dimecres, 28 d’agost del 2013

"Iceland..." (5/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...


avui es hem aixecat d'hora per arribar a Skogafoss abans que no hi trobéssim massa gent, doncs aquesta cascada és un dels punts "calents" de l'illa, fins al punt que s'està intentant desviar el corrent de visitants a d'altres cascades properes... 

també s'estan fent intervencions per tal de protegir els indrets més freqüentats, fràgils de per sí, fins hi tot s'està parlant de taxes d'accés a les mateixes per reduir-ne la pressió... 

si ja de per si, la afluència massiva a llocs concrets de la natura en general, produeixen alteracions d'aquests llocs, quan es tracta d'indrets fràgils com aquestos, les agressions al territori poden trigar desenes i molt sovint centenars d'anys a recuperar-se...



una petita cascada camí d'Svartifoss (Skaftafell, Iceland)

sortim d'hora del càmping, sembla que de moment no hi ha gaire moviment, un senderó ben marcat s'enfila camí de la nostra destinació, segons ens diu el pal indicador, 45 minuts són suficients per arribar al nostre destí...

anem guanyant alçada, en total hem de fer poc menys de 200 metres de desnivell i uns 4 o 5 quilòmetres, però algunes aturades per prendre algunes fotos mentre pugem fa que finalment hi esmercem prop d'una hora, abans però podem gaudir-ne de lluny...



Svartifoss trenca la monotonia d'un paisatge "poc" atractiu aparentment (Skaftafell, Iceland)

personalment, aquesta primera visió d'Svartifoss va ser una mica decebedora, potser esperava altra cosa, però vaig pensar que calia apropar-se per veure si la seva contemplació de més a la vora em feia canviar aquesta primera percepció...



la cascada d'Svartifoss i les seves negres columnes de basalt (Skaftafell, Iceland)

arribem als peus del petit toll d'aigua que hi ha a la base del salt, el bosc de columnes de basalt amb les clivelles habitades de falgueres i molses ens envolten, un plugim de diminutes gotes d'aigua sura a l'aire, els pensaments que tot just fa uns minuts em feien pensar en una cascada poc agraïda, s'han esvaït... 



detall de l'esclat d'aigua als blocs de basalt (Skaftafell, Iceland) * foto del dia



tres mons junts: mineral, vegetal i aquàtic (Skaftefell, Iceland)



tubs d'orgue invertits de basalt, roca ígnia rica en ferro i magnesi, i especialment fotogènica (Skaftafell, Iceland)


finalment Svartifoss fa honor a la seva "llegenda", la seva contemplació supera les expectatives generades i compleix amb escreix el petit esforç que cal fer per arribar-nos-hi a la seva base...

no vull oblidar-me que vam arribar a aquest indret ben sols, i després d'una sessió fotogràfica totalment absort en prendre diverses imatges des de diferents anguls i tècniques, en donar-me la volta per tornar al camí em trobo amb un important grup de persones que estan fotografiant la cascada, i que de ben segur seré un punt de contrast a les seves fotografies...



andròmina voladora teledirigida que permet prendre imatges aèries... (Skaftafell, Iceland)


abans de reprendre el camí de tornada cap al càmping, doncs avui tenim una jornada atapeïda, ens deixa distrets l'arribada d'una parella francesa que duen a l'esquena una mena d'estructura en forma d'estrella que ens crida la atenció, en pocs minuts hi munta la bateria i la càmera "Go-Pro", una primera prova per assegurar l'estabilitat del conjunt, i... a volar!!!

varem restar bocabadats els 5 o 10 minuts que va durar el vol


exemplar de ... "Geranium sylvaticum", gràcies Jordi Bru (Skaftafell, Iceland)


impossible que passi un dia sense tenir un exemplar vegetal a la targeta de memòria de les nostres càmeres, n'hem vist molts de diferents, algun que vam dir que fotografiaríem... finalment es va quedar en això, en dir-ho; d'altres, se'ns van passar inconscientment... 

