divendres, 29 de juny del 2012

"Èlia..."

la felicitat en persona... (balneari de la Fontcalda, Terra Alta)

aquest matí, cap a 3/4 de 9, fa 13 anys que va nèixer la petita de la casa...

13 anys...
en un sospir, vist i no vist, el meu bebito s'ha fet gran...
en aquesta foto encara no tenia els dos anys, i la seva mirada al mon era transparent i feliç...
ara segueix tenint aquesta mateixa mirada...

al vespre ho hem celebrat tots junts, sols hi ha mancat una de les germanes, l'Anna, que és a Irlanda, però ha estat "present" tota la vetllada...

gràcies Èlia!


"temps era temps..."

març de 1954... 

per més que me'l miro no m'hi sé veure...


poc més de cinquanta vuit anys han passat d'aquesta foto, algun dia m'he de posar a escriure alguna cosa amb cap i peus del que em produeix mirar-la, de moment sols és una imatge que recordo haver vist a casa dels meus pares, i més tard a casa de la meva mare...


des de fa poc més de tres anys era guardada, juntament amb algunes altres, amb les pertinences que vaig recuperar i endreçar, de casa de la meva mare quan la vaig dur a viure amb mi...


avui l'he "desenterrada" del seu son per il·lustrar una trobada d'amics...


curiosament, rés és per casualitat, avui, diada de sant Pere, fa 13 anys que va nèixer la meva filla petita Èlia...



dijous, 28 de juny del 2012

"mecenatge..."




una bona manera d'ajudar, i esponsoritzar, a un projecte de fotografia i natura

aquí el video del projecte...

http://vimeo.com/42143098


divendres, 22 de juny del 2012

"tot té una raó de ser..."

un dels nombrosos ràpels que confegeixen el descens del Barranc del Desferracavalls...
recorregut realitzat el 13 de gener de 2008


fa temps, quasi be cinc anys, va caure a les meves mans un escrit, un escrit significatiu; des d'aleshores el seu record m'acompanya sovint...
avui, mentre intercanviaba amb un company un seguit de comentaris tot recordant una activitat que vaig dur a terme el gener del 2008, ha tornat a aparèixer aquest escrit  en la agenda d'aquell any...
l'he cercat al disc dur, i... aquí el tenim, íntegre, tal com el vaig guardar el 4 de gener d'aquell mateix any, nou dies abans d'anar a fer la activitat que us deia, una de les fotos encapçala aquesta entrada...
gràcies José Luís! m'has fet recuperar un racó de la memòria, no oblidat, però sí amagat...
demà vaig a dinar amb un dels companys de la fotografia, en Gil@! 
fa més d'un any que no ens veiem, i fa un parell de setmanes vam quedar per anar a veure'l a Castelló amb altres dos companys comuns... 
us en adoneu de com tot està relacionat?
...
una paella, i un rosat del Montsant, o dos o tres... ens esperen!!! i també els records de les moltes batalletes junts, i de projectes futurs...


s@lut



...

