dijous, 23 de febrer del 2012

"czesky krumlov"

torre del castell (Cezsky Krumlov, República Txeca)


ja porto uns dies amb la "passa", no sé si és la grip, o qualsevol altra collonada per l'estil, però la qüestió és que no em deixa dormir a les nits, ni concentrar-me en res durant el dia...


en aquests moments, i de manera imminent he entregar un escrit; tinc pendent a sobre la taula l'encàrrec de prorrogar un llibre, un encarreg d'aquells que s'accepta amb il·lusió i et fa sentir be, però que quan t'hi enfrontes... et fa "tremolar"!


es tracta d'un llibre de fotografia... de moment no puc dir res més, més endavant el presentaré aquí mateix


doncs be, avui, una amiga ha escrit si algú sabia alguna cosa d'aquest poble de la República Txeca; ostres! per un cop vaig per davant d'ella, ella que sempre que parles de viatges, sigui on sigui, ja hi ha estat; doncs be, li he enviat aquesta foto, i com arribar-hi des de la capital Praga...

parlar d'aquest indret encantador de la república Txeca, m'ha fet sentir i recuperar aquell dia, plujós i humit, i el menys agraït dels 8 que vaig, he de dir vam, passar a Praga; el menys agraït però, degut al mal temps, doncs no ens va deixar de ploure en tot el dia; m'ha fet recordar que va ser on vaig comprar unes arracades per les meves filles, i també que hi vam dinar agradablement en un petit restaurant, bevent "pivo's"...


com sempre, agafes un i en segueix un reguitzell...









dimecres, 22 de febrer del 2012

"boires..."

boires matinals (Montnegre-Corredor, Girona




dilluns matí, mentre anava per la carretera que travessa el Montnegre, a l'alçada de Valgorguina, vaig veure com les boires es barrejaven amb les alzines i la resta d'arbres...
ja passava de llarg, i vaig fer mig tomb per seguir una pista que s'hi endinsa, aquest cop no em volia perdre una possible fotografia
certament en vaig fer molt poques, doncs un refredat tot just incipient, estava fent de les seves
avui finalment, he tingut esma de mirar les que vaig fer i he triat la del encapçalament, convertida a B&N per augmentar l'efecte dramàtic




dimecres, 15 de febrer del 2012

"recuperant memòria..."

primers raigs de sol il·luminant la Pique Longue (Vignemale, Pirineus)


fa uns anys, en una època que col·laborava amb una entitat excursionista de l'Anoia, vaig rebre l'encàrrec d'escriure un article per a una publicació: "la Veu de l'Anoia"explicant alguna experiència en relació de la meva activitat de lleure habitual, la alta muntanya
l'article en qüestió, explica la experiència d'un cap de setmana per una de les parts més feréstegues i "dures" dels Pirineus, el massís del Vignemale
el que és més habitual per la gent que fem muntanya, és escollir un objectiu, realitzar la ascensió al cim, i quan hi som, gaudir de la visió que ens depara des de dalt, pensant al mateix temps en que cal desfer el camí que ens hi ha dut...
dic que és l'habitual per què, la manera en com ho vam fer ja no és la habitual; ascendir a un cim de més de tres mil metres no és a l'abast de tothom, però fer-ho encadenant diversos pics, un darrera l'altra, per crestes i indrets de difícil recorregut... això ja és per pocs escollits, permeteu-me que ho digui
durant els anys 1994 a 2006, vaig realitzar quasi be totes les grans carenes Pirinenques*, i pocs cops vaig trobar algú fent el mateix recorregut, i fins hi tot cercant rastres de repeticions o investigant als refugis o publicacions, podia comprovar que aquesta modalitat de muntanya, on cal: resistència, equilibri, coneixement del medi, cert agosarament sense perdre el seny, i per suposat les habilitats necessàries per moure's per aquests indrets amb seguretat i desinvoltura...

travessa del coll dels Glaciars (Petit Vignemale i espatlla de Chausenque)


doncs be, gràcies a haver recuperat en format digital el document escrit en aquell moment, he recuperat una part de la meva "memòria", que certament no havia perdut, però sorprèn rellegir allò escrit fa quasi be  onze anys, i viscut en fa quasi dotze...
he dit dotze? uf! he estat cercant les diapositives d'aleshores per poder mostrar alguna foto realitzada, i davant la dificultat de trobar-les, he anat a l'altra "memòria": les agendes...
finalment, i força sorprès, el cap de setmana descrit era el del 15 al 18 d'agost de 1996!!!

