"com un vaixell..."

grau de Salfores i roca Falconera (Montsant, Tarragona)

cap de setmana de mainada i de festa...


de mainada
per que aquest cap de setmana ha estat intens amb el grup de la "Comissió d'Infants" del CEC, ahir tarda pujada llampec a la roca Corbatera des d'Albarca, 350 metres de desnivell en 45'...
en arribar al cim, a les 17:26, cronometrat com un rellotge de precisió, veiem el sol pondre's per ponent, i la lluna plena traient el nas per llevant...
per uns segons es van mirar els "ulls" l'un a l'altra, i nosaltres vàrem ser-ne testimonis badocs del fet
val a dir que he de donar les gràcies al "TPE" que em va ajudar amb les coordenades i les hores, no hagués pensat mai que un programa que usem els fotògrafs de natura, m'ajudes per preparar una excursió
la tornada, amb frontals va ser més tranquil·la, però sense badar, doncs calia fer


la festa 
de l'amic invisible dels nens
veure si ens reconeixíem els pares en fotos de quan eren petits
fer una projecció de les sortides que es van fer els anys 2002-2003
recordar la excursió, mitjançant les fotografies, de la que es va fer ara fa una any i de la que es tenia un bon record...


tot seguit, vàrem fer el "sopar de nadal", quasi be a la carrera... 
doncs tocava veure el Barça jugar a casa del Madrid, amb el resultat final de tots conegut


aquest matí, boira, però amb el convenciement de que no ens frustraria la excursió...


efectivament, sortim d'Escala Dei amb mig de les bromes, dirigint-nos cap al pas de l'Ase i ens enfilem cap el mas Nou, un cop dalt del cingle, ens situem just per sobre del mar de núvols...
prenem el GR en direcció al mas de Forçans i grau de l'Enderrocada, amb les bromes tapant i destapant el camí i el cingle, ens anem enfilant per l'Enderrocada cap al mas de l'Estrem, on fem una bona aturada per reprendre forces
ara sí, ara ens trobem ben be per damunt de les boires que veiem avançar i recular com les ones a la riba...
un cop recuperats, reculem un tros del camí fet, i ens encinglerem cap als Codinals, ben be a vol d'ocell, en direcció a la punta del mateix nom, on la vista ens regala la imatge que encapçala la entrada
ara, ja en baixada, ens anem adreçant cap al grau de l'Escletxa, amb aquella mena de run-run a la panxa degut a les històries escoltades...
el grup, avui érem una quarantena llarga, ha travessat l'indret de manera ben fàcil i ràpida, fins hi tot han quedat estranyats de la dificultat escoltada del pas, un cop l'han fet...
d'aquí en endavant, ens hem tornat a endinsar en territoris emboirats, però com sols ens calia desfer la resta de camí fins als vehicles, ha estat una passejada relaxada...