dimecres, 28 de desembre del 2011

"ronda matinal..."

passadís superior amb arcades llombardes, absis catedral de la Seu (la Seu d'Urgell, Lleida) 


bon dia, 
bona nit...
entrada dedicada a una "amiga" que no conec...
a la teva s@lut Coral



dissabte, 24 de desembre del 2011

"aprendre..."

escales a san Giorgio Magiore (Venezia, Itàlia)



avui cercant un article que vaig llegir en un blog, relacionat amb la elecció d'un trespeus i ròtula per fotografia, parlava d'un "feisol" i una "arca"... qualitat pels quatre costats!
al final, i de manera momentània he desistit de trobar-lo...
be, el que deia, cercant aquest article, he ensopegat amb aquest altra: "l'hexadecàleg d'Alain Briot per millorar com a fotògrafs", no cal que us apliqueu a traduir, a la pàgina  "fotochismes",  on l'he trobat, l'Adolfo ja ho ha fet
al final us en faré la transcripció dels setze punts per estalviar-vos la cerca...
això de fer cerques és el que té, el que vols no ho trobes i allò que no buscaves, t'obre una pàgina nova, i en el meu cas, una excusa per a fer-hi un post...
he pensat molt en aquests setze punts... molt! 
alguns, d'obvis, sovint els "ignorem", a mi al menys em succeeix... ho reconec!
be, doncs pensant-hi, he cregut que podria ser com una mena de "promesa" pel nou any... quan arriben aquestes dates, sempre fem promeses de canvi: deixar de fumar, o perdre aquells kilos de més, en son una mostra del que dic...
doncs be, miraré de posar-hi remei i aplicar-m'hi el proper any 2012, tal com pinta, tampoc és que pugui fer gaire cosa millor, que tampoc és poca cosa intentar millorar una mica...
els setze punts son:

  1. converteix-te en un expert de la llum
  2. composa les imatges acuradament
  3. estudia els colors i el contrast
  4. crea imatges que representin allò que sents, no sols allò que veus
  5. centrat en la qualitat, no pas en la quantitat
  6. sigues "mestre" en art i tècnica
  7. sigues "mestre" en tots els aspectes de la fotografia artística
  8. optimitza les teves imatges en un procés de capes de PS
  9. fes de la impressió final el teu objectiu
  10. acaba i presenta el teu treball de manera professional
  11. enfoca el teu treball i esforç en forma de projectes
  12. comparteix el teu treball amb els altres, i construeix-te una audiència
  13. no tractis de re-inventar la roda
  14. crea un estil personal
  15. no esperis que l'èxit arribi en una nit
  16. no sobre-estimis el talent
déu-ni-do! feina a raig per anar fent...
de moment és una bona manera de prendre consciència de les meves mancances fotogràfiques...




nota: la foto va ser feta a la meva darrera estada a la ciutat dels canals, l'octubre del 2005, amb una càmera Olympus iS-1000 analògica, carregada amb un rodet de diapositives Kodak "Ektachrome" 64 ASA, un viatge ple de records... i vivències

diumenge, 18 de desembre del 2011

"solstici d'hivern..."

primera gebrada, camí de roca Corbatera (Albarca, Montsant)

aquesta nit ha estat especialment gèlida i ventada, per les nostres contrades, 
com a mostra, sols cal veure la imatge...


dissabte, 17 de desembre del 2011

"emocions acumulades..."

amb el "Trencabarrals" darrera (Montserrat)

capturant instants (Montserrat)

alegria (Montserrat)



és desembre...
no sóc original,
tampoc sé massa be com fer les coses per tal que tothom sigui feliç,
segur que no és a les meves mans, 
tampoc sé com fer feliç els que m'envolten,
teòricament és més fàcil, però tampoc en sé,
el més fotut (per a mi), és que finalment, tots rebem les conseqüències...
ja no espero res, 
sols vull viure amb una certa pau d'esperit i tranquil·litat d'ànima, el que em quedi...
no sé com fer-ho, no sé com dir-ho, ja no sé res...
i ben cert que no és un posat,
ni una manera de parlar...
estic "perdut", tot em supera...
ho sento, de tot cor...
et demano perdó, us demano perdó...
humilment...


