dilluns, 30 de gener del 2012

"presentació..."

albada al delta de l'Ebre (port del Fangar)


fa uns dies us comentava que tenia un esdeveniment per publicar, doncs be, ha arribat el moment de mostrar el que hem posat en marxa


dilluns 6 de febrer, penjarem les activitats que conformaran el que hem decidit anomenar Montsant Foto


puc avançar que, tal com diu a la descripció, es tracta d'un cicle d'activitats fotogràfiques, que inclouran tallers, concursos i projeccions, entre altres activitats...


aquestes tindran el seu inici el proper mes d'abril (14 i 15), i maig (12 i 13)


la nostra intenció és donar a conèixer la comarca del Priorat (Tarragona), i de manera molt especial el seu parc natural serra del Montsant des d'una vessant fotogènica, mostrant-vos racons i indrets especialment pensats per treure el màxim partit de les nostres càmeres i objectius; així doncs, si us agrada la fotografia, la natura, els espais rurals sense contaminació de cap tipus, i on la vida encara "passeja" a ritme humà... no deixeu passar aquest oferiment





dijous, 26 de gener del 2012

"orígens..."

taller de fotografia a Ordesa (Añisclo, Spain)


va ser el 5 de febrer d'ara fa dos anys que vaig anar a un curs de fotografia organitzat per Fotonatura, en aquell moment mai hagués pensat que seria el començament del que ara estem a punt de posar en marxa a la zona del Montsant-Priorat...


natura, fotografia, aire lliure...





diumenge, 22 de gener del 2012

"pedres amb història..."

interior del mas de Marian (serra de la Llena, Ulldemolins)

ahir a darrera hora un amic d'Ulldemolins em va trucar per anar a fer una matinal per la zona de les crestes de la serra de la Llena, frontera entre el Priorat i les Garrigues, una curta excursió amb intencionalitat fotogràfica...


avui de bon matí, boires i el sol il·luminant a estones els cingles del Montsant, i el seu punt culminant, la roca Corbatera... he pensat que ens equivocàvem de lloc, però com havíem quedat a Ulldemolins, cap allà que m'hi he dirigit


m'he trobat amb en Jaume, en Xavi i en Josep, i em marxat tots quatre cap al coll de Mònecs, en aquest indret s'hi conserven unes construccions eremítiques, d'aquí el nom, i que segons sembla es remunten al segle X; molt prop hi ha el mas del Toribio i un bassot o aljub anomenat "pouet de salvació", per aquests lloc hi ha el grau de la Mangala que baixa fins arribar al pantà de Margalef...


marges i conreus d'ametllers i oliveres (coll de Mònecs, Ulldemolins)


be, recuperem el relat, hem esperat un raig de llum entre les boires, però no ha estat així, finalment s'han esvaït i han deixat un cel blau i ras 


després ens hem adreçat a un altre lloc, just per damunt de st Bartomeu de Fraguerau, on hi ha el bassot i el mas de Marian, l'interior del qual és el que il·lustra aquesta entrada, han estat tres fotografies que el "photoshop" s'ha encarregat de fusionar en una sola, una mostra de com es podia viure mentre es feien les feines del camps, ametllers i oliveres, especialment...


bassot o aljub del mas de Marian (serra de la Llena, Ulldemolins)



dissabte, 21 de gener del 2012

"lloses basàltiques..."