Creem la nostra pròpia vida, trobem-la i després visquem-la.
Sovint les persones arriben a les nostres vides i tot seguit ens adonem de que això succeeix per algun motiu, per servir a algun propòsit, per ensenyar-nos una lliçó, per descobrir qui som realment, per ensenyar-nos la fi que hem d’assolir.
No sabem qui són aquestes persones, però quan fixem els ulls en elles, sabem i comprenem que afectaran la nostra vida d’una manera significativa.
Alguns cops passen coses que semblen horribles, doloroses i injustes, però en realitat entenem que si no ho superem, mai hauríem assolit el potencial, la força o el poder del nostre cor.
Tot en aquesta vida, succeeix per alguna raó. Rés és per casualitat o per sort; malalties, ferides. L’amor, moments perduts importants o simples bestieses, tot succeeix per provar els límits de la nostra ànima.
Sense aquestes petites proves, la vida fora una carretera acabada de pavimentar, suau i llisa. Una carretera directa sense rumb a cap lloc, plana còmoda i segura, però entelada i sense sentit.
Les persones que coneixem afecten la nostra vida; les ensopegades, les caigudes, i els èxits que experimentem, ens creen tal com som. Fins hi tot aprenem de les males experiències. Sovint, aquestes són més significatives per a les nostres vides.
Si algú ens fereix, ens traeix o ens trenca el cor, donem-li les gràcies, doncs ens ha ensenyat la importància del perdó, de a qui donar confiança i tenir més cura de a qui oferim els nostres sentiments.
Si algú ens estima, estimem-lo també, no per que ell o ella ens estimi, sinó perquè ens ha ensenyat a estimar i a obrir el nostre cor i els nostres ulls a les petiteses de la vida.
Fem que cada dia compti i valorem cada instant, i d’afegit aprenem tot el que puguem, doncs és possible que més endavant no tinguem la oportunitat d’aprendre-ho. 
Fes els possibles per conversar amb gent que no coneguis i amb qui mai no havies enraonat, escolta’ls i sigues ben atent.
Permetem-nos enamorar-nos, alliberem-nos i posem la mirada en un lloc ben alt. Mantinguem el cap alt perquè tenim tot el dret a fer-ho. Repetim-nos que som unes criatures magnífiques i creguem-nos-ho, si no creiem en nosaltres mateixos, ningú més ho farà tampoc.
Creem la nostra pròpia existència, trobem-la i seguidament visquem-la... no oblidem que “déu” te un pla meravellós per a cada u de nosaltres i estem obligats a descobrir-ho.
Autor desconegut

dijous, 21 de juny del 2012

"13 hores..."


per acomiadar aquesta primavera, de climatologia estranya, però amb una floració força espectacular malgrat els elements... 

comparteixo amb vosaltres el resultat d'una marató de més de tretze hores, que des de quasi be les 6 del matí fins passades les vuit del vespre, ens ha fet voltar per la vall de Tena a Osca, i la de Gabàs al departament dels Pirineus Atlàntics a França...

aquest era el cap de setmana...

sortida de sol al Portalet amb el Midi d'Ossau

primers raigs de llum al Gran Pic del Midi d'Ossau

una "Nigritella nigra" ens don la benvinguda, de bon matí...

ara una "Primula farinosa", el dia comença molt be...

els prats reben els primers raigs de sol del matí...

un camp de "Eriophorum angustifolium" a l'escalf del sol de primera hora del matí


primer pla de la "reina" de la festa, la "Cypripedium calceolus"...

un pla més proper on es mostra la delicadesa del "Eriophorum angustifolium" 

una espectacular, i ben guarnida "Orchis ustulata" ens don el bon dia...

una nouvinguda a la festa, la "Rynanthus pumilus"...

ara és el torn de la "Platanthera chloranta"...

Jordi!!! ara em cal ajuda "Plantago media"

una delicada "Silene vulgaris" mostra els seus estams i pistil al món...

ei!!! ens ha vist... ens mira i el mirem, també s'ha afegit a la festa...

un encara esplèndit exemplar de "Menyantes trifoliata", ens mostra la seva delicadesa...

una altra captura del mateix "Menyantes trifoliata", s'ho val... 

Jordi!!! aquí també em cal el teu ajut... "???"


a darrera hora me'n he adonat d'un oblit imperdonabl...
la flor de la "Veronica aphylla" no es podia quedar sense protagonisme...


aquest cop és una "Ajuga pyramidalis" la que ens mostra les seves particulars belleses...


un ombrívol indret boscà on les fades i els follets poden xipollejar esperant l'estiu, jo en vaig veure tres de fades...


una altra "Ajuga pyramidalis" observant les fades que xipollejaven al rierol proper...


de tant mirar al terra... ens oblidem dels "Fagus sylvatica" que ens protegeixen dels raigs del sol...


cal mirar més enllà per saber que, darrera els arbres, segueix havent més vida... 
Eva, aquesta va per a tu!


la esplèndida mola del Midi d'Ossau ens mostra el seu poder sota un verd coixí vegetal...


ara tornem a les belleses ran de terra...
una "Dactylorhiza maculata" ens rep prop de l'estany de  Bious Artigues...


