dilluns, 31 de desembre del 2012

"demografia, economia, i... aforament"


aplicatiu a la pàgina web de la BBC

darrerament, i molt més sovint del que havia imaginat quan ho vaig escoltar per primer cop del meu bon amic Gila, rés a veure amb el còmic de grat record; em be al cap el que ell deia que era el principal problema de la humanitat i del planeta: "es tracta d'un problema d'aforament..."

recordo que quan estudiava  geografia a batxillerat, allà pel 1965, el mestre i els llibres ens deien que la Xina, era el campió en habitants, aproximadament 750 milions... actualment crec que és prop dels 1.400 milions, quasi be el doble!

tampoc la Índia li va al darrera amb 1,15 bilions...

així doncs, aquest planeta nostre té un problema "greu" de super població, o d'aforament...

possiblement si tots fóssim caçadors o recol·lectors, no seria un problema greu, però en el moment que esclata la revolució industrial, allà pel 1900, quan la població era d'uns mil milions... va començar la escalada demogràfica de manera exponencial...

quan 7 mil milions d'habitants volen, amb tot el dret del mon, tenir vehicle propi, accés a beneficis socials, habitatge digne... les feines feixugues les fan les màquines, i cada cop cal menys ma d'obra per quasi be tot... estem davant d'un greu problema d'excés de "producció", cosa que permet que grups especuladors amb pocs escrúpols, se'n beneficiïn a costa d'oprimir i escanyar literalment als més febles...

no creieu que em considero un pessimista, ans al contrari, sóc optimista convençut, el que succeeix és, i aquí prenc prestada una frase d'un premi Nobel de literatura, José Saramago:

"jo no sóc pessimista, miri vostè el món i díguim com el veu"

ara, mireu-vos el gràfic que encapçala la entrada... i digueu-me què hi veieu?

enteneu una mica millor la frase de'n Saramago?




apa-l'hi! tan sols ha estat una mena de "joc" mental a las acavalles d'aquest any 2012, que pres de cop puc dir per oblidar, però en el còmput segueixo creient que m'ha aportat molt de positiu, i com es sol dir:

"l'any 2012 és mort,
visca el 2013!!!
s@lut




dijous, 20 de desembre del 2012

"la fi...?"

cúpula de la catedral de "Sant Iago de Campus Stel·la", amb el mecanisme del "Botafumeiro"

novembre de 1990...
diapositiva Kodak Chrome 64 ...
Olympus OM-1n + Zuiko 50 mm f:1,8...

bona fotografia per il·lustrar la meva "darrera" entrada al blog...
segons els auguris, demà 21/12/2012, és la fi del món...
ja ens valdria que així fos, i el nostre planeta respirés alleugerit de la "nostra" càrrega...

per si de cas, ha pagat la pena formar part d'aquest entorn meravellós que és la Terra, els anys viscuts han estat intensos i han omplert les expectatives, si algun cop les he tingut, més aviat he anat gaudint del que m'ha anat succeint... repetiria!

apa-l'hi!
gaudiu de les darreres hores...
ens veiem aviat allà on siguem...

s@lut i vida!

dimecres, 19 de desembre del 2012

"nostàlgia..."

camí del Pedraforca (trobada d'amics 4x4) 
doncs això!
remenant diapos, escanejant-les, arxivant-les...
els records van arribant i hi han moments per la nostàlgia

han estat molts, els anys que les meves diapositives vivien al fons d'un armari,
esperant el moment anímic adient per enfrontar-m'hi,
ara sembla que finalment ha arribat...

mentre remeno, escanejo, catalogo i arxivo les diapos, ara ja en format digital,
me'n adono que allò que creia que podien ser bones fotos...
tan sols són bons records, que no és poca cosa


nota: fotografia escanejada d'una diaositiva, mitjançant escàner Braun "SlideScan 4000"

dimarts, 27 de novembre del 2012

"vintage..."

