dilluns, 20 d’octubre del 2008

"equilibri en companyia"

platja d'Agios Pavlos (Creta)

dues fites simbòliques,
en equilibri,
en un entorn amable,
calm, serè...

el mar, les roques, l'aire,
tot és en conjunció,
tot és natura,
tot és existència...

què lluny resten els records,
tanco els ulls i sento l'aire,
escolto el batec del mar,
la pell salada...
què prop, però, són les vivències...

"el joc dels abaloris"

conjunt de males o rosaris (Rethimo, Creta)
Com poden compartir espai: misticisme i vida quotidiana?
Com es pot ser fidel a una espiritualitat profunda i al mateix temps viure el dia a dia amb les seves misèries i paranys?
On es poden cercar respostes a preguntes que "no" en tenen?
Sovint, caldria que la vida ens concedís allò que desitgem, per saber valorar allò que hem aconseguit.
Malgrat això, l'etern neguit de la cerca del "quelcom més" sempre és present.