"Giant's causeway" (Bushmills, Irlanda del Nord)


a ran d'una pregunta intranscendent que ha sorgit veient un imant a la nevera de casa, he recordat la meva estada de vacances fa poc més de dos anys a aquest indret impresionant de la costa nord de l'illa maragda...


en aquesta costa rústega i d'aigües agressives, ara fa poc més de quatre cents anys, una armada anomenada "invencible" va perdre la major part del seus efectius; poblacions com Coleraine,  Portsteward, Partrush, Dunluce Castle, Portballintrae, Bushmills, Dunseverick, o Ballintoy... ens mostren indrets impresionants d'aquesta costa, amb cites a la "spanish armada"


anar-hi en un "pont llarg" no és difícil, i segons com tampoc car; un parell d'hores de vol ens deixaran a Dublin, dues hores més de bus fins Belfastt, llogar un cotxe i conduir un altre parell d'hores fins arribar a Bushmills... 
després caldran un parell de dies per recórrer la costa; i conduir de tornada  aquest cop seguint la costa nord oest fins a Belfast; altre cop bus fins l'aeroport i vol de tornada... 


si triem la primavera per anar-hi, podem aprofitar per fotografiar frarets, xatracs, corb marins... en plena època d'aparellament, i afegir aquestes captures de fauna a la de paisatge


---


molts cops penso que hauria de fer una "aturada" i recuperar llocs on he estat, i gaudir-ne reposadament...



divendres, 20 de gener del 2012

"llums..."

cingles de Siuranella (Siurana, parc natural del Montsant)
seguim amb les localitzacions...
primeres llums del matí il·luminen els cingles bicolors de Siuranella; malgrat que avui, les boires abundants han tapat la llums de l'alba
de fet, aquest dies, més que dedicar-me a capturar instants, el que faig és catalogar indrets fotogènics, creuant-los amb hores de llum...
la jornada ha estat força generosa en llocs i vistes, anirem acumulant informació...


bon cap de setmana!

"localitzacions..."

racó del Frederic (la Morera de Montsant, Priorat)

anem per feina i seguim cercant localitzacions...
mirant enlaire, de peu de carretera estant, podem veure de dreta a esquerra, la roca de les Onze, racó del Boixets, balcó del Priorat, i mig amagat l'indret per on discorre el grau dels Barrots...
aquest matí no hem pogut arribar fins la cartoixa d'Scala Dei, però hem pogut trobar alguns indrets de la serra del Montsant, el racó del Boixets, la roca de les Onze, els Bitllots, o el Rei i la Reina han estat punts destacats, la cartoixa a quedat per anar-hi a la tarda
demà toca anar a veure la sortida de sol a dalt a Siurana...
a darrera hora del vespre, i després de sopar, ens hem arribat fins la cova de la Taverna, prop de Margalef, per cercar un altra localització... 
feia temps que no la recorria, veurem si finalment forma part del programa d'activitats previst...



dimecres, 18 de gener del 2012

"trampeig..."

el "boss" preparant el trampeig al hide de Júlia (l'Ametlla de Mar) 
aquest matí, hem quedat un grup d'amics, per ajudar al "mestre" i aprendre algunes de les seves tècniques
ha estat un matí distés, lluminós, tot s'ha anat desenvolupament tal com s'havia previst, més endavant en veurem els resultats, pel que sé, aquesta tarda, després d'algunes vicissituts, ha funcionat perfectament
el "boss" preparant el trampeig al hide de Júlia (l'Ametlla de Mar)
hem aprofitat també, per anar parlant de properes activitats; demà i divendres, cercarem localitzacions pel Priorat, i de moment no en puc dir més... en breu, molt en breu, donaré més informació

el "boss" preparant el trampeig al hide de Júlia (l'Ametlla de Mar)

com he dit, ha estat un matí diferent, veient i aprenent una tècnica que ens permet aconseguir imatges que, d'una altra manera, son quasi be impossibles d'aconseguir; per fer-ho, cal muntar un equip fotogràfic, i deixar-lo funcionant en "pilot automàtic", i ha de ser precisament el model fotografiat, en aquest cas ocells que baixen a veure a la bassa muntada per aquest fet, qui posi en marxa l'obturador i la bateria de flaixs...




