dimarts, 23 de desembre de 2008

"guggen"

museu Guggenheim (Bilbao, País Vasc)
Finalment vaig ser a la teva vora,
va valer la pena la espera,
no em vas defraudar,
vas complir amb escreix les meves expectatives,
em vas agradar,
tot el conjunt que t'envolta és acollidor,
la teva pell, que és dura!
quan ets prop sembla de satí,
el dia i la llum, perfectes,
gràcies!

dilluns, 20 d’octubre de 2008

"equilibri en companyia"

platja d'Agios Pavlos (Creta)

dues fites simbòliques,
en equilibri,
en un entorn amable,
calm, serè...

el mar, les roques, l'aire,
tot és en conjunció,
tot és natura,
tot és existència...

què lluny resten els records,
tanco els ulls i sento l'aire,
escolto el batec del mar,
la pell salada...
què prop, però, són les vivències...

"el joc dels abaloris"

conjunt de males o rosaris (Rethimo, Creta)
Com poden compartir espai: misticisme i vida quotidiana?
Com es pot ser fidel a una espiritualitat profunda i al mateix temps viure el dia a dia amb les seves misèries i paranys?
On es poden cercar respostes a preguntes que "no" en tenen?
Sovint, caldria que la vida ens concedís allò que desitgem, per saber valorar allò que hem aconseguit.
Malgrat això, l'etern neguit de la cerca del "quelcom més" sempre és present.

dimecres, 10 de setembre de 2008

les meves mans

rellotge astronòmic ajuntament de Praga


Sovint quan me'n vaig a dormir, penso mentre les guaito:
quantes coses que m'heu ensenyat,
quantes coses que hem fet junts,
quants cossos hem acaronat,
quants nins hem bressolat,
quants éssers hem guarit,
quantes lletres hem escrit,
quants...
algun dia restareu inerts,
al cap d'avall dels braços,
els "ulls" potser encara us veuran,
però la ment ja no us podrà manar cap feina,
aleshores...

i m'adormo pensant que encara demà podran fer allò pel que han estat ensinistrades, espero!

diumenge, 7 de setembre de 2008

"de granges i porcs"

explotació de porcs a l'Hostal Nou (Matasolana, Montsec)
Vull explicar-vos un compte, però cal saber que tot el que explico és cert, i ho he viscut en primera persona, dit això, podeu seguir.
En aquesta granja vaig exercir, en un moment de la meva vida força dur, com a granger...
La vagoneta del primer terme i els rails per la que es desplaça, els vaig construir amb les meves mans la setmana de sant Joan de l'any 1989, han passat quasi be 20 anys!
Hi vaig aprendre molt, sent com era i sóc: infermer; va ser dur, però no em va matar, i tal com diu el meu “amic”: “allò que no ens mata ens farà més forts”.
Hi vaig veure la que era la meva companya i ara segueix sent la meva amiga, ajudar-me a netejar aquesta cort amb un anell de brillants al dit que cada cop que el veia m'encegava, el que pot fer l'amor!
Han passat quasi 20 anys... els porcs no són els mateixos, ja n'han passat més de 50000 per aquesta granja, però la vagoneta i els rails segueixen sent-hi!
I del pinso? Què me'n dieu del pinso?
Cada dia hi avocava entre 2 i 3,5 tones; sí, llegiu be: entre 2000 i 3500 quilos de “p...”, perdó, volia dir pinso, en què estaria jo pensant. Fruit d'aquella època, van ser les meves lesions a ambdues espatlles de les que he estat intervingut el 2001 i 2003, ara el meu pols ja no és el que era, i sempre que puc cerco un lloc on recolzar la meva càmera i evitar com és el cas d'aquesta, un cert desenfoc per estar moguda.
Aquesta foto va ser feta el 02/04/2006 a les 12:31:34, feia poc més d'un mes que havia estrenat la meva flamant €-500; sempre que puc i soc prop de Vilanova de Meià, miro de passar per la "meva" granja i recrear-m'hi veient els garrins o els porcs, segons si son petits o prop de dur a l'escorxador, i veure que una feina que es va fer amb pocs mitjans però amb molta estimació pel que feia, encara ara serveix pel que va ser pensada.
L'amo de la granja encara ara està content, i m'ho agraeix, per allò que ell creia que no seria capaç de fer; he de dir que l'hi en demanaven més d'un milió de les antigues pessetes, de les de l'any 1989, per fer-li, el que jo li vaig fer li va costar seixanta mil!
Be companys, no valoreu la meva foto, de fet l'he penjada com a excusa per explicar-vos allò que la vida em va dur ara fa vint anys, i alguna cosa més!

dimarts, 2 de setembre de 2008

el cap de les Àgates


esculs de les Sirenes al cap de les Àgates (parc natural del Cabo de Gata, Almeria)


dies d'hivern compartits,
horitzons nous,
espais distints,
dies de llum
i d'aigua,
de sol
i de sal,
natura diferent...