---

les fotografies que il·lustren la entrada d'avui, son diapositives recuperades del meu arxiu analògic, les he escanejat amb un escànner pla Epson Perfection Photo, de resultats senzills, però suficients per les meves necessitats
un cop escanejades m'he adonat de que molt més sovint del que pensem, els records son millors i més vius, que els suports que ens els recorden...
si voleu llegir l'article, us adjunto tot seguit l'article escrit, i que he recuperat per deferència de la publicació "la Veu de l'Anoia", a qui els hi agraeixo molt especialment
podeu veure que la segona imatge d'aquesta entrada és la mateixa que imatge que il·lustra l'article que vaig escriure...
si algú està interessat en llegir-lo, els hi puc fer arribar en format pdf, sols cal demanar-me'l directament a aquesta entrada

article original publicat el 29 de juny de 2001 (la Veu de l'Anoia, Igualada)


nota: per aquella època, duia una petita càmera Olympus, la AF-10





dimarts, 14 de febrer del 2012

"navegant..."

església de la Nativitat  (la Morera de Montsant, Tarragona)


...
com un vaixell solcant les onades,
pedres damunt de pedres, 
el penell com a senyera,
encarant la llum tot just insinuada,
d'una nova singladura...


aquests pensaments voltaven pel cap mentre observava el paisatge que m'envoltava, i tota la resta de companys anaven prenen nota, i imatges, de la mateixa llum il·luminant els cingles de la Serra Major del Montsant...


un fred siberià i forassenyat, parlem de - 12º C, encara sort que sense vent, i un ambient eixut, una humitat propera al 30%, va ajudar a suportar la gelor de l'alba, el matí es va desenvolupar segons les previsions



dilluns, 13 de febrer del 2012

"Siuranella"

penyasegat de Siuranella (Siurana, Tarragona)
aquest darrer dissabte, amb un fred que tallava, parlem d'uns - 8 ºC, vaig pujar a Siurana amb els amics de l'Iñaki's team, grup de fotografia que vam crear fa prop de dos anys, amb la excusa de fer alguna posta de sol, però al mateix temps volia confirmar punts de vista per properes visites, aquesta per a mi és bona
els penyasegats bicolors de Siuranella, amb les llums de la posta agafen uns tons impresionants, no sempre, és cert, però si tens la sort d'ensopegar el dia adient... aleshores és un festival de color





divendres, 10 de febrer del 2012

"llums de l'alba..."

parc natural de la serra del Monsant a l'albada (la Morera del Montsant, Tarragona)


matí de dimarts 7 de febrer, dia d'onomàstica, nit de lluna plena...
amb la excusa d'unes fotos, una trobada d'amics...
a la conversa, projectes, política, natura, fotografia...
a l'horitzó, el MontsantFoto_2012


aquí us deixo una imatge, de les moltes possibles, que es podran aconseguir en el decurs d'aquesta activitat 





dimecres, 8 de febrer del 2012

"neteja... i records"

campament d'estiu a banys de Tredòs (vall d'Aran, Lleida)


recordo perfectament que va ser el juliol del 1988, n'estic segur perquè després, tot va canviar...
---

és el que té fer neteja, vulguis o no acabes per ensopegar-te amb records...
però fa temps que he decidit "fer neteja", i copiant una frase que vaig llegir al llibre "Maktub" de Paulo Coelho:


En algunes tradicions màgiques, els deixebles trien un dia a l’any –o un cap de setmana sencer, si molt convé- per entrar en contacte amb els objectes de casa seva.