gràcies Júlia i Antonio per cedir el vostre "tros" 
també a tu, Iñaki, per compartir els teus coneixements
també a Nani, Pere, Jordi per dedicar temps i ajudar el "boss"...
i no em vull oblidar d'Àrtic*, que ha fet unes carreres per mig dels garrofers, amb una cara de felicitat indescriptible
*Àrtic és el gos d'Iñaki

dilluns, 16 de gener del 2012

"espais..."

a la obaga del Montsant (Ulldemolins, parc natural de Montsant)




aquest matí, he anat a fer un volt per la vessant nord del Montsant
m'he acostat fins l'ermita de st Antoni, que és a l'hora refugi i restaurant, i també te opció d'acampada; actualment és regit pel bon amic Víctor
com deia, m'he arribat fins l'ermita i tot seguit fins a la font de la Gleva i les cadolles Fondes, i he seguit caminant fins el racó de la Pastera... 


solitud i silenci m'han acompanyat tot el camí, en algun revolt, una merla distreta s'ha espantat i a volat al meu davant...
rastres recents de petits mamífers, i d'alguna rapinyaire nocturna, els seus excrements marcant el territori m'ho han indicat, però no sé distingir de quins es tractaven, no en sé i és una pena...
com deia, he anat a fer un volt cercant alguna fotografia per il·lustrar la entrada d'avui, el dia no m'ha acompanyat, gris i sense gaire "joc"


de tornada, he pres el camí rural, asfaltat, que escurça temps i distància entre Ulldemolins i Prades., seguia cercant la imatge...
aquestes feixes amb ametlers mig perduts, i on encara s'hi pot observar la feina d'anys de qui no tenia cap més distracció que fer marges per convertir el suau pendent, en tot un seguit de llenques planes per fer més fàcil la collita dels fruits...
una barraca on deixar-hi eines i aixoplugar-se en cas d'una pluja sobtada... o fer una becaina al vell mig del dia abans de tornar a casa...
no hi havia cap distracció més que la de fer marges, i fer fàcil el dia a dia a la feina d'esporgar, podar, ensofrar i collir... i també per mostrar amb orgull el saber "amuntegar" els rocs que treien del mig del tros, per convertir-los en murs de "pedra seca", n'hi ha de ben espectaculars us en puc donar fe


avui ha estat un dia que ha començat gris, i ha tombant a fosc...





dissabte, 14 de gener del 2012

"garbuix..."

paràsit del gavarró (parc natural del Montsant)


"enredo" és la primera cosa que em ve al cap en veure aquesta imatge


no sé com la veieu vosaltres, però a mi em fa pensar en el dia a dia, i en la manera com tots plegats ens relacionem i ens comuniquem...


ahir vaig llegir un article en la línia d'una entrada que vaig fer fa uns dies, parla de la infoxicació, un "neologisme" que va encunyar l'Alfons Cornella allà pel 2005... 
des d'aleshores ha plogut força, però lluny de reduïr-se, aquest fet s'ha multiplicat de manera exponencial... 


recordo que fa anys, vaig llegir en una publicació de caràcter dominical, segurament de "la Vanguàrdia" o de "el Periódico", un article també relacionat amb això i que venia a dir, més o menys, el següent:
"aquesta publicació que teniu a les mans, conté més informació de la que una persona podia accedir-hi en tota la seva vida a la edat mitja..."
per aquella època, crec que deu fer uns deu o dotze anys, m'hi va fer pensar molt


és ben cert, que avui dia, tots nosaltres tenim accés de manera voluntària o involuntària, a un degoteig, o potser valdria la pena dir un canoneig constant, de tota mena d'informació o notícies; les més de les vegades sense cap mena de filtre...
temps endarrere, hom escollia allò que li interessava, recordo fa uns anys, que llegia els llibres que, d'alguna manera havia escollit segons la temàtica o interés del moment; ara, feina rai per terminar tres llibres començats... i això que els vaig escollir jo mateix


be, en tot cas, aquest escrit també ve a ser un més, a la cadena "infoxicatòria", us en demano disculpes, ho deixo aquí










divendres, 13 de gener del 2012

"projectes..."