"senzillesa"



A la vora d'un camí qualsevol,
quasi imperceptible,
lleugera,
sols cal mirar.

diumenge, 31 d’agost de 2008

"tardor a muntanya"



Ahir, la muntanya estava preciosa;
la neu, el cel, els rierols,
les fondalades amb els boscos vestits de tardor...
tot era poesia, tot era vida...
és allà on em sento viu,
és allà on hi tinc el cau,
és allà on em sento protegit;
és allà on, en definitiva sóc,
allà, hi és la vida,
aquí, la supervivència...
si algun cop he entès la diferència entre el ser i el estar,
és ara que la hi veig clara.

Bardamina, tardor de 2004

de llunyanies i enyorances...

barranc dels Desferracavalls (mont Caro, ports de Beseït)

la vida, o potser caldria dir la existència...
Llunyania d'aquell dia de setembre del 2006 en el que vaig triar un nou lloc on desenvolupar la meva professió i al mateix temps dedicar-me de manera més fàcil a les dues coses que més m'agraden: la natura i la fotografia.
La natura: el Montsant em permet recórrer tot un seguit d'indrets meravellosos, sovint desconeguts i canviants segons l'època de l'any, permetent-me blasmar per mitjà de la meva segona passió:
La fotografia: gràcies a ella puc expressar cada cop més la meva visió interior i captar moments i detalls, amb els que mostrar si és possible sentiments i estats d'ànim
Enyorança d'aquells dies passats en que recorria de manera lleugera indrets aeris del "meu" Pirineu: Aneto, Posets, Mont Perdut, Balaitous, Perdiguero, Pica d'Estats... tots els grans cims de la serralada, be, algun ha quedat per fer: Maladeta...
Avui sols ha estat un petit assaig...
s@lut

diumenge, 20 de juliol de 2008

"60 anys ben portats..."

Citroën 2 CV, al darrera el centre Georges Pompidou (París, França)

Felicitats pels teus 60 anys!



dilluns, 30 de juny de 2008

"Midi d'Ossau..." (vist des d'Ayous)

Midi d'Ossau des d'Ayous (Pirineus, França)
el que segueix és l'escrit que vaig publicar conjuntament al "blocdefotos"
---

Bon dia companys,
Aquí vaig ser fa una setmana i encara revisc les moltes imatges captades, feina tinc per seleccionar-les i compartir.
Com veieu, és un cim compost, el gran pic i el petit pic, no cal dir quin és cada un d'ells; dir-vos que la ascensió que vam realitzar es desenvolupa per tota la cresta que puja del coll de Peyreget estant, a la dreta de la imatge, fins al cim del petit pic. A la imatge queda ven identificada.
Dir-vos també que després de la meva deserció d’aquests dies, ahir la meva “petitona” va fer 9 anys i va aprofitar que era diumenge per fer-ho coincidir-hi la seva 1ª comunió, ja sabeu: acumulació de tasques i mobilització de la família...
Vull donar-vos les gràcies als que vareu ser a la trobada d’Ullastrell, sé que us van fer arribar  les meves salutacions personals, jo ja he rebut les vostres. Vull avançar-vos que estic treballant en una trobada de tardor al Montsant, he pensat en una trobada de cap de setmana per allò de la distància i per tenir més temps, bàsicament el dissabte es faria una excursió i el diumenge una visita a Siurana i a “Scala Dei”, segueixo treballant-hi.
Be companys, gaudiu de la visió més idíl·lica del Midi d’Ossau, la que es pot contemplar de la terrassa estant del refugi d’Ayous.

dimecres, 25 de juny de 2008

"aresta Peyreget..."

aresta Peyreget (Midi d'Ossau, Pirineus)


... al petit pic del Midi d'Ossau. 
Pas d'una de les cornises amb neu en la ascensió a l'aresta Peyreget, que finalment vàrem abandonar al peu del diedre final per fer-se tard i haver de desfer tot el recorregut de pujada.
Aquests són els companys Gil@ i Amàlia, va per ells!
Malgrat no reeixir en fer el cim, la jornada va ser un plaer de roca, neu i bones vistes de tot l'entorn: Balaitous, Gran Fatxa, Frondelles...
Segueixen encara presents a la meva retina, les imatges del paisatge i les flors que m'han voltat aquests tres dies de muntanya, seguiré compartint algunes d'elles amb tots vosaltres.

---
2012.03.02 / han passat quasi be quatre anys i encara mantinc les imatges a la meva ment...

dimecres, 21 de maig de 2008

"aigua va..."



cova de les Gralles (Capafons, Tarragona)
 estic recuperant uns antics escrits i fotografies que vaig publicar a "blocdefotos", una pàgina web de fotografia
com sigui que les dates de publicació no corresponen amb la actualitat, i per tal de mantenir coherència tant en la part d'equip, com en l'estat anímic de quan la vaig penjar, respectaré la data d'orígen de la entrada

---

Ahir vaig decidir que avui aniria a fer un volt per la cova de les Gralles, a Capafonts; hi vaig ser-hi ara fa poc més d'un any i era tot sec, és per aquest motiu que hi he volgut tornar per veure com havia influït les pluges d'aquests darrers dies.
No anava errat.