papa






nota: entrada dedicada a la meva filla Berta, que avui fa 25 anys; les fotografies van ser realitzades en el decurs d'una sortida de la C d'I del CEC, el 17 de febrer de 2008

dijous, 15 de desembre del 2011

"por..."

voltors al canyet de "Mas de Buñol" (Matarranya, Tarragona)


avui he llegit aquest missatge en un blog que segueixo:


"los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo;
los que no trabajan tienen miedo de no encontrar trabajo;
quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida;
la democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir;
es el tiempo del miedo...
miedo de la mujer a la violéncia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo;
miedo a los ladrones, miedo a la policía;
miedo a la puerta sin cerradura, al tiempo sin relojes, al niño sin televisión;
miedo a la noche sin pastillas para dormir y miedo al dia sin pastillas para despertar;
miedo a la multitud, miedo a la soledad, miedo a lo que fué y a lo que piuede ser;
miedo de morir, miedo de vivir..." *


i aquesta ha estat la meva resposta/aportació al blog:


"estamos en "guerra", la 3a guerra mundial ja está aquí...
el terror por el terror,
bombardeados con información y más información,
sin tiempo a procesar,
sin tiempo para pensar...
los cerebros no pueden descansar,
sin descanso, las neuronas se mueren...
"ellos" lo saben y estan matándonos en silencio,
sin sangre,
sin bombas,
sin ruido...
la 3a está aquí, ha llegado en silencio...
¿cuantos sobreviviremos?
yo ya me doy por "muerto"...
s@lut"


sí! 
certament sembla que estiguem en guerra, una guerra silenciosa i contínua,
un degoteig in interromput de notícies de desastres naturals o provocats, i de morts,
de morts per atemptats o per conflictes armats,
de morts per accident de trànsit o laboral, 
de morts per violència ètnica o de gènere
...
violència dirigida vers el nostre planeta,
que respon com pot, 
amb erupcions seguides d'inundacions, 
amb terratrèmols i tsunamis,
augmentant la seva entropia poc a poc,
com si estigues patint un procés febril
...
fins quan?


malgrat tot, sols podem fer-hi front amb un intent de fer al mal temps, bona cara,
de mirar de gaudir d'aquells petits moments, escassos i cars d'aconseguir,
aquelles estones de compartir amb amics o companys espurnes de joia...
de mirar de passar-ho be mitjançant aquella afecció que ens distreu i abstreu,
de...






* fragment del llibre "Patas arriba, la escuela del mundo al revés" d'Eduardo Galeano

diumenge, 11 de desembre del 2011

"com un vaixell..."

grau de Salfores i roca Falconera (Montsant, Tarragona)




cap de setmana de mainada i de festa...


de mainada
per que aquest cap de setmana ha estat intens amb el grup de la "Comissió d'Infants" del CEC, ahir tarda pujada llampec a la roca Corbatera des d'Albarca, 350 metres de desnivell en 45'...
en arribar al cim, a les 17:26, cronometrat com un rellotge de precisió, veiem el sol pondre's per ponent, i la lluna plena traient el nas per llevant...
per uns segons es van mirar els "ulls" l'un a l'altra, i nosaltres vàrem ser-ne testimonis badocs del fet
val a dir que he de donar les gràcies al "TPE" que em va ajudar amb les coordenades i les hores, no hagués pensat mai que un programa que usem els fotògrafs de natura, m'ajudes per preparar una excursió
la tornada, amb frontals va ser més tranquil·la, però sense badar, doncs calia fer


la festa 
de l'amic invisible dels nens
veure si ens reconeixíem els pares en fotos de quan eren petits
fer una projecció de les sortides que es van fer els anys 2002-2003
recordar la excursió, mitjançant les fotografies, de la que es va fer ara fa una any i de la que es tenia un bon record...


tot seguit, vàrem fer el "sopar de nadal", quasi be a la carrera... 
doncs tocava veure el Barça jugar a casa del Madrid, amb el resultat final de tots conegut


aquest matí, boira, però amb el convenciement de que no ens frustraria la excursió...


