dimarts, 27 de novembre del 2012

"vintage..."

Harley Davidson, model WLA de 45" de 1942 (motor clàssic twin de 750 cc)

el darrer dissabte vaig quedar sorprès en veure aquesta meravella al "hall" de l'hotel Vela, a la entrada del restaurant Bravo

tan se val si t'agraden o no t'agraden les motos, la miris per on la miris, és una meravella, talment és una obra d'art mecànicament parlant

discreta però "diva", i visualment molt estètica, no pots passar pel seu costat sense mirar-te-la...

llàstima no tenir més temps per gaudir de la seva contemplació, especialment dels detalls constructius, i de les solucions i enginys emprats en cada un dels seus apartats: motor, xassís, suspensions, transmissió... 

en definitiva una joia mecànica la miris per on la miris!

el desig d'anar a fer una volt anaba per dins... (foto: Pere Lloveras)



dilluns, 26 de novembre del 2012

"camins i senders..."


boires a Irati...

camins de tardor...

senderes interiors...

un bon dia per recuperar unes imatges que esperaven sortir a la llum...
realitzades els primers dies d'aquest mes de novembre, han estat dins del blog reposant...

enguany la tardor és espectacular, i dic és, per que malgrat ser a tocar del desembre, hores d'ara els boscos encara tenen l'habillatge de colors taronges i vermells com si es resistissin a despullar-se definitivament a la espera de les hores crues i fredes de l'hivern...

cal seguir els senders i els corriols cercant...
o, senzillament gaudint de l'espectacle que envolta el viaranys que recorrem  

com quasi be sempre, l'espectacle més important el tenim durant el recorregut i no pas en l'arribada...

gaudim-ne, i preparem-nos per rebre els primers freds de l'hivern, i el mantell blanc de les precursores neus d'anguany...
que ens abocaran a una nova primavera... en una mena d'etern retorn als orígens...


divendres, 23 de novembre del 2012

"troballa..."

capsa de plaques "instantànies" a la gelatina de Bromur de Plata, del 1900 aproximadament

adjunto algunes imatges del paquet de plaques de vidre, 9x12, que hi havia dins, i que uns amics em van passar per tal d'escanejar-les...

parella "encantadora"

escena "familiar"

treballs a la hisenda...

una altra escena "familiar" (observeu el mapa...)

les donzelles de la casa... 

la família al complert, amb la hisenda al darrera

be, aquest és l'aspecte dels nostres avantpassats...

les fotos són, si fa no fa, i segons les pesquises que he realitzat, de fa un centener d'anys, aproximadament del 1905 al 1915...


dimecres, 21 de novembre del 2012

"... de la vida"

cristalls de sal sòdica (ClNa) a Cardona (parc de la muntanya de sal de Cardona, Bages)

dissabte, amb els meus amics de "tota" la vida, la colla que vam iniciar la nostra amistat en un llunyà curs de 1961-1962 als escolapis del carrer Balmes, vam fer una visita a la vila de Cardona...

és una trobada anual, una mena de cap de setmana on, lo lúdic, fa costat a lo històric, sense oblidar-nos de lo gastronòmic...

el darrer any, la trobada es va fer a la zona de Corbera d'Ebre, Villalba dels Arcs i la Fatarella... no cal dir que la memòria històrica era l'eix del cap de setmana

enguany, el poble escollit ha estat Cardona, segurament degut als esdeveniments actuals de la nostra història present, i la importància que va tenir la vila, i especialment el seu castell, en els fets històrics del 1714...

vam aprofitar per fer una visita al parc natural de la muntanya de sal, i una foto presa a aquesta indret és la que il·lustra aquesta entrada, la sal com a element de vida i de conservació, tant i tant important abans de la aparició del fred com a mètode per mantenir els aliments en bon estat, o com a medi de pagament, vet aquí el nom de "salari"...

he usat aquesta foto en al·legoria a l'altra sal de la vida que és la amistat, tant i tant important com a recolzament a les nostres tribulacions quotidianes

un cap de setmana que es converteix en una mena d'oasi on podem deixar anar el nen que encara corre per dins nostre, sabent que rés no surt d'aquesta mena de cercle "sagrat", i que mai serà emprat per fer-nos mal, massa anys junts sabent-nos...

el proper any, 2013, el nucli dur del nostre grup compleix una edat important: 60 anys!