Toquen totes les coses i pregunten en veu alta:
- Realment em fa falta, això?
Agafen els llibres del prestatge:
- El rellegiré algun dia, aquest llibre o revista?
Miren els records que han conservat:
- Encara considero important el moment que em recorda aquest objecte?
Obren tots els armaris:
- Quan fa que ho tinc i que no ho he fet servir? Em farà falta algun dia?
Diu el mestre:
Les coses tenen vida pròpia. Quan no les utilitzes, es transformen en aigua estancada dins de casa, un bon lloc pels mosquits i la podridura.
”Cal mantenir-se alerta, deixar fluir lliurement la energia; si conservem les coses velles, les noves no tenen espai per manifestar-se”


i, com dirien en castellà: "estoy en ello!"
...

cap a finals del 2004, diguem-ne que per motius aliens a la pròpia voluntat, ja vaig haver de fer una neteja a fons del "magatzem històric"... allà on anem guardant en caixes, millor o pitjor endreçats, -perdoneu-me la expressió- records i altres collonades que ens lliguen a moments, vivències, o senzillament estats d'ànim...
quan passen els anys, ja no recordem el que hi tenim en aquelles caixes, i quan les obres cercant quelcom en concret, comencen a emergir un darrera l'altra sense demanar permís, com diu la cançó del JM Serrat...


"son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel,
o en un cajón."


no cal dir-ho, algunes de les "coses" que apareixen, tenen veritable categoria de RECORDS, d'altres tan sols recorden fets, llocs, o moments eteris de la pròpia existència; i qui com jo, te el costum de guardar fins hi tot retalls d'acudits o articles de diari, el cúmul de paper es fa important, i quan finalment em decideixo a fer net, i hi poso mans a la feina, se me'n gira força... tan sols em queda arremangar-me, respirar fons i... som-hi!



a la foto: Laia, la meva filla gran; Adrià, el fill gran d'un molt bon amic meu, i que van néixer amb tan sols 3 dies de diferència, i la petita, la Marina, germana de l'Adrià

dimarts, 7 de febrer del 2012

"fred siberià..."

font de la plaça de Tuixent entre cal Custodi i cal Fuster (Tuixent, Lleida)


aquest diumenge em vaig permetre fer un recorregut pels que van ser fa uns anys, antics feus "familiars", llocs per on va discórrer la meva vida...


vam decidir anar a fotografiar el Pedraforca a l'hora blava, l'alba, aquella hora especial en el que la llum confereix al paisatge un relleu i uns volums que no es mostren en cap altra hora, tret de la que segueix a la posta de sol...


després ens vam dirigir, travessant el coll de Josa, cap a la vall de Tuixent-la Vansa; per la que actualment és una carretera enquitranada a la que hi llencen sal per evitar-hi el gel, i que encara no fa massa anys, potser uns vint-i-cinc, era de terra, i com els hiverns eren molt més crus i amb més neu, quedava tallada fins la primavera...


"cal Isidret", la casa de l'Enric i la Felisa (Tuixent, Lleida)


a Tuixent hi vaig tenir algunes sorpreses; vaig retrobar-me amb vells coneguts, i vaig capturar algunes fotografies com la que encapçala l'escrit, o les que vaig fer a alguna de les cases mentre unes volves de neu començaven a caure, suaument al principi, i poc a poc es van fer més pelesses... ho podeu veure si amplieu la fotografia, als espai més foscos de la imatge


després, vam marxar per una altra de les quatre carreteres que surten del poble en cada un dels punts de la rosa dels vents, vers l'oest cap a Organyà, antigament també una pista de terra i grava i actualment asfaltada...


però a aquesta no hi llencen sal, així que em va tocar conduir amb delicadesa i suavitat, quasi be lliscant per sobre d'un gruix de tres a quatre centímetres de neu, fins al coll de la Trapa, on va deixar de barrufar i un sol tímid va tornar a fer-se present...


una jornada plena d'emocions, compartir records i llocs coneguts amb les companyes, i tornar amb un grapat de bones fotografies...


dilluns, 6 de febrer del 2012

"MontsantFoto_2012"


quan he creat la entrada al blog, encara no s'havia acabat d'editar el cartell i programa dels tallers en versió catalana, us els adjunto tot seguit


cartell de l'esdeveniment en català

si voleu o podeu fer-ne difusió, us ho agrairem



programa dels tallers en català

i no cal dir-ho, sereu tots benvinguts, us hi esperem!!!


