dimarts, 24 de desembre del 2013

"Nadal... Vida!"

...

pot semblar poc escaient, però quan vaig escoltar a l'Estrella Morente cantant-la...
senzillament em vaig estremir!

si voleu escoltar-la, feu clic

i la lletra...
pur sentiment 


Potser em deixin les paraules 
o potser em deixeu vosaltres 
o només els anys em posin 
a mercè d’alguna onada, 
a mercè d’alguna onada. 
Mentre tot això m’arriba, 
que a la força ha d’arribar-me, 
potser tingui temps encara 
de robar-li a la vida 
i així omplir el meu bagatge. 
Mentre tot això m’arriba... vida, vida! 

Encara veig a vegades, 
de vegades veig encara 
els meus ulls d’infant que busquen, 
més enllà del glaç del vidre, 
un color a la tramuntana. 
M’han dit les veus assenyades 
que era inútil cansar-me; 
però a mi un somni mai no em cansa, 
i malgrat la meva barba 
sóc infant en la mirada. 
A vegades veig encara... vida, vida! 

Si em faig vell en les paraules, 
si em faig vell en les paraules 
per favor tanqueu la porta 
i fugiu de l’enyorança 
d’una veu que ja s’apaga. 
Que a mi no m’ha de fer pena, 
que a mi no em farà cap pena 
i aniré de branca en branca 
per sentir allò que canten 
nous ocells del meu paisatge. 
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida! 

Si la mort ve a buscar-me, 
si la mort ve a buscar-me 
té permís per entrar a casa, 
però que sàpiga des d’ara 
que mai no podré estimar-la. 
I si amb ella he d’anar-me’n, 
i si amb ella he d’anar-me’n, 
tot allò que de mi quedi, 
siguin cucs o sigui cendra 
o un acord del meu viatge, 
vull que cantin aquest signe... vida, vida! 

Potser em deixin les paraules 
o potser em deixeu vosaltres 
o només els anys em posin 
a mercè d’alguna onada, 
a mercè d’alguna onada. 
Mentre tot això m’arriba... vida, vida! 
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!


Bon Nadal 
aprofito per desitjar-vos-els a tots...
ens veiem l'any vinent amb nous projectes




dijous, 12 de desembre del 2013

"Vallparadís..."

...

ahir em van convidar a anar a un aguait que hi ha dins del parc urbà de Vallparadís...

en sabia de la seva existència pel Grup de Fotografia del Centre Excursionista de Terrassa

ara fa una any, des del CET es va fer una proposta a la direcció del Parc per tal de poder instal·lar-hi un petit aguait per poder fer fotografia d'ocells, aprofitant una zona que inicialment havia estat parcel·lada com a horts urbans, i que ara han quedat erms...

a quarts d'11 ens hi vam adreçar, i després de fer una mica de "gardening", les males herbes arrivaben a tocar del petit bassal que serveix d'abeurador, i provocaven el recel dels ocells que evitaven acostar-s'hi...

passada una estona en silenci, que ens va permetre observar de lluny, un tudo, alguna cota fumada, diverses garces una mica més allunyades, un parell de carboners... 
i els més agosarats, i descarats: les cueretes blanques i els mosquiters comuns, entraven i sortien de la zona com per casa seva, i tan sols dirigien esguards de reüll o de cara, als trets en ràfega de les nostres tres càmeres

tot seguit el mosquiter donant-se un bon bany...


brrrrr... què freda (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

... però com m'agrada (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

ben net per tot arreu (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

apa-l'hi! (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

a eixugar-me, i a punt per tot el dia (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)


i aquí la cuereta blanca abeurant...


hola!!! (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)


sembla que és freda... (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

uhmmm... (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)

què bona! (parc urbà de Vallparadís, Terrassa)


espero poder-hi tornar aviat, la experiència ha estat profitosa
un parell d'espècies diferents en un parell d'hores, amb expectatives de que siguin unes quantes més, donen ganes de tornar-hi!






dimarts, 3 de desembre del 2013

"somniar..."