altre cop em cal l'ajuda del meu bon amic, o potser aquest cop no...
crec que és un exemplar de "Petrocallis pyrenaica", estic encertat Jordi?


la boca ben oberta d'una "Pinguicola grandiflora" ens mostre les seves delicades textures...


la "Drosera rotundifolia" ens mostra les seves arts de cacera...
i la seva bellesa ran de terra, en mig de les mulleres turboses...


estem arribant a les darreres hores del dia, en fa més de dotze que pululem cercant la bellesa...
ara un nou individu, aquest cop és la "???", ens mostra les seves interioritats... 

un "Thalictrum aquilegiifolium" mostrant el seu plomall...

la tarda va arribant a la seva fi, el Midi es va cobrint d'una broma que l'envolta i li don un aire misteriós...

encara hi ha temps per seguir afegint més espèciments florals a la llarga jornada de recolecció fotogràfica...
benvinguda a la sèrie, la "???" no ens vol deixar marxar sense mostrar els seus encaixos de boixets... 

la vall i la tarda es resisteixen a deixar-nos marxar...
ara son les delicades flaires d'una "Gymnadenia conopsea" la que ens atrauen amb la seva fragància esquisida...

de la mateixa manera que el "Meconopsis cambrica" va tancant els seus pètals...

nosaltres ens anem recollint amb els ulls curulls de tanta esplendor i bellesa observada...
i som conscients de tota la que ens hem deixat!!! 

no vull acomiadar la jornada sense fer un darrer esguard al meu estimat Midi d'Ossau...
sap que hi hem de tornar, al seu voltant quedem racons i altres maneres de mirar-lo...


ha estat una jornada esplendida
la entrada volia anomenar-la "aquest era el cap de setmana..."
pero la realitat de la marató fotogràfica ha fet seu el titular
han estat tretze hores ininterrompudes de fotografia... 
però quasi be vint-i-una de vivències, i confidències, contínues...
de compartir bellesa i esperances, i de desigs...

gràcies Èlia i Toni, gràcies Eva, gràcies Nani i Diron... 
heu fet possible, i al mateix temps donat sentit a aquest cap de setmana, us estimo!



dimecres, 20 de juny del 2012

"fent temps..."

refugi dels Serradets i el circ de Gavarnie al darrera (Pirineus francesos)

avui, amb uns amics que han estat per aquests indrets espectaculars i aclaparadors, d'una bellesa parella a la seva majestuositat i grandesa, he recordat amb aquesta imatge del meu bon amic Paco, el primer cop que vaig veure aquest panorama que em va deixar bocabadat...


no era gaire lluny, en concret a la vall de Tena, als peus del Midi d'Ossau, a la recerca de la reina de les orquídies... i altres espècies florals


dissabte van ser 13 hores ininterrompudes de fotografia i contemplació de naturalesa exuberant i voluptuosa, prats, mulleres, rierols, boscs, muntanyes i valls... les vam poder recórrer amb la nostra mirada i deixar-ne constància amb els nostres objectius...


el resultat s'està coent poc a poc, cal ser pacients quan el que es captura és d'una gran bellesa, i les espècies són importants i tan abundants, que obliguen a ser acurat amb la selecció...


espero poder-vos-les mostrar en breu



dijous, 14 de juny del 2012

"Tao... (4)"

"El pesant és l'arrel del lleuger;
el quiet domina l'agitat.
...


seduint-se mútuament... 


...


Per això el Savi viatge tot el dia,
però no se separa del carro de les provisions.
Encara que estigui envoltat d'honors i de glòria,
viu en pau i pausadament.
¿Com pot el rei amb deu mil carros
obrar amb lleugeresa en l'imperi?
En la frivolitat, el Centre es perd;
en l'acció precipitada, es perd l'autodomini."


divendres pasat a les muntanyes de Prades, mentre intentava trobar noves "models" ...


jonça "Aphyllantes monspeliensis" 

dimecres, 13 de juny del 2012

"Malniu..."

camí de l'estany Malniu (Meranges, Cerdanya)

diumenge passat en el decurs d'una excursió matinal, que va finalitzar en un bany a les fredes aigües de l'estany de Malniu, vaig recordar altres estades per aquests paratges
el dia, com es pot veure a la foto, no acompanyava gaire per remullar-se, però el ritual es va complir, i la satisfacció i el benefici de les ablucions van ser satisfactoris...

