30 de juny del 2014

"l'endemà..."

...

després d'una nit fantàstica sota un mantell d'estrelles, ens havíem a endreçar les coses i fer un esmorzar amb cafè amb llet inclòs...

i aquest exemplar de platantera ens dona el "bon dia!!!"


"Platanthera chloranta"

poc després en adrecem a un indret conegut on es troben les sabatetes de la mare de deu, alertats per uns altres companys que en tornen i, ens expliquen que han estat arrasades literalment per alguns desaprensius...

en queden tres exemplars, un d'ells ès aquest que podeu veure, és l'únic que es pot "salvar"... els altres dos, es troben força marcits i poc fotogènics

realment no podem entendre com algú es por endur un ram d'unes flors en perill greu d'extinció, que d'altra banda segur que no arribaran ni tan sols al cotxe en bon estat; les orquídies són flors formades per més d'un 80% d'aigua, que no tenen estructures "sòlides" que les sostinguin, això vol dir que un cop dallades, perden l'aigua que en fa d'alguna manera, de mitjà de sustentació...

sols cal pensar que en no haver estat arrencades, els rizomes faran que el proper any tornin a brotar, però s'haurà perdut una generació per manca de la necessària pol·linització i posterior sembra de les espores que crearan nous exemplars...


"Cipripedium calceolus"

...

per sort, les O Insectíferes, els "dimoniets" com jo les anomeno, enguany són abundants...


"Ophrys insectífera subs. insectifera"


hola, bon dia!!! - "Ophrys insectífera subs. insectifera"


"Ophrys insectífera subs. insectifera"


"Dactylhorhiza maculata"

també aquest 2014, és generós amb les corones de rei, "Saxifraga longifolia"


"Saxifraga longifolia"

...

les flors de neu ens van rebre, també de manera generosa i abundant...


"Leontopodium alpinum"


Uhmmm... què bo!!! - "Leontopodium alpinum"

no cal dir, que hi ha altres exemplars florals, com aquests que segueixen...

primer una orella d' ós, i la següent unapinguicola o viola d'aigua gran


"Ramonda myconi"


em tempta molt, però... - "Pinguicola grandiflora"

una escapada que ha donat força resultats, hem pogut trobar un ventall ampla de flora força fotogènica i interessant...

i, posteriorment, hem recorregut una pista que ens ha dut per indrets absolutament bells i, com jo acostumo a dir, "forats negres" en la geografia del nostre estimat territori...





dimecres, 25 de juny del 2014

"Gespador..."

...

tot comença a la nit...

després del darrer cap de setmana a la vall de Tena i Somport, teníem pendent arribar-nos fins a la serra del Catllaràs, al Bergadà

marxem a darrera hora de Terrassa en direcció a l'indret previst, abans però havíem fet la compra per poder sopar, "a la fresca", sota un cel curull d'estels...

l'endemà anirem a la recerca de...
però, demà serà un altre dia!


prat Gespador, serra del Catllaràs


  

dimecres, 18 de juny del 2014

"vall de Tena i, Somport..."


...

un altre any, 
un altre cop a recuperar vells indrets coneguts...
i algun per conèixer

Elisa i Fernando, ens reben com sempre, amables i amb desig de mostrar-nos com estan les "princeses", avui no he vist al Carlos, el tercer mosqueter que vetlla per la seva bona salut, i per que els que anem a gaudir-ne, no les malmetem... segueix el programa de protecció!

el darrer any, per diferents motius, no ens hi van poder arribar, enguany, vam programar un cap de setmana i vam encertar força be les dates, enguany l'hivern i la primavera ha estat benèvols, i la floració ha anat d'hora... en algunes hem fet tard, però la natura, generosa, ens ha ofert algun regal

arribem divendres cap al tard, i podem contemplar encara amb llum natural, que les "sabatetes" ens estan esperant, algunes mates més properes ja han sucumbit a la calor, però les que resten més protegides pel buscall, són en molt bon estat, ben prop, força "Gymnadenia conopsea" i un espectacular exemplar de "Dactylhoriza majalis" mostren les seves flors...

són prop de les deu del vespre, i hem de sopar i cercar un lloc per dormir, avui aprofitarem per "estrenar" el nostre petit refugi

la lluna plena i, el dring constant d'un rierol proper, ens ha acompanyat tota la nit, però... hi ha millor "hotel"?

la imatge que segueix aquest escrit, i primera de la sèrie, ens acompanya mentre esmorzem... com sempre, no tenir les eines a punt, ens fa perdre "instants" efímers... un minut abans d'aquesta imatge, rés tenia a veure amb la que, diguem-ne, era la bona


bon dia!!! 