...
tot i que l'encapçalament no s'adiu gaire a l'entrada, sí és perfecte pel que fa referència a la fotografia que l'il·lustra...



el darrer dissabte vaig ser a Girona per poder ser a dos esdeveniments importants... 
en ambdós ens reuníem un grup d'amics, diferents però...

en el primer, un grup d'amics ens trovàbem per celebrar, de nou, un dinar de germanor aprofitant que s'apropa el solstici d'hivern...

abans d'anar a dinar, vam fer un vol per la zona "vella" de Girona, al cap i la fi, el restaurant era ubicat al barri del call, així doncs sols calia fer una curta passejada des d'on vam deixar els cotxes...

en u dels carrers pel que vam passar, just darrera de l'Onyar, i entre el pont de Pedra i el pont de les "Peixateries velles", em va cridar la atenció en un primer moment, un escrit "blanc sobre negre", a sota d'un munt d'ampolles...

de més prop vaig veure que dins de cada ampolla hi havia una imatge i un nom, cada una d'una destinació diferent, com una mena de missatge dins d'una botella, de nàufrags urbanites...

cada un dels "missatges" volia poder ser, sub liminalment, el "shangri-la" dels que hi passàvem pel davant...


"viatjar és l'únic que compres que et fa més ric..." ("Jet-lag", Girona)


seguint el fil del que us deia, després de dinar i d'una bona sobretaula, un passeig per la catedral i els carrers del voltant, uns quants comerços més ens van cridar la atenció...

un d'ells de roba íntima femenina, lluïa models...
un altre que obria les portes, rescatava de l'emparedament, les voltes d'un vell claustre, i sota els peus, podíem observar el que havia estat un pou, i l'antic terra amb restes de ceràmica i d'altres, entre les que destacava una bala de canó de la guerra amb els francesos...

...
tocava reprendre el camí per tal d'arribar a l'hora al segon esdeveniment del dia, en aquest cas es tractava d'una festa d'aniversari...

50 anys d'un dels integrants de "l'Iñaki's team", van ser la excusa perfecte per retrobar-nos una part important del grup, i veure que el temps no passa enbades...

malgrat tot, vam poder recuperar part de les nostres històries, i fins hi tot, pensar en alguna sortida, però... que lluny queden aquella dies que es va formar un grup d'eixelebrats amb ganes de passar-ho be, tenint l'excusa perfecta per ver fotografies...  tempus fugit!





dimarts, 26 de novembre del 2013

"onomàstica..."

...


aquest anys ha estat una any de dates importants...
molts dels meus amics han complert xifres "rodones"...

la major part la seixantena...
d'altra banda no és estrany tenint present que també és la meva edat...

d'altres la cinquantena...
també estrany tenint present la meva...

a tomb de què be aquest preàmbul, pensareu...
ara vaig!

fa uns dies les dues filles d'un dels meus millors amics, al que sempre he considerat com el meu germà aquell que mai he tingut, em van demanar que escriguis unes paraules per a incloure en un mural o pòster, com ho preferiu, amb una frase que fes referència a quelcom que m'agradés d'ell...

les paraules van sortir ràpides, sense dubtar gens...
són aquestes...


"60 anys... i més de 50 junts!!! 
escolapis, excursions, handbol, Arnedillo, guateques, esquiades... i a seguir!!! 
i els 70... 
i els 75... 
i els 80... 
i els...  
apa-l'hi, tens al davant els millors anys de la teva vida!!! 
una abraçada del teu amic/germà" 
 
amistat, felicitat... (Piera, març de 2005)


Guillermo, avui és el teu aniversari, aquest matí m'has dit que no et "senten" gaire be...

eo! que som vius, i encara ens en queda molta "guerra" per davant...

tu i jo sabem de les moltes hores junts, 
de les moltes confidències fetes, 
dels molts neguits i dubtes vitals i existencials... 
sense anar més lluny en la nostra conversa d'aquest matí, ne'm parlat d'alguns d'aquests dubtes....

tu i jo sabem, que aquestes quatre paraules sols són una pinzellada superficial del que hem compartit, ara podria afilerar un darrera l'altre els molts moments viscuts... 
tan se val, no cal fer-ho, amb aquestes escarides paraules queda quasi tot comprés...

aquest vespre les teves filles et faran un regal...
em sap greu no poder ser-hi per veure com et canvia la cara, 
com tot de cop et corren infinitat d'imatges i moments pel teu cap, 
com, en definitiva, se't fa una mena de nus a la gola que no et deixa respirar...

som vius...

seguim endavant...

una abraçada ben forta germà!


ric@rd



dimecres, 20 de novembre del 2013

"dol..."