aquest país és tan extens i hi ha tantes coses a veure i gaudir-ne, que caldria una estada més extensa en el temps per... impossible, sempre hi hauria llocs, moments i detalls fugissers que se'ns escapolirien



 entre les bromes, es pot veure el cim de l'Havannadalshnúkur de 2109 m (Skaftafell, Iceland)

ja de camí, i tot just arrencar del càmping, aprofitem per apropar-nos fins els peus de la gelera de l'Öraefajökull des d'on podem observar la llengua graciar i la morrena terminal, i entre núvols el cim més alt de l'illa, l'Havannadalshnúkur...

observar aquestes masses enormes de gel, amb milers d'anys d'història atrapada al seu si, ens fa pensar en els problemes produïts per la nostra mala gestió dels recursos energètics, l'escalfament global es viu i es palpa en cada un dels racons de l'illa...



una imatge del gel que forma la llengua final de la morrena (Skaftafell, Iceland)



gendarmes de gel, anomenats "penitents" a la part mitja de la gelera (Skaftafell, Iceland)


ara sí, ara ja definitivament abandonem aquesta zona de la zona sud de l'illa per dirigir-nos cap a una altra, jo diria que molt més espectacular, si més no per la seva raresa propera al surrealisme... 

veure el llac de Jökulsárlón i els seus icebergs surant a la deriva camí de la sortida al mar donen uns sensació força estranya, i veritablement molt i molt fotogènica



glacial i llac de Jöjulsárlón (Jökulsárlón, Iceland)



xatracs àrtics volant davant dels "icebergs" de Jökulsárlón (Jökulsárlón, Iceland) * foto del dia



un altre xatrac volant entre blocs de gel a la platja de Jökulsárlón (Jökulsárlón, Iceland)



els blocs de gel un cop han sortit per la bocana del llac, queden a la deriva i s'avaren prop de la platja negra de Jökulsárlón, entre ells hi volen els xatracs a la recerca de peixos, mentre nosaltres podem gaudir dels seus vols rasants i els picats per submergir-s´hi a la seva recerca i captura...



bloc de gel de milers d'anys avarat a la platja (Jökulsárlón, Iceland)



es fa tard i malgrat que se'ns fa difícil deixar endarrere aquest lloc tant especial, hem de reprendre el camí cap a la nostra destinació, primer punt Höfn, on poc abans d'arribar-hi es produirà la primera de les tres anècdotes del nostre viatge...




camí de Höfn poc abans de la nostra primera anècdota del viatge (Myrar, Iceland)


mira que ens van avisar abns de venir-hi, mireu el nivell de benzina i no deixeu que baixi d'un quart de dipòsit...  

doncs be, sigui com sigui, creient que en tindríem prou per arribar a Höfn, i també potser entre d'altres coses, distrets per tot el que els nostres ulls ens mostraven, amb el cervell ple d'aquests paisatges sens treva, arribem a un dels molts ponts que travessen els deltes dels rius Hornafjardarfljót i Kolgrimaá, i ens aturem per deixar passar una currua de vehicles que ens venen de cara...

mentre ens esperem, i sense avís de la preceptiva llum de reserva, el nostre 4x4 comença a renquejar fins a turar-se, probo a endegar-lo un i altre cop sense resposta, no ens ho podem creure, patim l'avaria del "pobre"!

