dimecres, 25 de setembre del 2013

"reset..."

calia deixar una mica d'espai, 
la vida segueix i cal anar actualitzant noves vivències...
sense perdre de vista allò que queda pendent, 
Iceland continuarà fins a completar les 13 entregues...
i segurament un pròleg i un epíleg...

lluna "quasi" plena des del mirador de l'Encanyissada (Delta de l'Ebre , Tarragona)

vam arribar divendres vespre amb la intenció de fer la foto de la lluna plena...
be, quasi be plena

crec que sempre he volgut tenir-ne una com aquesta, segur que no és cap meravella, però a mi m'agrada

aquesta va ser la benvinguda al delta de l'Ebre...


sortida de la lluna des de la barra del Trabucador (Delta de l'Ebre, Tarragona)

un cap de setmana interessant...

molts plantejaments de tècnica fotogràfica... i molts dubtes al mateix temps


ocells volant amb la posta de sol, des del far de la punta del Fangar (Delta de l'Ebre, Tarragona)

i d'altres més intangibles...

cal pensar en un retorn als orígens?


darreres llums del dia des del far del Fangar  (Delta de l'ebre, Tarragona)


qui sols vol expressar en imatges allò que veu i "sent", necessita un gran equip?

fa uns anys endarrere anava pels meus Pirineus amb una càmera reflex i un objectiu "polivalent", la càmera com no! era una Olympus, la iS-1000, amb un parell de rodets d'Ektachrome de 64 ASA...

la òptica d'aquesta la reflex, que no és intercanviable, però sí autofocus amb funció macro, cobreix  un rang òptic que va d'un 35 mm / f:4,5 fins a un 135 mm / f: 5,6...

una petita joia que funciona a la perfecció, i que cada cop que la tinc a les mans...





dimecres, 18 de setembre del 2013

"Iceland..." (8/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...



Húsavík... 
de bon principi és una de les primeres fites inamovibles del nostre viatge, el motiu? 

fer una excursió amb un antic vaixell balener per visualitzar, si es deixen veure, i és possible, frarets al seu hàbitat, dofins nedant en grup, i... balenes



som dalt de l'antic balener "Hildur"... aquí coneixem a la Pilar i el Rafel (Húsavík, Iceland)

diumenge 27 de juliol, un sol radiant i una mar plana són un bon preludi per una jornada marítima excepcional... sols caldrà tenir sort amb els elements amb vida pròpia

d'entrada ens han fet equipar com si anéssim a fer una travessa polar, certament cal dur aquest equipament per que, d'afegit a l'abric que ens proporciona, és al mateix temps un "surador" que ens mantindria a la superfície del mar si per desgràcia hi anéssim a parar; això però no treu que ens ofeguem sota la seva protecció...

el capità ens explica les normes bàsiques de navegació, cap on farem la singladura, què podrem veure si tenim sort, i quines indicacions ens donarà per tal de guaitar cap al lloc adient en el moment oportú...



el capità del "Hildur" donant-nos les instruccions a bord (Húsavík, Iceland)


com he dit, el matí es presenta radiant, un sol espectacular i una mar plana ens avancen una travessia plàcida...


"Fratercula arctica", que nosaltres anomenem frarets, fugint de la nostra presència (Húsavík, Iceland)



una carrera sobre les aigües els serveix per reprendre el vol (Húsavík, Iceland)

a aquest fraret li ha agafat la presa en ple vol... observeu la descàrrega que deixa anar (Húsavík, Iceland)


la primera de les promeses es compleix, centenar de milers de frarets nien als penyassegats de la petita illa de Flatey, és el primer cop que els podem observar mar endins...

des de que vam ser a Vik, als penyassegats de Dyrhólaey el segon dia de la nostra estada, que dins meu es manté un dubte que em fa sentir una mica preocupat... un dels meus anhels d'aquest viatge és poder fotografiar frarets de ben prop, de moment, sols vaig poder prendre una imatge d'un exemplar solitari, i ara, certament n'hi ha a milers, però són lluny de l'abast del meu objectiu Canon 100-400 mm, tot i afegir-hi una lent multiplicadora que el converteix en un 560 mm en la seva màxima extensió... 