...





acompanyament en el dol

en un comiat sense opció de rencontre, sempre queden mots no dits, mots que difícilment podran ser escoltats pel destinatari, la qual cosa ens provoca "dolor"... 
el dol és aquell espai de temps que ens permet asserenar la nostra ànima, i posar en ordre sentiments i records...  
cal prendre distància

aquests mots els hi vaig escriure a una amiga no fa gaire, 

volien ser una mena de bàlsam per la pèrdua d'un familiar molt proper i important... 
però amb qui tenia "dificultats" de relació...

en certa mesura, com que les coneixia aquestes dificultats, d'alguna m'eren properes...

conec els sentiments que es deriven d'aquesta dificultat de congeniar, o de mantenir una relació cordial, amb qui és important per a un mateix, si més no en el meu cas...

rellegint el text, no sé fins a quin punt o me'l feia a mi mateix, sabent de ben segur que sorgirà el moment, tard o d'hora, i sentiré no haver pogut "endreçar" la situació...
la vida fa íntims a desconeguts, i desconeguts a la pròpia carn...

...

sé que algun dia, hauré de recuperar aquesta entrada, però fa dies que vull "endreçar-la" en aquest arxiu vital que se'n diu "bloc"...
avui ho faig acompanyat d'un foto feta avui mateix...










dimecres, 13 de novembre del 2013

"Cava..."

 ...

enguany estem assistint a un temps tardorenc ben estrany...

el temps, amb unes temperatures elevades, enganya la natura...
algunes plantes, desorientades, tornen a florir...
els fongs i bolets, en no rebre l'aigua benfactora, no obren les seves ombrel·les...
molts arbres, estan perdent les fulles sense haver-se vestit amb els colors que tant ens agraden...
i, ho fan, per allò que tècnicament s'anomena estrès hídric, nosaltres en diem manca de pluges... 



els verds intensos d'una falguera... al Cadí (Cava, Pirineus)

sequera i calor ens estan mostrant una tardor... potser dir contra-natura és un xic fort, però és força proper a la realitat...

fa dues setmanes vaig ser a Cava, un petit poble de l'Alt Urgell...

aquestes són algunes de les poques imatges que vaig arribar a fer-hi...



colors de tardor... al Cadí (Cava, Pirineus)

remors de tardor... al Cadí (Cava, Pirineus)

llums de tardor... al Cadí (Cava, Pirineus)


quasi tots els que anem a la natura per la tardor, desitgem veure allò que s'espera i que jo anomeno els colors "caran d'ache", recordant aquelles capses de colors, de llauna, de la nostra infantesa... 



escorça i desenfoc... (Cava, Pirineus)

avui, 13 de novembre, al Priorat, hem estat a 23º C... 

cal fer cap comentari?






dilluns, 28 d’octubre del 2013

"Iceland..." (13/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...

Reikiavik...

sortim d'Akranes a 2/4 d'11, en direcció a la capital d'aquest país, la carretera, la "1" com no, ens hi condueix...

 veiem al mapa que per estalviar una volta al fiord, pren la directa cap el mar, i amb sorpresa ens trobem amb un túnel d'uns 5 km, que crec és l'únic tram de peatge a tota l'illa... 

ens costa la increïble xifra de 1000 isk, o sigui uns 6 €, vam recordar inmediatament el peatge del nostre túnel del Cadí... sense comentaris

anem parlant i veient com ens apropem a Reikiavik, i de cop, sense adonar-nos-en, ens trobem en mig dels carrers de la ciutat, sense saber ben be com ni de quina manera, desemboquem davant per davant del "Viking ship"...

la sort segueix i hi podem aparcar just al costar del monument, la qual cosa ens permet contemplar-lo i fotografiar-lo amb tranquil·litat



"the Viking ship", de l'escultor  Jón Gunnar Árnason, també anomenat "the Sun voyager" (Reikiavik, Iceland)

des d'aquí, podem veure no gens lluny l'edifici de l'Harpa, el monumental i guardonat Centre de Conferències i Saló de Concerts de Reikiavik...