deixem passar els vehicles que tenim al darrere, i ho torna a probar, finalment es torna a endegar, però ens tornen a venir vehicles de cara, així que hem de deixar-los passar i altre cop... aturats, ara però no hi insisteixo, queden un vuit o deu kilòmetres fins a la benzinera més propera a Höfn, i decidim demanar que un vehicle ens hi porti per anar a carregar un parell delitres per arribar-hi

un primer vehicle que inicialment passa de nosaltres, es veu obligat a aturar-se per deixar passar un altre que ve de cara, recordem que per sort ens hem quedat aturats a la entrada d'un pont amb un sol carril de circul·lació, un cop aturat, no poden escapolir-se d'ajudar-nos i la Toni marxa amb ells a cercar una mica de benzina... de mentres em dedico a contemplar la majestuopsitat del que m'envolta

no ha passat ni mitja hora que la Toni arriba amb un altre cotxe, i una ampolla amb 2 litres de benzina, despés m'explica que en arribar a la benzinera, els francesos que l'han dut fins allí, s'ofereixen per tornar-la a portar però ella els hi dona les gràcies i els hi diu que ja s'espabilarà; li demana al de la benzinera una ampolla per poder carregar, i el mateix noi de la benzinera s'ofereix sense demanar-li per tornar-la fins on era jo; he de dir aquí que hem tingut poc contacte amb els islandesos, però sempre han estat amables i extravertits...

repostem els dos litres al dipòsit, i... m'havia deixat els llums encesos i ara la bateria ha fet figa, jod...! quina mala sort, per no dir una altra cosa; li demano a la Toni que es posi al volant i amb una petita empenta marxa endarrere ajudats per una lleugera pendent, el motor del nostre "Jimny" torna a funcionar; he de dir que aquest petit 4x4 s'ha comportat a la perfecció durant els 3330 km recorreguts tant per asfalt com per "gravel roads", o per les pistes "F" sols aptes per a vehicles tot terreny, travessant guals de fins a 50 cm de fondària



una des les múltiples cascades que ens acompanyen per una "gravel road" (Egilsstadir, Iceland)


arribem a Höfn i el primer que fem és omplir el dipòsit del cotxe, després anem al "super" de torn per comprar un parell de coses que ens fan falta pel sopar, i tot seguit reprenem la ruta direcció a Djúpivogur, poc abans d'arribar-hi prenem una "gravel", la 939, que ens escurçarà uns quants kilometres la nostra ruta, malgrat perdre en aquesta drecera, la contemplació d'una zona de fiords espectaculars

aquesta "gravel" la recorrem entre boires baixes un xic fantasmagòriques, que no impedeixen poder gaudir d'algunes cascades que solquen el recorregut; finalment arribem a Egilsstadir i ens sorpren la gran quantitat de vehicles que hi trobem, avui volíem pernoctar en un hotel i ens trobem que no hi ha ni una habitació lliure en tota la població, encara sort que en el darrer hotel trobem un recepcionista amable que ens doiu que un amic seu te un petit hotel a mitja hora de cotxe i que creu que té alguna habitació lliure... hi truca i se li il·lumina la cara per dir-nos que hi ha lloc, i que si volem ens fa la reserva, li diem que sí, i ens hi adrecem tot seguit havent però de circular amb una boira baixa i espesa que ens fa circular lentament malgrat les ganes d'arribar-hi...

finalment hi arribem tres quarts d'hora més tard, el lloc és encantador, el seu nom Svartiskógur crec recordar que significa "bosc negre"... ens ofereixen un bungalou que ens sembla una suite, després de quatre dies dormint en tenda, estem desitjant fer-ho en un llit convencional, parofitar per recarregar les bateries de les càmeres i els màbils, i també el del portàtil... 

una dutxa relaxant, un sopar reposat, i un son reparador ens deixarà com a nous per l'endemà... les imatges del dia pasen davant nostre recreant la visió de tot el que hem contemplat i les vicissituts que hem viscut...

uf! ha estat un dia intens des d'aquest matí a les 7 que ens hem posat en marxa... finalment ens adormint esperant l'endemà




nota: avui la imatge del dia se la disputen Svartifoss i Jökulsárlón, crec que faré una escepció i escolliré dues

dijous, 22 d’agost del 2013

"Iceland..." (4/13)

