dimecres, 28 d’agost de 2013

"Iceland..." (5/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...


avui es hem aixecat d'hora per arribar a Skogafoss abans que no hi trobéssim massa gent, doncs aquesta cascada és un dels punts "calents" de l'illa, fins al punt que s'està intentant desviar el corrent de visitants a d'altres cascades properes... 

també s'estan fent intervencions per tal de protegir els indrets més freqüentats, fràgils de per sí, fins hi tot s'està parlant de taxes d'accés a les mateixes per reduir-ne la pressió... 

si ja de per si, la afluència massiva a llocs concrets de la natura en general, produeixen alteracions d'aquests llocs, quan es tracta d'indrets fràgils com aquestos, les agressions al territori poden trigar desenes i molt sovint centenars d'anys a recuperar-se...



una petita cascada camí d'Svartifoss (Skaftafell, Iceland)

sortim d'hora del càmping, sembla que de moment no hi ha gaire moviment, un senderó ben marcat s'enfila camí de la nostra destinació, segons ens diu el pal indicador, 45 minuts són suficients per arribar al nostre destí...

anem guanyant alçada, en total hem de fer poc menys de 200 metres de desnivell i uns 4 o 5 quilòmetres, però algunes aturades per prendre algunes fotos mentre pugem fa que finalment hi esmercem prop d'una hora, abans però podem gaudir-ne de lluny...



Svartifoss trenca la monotonia d'un paisatge "poc" atractiu aparentment (Skaftafell, Iceland)

personalment, aquesta primera visió d'Svartifoss va ser una mica decebedora, potser esperava altra cosa, però vaig pensar que calia apropar-se per veure si la seva contemplació de més a la vora em feia canviar aquesta primera percepció...



la cascada d'Svartifoss i les seves negres columnes de basalt (Skaftafell, Iceland)

arribem als peus del petit toll d'aigua que hi ha a la base del salt, el bosc de columnes de basalt amb les clivelles habitades de falgueres i molses ens envolten, un plugim de diminutes gotes d'aigua sura a l'aire, els pensaments que tot just fa uns minuts em feien pensar en una cascada poc agraïda, s'han esvaït... 



detall de l'esclat d'aigua als blocs de basalt (Skaftafell, Iceland) * foto del dia



tres mons junts: mineral, vegetal i aquàtic (Skaftefell, Iceland)



tubs d'orgue invertits de basalt, roca ígnia rica en ferro i magnesi, i especialment fotogènica (Skaftafell, Iceland)


finalment Svartifoss fa honor a la seva "llegenda", la seva contemplació supera les expectatives generades i compleix amb escreix el petit esforç que cal fer per arribar-nos-hi a la seva base...

no vull oblidar-me que vam arribar a aquest indret ben sols, i després d'una sessió fotogràfica totalment absort en prendre diverses imatges des de diferents anguls i tècniques, en donar-me la volta per tornar al camí em trobo amb un important grup de persones que estan fotografiant la cascada, i que de ben segur seré un punt de contrast a les seves fotografies...



andròmina voladora teledirigida que permet prendre imatges aèries... (Skaftafell, Iceland)


abans de reprendre el camí de tornada cap al càmping, doncs avui tenim una jornada atapeïda, ens deixa distrets l'arribada d'una parella francesa que duen a l'esquena una mena d'estructura en forma d'estrella que ens crida la atenció, en pocs minuts hi munta la bateria i la càmera "Go-Pro", una primera prova per assegurar l'estabilitat del conjunt, i... a volar!!!

varem restar bocabadats els 5 o 10 minuts que va durar el vol


exemplar de ... "Geranium sylvaticum", gràcies Jordi Bru (Skaftafell, Iceland)


impossible que passi un dia sense tenir un exemplar vegetal a la targeta de memòria de les nostres càmeres, n'hem vist molts de diferents, algun que vam dir que fotografiaríem... finalment es va quedar en això, en dir-ho; d'altres, se'ns van passar inconscientment... 