efectivament, sortim d'Escala Dei amb mig de les bromes, dirigint-nos cap al pas de l'Ase i ens enfilem cap el mas Nou, un cop dalt del cingle, ens situem just per sobre del mar de núvols...
prenem el GR en direcció al mas de Forçans i grau de l'Enderrocada, amb les bromes tapant i destapant el camí i el cingle, ens anem enfilant per l'Enderrocada cap al mas de l'Estrem, on fem una bona aturada per reprendre forces
ara sí, ara ens trobem ben be per damunt de les boires que veiem avançar i recular com les ones a la riba...
un cop recuperats, reculem un tros del camí fet, i ens encinglerem cap als Codinals, ben be a vol d'ocell, en direcció a la punta del mateix nom, on la vista ens regala la imatge que encapçala la entrada
ara, ja en baixada, ens anem adreçant cap al grau de l'Escletxa, amb aquella mena de run-run a la panxa degut a les històries escoltades...
el grup, avui érem una quarantena llarga, ha travessat l'indret de manera ben fàcil i ràpida, fins hi tot han quedat estranyats de la dificultat escoltada del pas, un cop l'han fet...
d'aquí en endavant, ens hem tornat a endinsar en territoris emboirats, però com sols ens calia desfer la resta de camí fins als vehicles, ha estat una passejada relaxada...



dilluns, 5 de desembre del 2011

"madurs..."

fruit de l'arbocer (serra de Montsant, Tarragona)
...
alguns ja son a terra; els claus no han aguantat el pes de l'aigua acumulada amb les pluges dels darrers dies; n'hi han força malgrat l'avançat de l'època, tampoc per a aquests fruits els hi ha arribat l'hivern, encara

els ocells que encara volen per aquests indrets, tenen què menjar; els cenglars, també se'n poden atipar dels que n'hi ha al terra; aliment tardà, però dolç i energètic

ay però de no menjar-ne massa; el seus sucres madurs, produeixen alcohols que poden "emborratxar",
i també el seus poders astringents ens poden jugar una mala passada...

se'n poden fer melmelades, que podem consumir amb torrades

dissabte, 3 de desembre del 2011

"finalment... "

pel cingle dels Codinals (serra de Montsant, Tarragona)
i després de quasi be un any de "sequera" d'anar a caminar per la muntanya, he tornat al Montsant
un any de sequera de fer excursions, primer degut a un genoll contusionat; més tard, durant una estada fotogràfica a Ordesa a primers de juny, un mal pas va fer que em lesionés el peu...
per unes i altres coses, el temps ha anat passant i aquest matí, en companyia de dos dels companys amb els que vaig anar a Montsant al gener, i la meva filla, hem anat a fer un recorregut que repetiré diumenge vinent amb el grup de la "Comissió d'Infants" del CEC, com a darrera sortida de l'any, i aprofitar per fer el sopar de Nadal...
la fotografia que il·lustra la entrada, no és gaire bona, el moment però, s'ho val
gràcies Èlia, gràcies Francesc, gràcies Paco... el temps a primera hora ha estat una mica murri, però ens ha acabat per regalar una jornada esplèndida


dimecres, 30 de novembre del 2011

"estacats...

argolla per lligar els vaixells al moll... (algun port d'Escòcia, Gran Bretanya)




sense cap mena d'opció...
sense cap escapatòria...
sense cap altre dret que l'enuig i el cabreig...


tota la vida jugant a un joc amb les regles ben definides, sabent poc més o menys per on poden anar les coses del dia a dia, i l'esdevenir... 
i, en un cert moment, de cop, amb traiduria i per la llei de la força, ens diuen: "no s'hi val"
per tot seguit dir: "ara toca jugar a un altra joc"


si vols això pel que van lluitar, i van esmerçar sang, suor i llàgrimes els nostres avis i després els nostres pares, i nosaltres tot seguit, fins ara, ens diuen: "això no s'aguanta" i es queden tan amples... això sí, les seves prebendes, els seus cotxes oficials, els seus vestits de milers d'euros, les seves farres pagades amb els nostres diners, les seves despeses desorbitades, els seus viatges en classe preferent, seguim?... aquestes segueixen


així doncs, la sensació és la d'haver quedat ben "estacats" per situació laboral, econòmica, per edat, o per totes elles a l'hora, en un punt de no retorn; i on sols ens queda el dret a dir-los-hi: 
"sou una colla de fills de la grandíssima p..."

