dimarts, 24 de desembre del 2013

"Nadal... Vida!"

...

pot semblar poc escaient, però quan vaig escoltar a l'Estrella Morente cantant-la...
senzillament em vaig estremir!

si voleu escoltar-la, feu clic

i la lletra...
pur sentiment 


Potser em deixin les paraules 
o potser em deixeu vosaltres 
o només els anys em posin 
a mercè d’alguna onada, 
a mercè d’alguna onada. 
Mentre tot això m’arriba, 
que a la força ha d’arribar-me, 
potser tingui temps encara 
de robar-li a la vida 
i així omplir el meu bagatge. 
Mentre tot això m’arriba... vida, vida! 

Encara veig a vegades, 
de vegades veig encara 
els meus ulls d’infant que busquen, 
més enllà del glaç del vidre, 
un color a la tramuntana. 
M’han dit les veus assenyades 
que era inútil cansar-me; 
però a mi un somni mai no em cansa, 
i malgrat la meva barba 
sóc infant en la mirada. 
A vegades veig encara... vida, vida! 

Si em faig vell en les paraules, 
si em faig vell en les paraules 
per favor tanqueu la porta 
i fugiu de l’enyorança 
d’una veu que ja s’apaga. 
Que a mi no m’ha de fer pena, 
que a mi no em farà cap pena 
i aniré de branca en branca 
per sentir allò que canten 
nous ocells del meu paisatge. 
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida! 

Si la mort ve a buscar-me, 
si la mort ve a buscar-me 
té permís per entrar a casa, 
però que sàpiga des d’ara 
que mai no podré estimar-la. 
I si amb ella he d’anar-me’n, 
i si amb ella he d’anar-me’n, 
tot allò que de mi quedi, 
siguin cucs o sigui cendra 
o un acord del meu viatge, 
vull que cantin aquest signe... vida, vida! 

Potser em deixin les paraules 
o potser em deixeu vosaltres 
o només els anys em posin 
a mercè d’alguna onada, 
a mercè d’alguna onada. 
Mentre tot això m’arriba... vida, vida! 
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!


Bon Nadal 
aprofito per desitjar-vos-els a tots...
ens veiem l'any vinent amb nous projectes




dijous, 12 de desembre del 2013

"Vallparadís..."

...

ahir em van convidar a anar a un aguait que hi ha dins del parc urbà de Vallparadís...

en sabia de la seva existència pel Grup de Fotografia del Centre Excursionista de Terrassa

ara fa una any, des del CET es va fer una proposta a la direcció del Parc per tal de poder instal·lar-hi un petit aguait per poder fer fotografia d'ocells, aprofitant una zona que inicialment havia estat parcel·lada com a horts urbans, i que ara han quedat erms...

a quarts d'11 ens hi vam adreçar, i després de fer una mica de "gardening", les males herbes arrivaben a tocar del petit bassal que serveix d'abeurador, i provocaven el recel dels ocells que evitaven acostar-s'hi...

passada una estona en silenci, que ens va permetre observar de lluny, un tudo, alguna cota fumada, diverses garces una mica més allunyades, un parell de carboners... 
i els més agosarats, i descarats: les cueretes blanques i els mosquiters comuns, entraven i sortien de la zona com per casa seva, i tan sols dirigien esguards de reüll o de cara, als trets en ràfega de les nostres tres càmeres

tot seguit el mosquiter donant-se un bon bany...


brrrrr... què freda (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

... però com m'agrada (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

ben net per tot arreu (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

apa-l'hi! (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

a eixugar-me, i a punt per tot el dia (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)


i aquí la cuereta blanca abeurant...


hola!!! (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)


sembla que és freda... (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

uhmmm... (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

què bona! (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)


espero poder-hi tornar aviat, la experiència ha estat profitosa
un parell d'espècies diferents en un parell d'hores, amb expectatives de que siguin unes quantes més, donen ganes de tornar-hi!






dimarts, 3 de desembre del 2013

"somniar..."

...
tot i que l'encapçalament no s'adiu gaire a l'entrada, sí és perfecte pel que fa referència a la fotografia que l'il·lustra...



el darrer dissabte vaig ser a Girona per poder ser a dos esdeveniments importants... 
en ambdós ens reuníem un grup d'amics, diferents però...

en el primer, un grup d'amics ens trovàbem per celebrar, de nou, un dinar de germanor aprofitant que s'apropa el solstici d'hivern...

abans d'anar a dinar, vam fer un vol per la zona "vella" de Girona, al cap i la fi, el restaurant era ubicat al barri del call, així doncs sols calia fer una curta passejada des d'on vam deixar els cotxes...

en u dels carrers pel que vam passar, just darrera de l'Onyar, i entre el pont de Pedra i el pont de les "Peixateries velles", em va cridar la atenció en un primer moment, un escrit "blanc sobre negre", a sota d'un munt d'ampolles...

de més prop vaig veure que dins de cada ampolla hi havia una imatge i un nom, cada una d'una destinació diferent, com una mena de missatge dins d'una botella, de nàufrags urbanites...

cada un dels "missatges" volia poder ser, sub liminalment, el "shangri-la" dels que hi passàvem pel davant...


"viatjar és l'únic que compres que et fa més ric..." ("Jet-lag", Girona)


seguint el fil del que us deia, després de dinar i d'una bona sobretaula, un passeig per la catedral i els carrers del voltant, uns quants comerços més ens van cridar la atenció...

un d'ells de roba íntima femenina, lluïa models...
un altre que obria les portes, rescatava de l'emparedament, les voltes d'un vell claustre, i sota els peus, podíem observar el que havia estat un pou, i l'antic terra amb restes de ceràmica i d'altres, entre les que destacava una bala de canó de la guerra amb els francesos...

...
tocava reprendre el camí per tal d'arribar a l'hora al segon esdeveniment del dia, en aquest cas es tractava d'una festa d'aniversari...

50 anys d'un dels integrants de "l'Iñaki's team", van ser la excusa perfecte per retrobar-nos una part important del grup, i veure que el temps no passa enbades...

malgrat tot, vam poder recuperar part de les nostres històries, i fins hi tot, pensar en alguna sortida, però... que lluny queden aquella dies que es va formar un grup d'eixelebrats amb ganes de passar-ho be, tenint l'excusa perfecta per ver fotografies...  tempus fugit!