fruits eixuts de gavarró o gratacul (Rosa canina, Priorat)
...
projectes, que van prenent forma, coent-se poc a poc, com tot en aquesta vida


un cop passada la foguerada inicial, on el concepte era clar però calia deixar-lo reposar,
quasi be un any més tard del primer esbós, de donar-hi voltes mirant de donar a tot plegat un contingut que fos atractiu; tot ha anat prenent forma
com dic, sembla que finalment aquella idea etèria que vàrem parir en Jordi i jo mateix tornant d'un cap de setmana intens, compartit entre d'altres amics amb l'Iñaki Relanzon, que ens va dur per terres dels Pirineus centrals, concretament per la vall de Tena i la d'Ordesa, per observar i fotografiar flora i paisatge 
ara es van perfilant dates i continguts, en breu publicaré calendari de les activitats i les opcions, de moment, us en faig un petit tast:


durant dos caps de setmana, a l'abril i al maig, tenim en marxa uns tallers de fotografia que, amb el Priorat com a excusa, tenen per objectiu mostrar entorn paisagistic, flora, presència humana a la zona, i especialment la vinya omnipresent...


quatre tallers d'un dia de durada cada un d'ells, quatre tallers amb continguts diferents però amb un sol fil conductor, el Priorat
som a la recta final, és el moment que sols cal posar fil a l'agulla i anar enfilant totes les "boles" escollides, i... 
gaudir-ne!



dimecres, 11 de gener del 2012

"llums interiors..."

llànties (església de la Madeleine, Paris)



ahir vaig estar repassant alguns arxius fotogràfics, per il·lustrar la meva anterior entrada
la veritat és que cercava una altra imatge, però en veure el castell de focs d'artifici, vaig pensar que s´hi deia molt més que el que tenia al cap
mentre visualitzava arxius, em va sortir la imatge que encapçala la entrada d'avui...


un cop "aïllada" dels records del moment, crec que dona peu per un comentari a tomb de l'esclavatge que sofrim amb els ginys i la tècnica


la fotografia de les llànties la vaig realitzar en un entorn fosc, no cal dir-ho, prou que es veu; per aquells temps, jo usava i encara conservo, una Olympus €-500 amb un objectiu de "kit"(Zuiko D 14-45 mm / f: 3,5-5,6), res de gama "pro", ni apertures dignes d'ulls de mussol...


segueixo, la vaig fer a pols, a ISO 100, f: 5,1 i la càmera va decidir una velocitat de 1/10"; si amplieu la imatge fent-hi clic, podreu observar una lleugera "doble imatge"; però al meu parer s'hi transmet allò que jo volia, o si més no, a mi m'ho sembla


potser podria "repetir-la" usant el trespeus, amb la meva nova Canon 5D MkII, molt més perfeccionada, i usant un "simple" objectiu Canon 50 mm, de f:1,4 d'apertura, i potser una sensibilitat de 400/800 ISO... 
però, vet aquí la meva pregunta: suposant que el meu punt de vista vital fos el mateix, que no ho és, ni ho pot ser; el giny i les possibilitats també han canviat; i la intencionalitat segurament, no cal dir-ho, tampoc fora la mateixa... és realment necessari aquest creixement "ad infinitum"?


aquestes reflexions i algunes més em fan meditar fins a quin punt no estem "enòlics" de consumisme tecnològic?


potser caldria aturar-nos més sovint i reflexionar, i veure si no érem més feliços sense ser en aquesta roda consumista que ens ha atrapat i ens engull sense "quasi be" poder-nos escapolir... i per supost, jo no estic al marge d'aquest parany






a tall de comiat, us adjunto enllaç a una altra entrada del meu blog: "història personal", la càmera usada era ben senzilla, el resultat per a mi, no!



dimarts, 10 de gener del 2012

"instants perduts..."