és el tercer cop que hi pujo ens els darrers anys, l'agost del 2009, setembre del 2010, i aquest darrer cap de setmana, i vaig ser-hi un altre cop, al juliol del 2010, però no hi vàrem arribar, el fet de ser en el decurs d'un taller de flora pirenaica amb el mestre Oriol Alamany, no donava peu a fer-ho, i encara menys a prendre un bany...

mentre recorria el camí de tornada vers el refugi, on eren els nostres cotxes, vaig recordar el primer cop que hi vaig pujar, deuria ser la tardor del 1972... quaranta anys han passat!



"llunyà..."

al cim del pic de Madres, 2469 m (Capcir, Cerdanya francesa)


...
i no pas en els temps, que també!

darrers dies d'abril del 2008, una excursió al pic de Madres va marcar definitivament un canvi de rumb...
finalitzava una etapa dura i difícil, i en començava una altra...
no en sabia què m'esdevindria en el futur

han passat quatre anys i semblen una eternitat...
sols he volgut recordar un temps, quan ha aparegut aquesta imatge en el "calaix de sastre" en què s'ha convertit un dels meus discs durs fotogràfics...


nota: la foto me la va fer Cèlia, amb qui vaig compartir moments molt especials, bons, i també molt tristos... gràcies!

dilluns, 11 de juny del 2012

"somnis..."

núvols... (vall de l'Escrita, Pallars Sobirà)




eteris...


i a l'hora visibles i "consistents"...





dimecres, 6 de juny del 2012

"si ens aixequem..."

vessant nord serra del Montsant (Ulldemolins, Priorat)


dissabte sol a petar, però els auguris per diumenge eren "tenebrosos"...
durant la matinada va fer alguns rams d'aigua, en alguns indrets potser una mica més, s'anaven complint les previsions de mala estrugança...
malgrat les expectatives, un reduït grup dels que ens vam apuntar a la excursió, vam fer acte de presència, 2/4 de 9 del matí al càmping d'Ulldemolins...
després de parlar si pugem o no,  decidim que per tornar-nos-hi sempre tindrem temps, així doncs, ens dirigim cap a la ermita de sant Antoni, i prenem el camí (GR) de santa Magdalena, per enfilar-nos cap a la roca del Llençol, i el collet del Peret...
la xafogor fa que suem més del que era d'esperar, l'ambient és humit i relativament fresc, i l'esguard no ens permet gaudir del que ens envolta, això sí, el ritme es manté i l'horari es va complint; ara ens dirigim per dalt la carena cap al Pi de la Carabasseta, on fem una aturada per recuperar una mica de forces...
la nostra mirada vers el sud, ens permet arribar fins a la punta Pericana i el barranc dels Pèlics, i fins hi tot podem veure el comellar de l'Òs; i en algun moment albirem, llunyana, la roca Corbatera... 
vers el nord, els conreus i vinyes d'Ulldemolins, l'encinglat poble d'Albarca, i a la llunyania, la plana de les Garrigues...
reprenem la marxa seguint sempre la carena, fins a la Trona i els Pins Carrassers, des d'on podem observar el bell congost de Fraguerau, malmès per un eixelebrat que hi va calar foc ara fa pocs dies...
prenem camí des ponent fins un collet on es divideix en dos, un que va cap als Ventadors, lloc gens recomanable per a persones no avesades a transitar per muntanya i recorreguts exposats...
l'altra, el que avui farem, és l'anomenat grau de la Cornaleda, descens emboscat i dret que ens durà fins als "tres Juradets" i fins al GR que va paral·lel al riu Montsant fins l'Engolidor i la presa de Margalef...




