Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Midi d'Ossau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Midi d'Ossau. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de juny del 2011

"esclat..."

Centaurea montana (vall de Tena, Osca)

avui he llegit una frase que m'ha fet pensar...



"hi ha persones que lluiten un dia i són bons; n'hi ha que lluiten un any i són millors; n'hi ha d'altres que lluiten molts anys, i són molt bons...
però n'hi ha que lluiten tota la vida, aquestos són imprescindibles!"
Bertolt Brech

quanta veritat i quina clarividència i percepció de l'èsser humà,

de l'èsser humà "bo"

és cert, és ben cert que el que cal és lluitar, lluitar per ser bons, per ser bones persones, per ajudar qui tenim prop...

per intentar fer més amable tot el nostre entorn...



"bellesa captiva"

Ajuga pyramidalis (vall de Tena, Osca)



petita i delicada, pot passar desapercebuda,
sota les bràctees violades i piloses, s'amaguen unes corol·les delicades,
que contrasten pel seu color blau intens,
el seu hàbitat natural son les pastures alpines

dimarts, 7 de juny del 2011

"primeres llums..."

midi d'Ossau (el Portalet, Osca)

primeres llums il·luminen les crestes somitals del Midi d'Ossau...

darrera d'aquesta imatge, idíl·lica, hi han sentiments retrobats,
sentiments de muntanyenc que mira enlaira i veu els "camins" recorreguts no fa gaire, encara recorda el darrer cop que, amb altres dos companys, Gil@ i Amàlia, va recórrer quasi be fins al cim del petit pic d'Ossau, el més punxegut dels dos; va recórrer dic, l'aresta Peyreget, recorregut elegant i valent, no pas massa difícil, per accedir a aquest cim dels Pirineus
el dia magnífic, no va ser el que va impedir fer cim, ni tan sols la tècnica, ni el cansament, a vegades hem de renunciar per ètica i per amistat...
aquest va ser el darrer "gran" recorregut d'alta muntanya que vaig realitzar, el cim, a escassos vuitanta metres de desnivell, va quedar per millor ocasió...
de moment no ha estat possible tornar-hi, i possiblement no hi torni, no vull dir segur, queda doncs com la darrera fita pendent...

des d'aleshores, ara fa tres anys, hi he tornat dos cops, aquests però no duia la motxilla amb cordes i piolet, aquests cops, duia uns altres estris: càmera de fotos, objectius i trespeus...

ara cerco una altra visió de la muntanya, de baix estant contemplo les belleses a ran de terra; de reüll però, segueixo mirant enlaira i recordo tants i tants moment viscuts, intensos i gravats a la memòria més interna del meu cervell, aquella que segur serà la darrera que perdi; la intensitat de les vivències i dels sentiments viscuts, el compartir amb companys jornades maratonianes d'alta muntanya, el seguir a fil d'aresta les grans fites dels gegants dels Pirineus, han deixat un solc inesborrable...

aquesta imatge sintetitza quasi be tot el que sento quan miro, veig, contemplo, els dos mons que més he estimat: les muntanyes, i la natura; encara sort que la fotografia em permet seguir gaudint d'ambdues; d'una banda puc recuperar i a l'hora gaudir, vells records de les incursions a les meves estimades muntanyes, i de l'altra em permet seguir-ne gaudint tan sols sigui en "terra ferma"...

gràcies Pirineus, gràcies pel que meu donat, he sigut i segueixo sent feliç podent recórrer les valls ara, tant com els cims abans, puc considerar-me un ésser afortunat...

s@lut!

dimecres, 1 de juny del 2011

"Iñaki's team" (vall de Tena i d'Ordesa)

"Iñaki's team" a Ordesa (foto: Jordi Garcia)