de moment les expectatives vers aquest viatge, que aglutina lleure i "reportatge" fotogràfic, es van acomplint quasi be totes, diria que amb resultats molt propers del 100% 

després d'una estona observant les aus en el seu entorn natural, reiniciem la singladura a la recerca dels altres objectius previstos...


dofins nedant a gran velocitat (Húsavík, Iceland)



el mateix grup de dofins ens fan gaudir amb els seus jocs mentre nedant (Húsavík, Iceland) 

un altre grup, una mica més nombrós de dofins (Húsavík, Iceland)


ens va costar una mica, però finalment el capità ens va dir "dofins a les 2", aquesta és la manera de situar quelcom a l'horitzó; utilitzant la nau com si fos un rellotge, on la proa serien les 12 hores


d'aquesta manera la popa foren les 6, estribord coincidiria amb les 3, i finalment babord les 9...

així doncs, tal com ens diu el capità, tots ens girem cap a estribord, cercant vers les "dues" l'objecte de la nostra cerca, una manada de dofins nedant a gran velocitat van i venen, i salten i juguen entre ells...

ufff! sembla que avui tindrem una bona "captura", prismàtics i càmeres treuen foc a la recerca d'unes bones imatges

el capità però segueix escodrinyant el mantell d'aigua marina a la recerca del més gran dels nostres objectius...

de cop, el seu crit ens posa en alerta màxima, uns instants de silenci i... entre les 7 i les 8!!!

tots a l'hora, girem vers babord seguint les seves ordres i... en mig del no rés, podem observar ran de la superfície, l'aleta caudal d'una balena, més tard sabrem que es tracta d'una iubarta o balena geperuda, el seu nom científic és "Megaptera novaeangliae"

aquestes balenes pesen al voltant de les 40 tones, amb una llargada propera als 15 metres i, atenció a la dada, les seves aletes pectorals poden medir 5 metres!


l'aleta caudal d'una iubarta o balena geperuda "Megaptera novaeangliae" ran de superfície... (Húsavík, Iceland)


un com submergida, poden mantenir-s'hi quasi be 15 minuts... 

aquest és el temps que ens cal espera per tornar a veure-la, però aquest cop ens donarà una sorpresa



panxa enlaire, ens mostra les seves protuberàncies característiques (Húsavík, Iceland)



la seva curiositat vers nosaltres és ben manifesta, és a menys de 5 metres de la borda (Húsavík, Iceland)

estem tots atònits! fins hi tot la tripulació no dona crèdit al que esta succeint...

una de les tripulants s'adreça a nosaltres preguntant-nos si és el primer cop que anem a veure balenes, davant la nostra resposta afirmativa, ens etziba que aquest fet no és habitual, sovint es poden veure de prop, però aquest cop supera fins hi tot les seves perspectives

amb el motor aturat, i en mig d'un gran silenci, podem observar les evolucions d'aquest gran cetaci al nostra voltant, pel que es pot veure, no té cap intenció de marxar...

aleshores es produeix allò que molts desitgem poder fotografiar quan es tracta de balenes...

tot seguit podeu contemplar la seqüència complerta de l'aleta caudal mentre es dona impuls per submergir-se





* foto del dia




seqüència de nou fotogrames, poc més de dos segons separen la primera de la darrera imatge (Húsavík, Iceland)

més tard tornarà a emergir, i com si estigués jugant amb nosaltres, es tornarà a apropar, i en un moment concret, es capbussarà suaument, i passant per sota la quilla del vaixell emergirà un altre cop a estribord...

després, tornarà a meravellar-nos amb una altra immersió, de la que també tinc la seqüència complerta... 

no tan sols vam poder aconseguir una imatge de la cua de la balena, la primera que il·lustra la entrada, sinó que vam poder obtenir dues seqüències complertes, quelcom que no entrava en els nostres plans més optimistes... la natura sempre et fa regals meravellosos!