...
tretze dies conta rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts


una escalforeta important ens desperta cap a les 7 del matí, trec el cap per la porta de la tenda i veig que el sol apreta de valent, sortim del sac de plomes i ens hi tornem a quedar adormits a sobre... ahir vam fer mol tard!

tres hores després ens tornem a despertar amb un cel com el que podeu veure a la foto de sota... una boira humida i freda ocupa tot el campament

un esmorzar no massa ràpid, recollir la tenda molla, i endreçar-ho tot, ens du quasi be dues hores! sembla que el temps se'ns ha enganxat; abans de marxar, anem a veure uns cavalls que hi ha prop que sembla que els estan ferrant...



carregant el nostre "jimny" a Hólaskjól (Eldgjá, Iceland)



cavalls islandesos pasturant sota la boira a Hólaskjól (Eldgjá, Iceland)

finalment reprenem la marxa, però abans passem per la recepció a pagar la nostra estada

de camí cap a Búland per la 208, ens creuem amb un parell de cicloturistes carregats amb unes alforges inhumanes, pensar que han de recórrer el camí que ahir vam fer nosaltres per anar a Landmannalaugar ens fa sentir esgotats... 



dures condicions pels cicloturistes... camí de Landmannalaugar (Eldgjá, Iceland)

una de les indicacions que ens van donar abans de marxar, va ser arribar-nos fins els engorjats de Fjardrárgljúfur, unes formacions que el riu Fjardrá va construir fa tants sols uns "dos milions d'anys"!

en una de les moltes aturades que vam fer-hi, vam poder observar més exemplars de flora autòctona, aquestes dues les hi vull dedicar de manera molt especial al meu bon amic i company de sortides fotogràfiques, en Jordi Bru, biòleg i gran coneixedor del món de les orquídies, no en bades l'anomenem "orquidiaman"...



exemplar de "Coeloglossum viride" (Fjardrárgljúfur, Iceland) 



un altre exemplar d'orquídia islandesa "Platanthera hyperborea" (Fjardrárgljúfur, Iceland) *veure nota al peu

tornem sobre les nostres passes cap a Kirkjubaejarklaustur... ostres! si n'hi han de noms impronunciables en aquest país, o quasi be... 

seguint la 1, arribem a un indret on decidim aturar-nos a dinar en una de les àrees que trobem sovint marcades a la carretera; un parell de taules amb els seus bancs serveixen per poder fer un mos contemplant els paisatges que ens envolten, en aquest cas, la especial cascada de Foss a Sidu

aquest cop, i sense saber-ho, ens ha permés contemplar després de dinar, els afloraments de roca basàltica de Dverghamrar



columnes basàltiques prop de la platja (Dverghamrar, Iceland)



 conjunt basàltic de Dverghamrar amb la cascada de Foss a Sidu (Dverghamrar, Iceland)

reprenem el camí, i en un moment determinat ens crida la atenció des de la carretera estant, una construcció... redueixo la marxa i prenc una desviació que ens hi apropa, es tracta d'una mena de borda soterrada i mig desballestada que serveix per aixoplugar els ramats, les restes de deposicions al terra ho confirmen


"borda" soterrada per aixoplugar les ovelles (Dverghamrar, Iceland)

altre cop en marxa de camí cap a Skaftafell, i el seu centre d'informació de visitants del Parc Nacional de Vatnajöjull, on ens aturarem per fer nit

abans però, mentre ens hi apropem, la visió del volcà Oraefi i del massís de gel de l'Öraefajökull ens impressionen de ben lluny... 



visió un xic fantasmagòrica de les glaceres de l'Hvannadalshnúkur de 2109 m (Skaftafell, Iceland) 



el massís de gel d'Öraefajokull amb les planures de lava d'Skeidarársandur al seus peus (Skaftafell, Iceland)


els "sandar", paraula d'origen islandès que serveix per anomenar les planures desolades produïdes per les grans avingudes d'aigua del desgel, agreujades fins a l'extrem amb les erupcions, que arrossegant quantitats enormes de sediments, sorres, graves i blocs de gel, i que s'enduen els camps de conreu fins a fer-los desaparèixer...