Harley Davidson, model WLA de 45" de 1942 (motor clàssic twin de 750 cc)

el darrer dissabte vaig quedar sorprès en veure aquesta meravella al "hall" de l'hotel Vela, a la entrada del restaurant Bravo

tan se val si t'agraden o no t'agraden les motos, la miris per on la miris, és una meravella, talment és una obra d'art mecànicament parlant

discreta però "diva", i visualment molt estètica, no pots passar pel seu costat sense mirar-te-la...

llàstima no tenir més temps per gaudir de la seva contemplació, especialment dels detalls constructius, i de les solucions i enginys emprats en cada un dels seus apartats: motor, xassís, suspensions, transmissió... 

en definitiva una joia mecànica la miris per on la miris!

el desig d'anar a fer una volt anaba per dins... (foto: Pere Lloveras)



dilluns, 26 de novembre del 2012

"camins i senders..."


boires a Irati...

camins de tardor...

senderes interiors...

un bon dia per recuperar unes imatges que esperaven sortir a la llum...
realitzades els primers dies d'aquest mes de novembre, han estat dins del blog reposant...

enguany la tardor és espectacular, i dic és, per que malgrat ser a tocar del desembre, hores d'ara els boscos encara tenen l'habillatge de colors taronges i vermells com si es resistissin a despullar-se definitivament a la espera de les hores crues i fredes de l'hivern...

cal seguir els senders i els corriols cercant...
o, senzillament gaudint de l'espectacle que envolta el viaranys que recorrem  

com quasi be sempre, l'espectacle més important el tenim durant el recorregut i no pas en l'arribada...

gaudim-ne, i preparem-nos per rebre els primers freds de l'hivern, i el mantell blanc de les precursores neus d'anguany...
que ens abocaran a una nova primavera... en una mena d'etern retorn als orígens...


divendres, 23 de novembre del 2012

"troballa..."

capsa de plaques "instantànies" a la gelatina de Bromur de Plata, del 1900 aproximadament

adjunto algunes imatges del paquet de plaques de vidre, 9x12, que hi havia dins, i que uns amics em van passar per tal d'escanejar-les...

parella "encantadora"

escena "familiar"

treballs a la hisenda...

una altra escena "familiar" (observeu el mapa...)

les donzelles de la casa... 

la família al complert, amb la hisenda al darrera

be, aquest és l'aspecte dels nostres avantpassats...

les fotos són, si fa no fa, i segons les pesquises que he realitzat, de fa un centener d'anys, aproximadament del 1905 al 1915...


dimecres, 21 de novembre del 2012

"... de la vida"

cristalls de sal sòdica (ClNa) a Cardona (parc de la muntanya de sal de Cardona, Bages)

dissabte, amb els meus amics de "tota" la vida, la colla que vam iniciar la nostra amistat en un llunyà curs de 1961-1962 als escolapis del carrer Balmes, vam fer una visita a la vila de Cardona...

és una trobada anual, una mena de cap de setmana on, lo lúdic, fa costat a lo històric, sense oblidar-nos de lo gastronòmic...

el darrer any, la trobada es va fer a la zona de Corbera d'Ebre, Villalba dels Arcs i la Fatarella... no cal dir que la memòria històrica era l'eix del cap de setmana

enguany, el poble escollit ha estat Cardona, segurament degut als esdeveniments actuals de la nostra història present, i la importància que va tenir la vila, i especialment el seu castell, en els fets històrics del 1714...

vam aprofitar per fer una visita al parc natural de la muntanya de sal, i una foto presa a aquesta indret és la que il·lustra aquesta entrada, la sal com a element de vida i de conservació, tant i tant important abans de la aparició del fred com a mètode per mantenir els aliments en bon estat, o com a medi de pagament, vet aquí el nom de "salari"...

he usat aquesta foto en al·legoria a l'altra sal de la vida que és la amistat, tant i tant important com a recolzament a les nostres tribulacions quotidianes

un cap de setmana que es converteix en una mena d'oasi on podem deixar anar el nen que encara corre per dins nostre, sabent que rés no surt d'aquesta mena de cercle "sagrat", i que mai serà emprat per fer-nos mal, massa anys junts sabent-nos...

el proper any, 2013, el nucli dur del nostre grup compleix una edat important: 60 anys!