ho sento! i us demano disculpes, no sóc gens amant d'emprar aquest vocabulari "barriobajero", si més no per escrit, però em calia deixar-ne constància "aquí", del que avui sento dins meu... 


com altres cops, la ràbia, el cabreig, la sensació del lladronici rebut, i el sentiment de ser com una mena d'animal de granja al que se li donen "escuralles", per en un moment donat sacrificar-lo, és la que em rau per dins


apa! que els hi donin...
amb el desig que s'ho gastin tot en remeis per les purgacions i les nafres... 


dimarts, 29 de novembre del 2011

"arrels..."

arrels de "fagus sylvatica", a la recerca de... (Montseny, Girona)


en aquests moments en els que l'entorn sembla trontollar, veure aquestes arrels fortes i fermes, abraçant el terreny per tal de poder suportar l'arbre, immens, que te al seu damunt, reconforta una mica...
d'altra banda, què seria de l'arbre sense aquestes arrels magnífiques?
...
miro al meu voltant, i...
be, tots sabem, i hem vist als boscos, el que li succeiria a l'arbre si les arrels deixessin de fer la seva funció de suport i de capturar l'aliment...
...
referent al giny que va capturar la foto de moment la meva percepció em diu que els colors capturats son més càlids...
seguirem avançant

dilluns, 28 de novembre del 2011

"sensacions..."

ran de terra... (Arbúcies, Montseny)



... contradictòries es remouen per dins, una mena de sentiment de pèrdua, d'abandonament, o d'engany segons es miri... 
he pasat de ser usuari convençut d'un sistema fotogràfic d'una minoria, a utilitzar-ne un altra més complert i capaç tècnicament...
les sensacions com els sentiments, van per lliure; d'ara en endavant, tinc la sensació d'haver perdut "l'espurna" utòpica, i haver entrat en un estat on la racionalitat, que no la raó, tenen més poder...


be, aquesta entrada, llegida així, pot sonar una mica estranya, però d'alguna manera aquest cap de setmana al Montseny, és el que hi bullia dins del meu cap...
les meves mans havien deixat de sostenir i usar un giny conegut, per agafar un altra de nou, més potent i capaç, potser... més técnic i tecnològicament més "avançat", segur! 
però... els dubtes persisteixen


de moment, tot i no sentir-me massa "creatiu", poc "productiu", i he d'afegir, molt "selectiu"; finalment un parell d'imatges, agradables, no pas "bones"; han estat capaces de cridar la meva atenció
la que encapçala aquest escrit, i que d'alguna manera "explica" gràficament l'enbull en el que m'estic "ballugant"...
l'altra... la deixo per la propera entrada


---
les fotos han estat fetes en el decurs del "taller de fotografia de paissatge" que l'Oriol Alamany ens va impartir dissabte; posteriorment, havent dinat, ens va donar una veritable "masterclass" de fotografia de paisatge, i tot seguit va ser inaugurada una exposició fotogràfica a la seu del Museu d'Arbúcies...


aquí sota, la foto dels assistents al taller de l'Oriol, gràcies Cesc Noguera


taller de fotografia de Natura, amb Oriol Alamany (Arbúcies, Montseny)

dilluns, 21 de novembre del 2011

"blau cel..."

cúpula de l'altar lateral esquerra, església del "poble vell" de Corbera d'ebre (Terra Alta, Tarragona)


he llegit en algun lloc del ciber espai, una frase de l'Albert Camus, que m'he permés traduir

“Va ser amb la guerra d’Espanya on la nostra gernació va aprendre que un pot tenir la raó i ésser derrotat, que la força pot destruir l’ànima, i que hi ha vegades que el coratge no té recompensa. Això és, sens dubte, el que explica per què tanta gent, el mon sencer, sent el drama d’Espanya com una tragèdia personal”


no goso afegir-hi res més...