Harpa, el guardonat Concert hall & Conference center islandès (Reikiavik, Iceland)


ens hi adrecem i l'observem per fora, per la zona del moll nàutic, l'aspecte del conjunt és impresionant, el recobriment de vidre exterior sembla reproduir la pell d'una truita "arco iris"...



far a la bocana del port esportiu de Reikiavik (Reikiavik, Iceland)



interior del palau de congressos, es pot observar la estructura hexagonal "basàltica" (Reikiavik, Iceland)


un cop dins, segueix la seva espectacularitat, vidre i acer, reproduint els hexàgons de les colades basàltiques, modernitat pels quatre costats que li han atorgat el "Mies van der Rohe" del 2013...



vista exterior de l'Harpa, el llorejat palau de congressos (Reikiavik, Iceland)


un cop vist aquest dos monuments, són quasi be les dues de la tarda, recordem que no havíem confirmat la nostra estada al guesthouse, i com no tenim el telèfon, decidim dirigir-nos-hi directament i aprofitar per dinar...

arribem al G&G guesthouse a Keflavik, i ens reben els seus propietaris, un matrimoni gran molt agradables, que ens mostren les instal·lacions i el nostre dormitori...

descarreguem tot el que duem al Jimny, i el deixem en perfecte estat de revista per entregar-lo demà al matí... amb una mica de pena, doncs ens ha permès recórrer tots els racons de l'illa sense cap queixa ni cap entrebanc, la empresa que ens el va facilitar, be, volia dir llogar, va ser Go Car Rental 

després de fer un bon àpat, i haver-ho endreçat tot deixant-ho preparat per demà, decidim anar al "Blue Lagoon", una mena de parc temàtic on donar-se un bany en aigües termals i fer una mascareta de llot blanc depuratiu per la pell, dic amb tota la intenció lo de "parc temàtic" per diversos motius, però especialment pel cost de la entrada que s'ha de pagar directament en euros, 40 € per ser més exactes, si ho diguessin en corones islandeses la xifra podria ser escandalosa, 6500 isk...  

un preu que em recorda massa al d'una entrada a Port Aventura, o a un forfait d'una estació d'esquí... 



llac proper al "blue lagoon" (Grindavik, Iceland)

port d'accés al parc temàtic del "blue lagoon" (Grindavik, Iceland)

pedres cobertes pel fang blanc de sílice, "blue lagoon" (Grindavik, Iceland)

el cap sud-oest és a l'extrem de la península de Reykjanes (Grindavik, Iceland)


darreres fotos fetes al nostre fidel "jimny" sota la mirada del far de Reykjanestá (Grindavik, Iceland)


far de Reykjanestá (Grindavik, Iceland)


de tornada cap a Keflavik, el cel d'Islàndia ens acomiada amb aquest "pastís"  (Hafnir, Iceland) * foto del dia




un cop hem fet el "turista" en el més ampli sentit de la paraula, bany, aplicació de fang silici a la cara i braços, la espifiada de mullar-nos els cabells… 

pel que diuen de les propietats d'aquest fang silici, que nosaltres vam poder constatar, la seva aplicació a la cara i altres parts de la pell, produeixen una mena de "peeling" que deixa el cutis fi... però els cabells acaben com un fregall d'espart!

després d'aprofitar les propietats, i les possibilitats de l'àrea termal, els banys de vapor, la sauna, la dutxa freda… vam decidir que ja n'hi havia prou, i que aniríem a fer un recorregut fins el far de Reykjanestá i tornar cap al nostre quarte general a sopar i acabar de recollir i endreçar les bosses de viatge…

ai!!! encara ens quedava una darrera anècdota, i aquesta és sonada…

de camí de tornada cap a casa, passem per un "kentucky" per comprar alguna cosa de sopar, i quan reprenem la marxa caiem en la compta del parany que nosaltres mateixos ens hem parat; tal com us he explicat abans, en arribar al G&G guesthouse al migdia, hem descarregat tot el que dúiem al cotxe, i quan dic tot, vull dir tot, tot… inclosa la documentació, els mapes, les guies, les fulles impreses amb les reserves… 