60 anys, són per dret propi una xifra quasi be més important i interessant a l'hora, que la cinquantena... ho dic, per que estat elegit per organitzar la nostra trobada anual, el llistó és alt, cal escollir un indret que reuneixi "novetat", atracció cultural i lúdica, i que la gastronomia i l'entorn siguin prou encissadors i atractius... 




dimecres, 14 de novembre del 2012

"llums..."

 capvespre a la platja dels "flish" (Barrika, Biscaia)

darrerament em costa escriure...
em costa triar fotografies...
és com si una mena de mandra "vital" s'hagi arraulit en algun indret del meu ésser...
intento espolsar-me aquesta sensació de sobre, però el temps va passant...

tampoc vol dir que no faci res, no!
tot un seguit de projectes estan prenent forma,
potser tot plegat és un temps de coure-ls a foc suau... 
els guisats, sempre, necessiten temps, i anar fent xup, xup...

fins hi tot allò que em motiva, capturar instants lluminosos,
moments únics i irrepetibles, tots i cada un ho son,
certament els llocs, els moments, la estació de l'any... i també els ginys i les òptiques...
poden ser els mateixos, però els resultats finals mai ho son... hi ha els sentiments

ah! els sentiments... ufff!!!
com els "mesurem" els sentiments
sota quin paràmetre incloem a les dades "exif" de les nostres imatges...
avui, sense anar gaire lluny, he compartit una foto amb un amic que per motius personals complicats, ha marxat a viure a Cambotja...
com mesurem aquest valor afegit i el que reporta el record d'aquells moments...

estem vivint temps convulsos i complicats, 
la situació social, laboral, econòmica... és complicada, o ens ho volen fer creure,
n'hi ha que, com sempre, en sortirà enriquit i més "fort"... o potser no!
la realitat és que, com les idees que deia abans, s'està coent a foc lent i suau...
haurem de vigilar que tot plegat no s'enganxi... o encara pitjor, no sobreïxen!

s@lut


nota: les millors fotografies, com sempre em passa darrerament, han quedat a les meves retines i al calaix dels records...


dimecres, 7 de novembre del 2012

"vells racons, nous esguards..."

segueixen succeint-se les sortides fotogràfiques, i ara toca tardor...


paller dels d'abans... amb pal i tot

doncs be, com ja us vaig deixar dit fa uns dies, els boscos navarresos, que vesteixen les vessants sud dels Pirineus entre el port de Larrau i el de Ibañeta, entre Otxagavia i la colegiata de Roncesvalles, m'han permès realitzar unes captures interessants i diferents a les d'altres cops...

els paisatges poden ser els mateixos... l'esguard i el moment mai ho són!


riu Legarza, que bastia l'aigua per la fàbrica d'armes d'Orbaitzeta

vaig conèixer aquests boscos a l'estiu de l'any 1986; des d'aleshores hi he tornat molts altres cops...

faig solitari, "Fagus sylvatica", camí del Monte Urkulu (1424 m)

la primavera del 1988, i posteriorment, els anys 1999, 2006, 2009 i 2011, la meva estada a coincidit sempre amb la tardor...

totes les estades han estat diferents, mai he "vist"el mateix... tot i ser als indrets i racons dels altres cops, nosaltres mateixos tampoc som iguals avui que ahir, o un incert demà... 


cromlech de Organbide prop de la cova de Arpea

com deia Heràclit: 
"Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εἶμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν"
(Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som)...

arc de sant Martí vist des de l'alto de Ibañeta
eriçó "Erinaceinae
unes poques imatges d'un cap de setmana especial i diferent... 