"recordant amb dolor..."

trinxeres batalla de l'Ebre (Villalba dels Arcs, Tarragona)

més de setanta anys fa que, aquest indret, era de color vermell...
color vermell per la sang vessada per persones que creien en les idees...
idees de llibertat...

escoltant qui ens explicava els fets que van anar succeint, vaig intentar ficar-me dins d'aquella situació...
certament una tasca difícil, i dolorosa...

mentre escoltava, anava pensant en com mostrar l'entorn de manera que en pogués transmetre el que sentia; seguia sent tasca difícil, molt difícil...

d'entrada el blanc i negre era quasi be imposat...
la sensació claustrofòbica de les trinxeres i els refugis per aixoplugar-se de les bombes, l'he intentat resoldre no posant horitzó a la imatge, horitzó que he tallat a ran de soques d'arbres...
arbres que fa setanta anys quasi be segur no hi eren, les bombes i la metralla deurien haver-los segat de soca-rel...

però la sang...
i el dolor...
la pèrdua de l'esperança...
i de la joventut...
i, la sensació de que: "res no te sentit"...

imagino que era el pitjor mal averany que volava pel territori...

dolor!

diumenge, 20 de novembre del 2011

"memòria històrica..."

"espai per la Pau" (Corbera d'Ebre, Tarragona)


ahir... 
a vegades el dia a dia et pica l'ullet...


fa molts dies, un amic d'infantesa, em va "convidar" a passar el dia a la Terra Alta i fer un recorregut pels territoris per on va transcórrer una de les pàgines més sagnants de la nostra història recent...
Corbera d'Ebre, Villalba dels Arcs, la Fatarella...
les previsions metereològiques del dia no eren per llençar coets, ans al contrari, de fet al vespre van caure prop de 200 lts/m2 per aquella zona...


al que anava, previsions de pluja a la vista, recorregut pel poble vell de Corbera, excursió fins a les trinxeres recuperades de Villalba, i tornar al centre d'interpretació "115 dies" per veure un petit museu i un documental amb testimonis vius, que en aquells llunyans dies eren en plena infantesa, infantesa trencada i malmesa, per uns fets que no haurien d'haver ocorregut "mai"
...
a la tarda, després d'un dinar generós i ben regat, ens arribem a la Fatarella, anem a fer un recorregut per dins del seu casc històric, on les pedres "parlen"... 
la "Mese" ens ho va fer veure en molts racons del seu poble, mentre anàvem desgranant fets històrics recents...
...
al vespre, de tornada a casa, plovent, anava recordant i parlant amb la meva filla de dotze anys, el que havíem vist i escoltat durant el dia... 


pel cap em venia un i altra cop la data de demà...


vint de novembre! 
37 anys fa, que un homenot de mal record i negra ombra, ens va deixar, de mort natural i de vell... ha estat l'únic de tota la seva nissaga que ho ha fet així...


vint de novembre!
com una picada d'ullet de la història, cal anar a exercir un dret guanyat amb lluita...


vint de novembre...


"no hi ha camins per la pau,
la pau és el camí"    

(gràcies M Ghandi!)


vull deixar-vos un petit escrit que hi ha al faristol de color lila que es pot veure al vell mig de la fotografia
la vaig fer fa unes hores al poble vell de Corbera d'Ebre, poble que va "desaparèixer" dels mapes durant molts anys...


"P"  de Pau    


"Pits partits per les penes.
Pensaments prostituïts d'un poble que pertorbà la pau de la pàtria per por de les paraules.
Prengueren les pistoles i els punyals per purificar-vos públicament.
Però no pas en privat.
Pujols de Pàndols que portaren parricides prematurs.
Persones que ho pagaren amb lo peregrinatge. Vosaltres que ho porgàreu al patíbul dempeus. Perdoneu.
Polítics pertorbats, primitius, putrefactes de pensaments, que plens de promeses ens prohibiren el progrés. 
En el present preserveu les vostres petjades i proclameu la pluralitat. No permeteu que us podin.
Perseguim el ferum del pacifisme"




nota a peu de pàgina: 
el monument que hi ha a la paret destruïda de la casa, representen una llar, i un míssil...
segons l'hora del dia, tal com ens va explicar la Montserrat, s'hi pot veure una ombra en forma de "P"...
"P" de Pau... 