els tres Juradets (congost de Fraguerau (parc natural de la serra del Montsant, Ulldemolins)



abans però fem una aturada per menjar i descansar una estona, ara ja duem quasi be quatre hores caminant, la xafogor per sort, ha baixat una mica, i el cel segueix tèrbol però la pluja es manté llunyana...
ens apropem fins el començament del grau del Ventadors per poder observar en tota la seva longitud el barranc dels Pèlics, la ja llunyana punta Pericana i encara més lluny la roca Corbatera; davant per davant tenim la Llibreria i el camí de la Pleta que la recorre per sobre; i, una mica més lluny, cap a ponent, el Pont Natural i el començament del barranc del Vidalbar...
pel camí que hem anat recorrent, algunes flors, poques, els albons han perdut les seves florescències i mostren el ventre inflat de fruits... 
però...
sempre hi ha sorpreses si mantenim l'ull viu i la ment alerta...




"Anacampis pyramidalis" o flor caputxina, dalt la carena del Montsant 


a qualsevol lloc ens poden regalar la vista uns preciosos exemplars d'orquídies, en aquest cas un parell de caputxines com els que vam trobar a recer d'uns pins...
comencem ara la baixada seguint el corriol del grau de la Cornaleda, que és ben rost, i va cercant, fent ziga zagues, esquivar els llocs més estintolats fins arribar als peus dels tres Juradets, que voltem per la seva base; d'aquí fins al camí principal ja no queda gaire be res, després, l'amplada i la planor ens acompanyaran fins a les Cadolles Fondes i la font de la Gleva...
arribar-nos fins a l'ermita de sant Antoni serà un passeig que ens obligarà, però, a un darrer esforç, caldrà remuntar els 150 m de desnivell que ens hi separen, sota, ara sí, un sol de justícia...
ha estat una sortida que va començar amb algunes desercions per dubtes degudes al "mal" temps, i que finalment ens va fer gaudir als que la vam fer...







dimarts, 5 de juny del 2012

"cinc de juny..."




no s'hauria de celebrar el dia mundial del medi ambient, això vol dir que és una excepcionalitat i no hauria de ser així...
malgrat això, no vull deixar passar la oportunitat de aportar una nota i una imatge...


cinc setmanes han passat des de que vaig capturar aquesta imatge... a vegades els fets et sorprenen i t'agafen descol·locat, una estada d'uns dies amb uns bons nous amics, em van permetre conèixer i recuperar indrets, alguns ja coneguts, però recorreguts amb una mirada diferent...
quatre dies de compartir natura i fotografia, donen per a molt... recórrer llocs desconeguts, endur-me algunes fotografies i sobre tot, un sac de vivències i convivències...

avui, cinc setmanes després, i amb la excusa del dia mundial del Medi Ambient, recupero una de les fotografies que vaig realitzar per vestir aquesta entrada...


divendres, 1 de juny del 2012

"tao... (3)"

"Orchys ustulata"
"El Tao que pot ésser expressat no és el Tao absolut.
Els noms que poden ésser dits no són els Noms absoluts.

"Dactylorhiza fuchsii"

El Sense Nom és l'orígen del Cel i la Terra.
L'Anomenat és la Mare de totes les coses.
Així, el qui s'allibera de la passió veu el Secret de la Vida.
El qui contempla la vida amb `passió en veu els resultats manifestos.

"Ophrys scolopax"

El Secret i les seves manifestacions són de la mateixa naturalesa.
Reben diferents noms quan es fan manifestos.

curraià blanc "Cephalantera longifolia"

Ambdós poden ésser anomenats el Misteri Còsmic.
El misteri dels misteris és la Porta del Secret de tota la vida."

Talictre tuberós "Thalictrum tuberosum"




refilar d'aucells...
brunzir d'abelles...
flaires d'aromàtiques...
aire pur...
escalf del sol...
llum...
...
la felicitat existeix
...
...
el Tao ho diu,
sols ens cal fer-ho present en totes les parcel·les de la existència, i és aquí, on rau la veritable dificultat!
cal, però, ser perseverants, a la fi s'aconsegueix...
a la llarga te'n deixa gaudir...
finalment pots arribar a ser un en Ell...

agraïment absolut 

"Phyteuma hemisphaericum"

albó de muntanya "Asphodelus albus"


nota: les paraules del principi corresponen al versicle I del "llibre del Tao"