a tot això, el capità va voler compartir amb una altra embarcació de la seva flota, allò que estàvem contemplant, el "Knörrinn" s'està apropant a nosaltres per gaudir també de l'espectacle



el "Knörrinn" un altre vaixell de la companyia "North Sailing" (Húsavík, Iceland)


poc després reprendrem, amb emocions retrobades, el camí de tornada a port... abans però la tripulació ens ofereix un petit refrigeri consistent en una pasta típica, una xocolata calenta i un bon raig de rom... que malgrat la intensa calor, és benvingut



una pasta, una xocolata calenta i un bon raig de rom són el darrer regal de la travessia (Húsavík, Iceland)


amb la parella que hem conegut al vaixell, la Pilar i el Rafel, anem parlant de les emocions viscudes, i també aprofito per donar-li alguns consells fotogràfics aprofitant que ella du una Canon 5D Mk-II igual que la meva, em comenta que vol fer un blog de viatges i també intento donar-li alguns consells; quedem per retrobar-nos el darrer dia a l'aeroport, doncs coincidim amb el mateix vol de tornada...

un cop a terra, ens rep una calor poc pròpia d'aquest país, som a més de 25º C...

endrecem les coses i decidim anar a dinar prop de Myvatn, doncs és el camí que hem de fer per anar a la nostra destinació...

ens aturem a dinar prop de Hverir, hem decidit anar a veure la zona geotermal del Krafla, que ahir ens vam deixar...



central geotèrmica de Krafla (Myvatn, Iceland)



llac d'Stóra-Víti al conjunt volcànic de Krafla (Myvatn. Iceland



cap dia sense una mostra de flora autòctona, altre cop les omnipresents cotoneres de muntanya (Myvatn, Iceland)


panoràmica vers el sud on podem contemplar part del conjunt geotermal de Krafla (Myvatn, Iceland)


ara sí, ara ja toca reprendre el camí per arribar a la nostra destinació, volem anar a dormir prop de Glaumbaer, per poder anar a veure les granges soterrades que li donen fama

pel camí no ens oblidem de gaudir d'una altra cascada, una més, aquesta però està catalogada com una de les més boniques... 

estem parlant de Godafoss, anomenada la "cascada dels deus"



Godafoss ens rep amb un abundant caiguda d'aigua (Bárdardalur, Iceland)

una altra perspectiva de Godafoss o "cascada dels Deus" (Bárdardalur, Iceland)


aquesta "petita" cascada, està considerada una de les més belles d'Islàndia, possiblement degut al cel núvol, i les aigües tèrboles del desgel intens, i també al cansament acumulat del dia, no ens ho va fer veure-ho així; certament aquest salt d'aigua es bell, però les emocions acumulades al llarg del dia, i aquest cel enfosquit per una tempesta estiuenca acabada de caure, no ajuden gaire...

les aigües habitualment blaves, són avui força tèrboles degut a un desglaç important a causa de les elevades temperatures que estem suportant, habitualment els mesos de juliol i agost, les temperatures fluctuen entre els 16-18 durant el dia, i els 8-10 de les nits... aquest any sembla que les temperatures són entre 4 i 6 graus més altes!




* nota: avui la foto del dia se l'endú, sens cap mena de dubtes, la seqüència de l'aleta caudal de la iubarta



dimarts, 17 de setembre del 2013

"Iceland..." (7/13)


...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...

de bon matí, després d'esmorzar, reprenem el camí, avui la destinació final és Húsavík...

però per arribar-hi caldrà retornar a indrets menys feréstecs que els que ara som, per aquest motiu no ens encantem gaire, doncs hem de recórrer quasi be un centenar de kilòmetres que ens demanaran prop de quatre hores de conducció "off road"

la "F" 88 ens aproparà fins la 1, abans però ens farà creuar quatre guals de 50 cm de fondària, i que va seguint la riba esquerra del Kreppa que s'ha tranquilitzat en eixamplar-se, com si prengués un respir abans de precipitar-se uns quants kilòmetres més avall en la cascada més poderosa d'Islàndia... però això serà aquesta tarda


de tornada d'Askja seguint el curs del Kreppa, l'omnipresent Herdubreid segueix les nostres passes... (Askja, Iceland)


arribem a la 1, la "road ring" islandesa, i prenem camí de Myvatn, una zona geotermal molt important, i d'on els islandesos treuen la energia suficient per produir quasi be tota la electricitat que necessita l'illa

la primera visió de lluny estant, es de desolació... 