la olivera en primer terme a la dreta, va ser posada en el lloc on hi havia la plaça del poble vell, també hi han uns carreus per aseure-hi...
al mateix lloc, on els avis es reunien per conversar, parant lo sol que els hi donava la vida... 
els nens que, aquell dia 25 de juliol diada de Sant Jaume del 1938, van perdre la seva infantesa...
ara serien asseguts en aquest indret conversant i parant lo sol... 
com els seu avis...
però ara ens expliquen el que van sentir, en veure el que van veure durant aquells "115 dies"...


"memòria històrica", viva!







dijous, 17 de novembre del 2011

"equip..."

Zuiko D "Pro": 8 mm f:3,5 "fiesheye" / 50-200 mm f:2,8 "telezoom" / 50 mm f:2 "macro"
Olympus €-3 + HLD-4 + RM-CB1


















finalment he decidit posar a la venda el meu actual equip fotogràfic Olympus:


Càmera Olympus E-3 = 650 €

- Grip HLD-4 + 2 baterias = 125 €

- Cable disparador RM-CB1 = 30 €   VENUT (?)

- Flash FL-50R = 300 €

- Cable distanciador flash FL-CB05 = 30 €

- Zuiko D "Pro" 8 mm f:3,5 "fisheye" = 375 €   VENUT

- Zuiko D "Pro" 50 mm f:2 "macro" + filtro UV = 375 €

- Zuiko D "Pro" 50-200 SWD f:2,8 "tele-zoom" + filtro UV : 775 €


podeu veure tota la galeria fotogràfica al següent enllaç:
http://www.flickr.com/photos/35121948@N03/sets/72157628027362143/
 



si en sabeu algú interesat, podeu enviar un correu, o deixar un comentari a la entrada
gràcies


dimarts, 15 de novembre del 2011

"prèstec..."


"pescador" de sal al llac Rosa (Dakar, Senegal)

a cops, com quasi be sempre, la vida ens sorpren...
fa tretze setmanes qua vaig fer aquesta foto, curiosament la vaig fer demanant prestada, d'aquí el títol de la entrada, la càmera d'un dels companys, una Canon 7D equipada amb un Sigma 150-500 mm...
ara estic valorant la compra d'una Canon 5D MarkII, per substituir la meva actual Olympus... 
tema del que ja vaig parlar en un altra "post"


---


avui he escrit el que segueix amb la idea de possar-hi una altra foto... però les coses van com van, i un comentari fet en la entrada d'ahir, m'ha donat la resposta a la foto que "calia" encapçalar la entrada d'avui...


---

15 de novembre,
i plou...
sóc a Tarragona per un tema de feina, actualització de vacunes,
sóc a la part alta, a tocar de la torre del Rei, guaitant la Mediterrània,
i plou...
voldria, m'agradaria, desitjaria ser en un altra lloc d’aquest mar tan nostre, 
potser per conegut, el cabo de Gata a Almeria, o a Agios Pavlos a Creta, 
tampoc m’importaria un altre mar, un altra costa, a poder ser ferèstega,
i plou...
el mar, la mar, colors intensos sota aquesta pluja esperada i desitjada,
han estat quasi be sis mesos sense ni una engruna d’aigua,
mig any sense sentir-la caure a sobre nostre, mullant-nos... i hi ha gent que es queixa,
i per sort ara...
segueix plovent!




diumenge, 13 de novembre del 2011

"tretze setmanes..."