aquest país és tan extens i hi ha tantes coses a veure i gaudir-ne, que caldria una estada més extensa en el temps per... impossible, sempre hi hauria llocs, moments i detalls fugissers que se'ns escapolirien



 entre les bromes, es pot veure el cim de l'Havannadalshnúkur de 2109 m (Skaftafell, Iceland)

ja de camí, i tot just arrencar del càmping, aprofitem per apropar-nos fins els peus de la gelera de l'Öraefajökull des d'on podem observar la llengua graciar i la morrena terminal, i entre núvols el cim més alt de l'illa, l'Havannadalshnúkur...

observar aquestes masses enormes de gel, amb milers d'anys d'història atrapada al seu si, ens fa pensar en els problemes produïts per la nostra mala gestió dels recursos energètics, l'escalfament global es viu i es palpa en cada un dels racons de l'illa...



una imatge del gel que forma la llengua final de la morrena (Skaftafell, Iceland)



gendarmes de gel, anomenats "penitents" a la part mitja de la gelera (Skaftafell, Iceland)


ara sí, ara ja definitivament abandonem aquesta zona de la zona sud de l'illa per dirigir-nos cap a una altra, jo diria que molt més espectacular, si més no per la seva raresa propera al surrealisme... 

veure el llac de Jökulsárlón i els seus icebergs surant a la deriva camí de la sortida al mar donen uns sensació força estranya, i veritablement molt i molt fotogènica



glacial i llac de Jöjulsárlón (Jökulsárlón, Iceland)



xatracs àrtics volant davant dels "icebergs" de Jökulsárlón (Jökulsárlón, Iceland) * foto del dia



un altre xatrac volant entre blocs de gel a la platja de Jökulsárlón (Jökulsárlón, Iceland)



els blocs de gel un cop han sortit per la bocana del llac, queden a la deriva i s'avaren prop de la platja negra de Jökulsárlón, entre ells hi volen els xatracs a la recerca de peixos, mentre nosaltres podem gaudir dels seus vols rasants i els picats per submergir-s´hi a la seva recerca i captura...



bloc de gel de milers d'anys avarat a la platja (Jökulsárlón, Iceland)



es fa tard i malgrat que se'ns fa difícil deixar endarrere aquest lloc tant especial, hem de reprendre el camí cap a la nostra destinació, primer punt Höfn, on poc abans d'arribar-hi es produirà la primera de les tres anècdotes del nostre viatge...




camí de Höfn poc abans de la nostra primera anècdota del viatge (Myrar, Iceland)


mira que ens van avisar abns de venir-hi, mireu el nivell de benzina i no deixeu que baixi d'un quart de dipòsit...  

doncs be, sigui com sigui, creient que en tindríem prou per arribar a Höfn, i també potser entre d'altres coses, distrets per tot el que els nostres ulls ens mostraven, amb el cervell ple d'aquests paisatges sens treva, arribem a un dels molts ponts que travessen els deltes dels rius Hornafjardarfljót i Kolgrimaá, i ens aturem per deixar passar una currua de vehicles que ens venen de cara...

mentre ens esperem, i sense avís de la preceptiva llum de reserva, el nostre 4x4 comença a renquejar fins a turar-se, probo a endegar-lo un i altre cop sense resposta, no ens ho podem creure, patim l'avaria del "pobre"!

deixem passar els vehicles que tenim al darrere, i ho torna a probar, finalment es torna a endegar, però ens tornen a venir vehicles de cara, així que hem de deixar-los passar i altre cop... aturats, ara però no hi insisteixo, queden un vuit o deu kilòmetres fins a la benzinera més propera a Höfn, i decidim demanar que un vehicle ens hi porti per anar a carregar un parell delitres per arribar-hi

un primer vehicle que inicialment passa de nosaltres, es veu obligat a aturar-se per deixar passar un altre que ve de cara, recordem que per sort ens hem quedat aturats a la entrada d'un pont amb un sol carril de circul·lació, un cop aturat, no poden escapolir-se d'ajudar-nos i la Toni marxa amb ells a cercar una mica de benzina... de mentres em dedico a contemplar la majestuopsitat del que m'envolta

no ha passat ni mitja hora que la Toni arriba amb un altre cotxe, i una ampolla amb 2 litres de benzina, despés m'explica que en arribar a la benzinera, els francesos que l'han dut fins allí, s'ofereixen per tornar-la a portar però ella els hi dona les gràcies i els hi diu que ja s'espabilarà; li demana al de la benzinera una ampolla per poder carregar, i el mateix noi de la benzinera s'ofereix sense demanar-li per tornar-la fins on era jo; he de dir aquí que hem tingut poc contacte amb els islandesos, però sempre han estat amables i extravertits...