nota:  un bon amic, el fotògraf de natura Iñaki Relanzon, a publicat el seu darrer llibre amb el títol: "Ordesa, las montañas de Celia"
si hi esteu interessats, fent clic a l'enllaç i amb una aportació de tan sols 12 € el podeu adquirir i rebre'l a casa vostra

dimarts, 6 de novembre del 2012

"tardor, finalment..."

ermita de la "Virgen de las Nieves", Irati (Nafarroa)

fa sis mesos em van dir per anar a aquest indret pel "pont" de Tots els Sants, indret al que hi estic venint quasi be cada tardor els darrers anys, i la meva resposta va ser: hi aneu tard!... 
finalment, m'he hagut d'empassar les meves paraules

al llarg de totes les meves estades a Irati, potser sigui aquesta la que fa sis o set, crec recordar que mai hi he anat tant avançada la tardor, i ja donava per fet arribar-hi amb els boscos literalment despullats dels seus vestits de tardor... fins hi tot vaig pensar en la possibilitat de trobar-hi neu...

però la natura té els seus propis tempos, i el cert és que em vaig sentir absolutament i al mateix temps gratament sorprès, per trobar els boscos amb uns colors impresionants i d'afegit, la conjunció d'un cap de setmana plujós hi va posar l'accent... allò que molts fotògrafs anomenem el "pebre" d'una imatge

ovelles "lachas" pasturant, Roncesvalles (Nafarroa)

espero pujar algunes altres captures realitzades al llarg d'aquest nou cap de setmana de natura i gaudiment


dimecres, 24 d’octubre del 2012

"Gernika..."

el vell roure de Gernika (300 anys)

vitrall de la sala principal de la "casa de juntas" de Gernika

l'actual exemplar de roure, de tan sols 19 anys i descendent directe del vell 

interior de la "Casa de Juntas", seu del màxim orgue de institucional de Biscaia

"Great figure in a Shelter" d'Henry Moore, "Parque de los Pueblos de Europa" darrera la "Casa de Juntas"  

"Gure Aitaren Etxea" d'Eduardo Chillida, també al "Parque de los Pueblos de Europa"

estàtua d'Apel·les Mestres, al "Parque de los Pueblos de Europa"

mural ceràmic a mida natural del famós "Gernika" de Pablo Ruiz Picaso

Gernika, nom que du records que cap "estat" voldria tenir...
també recorda, i no sé si en aquest ordre, un gran mural pintat per una gran artista, en Pablo Ruiz Picaso, potser aquest és internacionalment més conegut, però en tot cas ens mostra els veritables horrors de la guerra que va enfrontar dues maneres d'interpretar Espanya...

mai abans havia estat en aquest petit poble basc, curiosament ho he fet en la jornada de reflexió de les darreres eleccions al País Basc, i malgrat el poc temps que hi vaig esmerçar i les condicions climatològiques, abundant pluja, poc adient a passejar-m'hi, vaig quedar força admirat per la sensació de "pau" que s'hi respirava...
una sensació de pau a l'ambient, força diferent d'aquella mena de sensació estranya que em va envair quan vaig ser al "Monte Paterno", prop de les "Tre Cime di Lavaredo" al Tirol Italià...

segurament els habitants s'hi han esforçat, molt, segur! en aconseguir-ho...




dimarts, 23 d’octubre del 2012

"Guggenheim... 15 anys entre nosaltres"

tarda de dissabte 20/10, entrada commemorativa 15è aniversari (Guggenheim/Bilbao

visió del pont de la Salve des de la terrassa interior del Guggenheim

visió de l'interior del Guggenheim des del 3r pis

harmonia d'acer, vidre, formigó i visitants a l'interior del Guggenheim

magnitud d'una de les obres exposades en una de les sales del Guggenheimm

l'exterior sempre impresionant del Guggenheim

coincidint amb la celebració del 15è aniversari del Guggenheim, IV Marató nocturna de Bilbao

sovint, allò que podria ser una contrarietat, acaba per esdevenir un regal...
m'explico!