"pescador" de sal al llac Rosa (Dakar, Senegal)


...
son les que han passat des del 13 d'agost
avui fa 13 setmanes que embarcàvem via Lisboa, cap a Dakar...
9 col·legues, amb una afecció comuna: la fotografia!

han passat tretze setmanes, avui tretze de l'onze...
sols ha esta un espai pel record, mentre segueixo fent "dissabte" dels meus arxius...
hi ha pendent una trobada comuna per tal de compartir, què vam "veure" els nostres ulls, i "capturat" les nostres càmeres...
la que penjo, aquest cop en blanc i negre, crec recordar que és la primera vegada que ho faig en aquest "format", ho he provat i m'ha agradat el resultat, és una de les que vaig fer el primer dia de viatge...
tot ens era "nou", tot ens era "estrany"...

al "kenwood" segueix sonant: Chet Baker, Madredeus, John Coltrane...

...
segueixo fent "dissabte"...
al cap segueixen donant voltes, projectes, tallers, equip fotogràfic...



"qualitat..."


Lycium intricatum* (illa de Tabarca, Alacant)

...
sí! la d'aquesta imatge no és bona, està trepidada, amb soroll, i...
com a excusa dir que és la única que tinc d'aquesta flor; la vaig fer sense usar trespeus, una constant que he de corregir, i amb presència d'un cert vent, no massa, però suficient per dificultar una imatge prou nítida
cada cop que la meva mirada cau sobre d'ella, m'atrau, és una d'aquelles imatges que et queda "pendent" de millorar... com tantes d'altres!

curiosament desconeixia el seu nom, la imatge va ser presa al juny durant un taller de fotografia que va subvencionar la CAM; com deia en desconeixia el seu nom, però com sempre penso, he d'anar amb les antenes "parades", i d'aquesta manera recuperar informació sigui on sigui
doncs be, durant una estada recent al cap de les Àgates o cabo de Gata, al museu que hi ha a Rodalquilar, vaig anar observant fotos dels endemismes i altres exemplars de flora que hi ha al territori, i... sorpresa: aquesta la conec!
així doncs, vaig prendre nota per poder-la documentar i anar ampliant el meu arxiu

avui, després que ahir vaig ser fent "dissabte fotogràfic", m'he decidit a pujar-la malgrat la seva manca "important" de qualitat fotogràfica...
com he dit però, queda a la espera de millorar-la en breu, espero que aquesta temporada...


* he trobat un dels seus noms en català, que trobo molt escaient: "arç de tanques"; en castellà s'anomena cambronera, o d'una forma més "poètica": espina santa

dissabte, 12 de novembre del 2011

"tecles..."


"claus" d'oboè (la Ametlla de Mar, Tarragona) 


estic fent "dissabte"...


per un costat tinc el "pc" que em va passant fotos de l'arxiu, de manera aleatòria...
de tant en tan alguna em crida la atenció i la guaito recordant lloc i fet...
excursions pels Pirineus amb els companys, o per altres indrets de la nostra Catalunya, amb la filla petita i resta de mainada de la "Comissió d'Infants" del CEC...
viatges a ciutats: Praga, Paris, Budapest, Venècia, Atenes...
vacances a Irlanda, Escòcia, Creta, Senegal, ...
al mateix temps, pels altaveus del "Kenwood" van sonant les notes del Ben Webster, Chet Baker, Madeleine Perroux, Madredeus...

i jo, miro d'atendre els correus i a l'hora anar fent "dissabte" dels meus arxius digitals...

repasso les fotos que es van apilant una amb una altra, creant arxius i carpetes...
també penso en la renovació del meu equip fotogràfic...
ufff!!!

moltes tecles a tocar, em cal fer virtuosismes mentals per tal de no "perdre" el control...
encara sort que la memòria, la que tots tenim, no pas la de les andròmines que ens prenen temps, i ens el donen a l'hora...
mentre realitzo totes aquestes tasques me'n adono quina diferència
quina diferència hi ha en veure una imatge, i pensar si és de tal lloc i si la vaig fer tal dia, o obrir les dades "exif" i veure fins hi tot amb quina òptica la vaig fer...
en això, i en algunes coses més, sí que la fotografia digital, te un munt d'avantatges comparant-la amb l'analògica...

vaig a fer un descans mentre les veus de Madredeus em van envoltant...

fins hi tot he pogut cercar a la wikipèdia el nom de les "tecles" de l'oboè, en castellà en diuen "llaves", a mi m'ha vingut al cap que eren teclats o potser "claus", malgrat que no m'acaba de fer el pes... o investigaré!