60 anys, són per dret propi una xifra quasi be més important i interessant a l'hora, que la cinquantena... ho dic, per que estat elegit per organitzar la nostra trobada anual, el llistó és alt, cal escollir un indret que reuneixi "novetat", atracció cultural i lúdica, i que la gastronomia i l'entorn siguin prou encissadors i atractius... 




dimecres, 14 de novembre del 2012

"llums..."

 capvespre a la platja dels "flish" (Barrika, Biscaia)

darrerament em costa escriure...
em costa triar fotografies...
és com si una mena de mandra "vital" s'hagi arraulit en algun indret del meu ésser...
intento espolsar-me aquesta sensació de sobre, però el temps va passant...

tampoc vol dir que no faci res, no!
tot un seguit de projectes estan prenent forma,
potser tot plegat és un temps de coure-ls a foc suau... 
els guisats, sempre, necessiten temps, i anar fent xup, xup...

fins hi tot allò que em motiva, capturar instants lluminosos,
moments únics i irrepetibles, tots i cada un ho son,
certament els llocs, els moments, la estació de l'any... i també els ginys i les òptiques...
poden ser els mateixos, però els resultats finals mai ho son... hi ha els sentiments

ah! els sentiments... ufff!!!
com els "mesurem" els sentiments
sota quin paràmetre incloem a les dades "exif" de les nostres imatges...
avui, sense anar gaire lluny, he compartit una foto amb un amic que per motius personals complicats, ha marxat a viure a Cambotja...
com mesurem aquest valor afegit i el que reporta el record d'aquells moments...

estem vivint temps convulsos i complicats, 
la situació social, laboral, econòmica... és complicada, o ens ho volen fer creure,
n'hi ha que, com sempre, en sortirà enriquit i més "fort"... o potser no!
la realitat és que, com les idees que deia abans, s'està coent a foc lent i suau...
haurem de vigilar que tot plegat no s'enganxi... o encara pitjor, no sobreïxen!

s@lut


nota: les millors fotografies, com sempre em passa darrerament, han quedat a les meves retines i al calaix dels records...


dimecres, 7 de novembre del 2012

"vells racons, nous esguards..."

segueixen succeint-se les sortides fotogràfiques, i ara toca tardor...


paller dels d'abans... amb pal i tot

doncs be, com ja us vaig deixar dit fa uns dies, els boscos navarresos, que vesteixen les vessants sud dels Pirineus entre el port de Larrau i el de Ibañeta, entre Otxagavia i la colegiata de Roncesvalles, m'han permès realitzar unes captures interessants i diferents a les d'altres cops...

els paisatges poden ser els mateixos... l'esguard i el moment mai ho són!


riu Legarza, que bastia l'aigua per la fàbrica d'armes d'Orbaitzeta

vaig conèixer aquests boscos a l'estiu de l'any 1986; des d'aleshores hi he tornat molts altres cops...

faig solitari, "Fagus sylvatica", camí del Monte Urkulu (1424 m)

la primavera del 1988, i posteriorment, els anys 1999, 2006, 2009 i 2011, la meva estada a coincidit sempre amb la tardor...

totes les estades han estat diferents, mai he "vist"el mateix... tot i ser als indrets i racons dels altres cops, nosaltres mateixos tampoc som iguals avui que ahir, o un incert demà... 


cromlech de Organbide prop de la cova de Arpea

com deia Heràclit: 
"Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εἶμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν"
(Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som)...

arc de sant Martí vist des de l'alto de Ibañeta
eriçó "Erinaceinae
unes poques imatges d'un cap de setmana especial i diferent... 







nota:  un bon amic, el fotògraf de natura Iñaki Relanzon, a publicat el seu darrer llibre amb el títol: "Ordesa, las montañas de Celia"
si hi esteu interessats, fent clic a l'enllaç i amb una aportació de tan sols 12 € el podeu adquirir i rebre'l a casa vostra

dimarts, 6 de novembre del 2012

"tardor, finalment..."

ermita de la "Virgen de las Nieves", Irati (Nafarroa)

fa sis mesos em van dir per anar a aquest indret pel "pont" de Tots els Sants, indret al que hi estic venint quasi be cada tardor els darrers anys, i la meva resposta va ser: hi aneu tard!... 
finalment, m'he hagut d'empassar les meves paraules

al llarg de totes les meves estades a Irati, potser sigui aquesta la que fa sis o set, crec recordar que mai hi he anat tant avançada la tardor, i ja donava per fet arribar-hi amb els boscos literalment despullats dels seus vestits de tardor... fins hi tot vaig pensar en la possibilitat de trobar-hi neu...

però la natura té els seus propis tempos, i el cert és que em vaig sentir absolutament i al mateix temps gratament sorprès, per trobar els boscos amb uns colors impresionants i d'afegit, la conjunció d'un cap de setmana plujós hi va posar l'accent... allò que molts fotògrafs anomenem el "pebre" d'una imatge

ovelles "lachas" pasturant, Roncesvalles (Nafarroa)

espero pujar algunes altres captures realitzades al llarg d'aquest nou cap de setmana de natura i gaudiment