les que podem observar a la foto superior, que ocupen una extensió de "1000 km2", es van formar per l'esclat de l'Skeidarárjökull

la darrera d'aquestes erupcions a càrrec del Grimsvötn, es va produir relativament fa pocs anys, el 1996, i va ser una de les quatre en importància del prop passat SXX

aquesta darrera dic, es va endur tres dels ponts de la carretera 1, per recordar-nosho, hi ha una zona d'aparcament abans d'arribar a Skaftafell que ho rememora ens uns plafons; per reblar-ho, hi han deixat uns quant "bocins" d'acer de les restes d'aquells ponts...




vista complerta del volcà Oraefi i Öraefajökull, i el pic Hvannadalshnúkur (Skaftafell, Iceland)



el cel islandés ens acomiada el dia a les 21:21:21 així ho diu l'exif de l'arxiu (Skaftafell, Iceland)


be, per fi arribem al centre de visitants d'Skaftafell, on hi ha tot un seguit d'extensos prats habilitats com a càmping, on hi ha gran quantitat de gent...

cal tenir present quer aquest és un lloc estratègic per a fer excursions, doncs la glacera del Vatnajökull atreu grans quantitats de turistes autòctons i forans amb ànsies de fer d'alpinista... però compta! en aquesta glacera hi han perdut la vida moltes persones, els camps d'esquerdes i els seracs són importants, i cal anar de la ma d'un guia local per poder sortejar-los amb seguretat; també és la base de sortida per ascendir al cim més alt d'Islàndia, el Hvannadalshnúkur, de 2019 metres, i que no ens enganyi la seva "petita" altura, no hem de perdre de vista que el desnivell que hem de fer és total, doncs el punt d'arrencada és a nivell del mar, els canvis de temps són ràpits i sovint violents, i cal travessar els camps d'esquerdes i els murs de seracs per arribar al cim...

nosaltres però, volem anar a fer una excursió força més amable; la nostra intenció és matinar demà i adreçar-nos-hi per un corriol fàcil i força transitat, és per aquest motiu que matinarem, per assolir una de les joies de la corona islandesa, el salt d'aigua flanquejat de columnes de basalt negre d'Svartifoss...

però això serà demà!





nota: la foto del dia d'aquesta quarta entrega, i en honor al meu amic Jordi, és la "Plathantera hyperborea", no sols hi ha cascades, paisatges immensos i ocells a Islàndia





dimecres, 21 d’agost del 2013

"Iceland..." (3/13)

... 
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts

ahir vam arribar al càmping d'Hamragardar, el lloc és tranquil i espaiós, poques tendes, alguna caravana i un parell de pik-ups 4x4 convertides en auto caravanes de visió bastant esgarrifosa, degut especialment a les grans rodes que equipen per poder travessar rius i deambular per les torberes...  en aquest entorn, el nostre petit "jimny" encara ho sembla més, per no parlar de la nostra tenda biplaça

aquest matí, després de desmuntar la tenda i fer la higiene diària, és hora d'esmorzar a l'espai comú d'aquest camping força més modern i net que el d'ahir a Vik, el menjador comú ens ho permet fer-ho de manera còmode i sense preses

recollim els trastets de cuinar i la nostra caixa-rebost, i prenem camí per viure la nostra tercera jornada en aquesta illa


el nostre vehicle i la nostra casa, ben representada, i al darrera la cascada amagada de Gljúfuràrfoss (Hamragardar, Iceland)

tan bon punt sortim, ens pasem de llarg el trencall que ens ha de dur a contemplar una de les cascades de la ruta que vist des de la carretera sembla ser una més... sort que llegim a la guia que és una mica especial, reculem i ens hi adrecem...