castell de focs, paradigma de l'efímer (14 de juillet, Paris)


ara fa un mes, en el marc de MontPhoto, més concretament en la mastrerclass que va donar el mestre Manel Soria, va dir entre moltes altres coses una frase que no per no sabuda deixa de ser "lapidària": "Cada instant es preciós i irrepetible"

fa uns dies que em volta pel cap prendre una imatge "diària", una sola imatge per penjar al bloc, sempre hi ha un moment especial que es pot considerar digne de ser congelat, fotogràficament parlant...
 
a tomb del que estic parlant, us vull comentar dues situacions que m'han succeït en pocs dies...

diumenge u de gener, al matí, assegut en un banc d'un carrer d'una població de l'Alt Penedès, vaig veure un avi assegut amb les cames estirades, amb un caliquenyo a la boca i el cap cobert per una gorra de pana, amb un posat que em demanava a crits "fes-me una foto", i al cap em voltava una mena de títol: veure-les a venir... no la vaig fer, i es va perdre per sempre, però al cap la tinc ben gravada
 
aquest matí, d'hora; anant per una carretera del Priorat, en una raconada he vist una petita columna de fum; els arbres i els matolls tenien una lleugera capa de gebre, que el minso sol començava a fondre, la qual cosa conferia al paisatge un ambient força especial; al darrera de la petita foguera on fumejaven més que cremaven, uns branquillons fruit d'una poda lleugera, hi havia el pagès, dret, mig envolcallat pel fum i les bromes, ben abrigat, amb boina... un altre instant fugisser perdut per sempre, però gravat al meu cap
 
no tinc perdó! el més greu, i el que més em remou, és que en ambdós casos duia la càmera a sobre calçada amb un tele objectiu de 100 mm suficient per capturar l'instant; ambdós han estat uns "instants perduts"
 
he volgut incloure aquest petit relat, tan sols per deixar-ne constància, com una mena de penitència al meu "pecat" d'omisió fotogràfica, una mena de mea culpa pública
 
espero que d'ara en endavant sigui capaç d'aturar-me; en ambdós casos, tot i anar conduint, podia haver aturat el vehicle; i deixar aturat aquells instants màgics, aquells que sovint ens passen pel davant però que és un vist-i-no-vist...




nota: per aquella època, juliol de 2008, la meva càmera era una Olympus €-500 amb un Zuiko D 14-45 mm f:3,5-5,6 de kit; aquesta foto és feta amb aquest conjunt

dilluns, 9 de gener del 2012

"Montserrat, un regal de Reis..."

panoràmica de Montserrat (parc natural de Montserrat, el Bruc) 



dissabte matí, amb dos bons amics, vàrem decidir anar a fer una excursió al massís de Montserrat
habituals del Montsantper on hem fet moltes sortides junts, per a ells, era el primer cop que hi anaven, el que d'alguna  manera era un repte per a mi
els hi volia donar a conèixer indrets màgics, llocs feresctecs i recòndits de la muntanya, que tenen un fort component emocional...

faig un incís, d'entrada tinc una certa preocupació, el dia abans, Reis, em feia mal el genoll, una mena rossec que no em feia massa bona espina, però... una píndola al vespre, i una altra al matí, van fer un petit miracle... el massís hi va ajudar

deixem el cotxe a la zona de can Massana; finalment la decisió va ser anar a la regió d'Agulles, que és un dels sectors més representatius del massís, una zona de camins que es caragolen, pugen i baixen, s'emparren per canals i rodegen agulles, vorejant monòlits recorreguts per escaladors...