terrenys erms i fumejants, tant bon punt ens apropem, l'intensa i penetrant olor de sofre es fa mestressa de l'aire... curiosament, l'endemà quan hi tornem no es sent tant aquesta olor, que alguns titllen d'insuportable, que certament és intensa fins a aconseguir saturar el nostre olfacte, però... us puc dir que he sentit olors força pitjors i més desagradables

una primera imatge ens situa una mica, els camins marcats i delimitats, ens indiquen que no els sobrepassem per la nostra seguretat, aigües i fangs bullint dins les calderes o marmites, solfatares i fumaroles emanen de xemeneies recobertes de sofre cristallitzat... 



les portes de "l'infern" s'obren al nostre davant... (Hverir, Iceland)



sota nostre es sent el batec de Gaia... (Hverir, Iceland)



aigua saturada de quitrans bullen a les marmites naturals... (Hverir, Iceland)


plop... plop... la mirada queda mig hipnotitzada contemplant aquest espectacle dantesc... (Hverir, Iceland)


si el que surt de les entranyes de Gaia és més dens, o menys calent, els fangs queden més ressecs (Hverfjall, Iceland)



gasos ben calents emanen d'aquesta solfatara a Hverir (Hverfjall, Iceland) * foto del dia



detall del sofre cristallitzat a les vores dels forats per on respira una de les solfatares a Hverir... (Hverfjall, Iceland)



camí del punt geodèsic de tefra, el Námafjall de 384 m, que domina la plana i llac de Myvatn... (Hverfjall, Iceland)


l'infern d'Hverir, i la zona propera d'aparcament... (Hverfjall, Iceland)


des de dalt del turó de tefra del Námafjall, podem contemplar la vasta l'extensió que ens envolta; cap a l'oest hi ha el llac de Myvatn, i cap al nord podem albirar les terres del Krafla, cap al sud encara es pot veure lluny, la zona del Askja... 

inmediatament a sota nostre, l'indret més superficial per on respira tota aquesta gran zona volcànica, Hverir... solfatares ran de terra, olor de sofre, allò que alguns en diuen d'ous podrits, intensa, molt intensa, però he hagut de suportar olors força més desagradables que aquesta en algun moment de la meva vida; curiosament l'endemà en tornar a passar per anar a veure la gran zona geotermal del Krafla, la olor era força menys intensa, quasi inexistent...   

tots els que d'alguna manera seguim de prop la "vida" d'aquest paradís, esperem poder ser-hi quan això succeeixi, l'espectacle pot ser digne de fer el viatge tant sols per contemplar com "respira" el nostre planeta; al cap i a la fi, hi ha quelcom més espectacular de contemplar que les forces de la natura desbocades? 

el 1984, el Krafla va erupcionar violentament, pocs anys més tard, la seva cambra magmàtica es va tornar a omplir, la qual cosa fa predir un més que provable i proper esclat volcànic a la zona

cal recordar ara, que fa tres anys, al 2010, va esclatar el darrer gran volcà europeu en aquesta illa; altre cop un nom islandès de dificultosa pronúncia, l'Eyjafjallajöjull... aleshores es va dir que quan un volcà de la corona de l'Hekla erupciona en un parell d'anys ho fa un altra de més important i greu, cal recordar que degut a aquest darrer esclat, l'espai aeri europeu va estar caòtic i es va arribar a bloquejar, podeu recuperar informació aquí 

tot seguit diverses imatges dels terrenys per on som més prop del nucli de magma...


sofre superficial cristal·litzat... (Hverfjall, Iceland)


emanacions de sofre i ferro... (Hverfjall, Iceland)



xemeneies de descàrrega de gasos sota pressió... (Hverfjall, Iceland)


bombolles de gas donen formes en corona als fangs plàstics... (Hverfjall, Iceland)


marmites amb poca activitat "ara", plenes de fangs quitranossos... (Hverfjall, Iceland)


mentre contemplem altre cop tota la zona, d'una manera més reposada i amb menys gent que fa una estona, escoltem un brunzir sobre els nostres caps... 

una petita avioneta ens està sobrevolant a baixa altura, gaudint de ben segur d'una perspectiva envejable 


envejo la visió privilegiada dels que hi van dins... (Hverfjall, Iceland)


finalment reprenem el nostre camí vers Húsavík, abans però encara ens queda per veure un dels més grans espectacles d'aquesta illa, la caiguda lliure de la massa d'aigua del riu Kreppa, ara reconvertit en el Jökulsá a Fjöllum...