"MontsantFoto"

no sabria explicar les sensacions i els sentiments que em produeixen veure, ensenyar-vos i fer-vos partícips d'aquest esdeveniment que hem posat en marxa un bon amic, i company de sortides fotogràfiques, en Jordi Bru, i un reconegut fotògraf de natura, l'Iñaki Relanzon (BBC, Wild Wonders of Europ, i diversos projectes internacionals: Madagascar, Islàndia, Kènia...)

cartell anunciador de l'esdeveniment MontsantFoto_2012 (castellà)

us he de dir que el primer cop que vaig saber d'Iñaki, va ser l'any 2008, mitjançant una fotografia que em va impactar, sobretot després de llegir com va ser feta, ara l'hi en diuen "making off", i que em permeto reproduir a sota d'aquest escrit

ós polar (foto Iñaki Relanzon)

posteriorment, al febrer de 2010, vaig assistir a un taller de fotografia hivernal a Ordesa, on el vaig conèixer personalment...
des d'aleshores ha estat un "no parar"

reprenent el fil inicial, vull explicar una mica la història de l'esdeveniment que ara us presento, i que va començar fa prop d'un any, de tornada d'un cap de setmana per terres pirenaic aragoneses, a la recerca de flora i paisatge d'alta muntanya, amb el grup fotogràfic que vam crear l'octubre de 2010, i del que algun cop ja n'he parlat, l'Iñaki's team (el nom és prou indicador, no?)


doncs ara, després de quasi be nou mesos, talment com un part, heus ací el fruit de la tasca duta a terme i que us presento en aquest modest blog, i que aquest matí ho hem fet de manera oficial a la pròpia pàgina de l'esdeveniment


programa de l'esdeveniment MontsantFoto_2012 (castellà)

als qui us agradi la fotografia i tingueu interès en aprendre algunes de les tècniques proposades, no us ho deixeu escapar, la serra del Montsant i el seu entorn natural i humà no us defraudaran, us ho ben asseguro

així doncs no espereu a darrera hora, les places son limitades, i la ocasió be s'ho val

us hi esperem!!!


dimecres, 1 de febrer del 2012

"fiasco*..."

panoràmica vers el sud des del mirador del castell d'Abd-el-Azia (Siurana, Spain)


malgrat un refredat manifest, i un mal de cap important, abans d'ahir em vaig aixecar d'hora per apropar-me al mirador de Siurana abans de la sortida del sol, i intentar aconseguir una bona llum il·luminant la serra del Montsant, els fets molts cops ens donen la esquena...
però... 
esperant el moment de la sortida, vaig dirigir les meves intencions en assajar altres "mirades"...
la imatge que podeu obrir si feu clic a la imatge, si la volguèssim imprimir, ens caldrien prop de 140 cm x 16 cm de paper fotogràfic, i això després d'haver-la "civilitzat" una mica...
sols va ser un "divertimento", una manera de entretenir la ment i el cos esperant el moment...  si finalment arriba, o no! com va ser aquest dia
per cert, me'n oblidaba, per aquesta imatge, ha calgut ensamblar-ne 7; sí, 7 fotogrames que han estat editats amb un programa informàtic d'edició d'imatge ue facilita la tasca, i que serà un dels aprenentatges que formarà part d'un dels tallers de MontsantFoto 




*segons Enciclopèdia Catalana: fiasco, poc èxit, especialment d'un autor o d'un artista...