si mireu la panoràmica, aquesta regió ocupa el terç esquerra; el que va des de l'extrem més a l'oest, esquerra, fins la depressió que es pot veure força marcada, que és coll de Porc; s'hi pot veure un petit monòlit anomenat cor de Be


l'itinerari que vam recórrer, dic, va ser sortida per aquest extrem esquerra,per tota la vessant nord, pel d'arrere, i pujant fins el coll de Porc; aquí, el camí elegit va ser emparrar-nos pel camí equipat que passa per dalt de la carena, fins al coll del Portell estret o coll d'Agulles,on vam fer una petita aturada per reposar forces
ara, podíem anar tranquilament cap al refugi Vicenç Barbe, o pel contrari seguir la mateixa tònica que fins ara... i sí varem seguir acumulant metres de desnivell, seguint tot el "dent de serra" fins... 
abans però, sorpresa! un vell amic va reconèixer la meva veu i em va cridar, no m'ho podia creure! 


Benjamí, vaig respondre, no pot pas ser veritat que siguis tu, mira que hi ha dies i la muntanya es gran... 
fins a cert punt però, no és gens estrany, difícil potser si, però no estrany; en Benjamí és un habitual de la zona, hi va sovint a escalar, i hi du amics i clients, és instructor de la ECAM; des dels quinze anys que ens coneixem, ell va ser el meu primer company d'escalada, i ho vam ser molts anys, de fet, si ara vaig algun cop a escalar, poc sovint, hi vaig amb ell
el Martell en primer terme a l'esquerra, i diverses cordades escalant en diferents agulles
som  al peu de l'agulla dels Espeleòlegs, i tenim tot un regitzell d'escaladors, recorrent diferents vies d'escalada, per tot un seguit de monòlits: la Bola de la Partió, la Filigrana, les Bessones, el Dàtil, el Martell, el Senatxo...


després d'una estona de xarrar, ens acomiadem, ell se'n va a seguir escalant, i nosaltres a terminar el nostre circuit; ara toca anar baixant cap al coll de les Portelles, desgrimpar-lo i fer els darrers metres fins al coll de Guirló i altre cop a can Massana... 
muralla nord oest de la regió d'Agulles (coll de Guirló, PN de Montserrat)
abans però contemplo la immensa muralla nord d'agulles, amb una certa nostàlgia, que no pas melangia, i record de tants i tan bons moments compartits amb tants diversos companys i amics... 




d'esquerra a dreta, l'agulla del Lloro amb en Francesc i Paco en primer terme (regió d'Agulles, Montserrat)

gràcies Francesc, gràcies Paco, per haver-me deixat que us acompanyes, i a l'hora compartís amb vosaltres una nova jornada de muntanya







diumenge, 8 de gener del 2012

"collita d'avui..."

"sunrise" al delta de l'Ebre (port del Fangar, Spain)
flamencs (badia dels Alfacs, Spain) 
"vola, vola que t'atrapo" (badia dels Alfacs, Spain)
martinet blanc (Riet Vell, Spain)
mosquiter comú (Riet Vell, Spain) 
narcisos (Riet Vell, Spain)


aquest matí finalment he pogut gaudir, força, de la nova càmera
he pogut "potinejar" alguns paràmetres...
m'han deixat tastar algunes òptiques...
m'han sorprés, no per no esperades, les bondats d'aquest giny...
nitidesa i rang dinàmic* molt especialment, abans en deiem latitut d'exposició...
he aconseguit els meus primers negatius, "decents", d'aus en vol...
ara em cal aplicar-me, tinc feina per davant...


us deixo aquest tast, una petita tria amb diferents motius: una sortida de sol, ocells, flors
sols una mostra, gaudiu-ne!
jo ho he fet mentre les feia, i ara triant-les








* pels que esteu interesats en el que vol dir això del "rang dinàmic", us en recomano la lectura de la entrada que hi ha a la wikipèdia, és molt entenedor

divendres, 6 de gener del 2012

"màgia..."

la il·lusió "personificada" (cavalcada de Reis, anys 50)


soroll de fons...
mirada perduda...
agafat a una ma ferma...
esperant...


quants de nosaltres no hem viscut moments com aquest?
i ara?
no ens està succeint quelcom de semblant?