de ben lluny podem veure un enorme arc de sant Martí emergint del no rés


l'arc de sant Martí és visible de ben lluny (Vatnajokulsajodgardur, Iceland)


pal indicador... Selfosss? o Dettifoss? (Vatnajokulsajodgardur, Iceland)


ens hi apropem i el soroll és impresionant tan bon punt ens baixem del cotxe a la zona d'aparcament, des d'aquí, encara caldrà recórrer quasi be 1 km abans d'arribar a una explanada on trobem un pal indicador...

decidim anar primer a veure les "més" petites, quina fal·làcia, per ambdues hi baixa la mateixa quantitat d'aigua, recordeu que tot just ahir us en parlava? (veieu la entrada 6/13)

però el fet que Selfoss sigui en forma de ferradura, i menys alta, la fa semblar més petita, no us enganyeu, és enorme! 


Selfoss, primer de les cascades dues que ha de saltar el riu Jökulsá a Fjöllum (Vatnajokulsajodgardur, Iceland)


a Dettifoss, sempre és omnipresent l'arc de sant Martí (Vatnajokulsajodgardur, Iceland)


200 m3 per segon cauen des de més de 40 metres d'altura... (Vatnajokulsajodgardur, Iceland) * foto del dia


us imagineu 200.000 litres per segon... 12.000.000 de litres per minut!!!


aclaparador!!! podeu veure la mida de les persones a l'altra riba (Vatnajokulsajodgardur, Iceland)


...

al voltant d'aquesta "salvatgia", d'aquesta mostra explosiva de la natura desfermada...

podem contemplar la delicadesa d'exemplars florals, com quasi be sempre


"Saxifraga ?" (Vatnajokulsajodgardur, Iceland)


deixem endarrere tot aquest indret, i per evitar fer una volta massa important, decidim tornar a prendre una més de les "F", en aquest cas la 862, que recorre alguns llocs que d'altra manera quedarien amagats; mentre m'hi vaig dirigint, veig que un enorme Toyota fa maniobres ràpides en la mateixa direcció, així que m'apresso per tal d'evitar que se'ns posi al davant i haver d'anar-nos menjant la pols que aixequem, ho aconsegueixo, tot i que intenta assetjar-me per veure si afluixo i el deixo passar... no ho aconsegueix, però això implicarà anar en plan carreres per evitar que ens atrapi...

sortosament, tret d'haver d'adelantar una auto caravana de més de 6 metres, com hi va venir a parar aquí? o... qui li deuria indicar aquesta "gravel"? com deia, tret d'haver-la d'adelantar, cap altre cosa important va fer necessari que ens hi aturéssim, això sí, el paisatge, tot i anar "a la carrera", era preciós...

quasi be dues hores més tard, tocades les nou del vespre, arribem a Húsavík amb una sorpresa inclosa, hi ha festa local, una mena de festa de barris, un concurs entre tres barris diferenciats cada un d'ells per anar d'un color...

mentre cercàvem lloc per a dormir, trobem la companyia de vaixells "North Sailing" amb la que demà volem anar a veure balenes, dofins i frarets... i aprofitem per fer les reserves i no endur-nos cap "xasco" demà al matí

ara anem per feina, doncs allò que ens temíem es va confirmar, tot era ple a vessar!

l'únic hotel que tenia una habitació, tenia un preu prohibitiu...

finalment vàrem dirigir-nos a la zona d'acampada... un prat acabat de segar  amb pendents cap a tota reu, això sí, ens vàrem poder donar una dutxa ben calentona de manera gratuïta, vam poder carregar bateries, vam poder fer-nos el sopar contemplant una espectacular posta de sol... i vàm dormir amb el so de la música propera a tot drap, que ens va servir de cançò de bressol


imatge relaxant d'un dels vaixells de la companyia "North Sailing" (Húsavík, Iceland)


posta de sol i zona d'acampada (Húsavík, Iceland)


com que ens hem de llevar d'hora, ens apresem en fer-ho tot, i deixar preparada la roba, ens ahan aconsellat anar preparats pel fred...

així doncs ho deixem tot a punt i cap al sac que demà serà un altre dia!!!