repostem els dos litres al dipòsit, i... m'havia deixat els llums encesos i ara la bateria ha fet figa, jod...! quina mala sort, per no dir una altra cosa; li demano a la Toni que es posi al volant i amb una petita empenta marxa endarrere ajudats per una lleugera pendent, el motor del nostre "Jimny" torna a funcionar; he de dir que aquest petit 4x4 s'ha comportat a la perfecció durant els 3330 km recorreguts tant per asfalt com per "gravel roads", o per les pistes "F" sols aptes per a vehicles tot terreny, travessant guals de fins a 50 cm de fondària



una des les múltiples cascades que ens acompanyen per una "gravel road" (Egilsstadir, Iceland)


arribem a Höfn i el primer que fem és omplir el dipòsit del cotxe, després anem al "super" de torn per comprar un parell de coses que ens fan falta pel sopar, i tot seguit reprenem la ruta direcció a Djúpivogur, poc abans d'arribar-hi prenem una "gravel", la 939, que ens escurçarà uns quants kilometres la nostra ruta, malgrat perdre en aquesta drecera, la contemplació d'una zona de fiords espectaculars

aquesta "gravel" la recorrem entre boires baixes un xic fantasmagòriques, que no impedeixen poder gaudir d'algunes cascades que solquen el recorregut; finalment arribem a Egilsstadir i ens sorpren la gran quantitat de vehicles que hi trobem, avui volíem pernoctar en un hotel i ens trobem que no hi ha ni una habitació lliure en tota la població, encara sort que en el darrer hotel trobem un recepcionista amable que ens doiu que un amic seu te un petit hotel a mitja hora de cotxe i que creu que té alguna habitació lliure... hi truca i se li il·lumina la cara per dir-nos que hi ha lloc, i que si volem ens fa la reserva, li diem que sí, i ens hi adrecem tot seguit havent però de circular amb una boira baixa i espesa que ens fa circular lentament malgrat les ganes d'arribar-hi...

finalment hi arribem tres quarts d'hora més tard, el lloc és encantador, el seu nom Svartiskógur crec recordar que significa "bosc negre"... ens ofereixen un bungalou que ens sembla una suite, després de quatre dies dormint en tenda, estem desitjant fer-ho en un llit convencional, parofitar per recarregar les bateries de les càmeres i els màbils, i també el del portàtil... 

una dutxa relaxant, un sopar reposat, i un son reparador ens deixarà com a nous per l'endemà... les imatges del dia pasen davant nostre recreant la visió de tot el que hem contemplat i les vicissituts que hem viscut...

uf! ha estat un dia intens des d'aquest matí a les 7 que ens hem posat en marxa... finalment ens adormint esperant l'endemà




nota: avui la imatge del dia se la disputen Svartifoss i Jökulsárlón, crec que faré una escepció i escolliré dues

3 comentaris:

Pilar Ribera Vallès ha dit...

quina passada de fotos, felicitats pel viatge i per tots els comentaris que hi fas, a Iceland t'haurien de fer un monument!
estare pendent de les properes entregues...

Lourdes Barceló ha dit...

Apaaaaa!!! Com devies gaudir entre tanta meravella...!!! Per fi ho has aconseguit, Ricard!
Enhorabona i gràcies per compartir el relat i les fotos!
Una abraçada,
Lou

jbmartorell ha dit...

Ostres Ricard, quines aventures!!! jjajaajja
Això si, m'agrada saber que cada dia vas fer algunes fotos de flors!!!
Una abraçada company!!