divendres, 26 de febrer del 2010

"febrer, lluna, catecolamines..."

"molins" (Conca de Barberà) / Olympus €-500 + Zuiko D 14-45 mm


¿com ens poden arribar a influir tot un seguit de circumstàncies sobre les que no tenim "control", en el nostre estat d'ànim?
hi ha moments que sembla que "totes" les forces del que ens envolta es conjuminen, al nostre parer, en contra nostra... però no és així!
els ritmes "vitals" que ens circumden, funcionen com els planetes, van navegant i descrivint òrbites, i definitivament, nosaltres sempre podem "escollir" si mirem el costat lluminós, o el fosc!

quina sort tenim!
sols ens cal mirar al nostre entorn i quasi be sempre, tot canvia de "color",
avui és un d'aquests dies, malgrat que contrariament a ahir, no ha fet gaire bo:

he vist volar ocells, fins hi tot un falcó,
he vist els camps de soja que verdegen,
he vist els ametllers florits,
he vist, en definitiva, que el bon temps s'acosta,
i amb ell...

dóna gust de veure com malgrat, o potser, gràcies a aquesta llum de tarda, podem contemplar:
camins, conreus, arbres, molins, núvols, muntanyes...

dimarts, 23 de febrer del 2010

"indolència..."

"bolet" (Irati, Navarra) / Olympus €-3 + Zuiko D 14-54 mm

aquella situació personal manifestada per:
"la manca de voluntad, energia o ànim per fer qualsevol cosa",
aparentment sense motiu, cosa que ho fa més perillós.
...

Quina és la raó per la qual, tenint la possibilitat de fer un munt d'activitats, ens quedem encallats pel fet de quedar-nos en "blanc" i no saber cap on tirar, què fer, on anar i el que és pitjor, sense esma de possar-hi remei.
Imagino que és la època de l'any, i la manca d'estímuls, la que sovint em deixa a la vora d'aquest estat d'ànim, passatger, però que a vegades es perllonga massa temps com per neguitejar-me i no patir-ne les conseqüències.
De segur que, en uns dies haurà minvat; i espero amb delir l'eclosió de les flors i el bon temps, per tornar a gaudir de la natura.



"l'angoixa és el vertígen de la llibertat"
Sören Kierkegaard

dissabte, 20 de febrer del 2010

"caliu..."

llar de foc (Montsant) / €-3 + 14-54 mm


Talment com la vida...
unes engrunes del que pot ser,
un llumí que pren,
un petit foc que s'encén,
una flama que creix,
un caliu que dona escalf,
i unes cendres que recorden allò que va ser;
així és la vida!

...
Avui, una persona m'ha recordat l'important que som els un pels altres, com el caliu, que si t'hi acostes, et dona el seu escalf.
Com som d'importants en la vida dels que ens envolten, no cal que siguem prop físicament, sols saber que hi som; i a l'inrevés, sovint no ens adonem de l'important que són els altres a la nostra existència.
Quants cops ens hem acostat a algú per sentir el seu escalf?
Quants cops s'han acostat a nosaltres per rebre'l?
Quants cops hem cercat unes brases i hem trobat sols cendres?
Em ve al cap aquella dita: “no sabem l'important que és algú, fins que el perdem”; i ara estic pensant en els nostres “vells”, aquells que van ser el llumí que va encendre les engrunes de la nostra vida, aquells que van cuidar la petita flama mentre anava prenent cos, aquells que van anar aportant “llenya” al foc de la nostra existència... aquells que, en definitiva, quan ja sols els hi resta un petit caliu, necessiten que els mantinguem recollits i a recer de que “cap” mal vent escampi el poc que resta del seu “foc”... què n'és de difícil conjuminar-ho tot plegat amb el dia a dia nostre.
Avui també, he pensat el que la vida m'ha anat donant, en cada moment, cada cop que tenia una cruïlla, cada cop que he dubtat... fins hi tot en les errades, i sobretot en les errades, m'ha posat al davant un nou camí que m'ha fet fàcil sortir del “mal pas”.
Recordo. Recordo tants i tants de moments! Estudis, amics, destinacions, coneixences, aprenentatges, errors, nous aprenentatges, nous errors... però sempre, sempre, com una mena de “fanalet” que albiro lluny o prop depenent de la necessitat o de la intensitat del fet o la situació, hi ha quelcom o qualcú que em "dirigeix" o em torna al camí; no sé qui és, o potser sí!
Oi?