segueix havent remor de fons: economia, precarietat, inseguretat...
seguim tenint l'esguard perdut: cerquem respostes...
aquí sí que no! ens manca una "ma" ferma...
o potser sí, potser si que la tenim, la ma ferma és tot aquell entrellat d'amics i família que ens "protegeix"...
esperem... seguim esperant! 
ara potser ens cal quelcom més que una cavalcada de Reis...


be, en tot cas, us desitjo tota la il·lusió i la sort del mon, en aquest any tot just encetat...
que els "reis" nostres de cada dia ens guiïn a bon port, i ens facin arribar tot allò del que som mereixedors... i si és possible, tot bo!





dimecres, 4 de gener del 2012

"avui..."

núvols i albada (Siurana, Priorat)


ahir vespre vaig decidir que aquest matí aniria a fer fotos de l'alba...
dubtes entre dur la meva estimada i coneguda €-3, o la flamant i encara per conèixer 5D Mk II...
finalment he cregut adient per molts motius, dur 5D
alguns pensareu que no te massa sentit aquests dubtes, d'altres potser, que qualsevol estri que faci fotos n'hi ha prou, i potser un altre grup direu: uf! 2/4 de 7 del matí... mitja volta i segueixo dormint
finalment he deixat els llençols buits i he pres la càmera, per dirigir-me al lloc que havia pensat, el cap diu altres coses, i al darrer moment he fet un canvi de destinació, error! 
des de dalt de Siurana no es te el mateix marc, ni la mateixa visió, que des de la Mussara, que és el lloc que havia triat de bon començament
tot plegat m'ha servit per anar fent cabòries:
m'he adonat que havia de ser al lloc uns vint minuta més aviat...
he pogut confirmar que em cal un objectiu de visió més ampla, un 24 mm com a mínim...
també he pogut adonar-me'n de les bondats de la 5D, que d'altra banda ja sabia, en referència al rang dinàmic, i a com suporta les altes sensibilitats...
finalment, i a la vista dels resultats, si fa molt de vent, fins hi tot amb trespeus, les fotos surten mogudes... 
i per molt que usis el temporitzador, és millor el cable disparador, sense oblidar-me de bloquejar el mirall... 
(gràcies Pere, mai més me n'oblidaré...)


fent una mica de balanç, em queda molt camí per recórrer, he de fer un intensiu per "conèixer" a fons la nova companya, i les seva indiosincràcia i particularitats
i finalment, em cal sortir de manera més habitual, com un compromís personal d'aprenentatge, fins a saber on és cada cosa...



diumenge, 1 de gener del 2012

"2012..."

penyasegat "penjat" (Tamarit, Tarragona)


un any ja!
tic, tac, tic, tac...


vull donar la benvinguda al 2012, 
amb una foto que vaig fer tot just fa un any...
després d'un cap d'any compartit amb un grup d'amics,
avui, imagino que en un moment o altre, tots ho hem recordat...


un any ple de vivències, bones, millors i no tant,
de sortides...
Matarranya, vall de Tena, Ordesa, Arbolí, delta de l'Ebre, la Mussara...
i de viatges...
Islàndia, Farkland, Senegal, Kenia, Marroc...


darrerament, les fites assolides han produït una mena de "somnolència",
caldrà agafar el ventall per revifar les brases del grup,
i reprendre el ritme,
hi ha pendent un bon "llegat" que cal fer arribar a bon port...
recordeu-ho!


així doncs, prepareu-vos per noves fites:
Beseit, Aigües Tortes, Ordesa, Formigal, delta de l'Ebre, cap de Creus...
i algun viatge... 
si les conjuncions astrals ens son favorables


anem doncs fent la carta als Reis de l'Orient, a veure si mostren la seva magnanimitat, 
i ens obsequien amb un any, si més no igual en lo bo, 
que el que acabem de deixar endarrere..




Bon Any 2012 a tothom!!!