"emocions acumulades..."

amb el "Trencabarrals" darrera (Montserrat)

capturant instants (Montserrat)

alegria (Montserrat)

és desembre...
no sóc original,
tampoc sé massa be com fer les coses per tal que tothom sigui feliç,
segur que no és a les meves mans, 
tampoc sé com fer feliç els que m'envolten,
teòricament és més fàcil, però tampoc en sé,
el més fotut (per a mi), és que finalment, tots rebem les conseqüències...
ja no espero res, 
sols vull viure amb una certa pau d'esperit i tranquil·litat d'ànima, el que em quedi...
no sé com fer-ho, no sé com dir-ho, ja no sé res...
i ben cert que no és un posat,
ni una manera de parlar...
estic "perdut", tot em supera...
ho sento, de tot cor...
et demano perdó, us demano perdó...
humilment...


papa






nota: entrada dedicada a la meva filla Berta, que avui fa 25 anys; les fotografies van ser realitzades en el decurs d'una sortida de la C d'I del CEC, el 17 de febrer de 2008