aquest darrer cap de setmana, malgrat unes prediccions de mal temps per pluges generalitzades, que en alguns indrets van esdevenir en desbordaments de rius degut a  precipitacions superiors als 100 lt/m2... 

un cap de setmana d'eleccions i pluges, no ens van fer desistir de seguir el guió previst, i divendres 19 d'octubre ens vam dirigir a Euskadi, amb la idea de fer un recorregut fotogràfic per terres bilbaïnes... allò que inicialment es reduïa a anar a Barrika i Otzarreta, ho vam ampliar a Guernika, st. Juan de Gaztelugache i Lemòniz

finalment dissabte migdia, en veure la persistència del mal temps, i consultat el punt d'informació de Guernika, ens van dir que el Guggenheim celebrava el 15è aniversari de la seva apertura amb dos dies de portes obertes... 

no va caldre pensar-ho gaire i ens hi vam dirigir de cap, l'arquitectura del Guggenheim val per ella mateix una visita fotogràfica, poder-ho fer al seu interior ens donava un plus, i els exteriors amb pluja podrien afegir, encara, un punt d'interès afegit...

per si no n'hi havia prou, en arribar ens vam assabentar de la celebració de la IV marató nocturna de Bilbao!

st. Juan de Gazteligache, Barrika i Lemòniz, van esperar a l'endemà, i Otzarreta ha quedat per una propera visita...


nota: vaig ser-hi el 16 de novembre de 2008 


dimecres, 17 d’octubre del 2012

"espai d'inspiració..."

muralla central del Cadí (Alt Urgell, Catalunya)

tot i que inicialment la meva intenció era una altra, haver llegit un article "tècnic", relacionat amb la fotografia, m'ha fet canviar el tema de la entrada...

segueixo des de fa molt de temps el blog de professor Valentí Sama, reconegut i reputat enginyer òptic, la seva web, juntament amb el seu blog, són de lectura "obligada", i si més no, recomanable a tots els que ens apassiona aquest art, i tècnica, de la fotografia

valgui aquesta introducció per compartir un dels darrers articles que ha "penjat" a DSLR Magazine, escrit juntament amb Manuel San Frutos, que m'ha deixat amb la mosca darrere l'orella

és cert que fa temps que he escoltat (llegit), algun comentari referent a les diferències de "qualitat" entregades per diferents càmeres i òptiques, i resultats finals, més en Jpeg que en Raw, ì també de les incompatibilitats d'alguns vidres en algunes càmeres...

un cop llegit aquest article, s'han esvaït moltes incògnites i dubtes de "funcionament", d'alguns conjunts "vidre-màquina" i els resultats finals (?), i a l'hora se me'n han fet de nous...

d'altra banda, entenc que ara fa 40 anys, models com Asahi-Pentax, Olympus, Canon, Nikon, Praktica, Exacta, Yashica, Konica, Minolta, Zenit... fabricaven i venien un nombre "baix" d'unitats i els controls de qualitat eren exhaustius, o quasi be; a la actualitat, alguns marques han desaparegut, i d'altres han estat engolides o anexionades, però el cert és que tots han augmentat la producció fins a extrems que podem dir "descontrolats"; com si no s'expliquen tants i tants problemes de post producció?

puc citar per reconeguts el de les taques d'oli al sensor d'un parell de fabricants (Canon i Nikon), no fa pas massa temps, o els "topos" que apareixen a les Fuji X-Pro1, o repetitius problemes de "backfocus" a diferents marques i models, per citar-ne alguns...

avui dia, gràcies a la informàtica, hem aconseguit controls de fabricació i de facilitat d'ús de molts ginys, en tots els camps, sols ens cal fer un cop de vista al nostre entorn...