Avui dedico aquestes reflexions, especialment, a aquells que van ser la meva flama: Magí, Joan, Pep, Remei, Bartomeu... i que d'alguna manera segueixen sent el fanalet del que us he parlat; i també, a aquells que avui per avui segueixen sent el caliu i l'escalf meu del dia a dia...
Gràcies! Gràcies per haver estat i seguir estant,
Gràcies també per ser-hi, i seguiu sent-hi!
Gràcies existència per fer-me-ho veure

dimecres, 17 de febrer del 2010

"vol majestuós"

voltor (Escuaín - Ordesa) / €-3 + ZD 50-200 mm

sembla que aquesta també es pot "salvar",
tan sols dues i amb força voluntat.

dubtes, sempre dubtes, en algun moment sobre el material emprat,
però un cop llegit l'article de Ken Rockwell "porqué tu cámara no importa",
he recordat que quasi sempre, el problema és el fotògraf,
sovint m'oblido dels meus inicis com a tal,
amb la meva "Super Capta", sols composava i disparava,
rés més!
certament millor material facilita la tasca, però no composa millors fotos.


enquadrant un 60% del fotograma, i mantenint el format (4/3)

dilluns, 15 de febrer del 2010

"refugi..."

collado Gordo (Nerín, Ordesa) / Olympus €-3 + Zuiko D 14-54 mm

...
silenci...

...
pau interior...

divendres, 12 de febrer del 2010

"guia en la tenebra"

Noss Head lighthouse (Wick - Escòcia) / Olympus €-3 + Zuiko D 50-200 mm
de dia estètic,
de nit vida,
sols saber que hi ets,
ja transmets serenor,
en la distància.
...
quants cops ens caldria tenir-ne un a prop a la nostra vida?
els vaixells saben que hi son i fan la seva singladura "tranquils",
i nosaltres? quins "fars" ens ajuden en la nostra?

dimarts, 9 de febrer del 2010

"fondalades"

darrers instants... (cuello Arenas - Nerín - Ordesa) / €-3 + 14-54 mm

massa tard!
com sempre, la llum és finalment la responsable de les bones, dolentes o mediocres imatges capturades.

de tornada de la excursió de pràctiques fotogràfiques del taller hivernal de Fotonatura, em vaig quedar amb aquesta composició de diagonals que vaig capturar sobre la marxa, malgrat la edició, no sóc capaç de treure'n més profit.
seguiré aprenent.

"voltor lleonat"

voltor lleonat (Añisclo - Ordesa) / €-3 + ZD 50-200 mm

de les moltes captures que vaig fer, aquesta és la única que crec que es pot mostrar...
quan em queda per aprendre, quantes hores d'espera em calen, i quantes fotografies més he de "cremar" per aconseguir resultats més interesants!

"camins d'aigua"

camí vell a Añisclo (Ordesa) / €-3 + Zuiko D 14-54 mm

camins que es creuen, aparentment sense barrejar-se,
però...
amb el temps, uns es dilueixen en els altres;
com nosaltres,
que ens creuem, i ens relacionem, i... sense voler,
ens impregnem del que ens aportem.

...
aquest cap de setmana sense anar més lluny, taller de fotografia*; noves coneixences, nous aprenetatges tècnics, noves sensacions... tots vam ser als mateixos llocs, tots vam fer les mateixes fotografies, cada u de nosaltres ho va veure amb ulls diferents, amb la seva mirada personal, però després... quan mires les imatges de tots, aprens maneres diferents de mirar la realitat, punts de vista més agosarats o més conservadors, mirades delicades al petit cosmos que ens envolta...


* http://www.fotonatura.org/cursos/detallecurso.php?categoria=3&curso=50

dilluns, 1 de febrer del 2010

"clarinet_2005"

"robat" pont dels Sospirs (Venècia) / Olympus iS1000 + Kodachrome 64

Aquesta imatge em du molts records i li tinc un especial "afecte"; tots nosaltres, "captors" de la llum, tenim sempre alguna imatge d'aquestes.
Curiosament havia "perdut" el seu rastre, i furgant pels arxius, me l'he trobat de sobte; la vaig utilitzar com a Nadala el mateix any (2005), i s'hi podia llegir:

"arriba un moment a la nostra existència,
que la contemplació de la bellesa que ens envolta,
és una forma extrema de gaudir de la vida"

...
ara com ara, segueixo pensant de la mateixa manera.