dimecres, 1 de juny del 2011

"Iñaki's team" (vall de Tena i d'Ordesa)

"Iñaki's team" a Ordesa (foto: Jordi Garcia)

aquest és el grup amb el que darrerament surto a entorns de natura a fer fotografia...
no hi som tots, alguns per uns motius o altres no van poder assistir aquest darrer cap de setmana,
cap de setmana que va ser especial per molts motius...
d'entrada, per la companyia d'Iñaki Relanzon, sense ell segurament no existiriem,
la assistència a un curs que va impartir al febrer de 2010, va fer que coincidíssim en Manel, en Jordi G i jo mateix, en un taller de Fotonatura a Ordesa...
posteriorment, al maig del mateix any, i gràcies a un curs de fotografia de viatges, dut a terme en un entorn natural privilegiat, el Montseny; amb classes maratonianes de 3 i 4 hores, organitzat Eva, i amb Iñaki com a docent, va fer que la major part de nosaltres ens coneguèssim...
al setembre, vam tornar a coincidir a la Cerdanya; aquest cop, la escusa va ser un veritable taller de fotografia de natura: nocturna a Eina amb circumpolars incloses, excursió al llac de Malniu, pujada a prat d'Aguiló fotografiant el Cadí...
d'aquí en endavant, ens vam consolidar com a grup, i amb objectius diferents: delta de l'Ebre, cap de Creus, Montseny, la Mussara, Montsant, Matarranya... hem anat confegint un grup d'amics que compartim la afició a la fotografia i a la natura, i també i més important, neguits i riures
be, retornant al fil inicial, i a la vista d'aquesta fotografia de grup, en la que es pot copsar la felicitat general del moment, es pot dir que va ser deguda a molts motius...
el primer ja l'he dit, el "bos" és amb nosaltres, i això ens fa sentir "importants"
la segona, poder capturar fotogràficament parlant, exemplars de flora molt especials i rars, fins al punt que un d'ells, està permanenment vigilat per un grup de tècnics de natura
tot seguit cal destacar el fet de gaudir d'un entorn absolutament encissador: la vall de Tena amb el Midi d'Ossau a la seva capçalera, i el massís de los Infiernos de centinella...
l'endemà, a la vall d'Ordesa: tozal del Mallo, Gallinero... i excursió a les cascades que hi ha a poc més d'una hora de camí de la zona d'aparcament "la Pradera"
les cascades de Arripas, de la Cueva i del Estrecho, formen part, finalment, del nostre "viatge comú" i col·lectiu...
en un altre ordre de coses, i no menys important, no tant pel fet per ell mateix, va ser compartir tots junts una jornada de futbol com és la de lafinal de la "Chamions", on el Barça va fer una demostració d'allò que sap fer molt be: "ser fidel als propis principis", o com diu el seu darrer eslogan: "el valor de tenir valors"...
així doncs, no és gens estranya la felicitat general dels integrants de la sortida... i he volgut compartir-ho!

de tornada, al cap vullen nous reptes: paissatges de Pirineus, brama del Cérvol...

s@lut

nota:
drets d'esquerra a dreta: Ricard, Antonio, Iñaki
a terra en el mateix ordre: Montse, Jordi B, Jordi G, Dori, Claudi, Jessè, Manel, Nani, Júlia i Eva

8 comentaris:

Fotografía de Naturaleza ha dit...

Molt macos hem quedats tots, una imatge per recordar bons moment, el bé que ho vam passar fotografiant la natura, una abraçada

ric@rd ha dit...

gràcies Júlia!
una abraçada per a tu també
fins aviat

ROSA DE CYAN ha dit...

Si que heu quedat macos i se us veu feliços. Està molt bé això d'haver configurat un grup compacte en valors i interessos, que us permet fer coses i gaudir-les a fons.
Salut, encert i endavant.
Una abraçada.

ric@rd ha dit...

Gràcies Rosa!
certament, és una sort, gaudir de la fotografia, la natura i la gresca en grup...
ah! i al vespre també vam gaudir del 3-1 de la final...
pa, i circ!
què li farem, som humans...
s@lut

Pere Soler ha dit...

Feu molt de goig tots plegats!
Si que us heu ajuntat un bon grup, espero que lo del peu no sigui res Ricard.

Salut i Visca el Barça!

ric@rd ha dit...

sí, tens raó, ens hem ajuntat un grupet d'eixelebrats!
a veure si et pots escapar un dia, tenim pendent fer alguna cosa per les teves terres, hi vam ser al desembre, cap de Creus, la Escala i la Garrotxa, hauríem de pensar en el Pirineu o la serra de l'Albera que desconec
i el peu... paciència, primer va ser el genoll esquerra, i ara que començava a arreglar-se, au, sant tornem-hi!
s@lut

Unknown ha dit...

Som, perque jo tambe em sento part,,,,una veritable panda de FRIKKIS,,,,,,,,,pero, no cambio per res del mon aquestes sortides amb tots vosaltres, les rialles, el dormir poc, els vespres de jarana com a les colonies del crios,...si es que en el fons tots som uns nens que gaudim del que ens agrada i de un grup de bona gent !
Un peto a totes,,,,,i a vosaltres dons res de petons que us agraden,,,,jajaja

ric@rd ha dit...

gràcies Ramon, jo també em sento be amb tots vosaltres...
i pels que no venen, ells s'ho perden!!!
s@lut