la cascada de Seljalandsfoss, situada relativament prop de la carretera, buida les seves aigues en un gran bassal d'un color blau intens i transparent, amb la particularitat de poder fer-hi el tomb pel darrera per un corriol que volta aquest bassal, de mides més properes a un petit estany

abans d'apropar-nos-hi, penso que les cortines d'aigua de ben segur ens mullaran poc o molt, i decidim posar-nos roba impermeable; ho hem encertat!

tan bon punt ens atansem al seu costat esquerra, un plugim de fines gotes ens van mullant, i a mida que anem arribant al seu darrera, la quantitat d'aigua és més i més important; en aquest punt ens manetnim eixuts gràcies a les jaquetes de "goretex", però jo tinc els pantalons ben molls, i cada cop que vull prende una fotografia he d'eixugar la lent frontal de la meva càmera de les gotes d'aigua, per tal de poder enfocar i prendre la imatge


cortines d'aigua des de darrera de la cascada de Seljalandsfoss (Hamragardar, Iceland)
un cop arribem altre cop al cotxe, i després de canviar-me els pantalons ben xops per uns altres d'eixuts i deixar les jaquetes esteses a sobre de la resta d'e l'equipatge, reprenem la ruta que vam programar ahir al vespre, per dirigir-nos a un lloc de difícil pronunciació: Landmannalaugar, certament sembla més fàcil de dir-lo que no pas d'escriure'l, però proveu a fer-ho...

retrocedim per la N1 fins a Hella, on ens desviem per la 26, endinsant-nos per uns paratges erms, amb la visió de l'Hekla a la nostra dreta; aquest volcà que té el mal costum de fer una erupció aproximadament cada 10 anys des del 1970, manté en alerta els vulcanòlegs pel seu retard actual, la seva darrera explosió va ser el 2000...  
es va dir quan va esclatar el Eyjafjallajökull, aquest sí que és realment impronunciable, que l'Hekla podia fer-ho en un parell d'anys, ara se'n compleixin poc més de tres...

els camps immensos de lava coberta per molses raquítiques, que tot just donen un to més amable als colors quasi be negres, es perllonguen al llarg de kilòmetres seguint la ruta 26... més endavant prendrem el trencall de la 208, una de les moltes "gravel road" que recorrerem al llarg de la nostra estada; tot aquest territori sembla ser una gran central hidroelèctrica, de fet passem prop d'unes estructures des d'on surten unes de les poques línies elèctriques d'alta tensió que vam poder veure a tot l'illa, i que tenen una construcció ben senzilla i aparentment feble


el nostre 4x4 al costat d'una de les poques torres "d'alta tensió" que ens vam creuar (Sprengisandur, Iceland)
poc a poc anem avançant camí de lloc escollit, observant tots aquells indrets que ens són estranys i que ens recorden una mica els deserts coneguts...

al entrada del Reserva Natural de Fjallabak, tenim ben prop un cabalós riu de grans dimensions, ens hi aturem per observar-lo, i hi podem contemplar més mostres de flora islandesa, aquest cop però, encara no he sabut trobar el seu nom... (de moment)


una altra espècie vegetal, trobada al "desert" d'Sprengisandur (Landmannalaugavegur, Iceland)



un 4x4 travessa el desert d'Sprengisandur, camí de Landmannalaugar  (Landmannalaugavegur, Iceland)

un dels pocs vehicles que ens creuem en el nostre recorregut, més endavant ens vam creuar amb dues bicicletes que feien la ruta, i que ens van donar una sensació de gran fragilitat en aquests paisatges inavastables...



travessem la Reserva Natural de Fjallabak (Landmannalaugavegur, Iceland) 



paisatges solitaris a Landmannalaugar   (Landmannalaugavegur, Iceland)

arribats a Landmannalaugar, el lloc ple a vessar de tendes, auto caravanes, tot terrenys, bicicletes, motos... ens va semblar poc amable vist l'entorn on érem, tot i així vam cercar un lloc on muntar la nostra petita tenda, però rés ens va engrescar de manera suficient com per passar-hi la nit...