sols ens vam endur al "blue lagoon", la tovallola, el banyador, les sabatilles de bany i la càmera de fotos! la resta va quedar tot a l'habitació del guesthouse…

així doncs, en sortir del "kentucky" ambles aletes de pollastre calentes, i arribar al barri, ens en adonem que no sabem quin carrer hem d'anar a cercar per tal de trobar casa nostra; després de donar dues o tres voltes per la zona que ens semblava que era, i veient que no trobem rés que ens recordi el lloc, ens decidim a entrar a la comissaria de policia per preguntar, no vam trobar cap altra opció, i encara sort que vam recordar el nom de la casa, B&B guesthouse el dia d'arribada, i G&G guesthouse el dia de la partida… tot i així, no va ser fàcil, semblava que els policies no sabien on era aquesta casa, i no va ser fins passada una bona estona que a algú d'ells se li va encendre la llumeta i ens va marcar en un petit mapa el lloc, que va resultar ser a menys de 3 minuts a peu!

aquesta va ser la darrera anècdota del viatge, cap d'elles va ser enutjosa, més aviat van servir per posar una mica de "pebre" a la nostra estada a Islàndia

després de sopar, i un cop enllestides les tres bosses que havíem de facturar, i endreçar tot l'equip fotogràfic a les motxilles, vam prendre una xocolata calentona mentre fèiem una cigarreta guaitant les poques estrelles que es poden veure sota d'un cel blau intens, que manté claror de dia malgrat ser poc més tard de mitjanit…


el recorregut de tota l'illa va tenir tretze etapes, tot i que el viatge va durar mig dia més, fins l'endemà que vam agafar l'avió, encara queda una darrera entrada que serà l'epíleg i colofó del mateix






nota: aquest cop la foto del dia la dedico al cel d'Islàndia





dimarts, 15 d’octubre del 2013

"Iceland..." (12/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...



avui ens dirigim a Snaefellsness...

però abans, la penúltima anècdota del viatge...

com us explicava en les anteriors entrades, un cop recorregut Látrabarg, havíem decidit tornar prop de l'embarcador del ferri, per tal de no anar amb preses, i patint, a l'hora d'embarcar...


pantalons eixugant-se, bateries carregant-se, cafè i cigarreta, mentre fem temps... (Bardaströnd, Iceland)


doncs això, que tal com havíem decidit, vam anar a pernoctar al càmping que hi ha tot just a 7 km de l'embarcador on hem d'agafar el ferri, al matí ens vam aixecar sense preses, l'hora de ser al ferri eren les 12:00, la sortida la té programada per les 12:15 hores; així doncs, no hi havia gaire pressa...

com deia, ens vam aixecar, vam esmorzar i tot seguit recollir-ho i endreçar-ho tot, un altre cop, dins del petit Jimny, i per aprofitar el temps, vam fer bugada i vam posar a carregar les bateries de les càmeres i del portàtil... mentrestant, vam fer un cafè i una cigarreta tot recordant diferents moments del viatge, especialment la jornada d'ahir a Látrabarg...

tot d'una la Toni em diu, quina hora és?

collons!!! són les 11:55 i d'aquí cinc minuts hem de ser a l'embarcador!!!

d'una revolada, entro dins del barracó on s'estan carregant portàtil i bateries, ho agafo tot i li dono a ella per que ho aguanti fins arribar al ferri...

arrenquem i penso, no! ho confirmo, que va ser l'únic dia que vaig infringir el límit de velocitat...

a les dotze sortíem per la porta del càmping, i al petit 4x4 li vaig esprémer tot el que podia donar... 100 km/h, i fins a 120 km/h! sols cal dir que vam fer els 7 km  que ens separaven de l'embarcador en poc més de cinc minuts...

vam ser els darrers d'arribar, be, els darrers no! encara va arribar darrera nostre una moto BMW R1200GS, i un altre cotxe, però tot just pujar a bord, i enfilar-nos fins a coberta, el ferri va salpar...

ens en vam sortir força be de la nostra badada, una altre per explicar!



