dimarts, 15 d’octubre del 2013

"Iceland..." (12/13)

...
tretze dies contra rellotge...
amb el temps a favor...
i 3330 km recorreguts...



avui ens dirigim a Snaefellsness...

però abans, la penúltima anècdota del viatge...

com us explicava en les anteriors entrades, un cop recorregut Látrabarg, havíem decidit tornar prop de l'embarcador del ferri, per tal de no anar amb preses, i patint, a l'hora d'embarcar...


pantalons eixugant-se, bateries carregant-se, cafè i cigarreta, mentre fem temps... (Bardaströnd, Iceland)


doncs això, que tal com havíem decidit, vam anar a pernoctar al càmping que hi ha tot just a 7 km de l'embarcador on hem d'agafar el ferri, al matí ens vam aixecar sense preses, l'hora de ser al ferri eren les 12:00, la sortida la té programada per les 12:15 hores; així doncs, no hi havia gaire pressa...

com deia, ens vam aixecar, vam esmorzar i tot seguit recollir-ho i endreçar-ho tot, un altre cop, dins del petit Jimny, i per aprofitar el temps, vam fer bugada i vam posar a carregar les bateries de les càmeres i del portàtil... mentrestant, vam fer un cafè i una cigarreta tot recordant diferents moments del viatge, especialment la jornada d'ahir a Látrabarg...

tot d'una la Toni em diu, quina hora és?

collons!!! són les 11:55 i d'aquí cinc minuts hem de ser a l'embarcador!!!

d'una revolada, entro dins del barracó on s'estan carregant portàtil i bateries, ho agafo tot i li dono a ella per que ho aguanti fins arribar al ferri...

arrenquem i penso, no! ho confirmo, que va ser l'únic dia que vaig infringir el límit de velocitat...

a les dotze sortíem per la porta del càmping, i al petit 4x4 li vaig esprémer tot el que podia donar... 100 km/h, i fins a 120 km/h! sols cal dir que vam fer els 7 km  que ens separaven de l'embarcador en poc més de cinc minuts...

vam ser els darrers d'arribar, be, els darrers no! encara va arribar darrera nostre una moto BMW R1200GS, i un altre cotxe, però tot just pujar a bord, i enfilar-nos fins a coberta, el ferri va salpar...

ens en vam sortir força be de la nostra badada, una altre per explicar!



... per arribar just a temps (Brjánslaekur, Iceland)


encara en va arribar un més tard, com es pot veure darrera del Jimny  (Brjánslaekur, Iceland)



bandera de la companyia que fa el servei de ferri entre Brjánslaekur i Sttykishöfmur



bandera islandesa batuda pel vent durant la travessia del fiord de Breidafjördur


detall a coberta... 

quasi tres hores de travessia donen per molt, mar un xic rissada, però que no feia balancejar el vaixell, en tot aquesta estona, vam tenir temps de fer algunes fotografies, recordar l'ensurt de poder haver perdut el ferri, preparar una mica de menjar, repassar els mapes i organitzar el recorregut de la tarda, fer la llista del menjar que ens calia comprar pels dos dies d'estada a l'illa que encara ens queden...



Grundarfjördur, camí d'Snaefellsjökull (Kirkjuvellfoss, Iceland)


Snaefellsjökull (Kirkjuvellfoss, Iceland) 

aquesta es pot dir que va ser la única parada que vam poder fer en tota la circunval·lació per la punta més externa de la península d'Snaefellsness...

vam tenir uns vents aterridors, ens vam creuar amb una caravana bolcada i destrossada, un turisme que també havia bolcat després de perdre el control i estavellar-se contra les roques... encara més endavant una altre caravana havia aturat el seu viatge i els propietaris l'havien literalment estacat a terra amb tensors...

a nosaltres ens sacsava com si fóssim un bri de fenc fins al punt que en algun moment vaig arribar a pensar que ens bolcaria a nosaltres també... 

per ajudar a mantenir-nos a la carretera, vaig activar la tracció integral com si fóssim en una pista de terra, i amb una marxa curta, vam seguir endavant


vist així l'Snaefellsjökull, es compren la idea del Jules Verne (Kirkjuvellfoss, Iceland) * foto del dia


aquesta visió ens va obligar a aturar-nos-hi, no podíem pas marxar d'aquest indret sense obtenir unes imatges, encara que poc acurades per les condicions, del con volcànic protagonista de la novel·la del Jules Verne "viatge al centre de la terra"

realment, veure les colades de lava petrificada, transmeten una sensació de potència devastadora que el vent que estàvem suportant, encara ho magnificava més...

per molt que ens ho proposem, les imatges que il·lustren aquest fet, no poden transmetre ni de bon tros aquesta sensació de petitesa i fragilitat


  con volcànic i colada de lava de la darrera erupció de l'Snaefellsjökull (Kirkjuvellfoss, Iceland)


un cop van poder fugir de la zona batuda pel vent, i aquest es va apaivagar fins a convertir-se en suportable, ens vam trobar de front en aquest nou salt d'aigua, aquest cop inesperat...

Svödufoss, una preciosa cascada que deixa caure les seves aigües de manera esmicolada, al llarg dels tres grans graons; el darrer d'ells d'una colada de columnes basàltiques...



salt d'aigua esmicolada per les ràfegues de vent d'Svödufoss, mullen els seus peus basàltics (Rif, Iceland)

inicialment teníem la intenció de quedar-nos a dormir a Borgarnes, però el lloc triat era ple, i no en vam trobar d'altre, així que vam decidir arribar-nos fins al càmping d'Akranes molt ben considerat a les guies, en podem donar fe; el lloc i les condicions d'aquest establiment, així com la amabilitat de la recepcionista, són exemplars... sols un petit però, el vent seguia actiu, i ens va donar la murga mentre sopàvem; més tard, quan ja érem dins la tenda va seguir bufant i bufant...

abans vam poder contemplar una espectacular posta de sol, així que es va acomplir allò que diu la dita: 

"cel rogent, pluja o vent!"



posta de sol amb la quasi difosa silueta d'Snaefellsness a l'horitzó... (Akranes, Iceland) 


el viatge va tocant la seva fi, demà anirem a Rejavík, la capital, darrer dia d'estada a aquesta illa meravellosa i encisadora...



nota: la foto del dia, sens dubte, és la del con volcànic d'Snaefellsness


1 comentari:

Viajarsinfronteras ha dit...

Muy bien Ricard! Venga que ya sólo te queda una entrada y estamos a la espera.