aquest és el grup amb el que darrerament surto a entorns de natura a fer fotografia...
no hi som tots, alguns per uns motius o altres no van poder assistir aquest darrer cap de setmana,
cap de setmana que va ser especial per molts motius...
d'entrada, per la companyia d'Iñaki Relanzon, sense ell segurament no existiriem,
la assistència a un curs que va impartir al febrer de 2010, va fer que coincidíssim en Manel, en Jordi G i jo mateix, en un taller de Fotonatura a Ordesa...
posteriorment, al maig del mateix any, i gràcies a un curs de fotografia de viatges, dut a terme en un entorn natural privilegiat, el Montseny; amb classes maratonianes de 3 i 4 hores, organitzat Eva, i amb Iñaki com a docent, va fer que la major part de nosaltres ens coneguèssim...
al setembre, vam tornar a coincidir a la Cerdanya; aquest cop, la escusa va ser un veritable taller de fotografia de natura: nocturna a Eina amb circumpolars incloses, excursió al llac de Malniu, pujada a prat d'Aguiló fotografiant el Cadí...
d'aquí en endavant, ens vam consolidar com a grup, i amb objectius diferents: delta de l'Ebre, cap de Creus, Montseny, la Mussara, Montsant, Matarranya... hem anat confegint un grup d'amics que compartim la afició a la fotografia i a la natura, i també i més important, neguits i riures
be, retornant al fil inicial, i a la vista d'aquesta fotografia de grup, en la que es pot copsar la felicitat general del moment, es pot dir que va ser deguda a molts motius...
el primer ja l'he dit, el "bos" és amb nosaltres, i això ens fa sentir "importants"
la segona, poder capturar fotogràficament parlant, exemplars de flora molt especials i rars, fins al punt que un d'ells, està permanenment vigilat per un grup de tècnics de natura
tot seguit cal destacar el fet de gaudir d'un entorn absolutament encissador: la vall de Tena amb el Midi d'Ossau a la seva capçalera, i el massís de los Infiernos de centinella...
l'endemà, a la vall d'Ordesa: tozal del Mallo, Gallinero... i excursió a les cascades que hi ha a poc més d'una hora de camí de la zona d'aparcament "la Pradera"
les cascades de Arripas, de la Cueva i del Estrecho, formen part, finalment, del nostre "viatge comú" i col·lectiu...
en un altre ordre de coses, i no menys important, no tant pel fet per ell mateix, va ser compartir tots junts una jornada de futbol com és la de lafinal de la "Chamions", on el Barça va fer una demostració d'allò que sap fer molt be: "ser fidel als propis principis", o com diu el seu darrer eslogan: "el valor de tenir valors"...
així doncs, no és gens estranya la felicitat general dels integrants de la sortida... i he volgut compartir-ho!

de tornada, al cap vullen nous reptes: paissatges de Pirineus, brama del Cérvol...

s@lut

nota:
drets d'esquerra a dreta: Ricard, Antonio, Iñaki
a terra en el mateix ordre: Montse, Jordi B, Jordi G, Dori, Claudi, Jessè, Manel, Nani, Júlia i Eva

dilluns, 30 de juny del 2008

"Midi d'Ossau..." (vist des d'Ayous)

Midi d'Ossau des d'Ayous (Pirineus, França)
el que segueix és l'escrit que vaig publicar conjuntament al "blocdefotos"
---

Bon dia companys,
Aquí vaig ser fa una setmana i encara revisc les moltes imatges captades, feina tinc per seleccionar-les i compartir.
Com veieu, és un cim compost, el gran pic i el petit pic, no cal dir quin és cada un d'ells; dir-vos que la ascensió que vam realitzar es desenvolupa per tota la cresta que puja del coll de Peyreget estant, a la dreta de la imatge, fins al cim del petit pic. A la imatge queda ven identificada.
Dir-vos també que després de la meva deserció d’aquests dies, ahir la meva “petitona” va fer 9 anys i va aprofitar que era diumenge per fer-ho coincidir-hi la seva 1ª comunió, ja sabeu: acumulació de tasques i mobilització de la família...
Vull donar-vos les gràcies als que vareu ser a la trobada d’Ullastrell, sé que us van fer arribar  les meves salutacions personals, jo ja he rebut les vostres. Vull avançar-vos que estic treballant en una trobada de tardor al Montsant, he pensat en una trobada de cap de setmana per allò de la distància i per tenir més temps, bàsicament el dissabte es faria una excursió i el diumenge una visita a Siurana i a “Scala Dei”, segueixo treballant-hi.
Be companys, gaudiu de la visió més idíl·lica del Midi d’Ossau, la que es pot contemplar de la terrassa estant del refugi d’Ayous.

dimecres, 25 de juny del 2008

"aresta Peyreget..."

aresta Peyreget (Midi d'Ossau, Pirineus)


... al petit pic del Midi d'Ossau. 
Pas d'una de les cornises amb neu en la ascensió a l'aresta Peyreget, que finalment vàrem abandonar al peu del diedre final per fer-se tard i haver de desfer tot el recorregut de pujada.
Aquests són els companys Gil@ i Amàlia, va per ells!
Malgrat no reeixir en fer el cim, la jornada va ser un plaer de roca, neu i bones vistes de tot l'entorn: Balaitous, Gran Fatxa, Frondelles...
Segueixen encara presents a la meva retina, les imatges del paisatge i les flors que m'han voltat aquests tres dies de muntanya, seguiré compartint algunes d'elles amb tots vosaltres.

---
2012.03.02 / han passat quasi be quatre anys i encara mantinc les imatges a la meva ment...