Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris records. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris records. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de febrer del 2012

"czesky krumlov"

torre del castell (Cezsky Krumlov, República Txeca)


ja porto uns dies amb la "passa", no sé si és la grip, o qualsevol altra collonada per l'estil, però la qüestió és que no em deixa dormir a les nits, ni concentrar-me en res durant el dia...


en aquests moments, i de manera imminent he entregar un escrit; tinc pendent a sobre la taula l'encàrrec de prorrogar un llibre, un encarreg d'aquells que s'accepta amb il·lusió i et fa sentir be, però que quan t'hi enfrontes... et fa "tremolar"!


es tracta d'un llibre de fotografia... de moment no puc dir res més, més endavant el presentaré aquí mateix


doncs be, avui, una amiga ha escrit si algú sabia alguna cosa d'aquest poble de la República Txeca; ostres! per un cop vaig per davant d'ella, ella que sempre que parles de viatges, sigui on sigui, ja hi ha estat; doncs be, li he enviat aquesta foto, i com arribar-hi des de la capital Praga...

parlar d'aquest indret encantador de la república Txeca, m'ha fet sentir i recuperar aquell dia, plujós i humit, i el menys agraït dels 8 que vaig, he de dir vam, passar a Praga; el menys agraït però, degut al mal temps, doncs no ens va deixar de ploure en tot el dia; m'ha fet recordar que va ser on vaig comprar unes arracades per les meves filles, i també que hi vam dinar agradablement en un petit restaurant, bevent "pivo's"...


com sempre, agafes un i en segueix un reguitzell...









dimecres, 8 de febrer del 2012

"neteja... i records"

campament d'estiu a banys de Tredòs (vall d'Aran, Lleida)


recordo perfectament que va ser el juliol del 1988, n'estic segur perquè després, tot va canviar...
---

és el que té fer neteja, vulguis o no acabes per ensopegar-te amb records...
però fa temps que he decidit "fer neteja", i copiant una frase que vaig llegir al llibre "Maktub" de Paulo Coelho:


En algunes tradicions màgiques, els deixebles trien un dia a l’any –o un cap de setmana sencer, si molt convé- per entrar en contacte amb els objectes de casa seva.

Toquen totes les coses i pregunten en veu alta:
- Realment em fa falta, això?
Agafen els llibres del prestatge:
- El rellegiré algun dia, aquest llibre o revista?
Miren els records que han conservat:
- Encara considero important el moment que em recorda aquest objecte?
Obren tots els armaris:
- Quan fa que ho tinc i que no ho he fet servir? Em farà falta algun dia?
Diu el mestre:
Les coses tenen vida pròpia. Quan no les utilitzes, es transformen en aigua estancada dins de casa, un bon lloc pels mosquits i la podridura.
”Cal mantenir-se alerta, deixar fluir lliurement la energia; si conservem les coses velles, les noves no tenen espai per manifestar-se”


i, com dirien en castellà: "estoy en ello!"
...

cap a finals del 2004, diguem-ne que per motius aliens a la pròpia voluntat, ja vaig haver de fer una neteja a fons del "magatzem històric"... allà on anem guardant en caixes, millor o pitjor endreçats, -perdoneu-me la expressió- records i altres collonades que ens lliguen a moments, vivències, o senzillament estats d'ànim...
quan passen els anys, ja no recordem el que hi tenim en aquelles caixes, i quan les obres cercant quelcom en concret, comencen a emergir un darrera l'altra sense demanar permís, com diu la cançó del JM Serrat...


"son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel,
o en un cajón."


no cal dir-ho, algunes de les "coses" que apareixen, tenen veritable categoria de RECORDS, d'altres tan sols recorden fets, llocs, o moments eteris de la pròpia existència; i qui com jo, te el costum de guardar fins hi tot retalls d'acudits o articles de diari, el cúmul de paper es fa important, i quan finalment em decideixo a fer net, i hi poso mans a la feina, se me'n gira força... tan sols em queda arremangar-me, respirar fons i... som-hi!



a la foto: Laia, la meva filla gran; Adrià, el fill gran d'un molt bon amic meu, i que van néixer amb tan sols 3 dies de diferència, i la petita, la Marina, germana de l'Adrià

dilluns, 21 de març del 2011

"coincidències..."

groc sobre blau (narcis)
...
març 21,
dilluns, primera hora del matí,
atrafegat amb les tasques inherents a la meva feina,
la ment en blanc,
de cop, quelcom altera la rutina,
una mirada trenca tots els esquemes,
una mirada altera la monotonia laboral...
sis anys, sis anys ja...

------

les flors son per a mi un cúmul inesgotable de bellesa,
quan mira les formes, colors, diferències...
m'embadaleixo davant la perfecció,
puc passar-m'hi hores gaudint-ne,
totes diferents, totes precioses...