decidim, encertadament, reprendre el camí, però no tornant sobre les nostres passes, sinó fer la circumval·lació, seguint la 208, que d'ara en endavant sols és accessible a vehicles 4x4

fins aquí, tot i ser una "gravel", s'hi pot arribar de manera relativament fàcil amb un turisme, de fet en vam veure algun que van haver de deixar un parell de centenars de metres abans del càmping degut a que cal travessar un petit rierol per un gual d'uns 40-50 cm de fondària, travessar-lo per arribar-hi ens van donar la mida del que trobariem més endavant...


els paisatges responen a les expectatives, fins hi tot les superen (Landmannalaugavegur, Iceland)


les ovelles, dupliquen en nombre els islandesos... (Landmannalaugavegur, Iceland)


molses verd "fosforescent" a la zona sud est de de la ruta Fjallabak (Landmannalaugavegur, Iceland)

poder contemplar aquests paratges va ser una de les més meravelloses mirades de les que vam poder gaudir al llarg dels dies del nostre periple per Islàndia...

aigües transparents, terres negres, restes de congestes de neu, molses d'un color verd fosforescent que ens fan pensar en indrets "radiactius"... però que, segurament, tenen rel·lació amb l'aigua que les alimenta

el sender ressegueix la llera del riu Tungnáa, travessant els camps de lava de Nordurnámshraun, mostrant-nos racons d'una bellesa indescriptible, el nostre embadaliment no tenia fi... 

fins hi tot es va regalar una posta de sol... a 3/4 de 12 del vespre!


paisatges infinits, i guals que ajuden a creuar, camí de Kirkjubaejarklaustur  (Landmannalaugavegur, Iceland)


posta de sol camí de Kirkjubaejarklaustu (Landmannalaugavegur, Iceland)


 un racó creuet per un petit rierol, flanquejat per molses d'un ver lluent (Landmannalaugavegur, Iceland) *veure nota al peu


 creuant Kirkjubaejarklaustu (Landmannalaugavegur, Iceland)


lava negre vorejada de congestes de neu que encara no s'han fos (Landmannalaugavegur, Iceland)



el propietari d'aquest tot terreny, ens va regalar aquest pas pel gual... (Landmannalaugavegur, Iceland)



... un cop ha passat, el silenci ens envaeix de nou (Landmannalaugavegur, Iceland)



zona d'acampada d'Hollaskjoll (Landmannalaugavegur, Iceland)


aquest cop ens vam ultrapassar de llarg en el temps, la nostra arribada a Hollaskjól és de rècord!
passades les dues de la matinada la lluna plena contempla la nostra arribada, mentre nosaltres prenem un sopar calent abans d'anar-nos-en a dormir... tocades les tres!





nota: en aquesta tercera entrega, la foto del dia se la va endur les molses color verd "fosforito", la seva contemplació dona un no-sé-qué d'irrealitat al paisatge



dimarts, 13 d’agost del 2013

"Iceland..." (2/13)


...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts



gendarmes de roca de Reynisdrangur (Vik, Iceland) *veure nota al peu

segon dia de la nostra estada a Iceland...

comencem a "aclimatar-nos" al seu ritme horari, la foscor de la nit no existeix en els mesos d'estiu, així que, serà "normal" d'aquí en endavant sopar passades les onze del vespre i no anar a dormir abans de les dotze o la una de la matinada...

ara entenc algunes de les observacions i consells d'amics fotògrafs amb els que em vaig assessorar abans de venir...


