dimecres, 11 de gener del 2012

"llums interiors..."

llànties (església de la Madeleine, Paris)



ahir vaig estar repassant alguns arxius fotogràfics, per il·lustrar la meva anterior entrada
la veritat és que cercava una altra imatge, però en veure el castell de focs d'artifici, vaig pensar que s´hi deia molt més que el que tenia al cap
mentre visualitzava arxius, em va sortir la imatge que encapçala la entrada d'avui...


un cop "aïllada" dels records del moment, crec que dona peu per un comentari a tomb de l'esclavatge que sofrim amb els ginys i la tècnica


la fotografia de les llànties la vaig realitzar en un entorn fosc, no cal dir-ho, prou que es veu; per aquells temps, jo usava i encara conservo, una Olympus €-500 amb un objectiu de "kit"(Zuiko D 14-45 mm / f: 3,5-5,6), res de gama "pro", ni apertures dignes d'ulls de mussol...


segueixo, la vaig fer a pols, a ISO 100, f: 5,1 i la càmera va decidir una velocitat de 1/10"; si amplieu la imatge fent-hi clic, podreu observar una lleugera "doble imatge"; però al meu parer s'hi transmet allò que jo volia, o si més no, a mi m'ho sembla


potser podria "repetir-la" usant el trespeus, amb la meva nova Canon 5D MkII, molt més perfeccionada, i usant un "simple" objectiu Canon 50 mm, de f:1,4 d'apertura, i potser una sensibilitat de 400/800 ISO... 
però, vet aquí la meva pregunta: suposant que el meu punt de vista vital fos el mateix, que no ho és, ni ho pot ser; el giny i les possibilitats també han canviat; i la intencionalitat segurament, no cal dir-ho, tampoc fora la mateixa... és realment necessari aquest creixement "ad infinitum"?


aquestes reflexions i algunes més em fan meditar fins a quin punt no estem "enòlics" de consumisme tecnològic?


potser caldria aturar-nos més sovint i reflexionar, i veure si no érem més feliços sense ser en aquesta roda consumista que ens ha atrapat i ens engull sense "quasi be" poder-nos escapolir... i per supost, jo no estic al marge d'aquest parany






a tall de comiat, us adjunto enllaç a una altra entrada del meu blog: "història personal", la càmera usada era ben senzilla, el resultat per a mi, no!