... per arribar just a temps (Brjánslaekur, Iceland)


encara en va arribar un més tard, com es pot veure darrera del Jimny  (Brjánslaekur, Iceland)



bandera de la companyia que fa el servei de ferri entre Brjánslaekur i Sttykishöfmur



bandera islandesa batuda pel vent durant la travessia del fiord de Breidafjördur


detall a coberta... 

quasi tres hores de travessia donen per molt, mar un xic rissada, però que no feia balancejar el vaixell, en tot aquesta estona, vam tenir temps de fer algunes fotografies, recordar l'ensurt de poder haver perdut el ferri, preparar una mica de menjar, repassar els mapes i organitzar el recorregut de la tarda, fer la llista del menjar que ens calia comprar pels dos dies d'estada a l'illa que encara ens queden...



Grundarfjördur, camí d'Snaefellsjökull (Kirkjuvellfoss, Iceland)


Snaefellsjökull (Kirkjuvellfoss, Iceland) 

aquesta es pot dir que va ser la única parada que vam poder fer en tota la circunval·lació per la punta més externa de la península d'Snaefellsness...

vam tenir uns vents aterridors, ens vam creuar amb una caravana bolcada i destrossada, un turisme que també havia bolcat després de perdre el control i estavellar-se contra les roques... encara més endavant una altre caravana havia aturat el seu viatge i els propietaris l'havien literalment estacat a terra amb tensors...

a nosaltres ens sacsava com si fóssim un bri de fenc fins al punt que en algun moment vaig arribar a pensar que ens bolcaria a nosaltres també... 

per ajudar a mantenir-nos a la carretera, vaig activar la tracció integral com si fóssim en una pista de terra, i amb una marxa curta, vam seguir endavant


vist així l'Snaefellsjökull, es compren la idea del Jules Verne (Kirkjuvellfoss, Iceland) * foto del dia


aquesta visió ens va obligar a aturar-nos-hi, no podíem pas marxar d'aquest indret sense obtenir unes imatges, encara que poc acurades per les condicions, del con volcànic protagonista de la novel·la del Jules Verne "viatge al centre de la terra"

realment, veure les colades de lava petrificada, transmeten una sensació de potència devastadora que el vent que estàvem suportant, encara ho magnificava més...

per molt que ens ho proposem, les imatges que il·lustren aquest fet, no poden transmetre ni de bon tros aquesta sensació de petitesa i fragilitat


  con volcànic i colada de lava de la darrera erupció de l'Snaefellsjökull (Kirkjuvellfoss, Iceland)


un cop van poder fugir de la zona batuda pel vent, i aquest es va apaivagar fins a convertir-se en suportable, ens vam trobar de front en aquest nou salt d'aigua, aquest cop inesperat...

Svödufoss, una preciosa cascada que deixa caure les seves aigües de manera esmicolada, al llarg dels tres grans graons; el darrer d'ells d'una colada de columnes basàltiques...



salt d'aigua esmicolada per les ràfegues de vent d'Svödufoss, mullen els seus peus basàltics (Rif, Iceland)

inicialment teníem la intenció de quedar-nos a dormir a Borgarnes, però el lloc triat era ple, i no en vam trobar d'altre, així que vam decidir arribar-nos fins al càmping d'Akranes molt ben considerat a les guies, en podem donar fe; el lloc i les condicions d'aquest establiment, així com la amabilitat de la recepcionista, són exemplars... sols un petit però, el vent seguia actiu, i ens va donar la murga mentre sopàvem; més tard, quan ja érem dins la tenda va seguir bufant i bufant...

abans vam poder contemplar una espectacular posta de sol, així que es va acomplir allò que diu la dita: 

"cel rogent, pluja o vent!"



posta de sol amb la quasi difosa silueta d'Snaefellsness a l'horitzó... (Akranes, Iceland) 


el viatge va tocant la seva fi, demà anirem a Rejavík, la capital, darrer dia d'estada a aquesta illa meravellosa i encisadora...



nota: la foto del dia, sens dubte, és la del con volcànic d'Snaefellsness