"fantasmes..."


formacions fantasmagòriques, coves de Nerja (Motril, Màlaga)

formacions de milions danys, esperant ser descobertes per mostrar-se...
sota terra, amagades, resten centenars, milers... de llocs com el que podem observar a la imatge
no sabrem mai la quantitat d'aquestes coves i avencs, que resten prop nostre, i que sense saber-ho nosaltres, amaguen tresors visuals...
de tant en tant, la casualitat, o l'afany "aventurer", posen al nostre abast aquest llocs; com és el cas de la imatge
ara fa cinquanta dos anys, cinc marrecs del poble proper de Maro, s'hi van acostar a agafar rat penats i s'hi van anar endinsant... 
la gent no se'ls creia, fins que un mestre, cansat de sentir-los-hi dir, s'hi va endinsar i va confirmar la troballa, d'aquí en endavant tot va ser un reguitzell de "personatges" sortint a les notícies de l'època

dijous, 10 de novembre del 2011

"ferèstec..."


fulles modificades d'Opuntia ficus-indica (los Caños de Meca, Cadis)

malgrat que no ho sembli, aquestes "punxes" son fulles modificades, que han evolucionat per protegir-se de la evapo-transpiració excessiva...
"misteris" de la natura!
allò que ens sembla "agressiu", possiblement sigui una forma d'auto protecció davant de les agressions del medi extern, en entorns hostils... potser també sigui bo mantenir a distància, allò que ens pot fer mal
malgrat tot, el conjunt i la forma d'evolució de les fulles de la figuera de moro, no deixen de ser "bells", i la realitat és que la seva adaptació funciona, no perden aigua i tampoc s'hi deixen acostar...
de lluny poden desmotivar la aproximació de qualsevol, però si ens hi acostem i contemplem amb cura, podem observar molts detalls que ens deixaran bocabadats...


dimarts, 8 de novembre del 2011

"finalment..."



safrà de muntanya* (Irati, Nafarroa)

curiosament, és en el mon de la aproximació, allà on el detall petit és més important, on millor i més bons resultat em dona la meva actual Olympus €-3 aparellada a un objectiu Zuiko de 50 mm "macro" que te una "lluminositat" de f: 2,0

...
seguint el fil d'ahir i per anar tancant el tema, unes anotacions finals...


Nikon, objecte de desig, quasi be sempre associada amb fotògrafs de natura i reporters de guerra...
Canon, "fotocopiadores" que fan fotos, associades a fotògrafs esportius i de societat...

quan el mon fotogràfic era "analògic", ¿algú recorda els rodets amb les sals de plata foto sensibles? els revelats, els positivats, les còpies en paper...
repeteixo, quan la fotografia era analògica, Nikon era una mena de buc insígnia, i Canon anava una passa endarrere... 
quan la fotografia es va fer "digital", Nikon va fer algunes "pífies" importants, i la cosa es va equilibrar, Canon va arribar a ser "number one"; ara la cosa està parella...


així doncs la decisió final no deixa de ser anecdòtica, o no! però en tot cas va lligada de manera important a les òptiques i la resta d'accessoris que haurem d'utilitzar; i ara sí!
ara sí que cal afinar, i molt!

"cor" versus "cervell"...
vet aquí el dilema! o potser no...
la darrera elecció que vaig fer amb el "cervell", em va durar 18 anys... i va fer més de 400.000 km amb mi, ara en te quasi be 500.000 km, i segueix funcionant...
i el seu successor és de la mateixa marca...

per anar acabant el tema... 
"finalment el cap composa allò que la ment veu amb els ulls que el vidre de les emocions filtren..."
"... i el dit prem el botó que obre la finestra que impressiona el sensor del giny"

si hem estat afortunats, el resultat es farà mirar... 
l'estri sols serà el mitjà, es digui com es digui...


Colchicum  autumnale


nota: finalment donar-els-hi  les gràcies al Pere Soler i al Jordi Bru per la seva ajuda i consell, sempre sense afany de proselitisme... la elecció ha estat una Canon EOS 5D Mark II