església vista des del càmping (Vik, Iceland) 

ahir al vespre vam arribar a la zona d'acampada de Vik a les 23:50, així que després de muntar la nostra petita tenda en mig de dues "enormes" auto caravanes tipus pik-up que encara la feien semblar més esquifida, ens vàrem anar a preparar un sopar a l'edifici que on d'afegit de la cuina i menjador, aglutina la recepció i els banys...

la natura se'ns mostra en tota la seva cruesa (platja de Vik, Iceland)

després de voltar per Vik, i pujar a la seva església, decidim prendre direcció al Dyrhólaey, on tenim informació de poder observar i fotografiar una abundant colònia de diverses espècies d'ocells...

de fet des de la platja de Vik, mentre fotografiavem els penyasegats i els gendarmes rocosos de Reynisdrangur, en vam veure molts volant


exemplar en vol de Xatrac àrtic, " Sterna paradisaea"  (Dyrhólaey, Iceland)

poc abans d'arribar a l'aparcament existent a tocar del far, dalt del penyassegat, ens reben una munió de xatracs fent-se carantonyes i demostracions de vol...

deixat el nostre 4x4 aparcat, vam recórrer la zona per veure si aconseguíem algun altra ocell...

tot cercant els indrets des d'on fotografiar paisatge i ocells, ensopego amb espècie vegetal desconeguda, evidentment tota la flora islandesa ho és; aquesta flor em recorda una mica la del bruc, però tot just aixeca 10 cm de terra...

 exemplars de flora islandesa: bistorta alpina, "Polygonum viviparum"  (Dyrhólaey, Iceland)

sort de l'accés a la informació gràcies a la xarxa, si sabem fer una cerca acurada, podem aconseguir allò que ens interessa, si som capaços d'evitar perdre'ns pel camí...

be, deixem els exemplars vegetals  i anem per feina

des de dalt del penyassegat observem centenars de caparrons que surten de l'aigua, però els nostres objectius, un 100-400 mm i un 70-200 mm, tot i usar una lent multiplicadora 1,4 x, no ens permeten fer unes aproximacions prou bones per capturar algun exemplar...  

finalment podem arribar a un indret des d'on podem realitzar una captura mig convincent, per aconseguir-ne de millors haurem d'esperar...


exemplar solitari de fraret atlàntic, "Fratercula arctica" (Dyrhólaey, Iceland)

un solitari fraret semble tenir por de llençar-se a volar amb la resta de la colònia que és uns centenars de metres dins del mar, fent allò que més els hi agrada: banyar-se i capbussar-se a la cerca de peix fresc per menjar...

també vam poder observar un pare i les seves filles escrivint amb pedres a la platja una frase que em va donar bones vibracions...


Island 2013 escrit amb pedres a la platja, ens don la benvinguda  (Dyrhólaey, Iceland)

refem el camí i reprenem l'itinerari que havíem dissenyat, per adreçar-nos a una altra de les joies d'aquesta illa, una de les múltiples i espectaculars cascades que l'esquitxen per tot a reu...

Skogafoss! 



la impresionant cascada d'Skogafoss se'ns mostra majestuosa des de la distància (Skógar, Iceland)


62 metres de caiguda d'aigua, en un entorn que fa difícil poder-ne apreciar la seva magnitud, tan sols possible si ens hi posem a prop per tal de fer de referència visual...


la Toni i jo, fent de models (Skogafoss, Iceland)

una altra imatge de la cascada, sense nosaltres...


incipient arc de sant martí, que es forma a la base de la cascada (Skogafoss, Iceland)

el dia ha estat força esplèndid en tots els sentits, hem aconseguit veure llocs llargament esperats, i el temps es manté força be, alguns núvols i sol ens han acompanyat, i les temperatures són agradables, de moment Islàndia és generosa amb nosaltres...



nota: seguint la pauta marcada a la primera entrega i cada dia del viatge, aquest segon dia se'n du l'honor els gendarmes de roca de Reynisdrangur, realitzada des de la platja negra de Vik, Iceland