dimecres, 24 de juny del 2009

35 anys després...

Això d'Internet és l'òstia!
Vaig enviar un correu amb l'enllaç al meu escrit del passat 1 de juny, a l'Agrupació Científico-excursionista de Mataró... i dues setmanes més tard rebo aquesta imatge que em permeto penjar, tot agraïnt-li al company Josep M Tomas.
Ja podeu veure el resultat! Aquesta és una altra imatge, més gràfica, del que va succeir.
Si mireu les cares, tots estem somrient, malgrat que a la meva s'hi pot veure la expresió del neguit i del dolor.
M'ha emocionat veure'm en aquesta foto, de la que en desconeixia la seva existència; gràcies company!
Espero poder retrobar-me amb aquests companys i celebrar-ho, és una cosa que va quedar pendent!

divendres, 19 de juny del 2009

"hipotecats..."

"els diners són uns fems magnífics com adob,
lo dolent és que molts els prenen per collita"
Joseph Jaubert

Ja fa temps, en un racó d’una de les pàgines del diari el País, hi vaig veure un acudit signat pe en Roman 05 ©, fent referència a quelcom que tenia la seva conya si no ens imaginàvem el que havia d’arribar, que no ens ho imaginàvem!
Vaig tenir l’encert de retallar-lo i guardar-lo; i ara fa dos anys el vaig enganxar a la meva agenda, en recordar on era i estant en situació “d’hipotecat”, vaig voler donar-li una certa rellevància.
Com sia que la situació de crisi econòmica està desfermada i per molt que ens vulguin vendre un altra cosa, aquest cop crec que en tenim per temps, anys! diria jo.
Recupero doncs l’acudit, macabre, en tot cas, per tal de compartir-ho amb vosaltres i desdramatitzar una mica la situació.
Si més no, espero que en arribar a la meva jubilació, pugui alliberar-me definitivament del llast de la hipoteca, i poder gaudir del temps lliure amb un mínim de dignitat econòmica, i assolir allò que tant he desitjat... temps lliure per realitzar els meus somnis, i perquè no, tornar a estudiar a la facultat.
s@lut


dimarts, 2 de juny del 2009

"bardamina..."



malgrat el que pot semblar, entorn, llum, companys...
no va poder ser;
massa tard per anar-hi a "peu",
i massa d'hora per fer-ho amb raquetes;
la jornada però, va quedar registrada a la retina, i a la ment,
com una de les més enriquidores de les que he realitzat;
tan sols heu d'anar a veure, en aquest mateix bloc,
l'escrit del 31 d'agost del 2008.
s@lut

(http://magmussol.blogspot.com/2008/08/tardor-muntanya.html)

dilluns, 1 de juny del 2009

"tal dia com avui..."



... ara fa 35 anys!
De bon matí, i després de dormir a la cova, l'Enric i jo ens dirigim a fer la via CADE, als Terradets.
1a tirada, la faig de primer de corda, la 2a, l'Enric, la 3a la torno a fer jo, pel recorregut ja hem adelantat tres cordades... anaven lents i nosaltres molt be. La 4a, en lloc de fer-la ell, quedem que la faig jo i ell farà de primer la del "dau"...

Destí? sort? mai ho sabré! però va marcar la resta de la meva vida.

Eren poc més de 2/4 de nou, per evitar les cordes de la cordada del davant, vaig passar més amunt que ells, un cop pasada la gran sabina i en superar un pas de costat, s'arrenca un bloc i... em trobo 40 metres més a vall, penjant de les cordes; d'esquena a lapared, mirant el que m'envoltava, amb una perplexitat dins meu que no m'acabava.
Pel meu davant passen ràpid, molt ràpid les imatges: primer la sabina, intentant d'agafar-m'hi, hi va anar de ben poc; seguidament, vaig veure passar amunt l'Enric i els altres escaladors que eren a la reunió; desprès... rés!
Vaig tenir sort que l'Enric va poder aguantar la sotragada; sino, ara seriem tots dos, 200 metres avall estavellats a la via del tren, o encara pitjor: al riu.
Escolto els crits: "obelix", "obelix"... responc de manera automàtica: no m'he fet res, ara pujo!
I ara sí, ara sí que me n'adono del que ha passat, no puc possar cap del dos peus a la paret.
A l'esquerra tinc la sensació de tenir un flam en lloc de cama; el dret, tot i fer-me mal, m'hi puc recolzar una mica, impossible però fer rés per mi mateix.
Després vindran totes les maniobres de corda per sortir de la paret, poder-me dur fins al cotxe d'uns companys i d'allí a l'hospital de Tremp.
Radiografies, reducció del desllorigament del turmell esquerra, enguixat de les dues cames...
Vull agrair a les monges que em van atendre i al dr. Pasqual que va fer una bona feina.
...
ara, 35 anys desprès, segueixo pensant que aquell dia vaig tornar a nèixer, és com una segona oportunitat que em va donar la vida.
...
El meu àngel de la guarda es va guanyar les "ales"; gràcies!