"Cipripedium calceolus"

"Dactylorhiza majalis"

"Menyanthes trifoliata"

mentre som per la zona "controlada" i anem fotografiant la flora de l'indret, arriba una parella amb dos fills d'uns 8 i 10 anys, com som a tocar, no podem deixar d'escoltar la conversa que mantenen amb l'Elisa; sembla que estan fent un recorregut botànic, per elaborar un treball per la escola dels fills...

escolto alguns comentaris referent a les "Cipripedium calceolus", i altres flora, i de cop paro atenció, ahir van trobar i fotografiar la flor de lis, una de les més emblemàtiques, sinó la que més, dels nostres estimats Pirineus...

aleshores no me n'estic, no em cal acostar-m'hi, sols he de mostrar interès en saber el que van veure i fotografiar, i tot seguit el pare m'ensenya a la pantalla de la seva càmera, els exemplars fotografiats de "Lilium pyrenaicum", tot seguir ens diu on les van veure i com arribar-hi...

mentre parlem amb ells, arriba el Fernando, m'hi adreço per saludar-lo i, per preguntar-li per algunes espècies que voldria fotografiar...

després d'una bona estona, i veient que segueix fent força vent per anar per la zona del Portalet, i també aconsellat per ell mateix, prenem la decisió de dirigir-nos a l'indret descrit per la família...

prenem direcció a Jaca i Canfranc, recordant el camí fet al setembre amb la BMW, en la estada a Formigal de les jornades dels "BMW-Riders" del passat setembre...

travessem el Portalet, gràcies a tretze kilòmetres de túnel, gratuïts!!!

arribem a França, arribem al lloc on cal deixar el cotxe, però abans de seguir les indicacions, per cert,  força acurades i exactes, aprofitem que són les dues del migdia per fer un àpat

tot seguit, com deia, seguim les indicacions per anar a trobar els liliums, mentre però podem contemplar un bosc esplèndid creuat per un rierol, la gave d'Aspe, on trobem "Neottia nidus-avis", "Platanthera chloranta", "Meconopsis cambrica",  "Gentiana lutea", i finalment... el "Lilium pyrenaicum", una visió esplèndida d'un grup compost per mig centenar llarg d'exemplars, en un petit espai dins del bosc proper a la gave, quin plaer trobar aquest indret, feia anys que desitjava observar i fotografiar aquesta espècia vegetal emblemàtica, per fi ho havia aconseguit!


"Platanthera chloranta"

"Meconopsis cambrica"

"Neottia nidus-avis"

un moment de relax... (gave d'Aspe)

"Gentiana lutea"

"Lilium pyrenaicum"

"Lilium pyrenaicum"

finalment, ja de tornada per la carretera que puja el Somport, passant per la estació d'esquí de Candanchú, arriben a l'entrada de l'antic túnel internacional de Somport, d'aciaga memòria, i que va servir per que centenars de famílies poguessin escapolir-se dels seus botxins, durant la ocupació de la segona gran contesa...

a un dels costats de l'entrada d'aquest túnel, un exemplar de "Saxigrafa longifolia subs. longifolia", dit en llenguatge planer, corona de rei, aquest any sembla que la proliferació d'exemplars és especialment abundosa... uf! què n'ès de curiosa la vida, i quina coincidència en el temps...


"Saxifraga longifolia subs. longifolia"

bona nit!!! (túnel internacional de Somport, 1912)




dijous, 12 de juny del 2014

"10/06..."

...

ahir, com altres dimarts dels darrers quatre mesos, vam anar a seguir les evolucions de les orquídies presents per la nostra zona d'influència... 

en aquests darrers quatre mesos, hem estat fotografiant les espècies d'orquidiàcees presents pel territori, el Montsant i serra de la Mussara...

fins aquí ja hem fotografiat una trentena llarga de diferents espècies, ens en queden poques, potser unes cinc o sis més...




"Epipactis helleborine subs. helleborine" 

"Ophrys scolopax subs. scolopax"

"Dactylorhiza elata subs. sesquipedalis" amb un grill, "Ephippiger ephippiger" (manca confirmació) 

"Ophrys fusca subs. arnoldii"

"Ophrys apifera subs. apifera"

"Limodorum abortivum subs. abortivum"

"Limodorum abortivum subs. abortivum"

"Cephalantera rubra"

dimarts, 10 de juny del 2014

"exposició..."


...

el prop passat dilluns 21 de maig, es va procedir a la inauguració oficial de la exposició al "hall" d'entrada de l'Hospital Universitari de Bellvitge, de la meva obra "Orquídies, fotografia d'aproximació", amb la presència del responsable de "Bellvitge Art", part de la directiva de l'hospital i, l'assistència d'alguns bons amics i usuaris del centre assistencial...

vull agrair des d'aquí a l'hospital de Bellvitge, la cessió de l'espai per poder exposar la meva obra, esperant que la contemplació de la mateixa pugui servir, si més no, per treure les cabòries tan sols una estona dels pacients i familiars mentre les contemplen, si això es compleix em dono més que satisfet

si voleu, encara teniu fins el proper 20 de juny per anar-hi i, gaudir-ne

gràcies

vista de la entrada, "hall" de l'Hospital de Bellvitge (H. Univeritari de Bellvitge)
 

vista d'una part de la exposició al "hall" de l'Hospital de Bellvitge

vista del "hall" des del costat contrari



dijous, 22 de maig del 2014

"Biodiversitat..."

...

avui és el Dia Mundial de la Biodiversitat

per celebrar-ho, comparteixo smb vosaltres aquesta joia...

sols em sap greu que no pogueu gaudir la seva suau i, intensa fragància...
sols amb la olor ja quedes embriagat

observeu la seva esbeltesa

aquest exemplar fa uns 30-35 cm d'alçada, dels que la "pinya" floral en fa quasi be la mitad


Gymnadenia conopsea (Caputxina olorosa)