dijous, 15 de desembre del 2011

"por..."

voltors al canyet de "Mas de Buñol" (Matarranya, Tarragona)


avui he llegit aquest missatge en un blog que segueixo:


"los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo;
los que no trabajan tienen miedo de no encontrar trabajo;
quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida;
la democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir;
es el tiempo del miedo...
miedo de la mujer a la violéncia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo;
miedo a los ladrones, miedo a la policía;
miedo a la puerta sin cerradura, al tiempo sin relojes, al niño sin televisión;
miedo a la noche sin pastillas para dormir y miedo al dia sin pastillas para despertar;
miedo a la multitud, miedo a la soledad, miedo a lo que fué y a lo que piuede ser;
miedo de morir, miedo de vivir..." *


i aquesta ha estat la meva resposta/aportació al blog:


"estamos en "guerra", la 3a guerra mundial ja está aquí...
el terror por el terror,
bombardeados con información y más información,
sin tiempo a procesar,
sin tiempo para pensar...
los cerebros no pueden descansar,
sin descanso, las neuronas se mueren...
"ellos" lo saben y estan matándonos en silencio,
sin sangre,
sin bombas,
sin ruido...
la 3a está aquí, ha llegado en silencio...
¿cuantos sobreviviremos?
yo ya me doy por "muerto"...
s@lut"


sí! 
certament sembla que estiguem en guerra, una guerra silenciosa i contínua,
un degoteig in interromput de notícies de desastres naturals o provocats, i de morts,
de morts per atemptats o per conflictes armats,
de morts per accident de trànsit o laboral, 
de morts per violència ètnica o de gènere
...
violència dirigida vers el nostre planeta,
que respon com pot, 
amb erupcions seguides d'inundacions, 
amb terratrèmols i tsunamis,
augmentant la seva entropia poc a poc,
com si estigues patint un procés febril
...
fins quan?


malgrat tot, sols podem fer-hi front amb un intent de fer al mal temps, bona cara,
de mirar de gaudir d'aquells petits moments, escassos i cars d'aconseguir,
aquelles estones de compartir amb amics o companys espurnes de joia...
de mirar de passar-ho be mitjançant aquella afecció que ens distreu i abstreu,
de...






* fragment del llibre "Patas arriba, la escuela del mundo al revés" d'Eduardo Galeano

2 comentaris:

ROSA DE CYAN ha dit...

Caram! quin plaer haver pogut contemplar aquests exemplars en plena llibertat.

ric@rd ha dit...

doncs sí, és una visita, la del mas de Buñol, que si pots fer et recomano; no surt car i és un veritable espectacle
si cliques a l'enllaç te'n dona les explicacions de com funciona el canyet...
gràcies per comentar
s@lut