però, hi ha coses que personalment penso que ultrapassen aquests ajuts, i al final, hom pensa que si els resultats que entrega el nostre estimat giny, allò que fins ara hem anomenat "negatiu digital" (Raw), i que teòricament era "verge", ja ha estat manipulat de manera més o menys encertada pel fabricant o fabricants, no hem de perdre de vista que parlem de càmeres i d'òptiques, i que sovint s'actualitzen per mitjà dels successius "firmware's"; potser dic, pagaria més la pena acceptar resultats finals entregats pel programari que en teoria millor o fa, i que no és altre que el del mateix fabricant de la càmera, que d'afegit és qui té més interès en fer-ho be...

apa-l'hi! llegiu, mediteu i dieu la vostra

s@lut


nota: la foto que encapçala la entrada és un Jpeg directe, entregat per la meva Canon 5D Mk-II, lleugerament ajustada amb el software Olympus Master...



diumenge, 14 d’octubre del 2012

"utopia..."



“La utopia és a l'horitzó. Camino dues passes, ella s'allunya dues passes, i l'horitzó ho fa deu passes més enllà. Aleshores per què serveix la utopia? Doncs serveix per això, per a caminar!"
Eduardo Galeano


boires matinals al peu del Cadí (Cava, Alt Urgell)
sovint sembla que ens aturem, que no avancem, que ens hem quedat immòbils en un moment, en un indret, en un lloc...
tan sols és un impasse, un reprendre l'al·lè, un recuperar les forces per, tot seguit, reprendre el camí amb més vitalitat, i amb sort, una mica més "savis"...
aturar-nos i contemplar que allà on volem anar sembla que cada cop és més lluny, ens serveix per, en un moment donat, mirar endarrere i veure el camí recorregut, els revolts i les dreceres fetes, les marrades, i el girar cua en arribar a paratges hostils o camins que no passen...
tot això ens ajuda a entendre, si som atents, allò que ens va venint, i ens ajuda a emprar més els aprenentatges i les experiències, i menys les forces...



dimecres, 10 d’octubre del 2012

"rostolls..."

rostolls sota el Montsant a la "vall del silenci" (Ulldemolins, Priorat)

fa pocs dies, pocs minuts abans d'entrar al meu lloc de treball, vaig capturar aquesta imatge a vola ploma, em va agradar la llum rasant del sol deixant ben marcats els solcs de les rodes de la segadora al camp de conreu, sota la protecció dels faldars nords del Montsant...

no és una bona imatge, el cel és pla i sense relleu, però em van agradar els dibuixos i el contrast dels rostolls, el bosc i les roques...


dimarts, 9 d’octubre del 2012

"fa uns anys..."

un paisatge idil·lic del nostre estimat Pirineu, refugi Josep Ma Blanc i l'estany Tort 

aquesta imatge que vaig capturar el 15 d'octubre de 2006, fa doncs quasi be sis anys
sis anys propers i llunyans...

en el tema fotogràfic, que és el que vull comentar, és tota una "era"

aquesta fotografia la vaig fer amb una càmera reflex digital, una Olympus €-500 de tan sols 8 Mpx, i una òptica Zuiko "zoom standart", de 14-45 mm i diafragma f:3'5-5-6...
el conjunt tenia un pes físic de 720 gr més la bateria (435 gr + 285 gr)

posteriorment, al 2009 vaig adquirir la "evolució" a millor, la Olympus €-3, que amb uns 10,1 Mpx, millorava la resposta de la €-500 en quasi be tots els apartats; calçada amb una òptica també Zuiko zoom, aquest cop però de la gama pro, de 14-54 mm, i diafragma f: 2,8-3,5...
el conjunt presenta un pes físic de 1.245 gr més la bateria (810 gr + 435 gr)

actualment, i des de fa quasi be un any, estic usant una Canon 5D Mark II, amb un sensor "full frame" que registra 21,1 Mpx, que juntament amb una òptica Canon zoom, de 17-40 mm, i diafragma f: 4 continu...
presenta un pes físic de 1.490 gr

on vull arribar?
be, podeu pensar que segueixo enyorant la meva anterior càmera, a vegades una mica sí!
certament he millorat en moltes coses comparativament, puc aconseguir imatges que abans no somniava, però la pregunta és: "paga la pena la diferència de dur 750 grams al coll, o dur-ne 1500 grams?", sense oblidar-nos de la inversió econòmica...

