dijous, 15 de març del 2018

"awake..." (despertar...)

...

dos anys "sabàtics" són molt de temps sense publicar rés; han estat motius molt diversos i variats, els que ho han generat;

deixar la vida laboral activa, trasladar el leu lloc de residència habitual, un cert desencís en seguir publicant aquest bloc, una certa pèrdua de activitat creativa...

potser aquest sigui el meu "awake"?...

en definitiva, per dir-ho ras i curt, poques o nul·les ganes de fer rés!

enguany vam començar l'any a Cava, petit poblet de l'Alt Urgell; 
mentre esmorzem, proposso d'anar a veure un racó proper del que em va parlar la meva filla Laia:

petit fulletó que ens entreguen en acabar la visita... 

truco per concertar una possible visita, i l'Esther ens diu que a les 12 ens espera per fer-nos una de guiada

recollim la taula i ens hi adrecem, és un quart de dotze i cal anar de Cava a Músser, que ès el poble on rau aquest enclau escultòric, tel·lúric, existencial, màgic... és difícil definir-ho!

travessem Músser i seguim un camí de carro en direcció oest fins trobar aquest rètol...
una de les montes "cares" ens vigila...
ens segueixen amb la seva mirada per arreu... 
fins hi tot, n'hi ha que ens fa ganyotes...
"is quod superibus est, sicut id, quod inferius est", que ve a dir...
"el que és a sobre, està per damunt, del que és a sota"...

què mires? sembla dir-nos aquest troll de tres ulls, mentre nosaltres observem el Cadí al fons...  
l'ull que tot ho albira... 
una mena d'espiral de la vida...
un cor "explossiu" tancat dins d'un espai quadrat...
un dels follets del bosc, ens pica l'ullet sense perdre'ns de vista... 
una cara de múltiples mirades... no saps mai quin ull t'esta mirant, o potser ho fan tots tres a l'hora! 
al final del recorregut, dalt d'un turonet, l'ull "diví" ens mostra el camí de la llum de l'entorn...


aquesta matinal feta el primer dia de l'any, ens va apropar a una visió ben diferent de l'entorn que este acostumats; 

aquesta zona, a cavall entre l'Alt Urgell i la Cerdanya, és una mena de terra de ningú, de fet l'indret té ben be un "peu" a cada comarca

com sempre, centenas de pensaments corren sense aturar-se prou temps com per fer-hi el niu i repossar... caldria aturar-se i permetre-ho, i fer-ho de forma conscient i activa

ens hi posem?