dimarts, 26 de maig del 2009

"que en son d'estranys aquests humans..." (athene noctua)


quan els hi expliqui!

estic al meu arbre i de cop,
sento un intrús al meu territori,
m'hi acosto per fer-lo fora,
i em trobo atrapat no sé amb qué
...
després d'una estona que se'm fa llarga,
apareixen una nena i un ganàpia,
em treuen del filat,
i se m'enduen en un sac
...
ara em treuen del sac,
què fa tota aquesta gent!
què mireu!
coi de flaixos!
...
ara m'estiren l'ala,
em bufen les plomes,
em posen una polsera,
que no en tinc prou amb el meu vestit?
...
segueixen fent-me llums,
quan acabaran?
quan ho expliqui,
no em creuran!
...
per fi,
ara em deixen anar,
què voldrien de mi?
i en tot cas:
son bojos aquests humans!

Nota: aquest mussol, va ser capturat en el decurs d'un curs de l'ICO (http://www.ornitologia.org/), al parc natural del Montsant, amb la fi de ser estudiat i catalogat. Evidentment no va patir cap mal, sols el neguit de ser apartat per una estona de la seva vida diària.

dilluns, 25 de maig del 2009

"bellesa..." (scilla verna)


guaitant aquestes petites criatures,
gaudint de tot el seu encant,
observant les seves estructures,
...
aquesta natura que ens envolta
és tant i tant rica i diversa,
que no deixa mai de sorprendrem
la seva contemplació,
...

dijous, 21 de maig del 2009

"Pondiellos"

diumenge,
records,
temps passat,
muntanya,
enyorança?

el temps s'escola,
el rellotge avança,
però la ment
segueix viva,
i recorda...

els anys deixen emprempta,
el cos imposa limitacions,
el cap recorda els fets,
el seny demana, prudència?
merda! jo estimo la muntanya

i l'enyoro,
pujar-hi,
dormir-hi,
gaudir-hi,
omplir-me de la seva energia...

tic,
tac,
tic,
tac,
temps...

dimarts, 19 de maig del 2009

"bon viatge i fins aviat Mario"

hyoscyamus niger (herba queixalera)

Cuando éramos Niños (Mario Benedetti)

Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía.

Luego cuando muchachos
los viejos eran gente de cuarenta
un estanque era un océano
la muerte solamente
una palabra.

Ya cuando nos casamos
los ancianos estaban en los cincuenta
un lago era un océano
la muerte era la muerte
de los otros.

Ahora veteranos
ya le dimos alcance a la verdad
el océano es por fin el océano
pero la muerte empieza a ser
la nuestra.

divendres, 8 de maig del 2009

"papaver somniferum" (cascall)

Amb aquesta flor, recupero un vell i bell poema del mestre JV Foix

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà

Visc al cor d'una petxina,

Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
—O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina.

dilluns, 4 de maig del 2009

"iris latifolium" (lliri)

Aquest cop, recupero un poema del mestre M Martí Pol

“No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o be d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita
podem amb cada gest guanyar nous

àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.
Serem allò que vulguem ser”