Aquest matí m'hi he anat i: aigua a dojo per tot arreu; per arribar-hi, m'he agut de barallar per la llera del rierol que desguaça el toll que hi ha sota mateix del salt d'aigua que salta els més de 60 metres que fa la cova d'alçada.

Fonts que feia més d'un any que eren eixutes brollaven aigua fins a vessar, els camins eren recorreguts en molts indrets per rierols... tot plegat un be de Déu!

Aquests són els petits plaers de viure en un indret on la naturalesa és mestressa i senyora!


dimarts, 20 de maig de 2008

"ja s'hi veu!"


bivac a l'aresta Ferbos (massís de Neouvielle, PN dels Pirineus)
Aquesta és la cara del meu company i millor amic "Gil@" quan va obrir els ulls després de passar la nit penjats de les cordes en una estreta lleixa, al fil de l'aresta Ferbos al pic dels Trois Conseillers, i des d'on vaig fer la foto del pic Long que vaig penjar ahir.


La veritat és que tot i passar una nit "del lloro" per la incomoditat del lloc, sempre la recordem com una de les millors que hem passat a la muntanya.

Què fa que passat el temps, recordem molt millor els bons moments per sobre de les "incomoditats" o "mals rotllos" que hi van associats a la situació?
I no ho dic per aquest moment en concret! Oi Gil@?

dilluns, 19 de maig de 2008

"bon dia..."


crestes il·luminades del Pic Long i Badet (massís del Neouvielle, PN dels Pirineus)

cal aclarir, que estic recuperant fotos d'un altre blog "públic" i he respectat tant la data com els comentaris de peu de foto...

---
Encara amb la "ressaca" de la celebració de la meva cinquantena fotografia penjada al bloc i veient que tot i els meus reiterats intents de que em féssiu fora, ho seguiré intentant amb una nova imatge que vaig fer en un vivac a 3000 metres, a l'aresta Ferbos del pic dels Tres Conseillers al massís del Neouvielle, al parc nacional del Pirineus a França; us en recomano la visita si algun cop sou per Aínsa i Bielsa, sols cal trespassar el tunel d'Aragnounet i baixar fins a Fabien on comença una carretera que us durà fins als llacs d'Oredon, Cap de Long i Aumar, als peus de tots aquests cims. Sols per anar-hi a passejar ja val la pena.



La foto va ser feta cap a 2/4 de 7 del matí i tot just il·luminava el pic Long, el més alt de tots, i a l'esquerra de la imatge, el Campvieil i l'Estaragne, tots ells de més de tres mil metres.

Aquest cop tampoc us en dono les dades, doncs és una diapositiva escanejada.

dilluns, 28 d’abril de 2008

"captaire..."

captaire en un carrer de Praga (República Txeca)


Un matí va arribar a les portes de la ciutat un mercader àrab i es va trobar un captaire mig mort de fam. Va sentir pena per ell i el va socórrer donant-li dues monedes de coure.

Més tard, els dos homes van tornar a coincidir prop del mercat.

Què has fet de les monedes que t’he donat? Preguntà el mercader:

I va respondre-li el captaire: Amb una d’elles he comprat pa, per tenir de què viure; amb l’altra m’he comprat una rosa per tenir per què viure!


dilluns, 21 d’abril de 2008

"serenor i gaudiment..."


Karolusmost  (Praga, república Txeca)


Bona nit companys "blocaires"
Gaudeixo molt compartint les meves fotos amb tots vosaltres, i encara més aprenent de les vostres imatges i comentaris, de nous punts de vista i noves maneres d'imaginar un enquadrament o una altra forma de veure la “realitat”.

Imagino que la major part de nosaltres estem aquí per això i per aprendre, una mica més cada dia, passar-ho be... però la veritat, la vida és massa dura allà fora com per que ens esbatussem aquí, al cap i la fi: “tots som aprenents, la nostra curta vida no ens dona per a més”, Charles Chaplin dixit!
Això be a tall dels darrers comentaris que estic llegint, i que no fam més que ficar el mal rotllo de fora aquí dins, i això sí que no em sembla ni be, ni bo.

Be companys, gaudiu de la posta de sol al Karolusmost de Pragha, on vaig, millor dir, on vam gaudir d'una estada meravellosa, i dir-vos que és una ciutat que ens permet passar-nos tot el dia amb la càmera a la cara!




dissabte, 22 de març de 2008

dijous, 20 de març de 2008

"llums de muntanya" (2/3 - Amitges)



Les agulles d'Amitges a la llum del crepuscle, hora màgica a muntanya!

dimecres, 19 de març de 2008

"llums de muntanya" (1/3 - Ratera)



llum crepuscular a l'entorn del refugi d'Amitges

fotografia publicada a:
http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/?seccio=noticies&accio=veure&id=29320&autor=187