cert que els resultats son ben diferents, si més no, amb imatges que contenen quasi el triple de megapíxels, amb una superfície de sensor o "negatiu" quasi be quatre cops més gran, i la opció de poder disparar amb sensibilitats de fins a 1600 ISO sense "gra", ara en diem "soroll", haurien de poder aconseguir resultats escandalosament molt millors, però...

a la vista de la imatge que il·lustra aquesta entrada, tinc alguns dubtes; be, en tot cas caldria tornar a fer una visita a aquest indret tant i tant bucòlic, dels nostres estimats Pirineus per veure els possibles resultats...

una altra cosa és que carretejar al coll 1,5 kilos de pes fan que t'ho rumiïs dues vegades!

nota: de moment deixo en "stand by" anar al refugi J Ma Blanc al P N d'Aigües Tortes, però aquest proper cap de setmana realitzaré uns recorreguts per zones properes al Cadí, i la seva vessant nord...


dijous, 4 d’octubre del 2012

"la selva d'Irati..."

camí de tornada de Lizardoia

fidel a la cita de tardor, amb una o altra excusa, Irati i el seu entorn natural: Irabia, Orbaiceta, Organbide, Arpea, Urkullu, Lizardoia, Orhi... tornen a ser presents a la meva vida


reflexes a les aigües del pantà d'Irabia
cova d'Arpea
monte Urkullu (1419 m)
construcció dalt del cim del monte Urkullu
ermita "virgen de las Nieves", a les cases d'Irati

enguany, sense haver-ho planejat, m'he trobat fet una altra visita a la munió de faig i avets més extensa del sud d'Europa; es diu, que la fusta que es va usar per construir la poderosa "armada Invencible", va sortir d'aquests boscos... actualment encara resta com a bosc primigeni, un dels seus indrets: la reserva integral de Lizardoiata


exemplars d'ovelles "lachas", productores de la llet que es convertirà en el reputat "Idiazàbal"
cromlech d'Organbide, prop de la cova d'Arpea
tancats de pastura dels ramats d'ovelles, a vista d'ocell

com deia, sense ni tan sols haver-m'ho imaginat, el primer cap de setmana del proper mes, tornaré a recórrer boscos i camins, carenes i racons... tornaré a frisar contemplant els colors de la tardor, el verd fosc dels avets, entre mig dels taronges, ocres i vermells dels faigs... conjunció d'arbredes, la perenne i la caducifòlia

un dels molt rierols interiors d'Irati

amb sort, podré observar i fins hi tot degustar els fruits del sota bosc, ceps i altres bolets, o del mateix bosc com són els fruits de l'arbocer (Arbutus unedo), no pas els del grèvol (Ilex aquifolium), que agraden tan a la fauna que habita la fageda...


grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium)

en breu, un altre cop a passejar pels corriols del bosc, i fotografiar els colors de la tardor, i si és el cas, de les poques flors o dels bolets que pugui o sàpiga trobar...

exemplar "gegant" de cep (Boletus edulis), aquest feia quelcom més de 6o0 gr
bolets i bosc...
safrà de muntanya (Crocus vernus)

per cert, no vull oblidar-me de la tornada, Otxagavia, la foz d'Ayarbun o els mallos de Riglos, són per ells mateixos, objectius de visita obligada...

foz de Ayarbun
els "Mallos de Riglos" il·luminats pel sol de la tarda

abans, uns dies abans, una escapada llarg temps esperada, i molts cops aplaçada, a les platges de Barrika i el bosc de Otzarreta, sense oblidar-me de sant Juan de Gaztelugache...